apunts complets

CURES INFERMERES A LA
PERSONA AMB TRASTORNS DE
LES VIES URINÀRIES




LAURA CORTÉS RIBAS
INFERMERIA CLÍNICA

,1. REPÀS FISIOPATOLÒGIC




2. MALALTIES DE LES VIES URINÀRIES

Per fora de les vies urinàries pot generar-se un tumor extrínsec que pot obstruir conductes, afectar als vasos sanguinis

i obstruir-los. També pot haver post-cirurgia (teixit cicatritzant).


Per dins podem trobar: infeccions cròniques, càlculs (mini pedres que es generen) que es poden quedar a l’urèter o
dins del propi ronyó de la via urinària, tumors intrínsecs dins de la via urinària, entre altres.


2.1. INFECCIÓ VIES URINÀRIES



Presència de microorganismes en la orina en nombre significatiu (urocultiu amb més de 100.000 UFC/m),
amb la capacitat potencial d’arribar a qualsevol tram de les vies urinàries des del meat uretral fins al ronyó.

*UPC/m: unitats formadores de colònies per mil·lilitre.
RISC:
És important saber que, sobretot en gent gran, pot arribar a provocar sèpsia i matar a la
- BACTERIÈMIA.
persona.
- LESIÓ RENAL.
CLASSIFICACIÓ VIES URINÀRIES:




1

, Infecció tracte urinari (ITU) baix Infecció Tracte Urinàri (ITU) alt
Es localitzen a la uretra (uretritis), pròstata (prostatitis) Afecta als ronyons (pielonefritis  infecció bacteriana
o bufeta (cistitis). del ronyó).. Risc de pielonefritis crònica, lesió renal i IR, ja
SÍMPTOMES: que costa molt que arribin els fàrmacs al ronyó i facin un
bon efecte.
 Disúria (dolor a l’orinar).
 Pol·laciúria (augment de la freqüència a SÍMPTOMES:
l’orinar).  Febre alta, calfreds i sudoració.
 Dolor lumbar.
 Tenesme vesical (sensació de tenir la
 Hematúria.
necessitat d’orinar tot i tenir la bufeta buida).
 Nàusees i vòmits.
 Malestar supra-púbic però sense febre ni
 Símptomes d’ITU baixa.
malEstar general.
ITU recidivants: a causa d’obstruccions o anomalies del tracte urinari.  s’ha de corregir el problema de base ja
que la infecció pot persistir si no es soluciona la causa.


FACTORS DE RISC:

 Factors sexuals (més predisposició a la dona per la proximitat de l’anus a la uretra, cosa que facilita l’ingrés de
MO).
 Obstrucció de les vies urinàries (estenosi, càlculs, tumors, HBP).
Estenosi: estretament anormal de les vies urinàries.
 Anomalies del tracte urinari amb risc de reflux vesico-uretral (uretra) i vesico-ureteral (ureters).
 Trastorns de la innervació vesical (bufeta neurògena): els nervis que innerven la bufeta son disfuncionals
(disfunció del sistema nerviós).

Maniobres instrumentals (sondes vesicals, drenatges, procediments endoscòpics i cirurgia urològica). ITU intra-
hospitalària (bactèries gramnegatives).


DIAGNÒSTIC:

 Clínica.
 Orina d’aspecte tèrbol, amb pus (piúria) i mala olor (fètida).
 Test tira reactiva en orina (hematúria, leucocitària).
 Sediment (leucòcits, hematies)  el sediment urinari és un anàlisis de laboratori que permet examinar els
elements persistents en una mostra d’orina.
- Els leucòcits es troben quan hi ha infecció o inflamació.
 Cultiu d’orina (urocultiu) per mirar si hi ha MO en orina.
 Inici tractament empíric (ATB  ampli espectre).


TRACTAMENT MÈDIC

Els OBJECTIUS de tractament sobre les patologies de les
vies urinàries son:

— Restablir el funcionament de la via urinària.
o Combatre les infeccions.
o Solucionar les obstruccions al pas d’orina.

2