PAPS TEMA 2: L’APRENENTATGE I LA MODIFICACIÓ DE CONDUCTA
La ciència que s’encarrega d’estudiar i d’explicar que entenent per aprenentatge és la
psicologia. Estudia, descriu i explica com ens comportem els éssers humans i com aquests
canvien les seves conductes per adaptar-se al nou medi social.
La psicologia ha anat construint el coneixement sobre els processos d’aprenentatge dels
éssers humans a partir de diverses formulacions teòriques successives, amb la finalitat de
poder arribar a establir uns mecanismes per variar i corregir la conducta.
Tot aprenentatge es troba determinat per una sèrie de factors que el condicionen. Els
factors que ens ajuden a adquirir noves conductes d’una manera més fàcil i eficient són:
- Els estímuls externs: aquells que provenen de l’exterior i els quals ens obliguen a
donar respostes i a prendre decisions per fer-los front.
- La motivació: s’encarrega d’explicar-nos una conducta, ens diuen el perquè del
comportament d’una persona i el que pretén aconseguir. És necessària en qualsevol
aprenentatge, ja que ens ajuda a despertar l’interès per aprendre i a consolidar
aquelles conductes que ja tenim dominades.
- Les emocions: són la nostra resposta personal a determinats fets de la nostra vida.
S’activen a partir de certs estímuls i ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant de
successos inesperats, depenent de les nostres experiències anteriors, dels nostres
aprenentatges i de la nostra situació actual.
- Els reforçadors: són estímuls o premis que el nostre entorn ens dona quan
considerem que hem realitzat una conducta satisfactòria, ajudant-nos a consolidar la
conducta. En canvi, els càstigs són reforçadors que intenten disminuir o fer
desaparèixer una conducta no desitjada.
2.1 TEORIES DE L'APRENENTATGE
Amb aprenentatge ens referim a un canvi en el comportament dels individus, on s’observa
l’adquisició de coneixements o habilitats noves que són adquirits a través de l’experiència
del dia a dia. L’aprenentatge ens ajuda a adaptar-nos al medi i a adquirir noves conductes i
a madurar, ja que ens activa a nivell físic, psicològic i social. S’assoleix l’aprenentatge quan
un ésser viu aprèn un determinat comportament i actua de manera nova.
Les diferents teories de l'aprenentatge intenten explicar els processos gràcies als qual
podem aprendre nous coneixements, habilitats o actituds. Podem classificar les principals
teories en quatre grans grups:
1. Teories del condicionament clàssic
2. Teories del condicionament operant o instrumental
3. Teories de l’aprenentatge social, observacions l o vicari
4. Teories de l’aprenentatge constructiu o cognitiu
, 2.1.1 Teories del coneixement clàssic
Aquestes teories van aparèixer a principis del s.XX, desenvolupats pel fisiòleg rus Ivan
Pavlov en un primer moment, i a posteriori pel psicòleg conductista J.B. Watson. Aquests,
se centren a investigar i explicar com es comporten els éssers humans. Per fer-ho van
estudiar la relació que hi havia entre la conducta, els estímuls i les respostes donades.
L’aprenentatge en aquesta teoria s’activa per l’associació d’estímuls.
Pavlov i els experiments amb els gossos
Va explicar el comportament tenint en compte el sistema nerviós. Va establir que les
conductes es basaven en actes reflexos; per tant, tot aprenentatge se centra en el control
dels estímuls del medi i la relació que aquests estableixen amb experiències agradables. És
a dir, seguint un principi de proximitat podem aprendre a respondre automàticament davant
d’un estímul que anteriorment no provocava cap resposta.
Iván es va encarregar d’investigar els processos de secreció dels sucs gàstrics dels gossos.
Per fer-ho va establir una sèrie de paràmetres i es va limitar a observar-los detingudament.
Els paràmetres eren els següents:
La ciència que s’encarrega d’estudiar i d’explicar que entenent per aprenentatge és la
psicologia. Estudia, descriu i explica com ens comportem els éssers humans i com aquests
canvien les seves conductes per adaptar-se al nou medi social.
La psicologia ha anat construint el coneixement sobre els processos d’aprenentatge dels
éssers humans a partir de diverses formulacions teòriques successives, amb la finalitat de
poder arribar a establir uns mecanismes per variar i corregir la conducta.
Tot aprenentatge es troba determinat per una sèrie de factors que el condicionen. Els
factors que ens ajuden a adquirir noves conductes d’una manera més fàcil i eficient són:
- Els estímuls externs: aquells que provenen de l’exterior i els quals ens obliguen a
donar respostes i a prendre decisions per fer-los front.
- La motivació: s’encarrega d’explicar-nos una conducta, ens diuen el perquè del
comportament d’una persona i el que pretén aconseguir. És necessària en qualsevol
aprenentatge, ja que ens ajuda a despertar l’interès per aprendre i a consolidar
aquelles conductes que ja tenim dominades.
- Les emocions: són la nostra resposta personal a determinats fets de la nostra vida.
S’activen a partir de certs estímuls i ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant de
successos inesperats, depenent de les nostres experiències anteriors, dels nostres
aprenentatges i de la nostra situació actual.
- Els reforçadors: són estímuls o premis que el nostre entorn ens dona quan
considerem que hem realitzat una conducta satisfactòria, ajudant-nos a consolidar la
conducta. En canvi, els càstigs són reforçadors que intenten disminuir o fer
desaparèixer una conducta no desitjada.
2.1 TEORIES DE L'APRENENTATGE
Amb aprenentatge ens referim a un canvi en el comportament dels individus, on s’observa
l’adquisició de coneixements o habilitats noves que són adquirits a través de l’experiència
del dia a dia. L’aprenentatge ens ajuda a adaptar-nos al medi i a adquirir noves conductes i
a madurar, ja que ens activa a nivell físic, psicològic i social. S’assoleix l’aprenentatge quan
un ésser viu aprèn un determinat comportament i actua de manera nova.
Les diferents teories de l'aprenentatge intenten explicar els processos gràcies als qual
podem aprendre nous coneixements, habilitats o actituds. Podem classificar les principals
teories en quatre grans grups:
1. Teories del condicionament clàssic
2. Teories del condicionament operant o instrumental
3. Teories de l’aprenentatge social, observacions l o vicari
4. Teories de l’aprenentatge constructiu o cognitiu
, 2.1.1 Teories del coneixement clàssic
Aquestes teories van aparèixer a principis del s.XX, desenvolupats pel fisiòleg rus Ivan
Pavlov en un primer moment, i a posteriori pel psicòleg conductista J.B. Watson. Aquests,
se centren a investigar i explicar com es comporten els éssers humans. Per fer-ho van
estudiar la relació que hi havia entre la conducta, els estímuls i les respostes donades.
L’aprenentatge en aquesta teoria s’activa per l’associació d’estímuls.
Pavlov i els experiments amb els gossos
Va explicar el comportament tenint en compte el sistema nerviós. Va establir que les
conductes es basaven en actes reflexos; per tant, tot aprenentatge se centra en el control
dels estímuls del medi i la relació que aquests estableixen amb experiències agradables. És
a dir, seguint un principi de proximitat podem aprendre a respondre automàticament davant
d’un estímul que anteriorment no provocava cap resposta.
Iván es va encarregar d’investigar els processos de secreció dels sucs gàstrics dels gossos.
Per fer-ho va establir una sèrie de paràmetres i es va limitar a observar-los detingudament.
Els paràmetres eren els següents:
