Examen filosofia: Tema 3
1-. Què és l’antropologia?
L'antropologia és la ciència, la investigació o l'estudi en què l'ésser humà no només qüestiona i
interroga el món, sinó que també es posa, fonamentalment, a si mateix en qüestió.
L'ésser humà és, al mateix temps subjecte i objecte de la investigació antropològica, que
s'interessa per l’ésser humà i per les seves obres: cultura, llenguatge, art, sociabilitat, etc.
L’antropologia s’interessa per l'ésser humà i pel seu obrar. No estudia, per tant, ni a l'ésser
humà individual (objecte d’estudi de la psicologia) ni a l’ésser humà com a membre d’una
societat organitzada (objecte d’estudi de la sociologia), sinó l'ésser en general.
Podem distingir fonamentalment tres nivells diferents de reflexió antropològica (que ja trobem
en l’obra de Kant o de Rousseau).
L’antropologia biològica. Dedicada als aspectes biològics de l’ésser humà que tenen relació
amb els aspectes històrics i culturals.
l’antropologia social o cultural. Que es centra en l’estudi de la cultura de les diverses
societats humanes.
L’antropologia filosòfica. És una reflexió general al voltant dels diferents discursos
(específics) sobre l’ ésser humà, ja sigui en la seva dimensió biològica o sociocultural. Una
reflexió crítica sobre l’ésser humà i sobre el propi discurs antropològic.
2-. Quan va néixer l’antropologia filosòfica?
L'antropologia filosòfica va aparèixer en l'època moderna, a partir del segle XVII quan sorgeix
una reflexió sobre l'ésser humà independent de la teologia.
Kant fou el primer en formular la necessitat de respondre a la pregunta per l’ésser humà, com
una qüestió central a l’hora de filosofar.
Malgrat l’antropologia esdevingui disciplina filosòfica en la modernitat, la reflexió sobre l'ésser
humà és tan antiga com la filosofia mateixa.
Aquesta reflexió sobre l’ésser humà enllaça amb l'ideal socràtic del "coneix-te a tu mateix" i
amb la concepció aristotèlica de l'ésser humà entès com "animal racional", com "animal polític"
i com "animal que parla". Sorgeix, de l'esforç constant de la filosofia per aclarir el concepte que
l'ésser humà té de si mateix, i la seva situació en el món.
3-. Què és l’antropologia filosòfica?
1
, L'antropologia filosòfica és una especialitat que pertany a la filosofia, la qual s'encarrega de
l'estudi filosòfic de l'home, en si mateix, abastant-ne la totalitat de les dimensions; per així
determinar la finalitat de la seva existència, així com la relació amb els altres éssers. Els
problemes que ocupen l'antropologia filosòfica s'han plantejat al llarg de la història, però la
disciplina com a tal neix a mitjans del segle XIX.
3.1-. El problema ment-cervell
La relació entre la ment i el cervell, o entre el pensament i la matèria, és un problema filosòfic
que té les seves arrels en l’Antiguitat. Els filòsofs de l’Antiga Grècia varen reflexionar àmpliament
sobre la relació entre el cos físic (soma) i el que ells anomenaven “psykhé”. La traducció
tradicional del terme grec psykhé ha estat ànima; però més modernament es començà a traduir
per ment. Quan actualment tractem del problema ment/cervell no estam fent altra cosa que
replantejar, en termes moderns, l’antic problema ànima/cos.
DUALISME. Teoria filosòfica que concep l'ésser humà com un ésser compost de dues
substàncies, el cos i l'ànima (o el cos i l'esperit), qualitativament diferents i independents
que tenen entre si algun tipus d'interacció i correlació i que també produeixen fenòmens
diferents: el cos, els fenòmens biològics i lànima, els mentals.
MONISME ESPIRITUAL. Afirma que tot allò real és mental, és a dir, tot el que existeix és el
que percep la ment. No hi ha la matèria; aquesta és fruit de la imaginació. L'ésser humà,
doncs, és concebut com una ment que es percep a si mateixa i al seu entorn. En paraules
de George Berkeley (filòsof irlandès del segle XVIII) , aquest est percep: ser és ser
percebut, és a dir, la realitat consisteix a percebre i ser percebut. Només hi ha una única
realitat espiritual.
MONISME MATERIALISTA. Podem parlar d'aquest monisme a partir de Demòcrit (filòsof i
matemàtic grec, s. V – IV aC), el principi constitutiu del qual de l'univers era l'àtom; per això
la denominació d'aquesta escola com a Atomista. En efecte, sostenia que tota realitat és un
compost material fruit de la unió d'àtoms. Per això l'ésser humà és una matèria pura i, per
tant, no existeix immortalitat de l'ànima.
3.1.1-. El dualisme
1-. El dualisme antropològic de Plató.
Sens dubte, a Occident , la visió que va tenir més vigència va ser la de concebre el jo des de
termes essencialistes. Essència, en filosofia, significa allò que fa que alguna cosa sigui el que
és; en aquest problema filosòfic es tradueix com la concepció segons la qual la persona està
dotada de quelcom permanent i essencial que el fa ser qui és: aquesta és la visió platònica, que
després serà represa pel cristianisme i fonamentada per la filosofia de Descartes.
De la mateixa manera que el món es troba dividit en sensible i intel·ligible, l'ésser humà també
compta amb dues parts: l'ànima i el cos. Cadascuna presenta una naturalesa diferent de la de
l'altra.
2
1-. Què és l’antropologia?
L'antropologia és la ciència, la investigació o l'estudi en què l'ésser humà no només qüestiona i
interroga el món, sinó que també es posa, fonamentalment, a si mateix en qüestió.
L'ésser humà és, al mateix temps subjecte i objecte de la investigació antropològica, que
s'interessa per l’ésser humà i per les seves obres: cultura, llenguatge, art, sociabilitat, etc.
L’antropologia s’interessa per l'ésser humà i pel seu obrar. No estudia, per tant, ni a l'ésser
humà individual (objecte d’estudi de la psicologia) ni a l’ésser humà com a membre d’una
societat organitzada (objecte d’estudi de la sociologia), sinó l'ésser en general.
Podem distingir fonamentalment tres nivells diferents de reflexió antropològica (que ja trobem
en l’obra de Kant o de Rousseau).
L’antropologia biològica. Dedicada als aspectes biològics de l’ésser humà que tenen relació
amb els aspectes històrics i culturals.
l’antropologia social o cultural. Que es centra en l’estudi de la cultura de les diverses
societats humanes.
L’antropologia filosòfica. És una reflexió general al voltant dels diferents discursos
(específics) sobre l’ ésser humà, ja sigui en la seva dimensió biològica o sociocultural. Una
reflexió crítica sobre l’ésser humà i sobre el propi discurs antropològic.
2-. Quan va néixer l’antropologia filosòfica?
L'antropologia filosòfica va aparèixer en l'època moderna, a partir del segle XVII quan sorgeix
una reflexió sobre l'ésser humà independent de la teologia.
Kant fou el primer en formular la necessitat de respondre a la pregunta per l’ésser humà, com
una qüestió central a l’hora de filosofar.
Malgrat l’antropologia esdevingui disciplina filosòfica en la modernitat, la reflexió sobre l'ésser
humà és tan antiga com la filosofia mateixa.
Aquesta reflexió sobre l’ésser humà enllaça amb l'ideal socràtic del "coneix-te a tu mateix" i
amb la concepció aristotèlica de l'ésser humà entès com "animal racional", com "animal polític"
i com "animal que parla". Sorgeix, de l'esforç constant de la filosofia per aclarir el concepte que
l'ésser humà té de si mateix, i la seva situació en el món.
3-. Què és l’antropologia filosòfica?
1
, L'antropologia filosòfica és una especialitat que pertany a la filosofia, la qual s'encarrega de
l'estudi filosòfic de l'home, en si mateix, abastant-ne la totalitat de les dimensions; per així
determinar la finalitat de la seva existència, així com la relació amb els altres éssers. Els
problemes que ocupen l'antropologia filosòfica s'han plantejat al llarg de la història, però la
disciplina com a tal neix a mitjans del segle XIX.
3.1-. El problema ment-cervell
La relació entre la ment i el cervell, o entre el pensament i la matèria, és un problema filosòfic
que té les seves arrels en l’Antiguitat. Els filòsofs de l’Antiga Grècia varen reflexionar àmpliament
sobre la relació entre el cos físic (soma) i el que ells anomenaven “psykhé”. La traducció
tradicional del terme grec psykhé ha estat ànima; però més modernament es començà a traduir
per ment. Quan actualment tractem del problema ment/cervell no estam fent altra cosa que
replantejar, en termes moderns, l’antic problema ànima/cos.
DUALISME. Teoria filosòfica que concep l'ésser humà com un ésser compost de dues
substàncies, el cos i l'ànima (o el cos i l'esperit), qualitativament diferents i independents
que tenen entre si algun tipus d'interacció i correlació i que també produeixen fenòmens
diferents: el cos, els fenòmens biològics i lànima, els mentals.
MONISME ESPIRITUAL. Afirma que tot allò real és mental, és a dir, tot el que existeix és el
que percep la ment. No hi ha la matèria; aquesta és fruit de la imaginació. L'ésser humà,
doncs, és concebut com una ment que es percep a si mateixa i al seu entorn. En paraules
de George Berkeley (filòsof irlandès del segle XVIII) , aquest est percep: ser és ser
percebut, és a dir, la realitat consisteix a percebre i ser percebut. Només hi ha una única
realitat espiritual.
MONISME MATERIALISTA. Podem parlar d'aquest monisme a partir de Demòcrit (filòsof i
matemàtic grec, s. V – IV aC), el principi constitutiu del qual de l'univers era l'àtom; per això
la denominació d'aquesta escola com a Atomista. En efecte, sostenia que tota realitat és un
compost material fruit de la unió d'àtoms. Per això l'ésser humà és una matèria pura i, per
tant, no existeix immortalitat de l'ànima.
3.1.1-. El dualisme
1-. El dualisme antropològic de Plató.
Sens dubte, a Occident , la visió que va tenir més vigència va ser la de concebre el jo des de
termes essencialistes. Essència, en filosofia, significa allò que fa que alguna cosa sigui el que
és; en aquest problema filosòfic es tradueix com la concepció segons la qual la persona està
dotada de quelcom permanent i essencial que el fa ser qui és: aquesta és la visió platònica, que
després serà represa pel cristianisme i fonamentada per la filosofia de Descartes.
De la mateixa manera que el món es troba dividit en sensible i intel·ligible, l'ésser humà també
compta amb dues parts: l'ànima i el cos. Cadascuna presenta una naturalesa diferent de la de
l'altra.
2
