4: ARRELS, REGULADORES DEL CREIXEMENT DE LA PLANTA
- Senyals a llarga distància
L'arrel és el centre regulador de la planta. Els àpexs radiculars es consideren els punts claus de regulació de l'individu
perquè permetran que l'arrel doni senyals a la part aèria.
Senyals cap a la part aèria:
1. SENYALS FÍSIQUES:
a. Comunicació elèctrica: encara no establerta, no es troba en llibres. Són senyals a distàncies molt curtes.
b. Conductivitat hidràulica: senyal a distàncies llargues, el xilema té més o menys quantitat d'aigua i, per
tant, més o menys conductivitat hidràulica. Senyals associades a ABA a arbres fruiters.
2. SENYALS QUÍMIQUES: hormones implicades en senyals a llargues distàncies. Relacionades amb les CKs, promouen
la divisió cel·lular i efecte embornal a nivell de teixit.
Els dos tipus de senyals s'afecten mútuament.
! Floema molt difícil d'estudiar, es fa amb l’estilet dels àfids (insectes).
- Senyals radiculars: les citocinines
? Quines CK són les formes actives? La trans-zeatina, tot i que
s'està veient que la forma cis també pot tenir certa activitat.
El ribòsid de trans-zeatina és el precursor inactiu, que té
activitat quan es transforma en la trans-zeatina.
A més, tenim el 2iP (2-isopentenil adenina), que és una
altra forma activa de CKs, mentre que l’iPA (isopentenil
adenosina) és el precursor i, per tant, la forma inactiva.
Per tant, dues formes actives (tZ i 2iP) i dos precursors biològicament inactius (tZR i iPA).
Citoquinines actives dins dels teixits/cèl·lules
La proteïna clau reguladora del procés biosintètic de les
CKs és la ISOPENTENIL TRANSFERASA (IPT). Per
diferenciar una ruta cap a iP o tZ tenim l'acció d'uns
citocroms (CYP735A); petits canvis a nivell molecular
desviaran la síntesi cap a una banda o una altra.
Si CYP735A és actiu, anirà la síntesi cap a tZ, en canvi,
quan sigui inactiu, cap a iP.
Les Cks es transloquen a través del xilema i el floema
Quan tenim alta disponibilitat de nitrogen, augmenta la síntesi de CKs.
L'arrel sintetitza la seva pròpia tZ, però en canvi, per enviar la informació a la part aèria
no ho fa a través de la tZ, sinó mitjançant grans quantitats de ribòsid (tZR). Llavors, el teixit
que fa servir les CKs converteix el ribòsid en la forma activa (tZR → tZ).
A través del 2-iP (=iP), l'arrel rep la senyal que té molts sucres i iP. És un feedback positiu
i indica que la planta està en un bon estat i indueix l'arrel a fer més divisió cel·lular, fa que
tinguin més transportadors d'hexoses i activen la invertasa apoplàstica, que pasa de
sacarosa a sucres senzills, llavors aquestes entren pels transportadors i es fa la respiració
cel·lular, etc.
- Senyals a llarga distància
L'arrel és el centre regulador de la planta. Els àpexs radiculars es consideren els punts claus de regulació de l'individu
perquè permetran que l'arrel doni senyals a la part aèria.
Senyals cap a la part aèria:
1. SENYALS FÍSIQUES:
a. Comunicació elèctrica: encara no establerta, no es troba en llibres. Són senyals a distàncies molt curtes.
b. Conductivitat hidràulica: senyal a distàncies llargues, el xilema té més o menys quantitat d'aigua i, per
tant, més o menys conductivitat hidràulica. Senyals associades a ABA a arbres fruiters.
2. SENYALS QUÍMIQUES: hormones implicades en senyals a llargues distàncies. Relacionades amb les CKs, promouen
la divisió cel·lular i efecte embornal a nivell de teixit.
Els dos tipus de senyals s'afecten mútuament.
! Floema molt difícil d'estudiar, es fa amb l’estilet dels àfids (insectes).
- Senyals radiculars: les citocinines
? Quines CK són les formes actives? La trans-zeatina, tot i que
s'està veient que la forma cis també pot tenir certa activitat.
El ribòsid de trans-zeatina és el precursor inactiu, que té
activitat quan es transforma en la trans-zeatina.
A més, tenim el 2iP (2-isopentenil adenina), que és una
altra forma activa de CKs, mentre que l’iPA (isopentenil
adenosina) és el precursor i, per tant, la forma inactiva.
Per tant, dues formes actives (tZ i 2iP) i dos precursors biològicament inactius (tZR i iPA).
Citoquinines actives dins dels teixits/cèl·lules
La proteïna clau reguladora del procés biosintètic de les
CKs és la ISOPENTENIL TRANSFERASA (IPT). Per
diferenciar una ruta cap a iP o tZ tenim l'acció d'uns
citocroms (CYP735A); petits canvis a nivell molecular
desviaran la síntesi cap a una banda o una altra.
Si CYP735A és actiu, anirà la síntesi cap a tZ, en canvi,
quan sigui inactiu, cap a iP.
Les Cks es transloquen a través del xilema i el floema
Quan tenim alta disponibilitat de nitrogen, augmenta la síntesi de CKs.
L'arrel sintetitza la seva pròpia tZ, però en canvi, per enviar la informació a la part aèria
no ho fa a través de la tZ, sinó mitjançant grans quantitats de ribòsid (tZR). Llavors, el teixit
que fa servir les CKs converteix el ribòsid en la forma activa (tZR → tZ).
A través del 2-iP (=iP), l'arrel rep la senyal que té molts sucres i iP. És un feedback positiu
i indica que la planta està en un bon estat i indueix l'arrel a fer més divisió cel·lular, fa que
tinguin més transportadors d'hexoses i activen la invertasa apoplàstica, que pasa de
sacarosa a sucres senzills, llavors aquestes entren pels transportadors i es fa la respiració
cel·lular, etc.
