CURES INFERMERES A LA
PERSONA AMB TRASTORNS
RESPIRATORIS
LAURA CORTÉS RIBAS
INFERMERIA CLÍNICA, 2N CURS 2022/2023
,Infermeria Clínica Laura Cortés
SISTEMA RESPIRATORI
Estructures que realitzen intercanvi de gasos (O2 – CO2) entre l’atmosfera i la sang. Es fa intercanvi de gasos pel gradient
de pressió. El CO2 és un àcid i hi ha reaccions a dins de l’organisme.
Intervé també en regulació pH i protecció contra agents patògens i substàncies irritants.
Diferenciem entre:
- Tracte respiratori superior (boca i nas-tràquea).
- Tracte respiratori inferior (bronquis-pulmons).
La dispnea serà sempre el símptoma davant de tots els trastorns respiratoris.
Quan jo respiro entra un volum d’aire.
PROCÉS RESPIRATORI REGULACIÓ DEL PROCÉS
1. VENTILACIÓ El nostre organisme detecta que necessita aire, regulat
- Pulmonar: intercanvi d’aire entre l’atmosfera i els per:
alvèols pulmonars (inspiració i espiració). • Regulació voluntària.
- Alveolar: renovació de l’aire contingut als alvèols a • Regulació involuntària (bulb i receptors
cada cicle respiratori. perifèrics).
La inspiració és un procés actiu → el diafragma es contreu - Control químic: CO2, O2, pH.
i provoca una P negativa. És un procés que consumeixo - Control no químic: propioceptors, baroreceptors,
energia. termoreceptors.
La espiració és un procés passiu → el diafragma es relaxa
i l’aire surt per un gradient de pressió.
2. DIFUSIÓ alveolo-capil·lar: intercanvi gasos des dels
alvèols a la sang.
3. TRANSPORT dels gasos per la sang.
VENTILACIÓ ALVEOLAR
És la renovació de l’aire contingut als alvèols a cada cicle
FR: 10 – 20x’ → Volum corrent = 500 ml.
respiratori.
VM = FR x FC = 12 x 500 = 6000 ml/min = gl/min.
Depèn de:
Espai mort anatòmic = 150 ml.
Via aèria permeable.
Caixa toràcica íntegra.
Generació de fluxos aeris adequats.
Musculatura eficient.
Control centre respiratori.
Distensibilitat pulmonar.
1
,Hi ha un volum d’aire que passa pels pulmons: volum mig (VM). Movem més o menys 6L d’aire per minut.
Hi ha una part de l’aire que espiro que no forma part de l’aire gasós. Hi ha una relació entre el que es ventila i es perfon
perquè hi hagi un bon intercanvi gasós que es tendeix a 1. Per tant, qualsevol problema q tingui en la ventilació q no
pugui fer aquest intercanvi i els litres de sang que passen x aquests pulmons tindré un problema respiratori.
*si respiro molt de pressa estaré eliminant molt CO2 → hipercàpnic. La ventilació està regulada pel CO2 i no pas per
l’O2!!!
*persones amb PCO2 elevades, el bulb raquidic diu: “eh, respira més ràpid q he d treure + CO2”.
DIFUSIÓ
Concentració d’oxigen de l’aire que inspires és de 21%. 1 atm de pressió d’oxigen. A mesura que l’oxigen va passant
per tota la branca respiratòria fins q arriba als pulmons, la pressió q fa l’oxigen a nivell alveolar serà més petita.
De la pressió arterial inspirada fins que arriba als alvèols, va disminuint. L’oxigen es transporta pel circuit arterial unit a
l’Hb, però hi ha una quantitat d’oxigen q es va humidificant i es va dissolent. Viatja per la sang i va donant oxigen a tot
l’organisme, ja que ha de perfondre, aleshores quan arriba a l’estat venós, la pressió parcial d’oxigen és de 40.
Pressió parcial d’oxigen a nivell arterial → pressió parcial q fa l’oxigen dissolt. Ha d ser de 90-100.
En cada respiració no surt tot l’aire, hi ha una part que es queda als pulmons.
L’intercanvi de gasos es fa per diferencials de pressió.
A l’alvèol, per una banda passa aire i per l’altre passa sang. Hi haurà diferents
malalties respiratòries que estarà causada per un problema de difusió, per
l’intercanvi de gasos. Ex: EPOC.
Aquests son els 4 mecanismes que ajuden a que puguem respirar →
, Infermeria Clínica Laura Cortés
La hipertensió era un augment de la post-càrrega amb el temps. Un pacient que té un TEP tindrà un quadre d’hipertensió
pulmonar.
El sistema respiratori forma part de molts sistemes per a mantenir l’equilibri.
CONTEXT EPIDEMIOLÒGIC I SOCIAL
A nivell europeu 1 de cada 8 morts son per trastorns respiratoris; la majoria causades pel tabac.
25 de setembre → DIA MUNDIAL DEL PULMÓ. Sensibilització sobre el problema: prevenció, investigació i preservar
qualitat de l’aire.
Tot augmenta la prevalença
FACTORS DE RISC MALALTIES RESPIRATÒRIES: de patologies respiratòries.
Tabaquisme actiu/passiu: el tabac és el principal factor de risc associat a varies malalties. Entre d’altres, destrueix
l’epiteli i la mucosa, comporta major vulnerabilitat a les infeccions i té relació amb les MPOC i el càncer
broncopulmonar.
Es considera fumadora la persona que fuma una cigarreta o més diàriament durant un mes o més, i ex-fumadora
la que ha deixat de fumar fa un any o més.
DESHABITUACIÓ TABÀQUICA: Test de Fagerström, que mesura la dependència al tabac, i Test de Richmond, mesura
la motivació per deixar de fumar.
Exposició a vapors/fums/partícules danyines.
Contaminació de l’aire.
Obesitat.
Susceptibilitat genètica.
ENVELLIMENT
En gent d’edat avançada, el sistema respiratori és especialment vulnerable, ja que l’estructura anatòmica es deteriora.
Trobem:
1) Disminució de mecanismes de defensa respiratoris.
2) Disminució de distensibilitat de la caixa toràcica i retracció elàstica del parènquima pulmonar: els pulmons
deixen de ser tan elàstics i distensibles i son més rígids i endurits. El parènquima pulmonar és com un globus que
en normalitat s’infla i es desinfla amb una retracció elàstica normal. En canvi, la gent gran té un parènquima
amb una distensibilitat molt més rígida. El distrès és el que pateixen els pacients amb poca capacitat de dissensió
i retracció.
3) Augment diàmetre anteroposterior de la caixa toràcica. Es pot deformar una mica (hi ha diferències
morfològiques que varien amb l’edat: els bebès, per exemple, tenen una caixa toràcica més ovalada).
4) Disminució alvèols funcionals.
5) Broncoconstricció precoç dels vèrtex pulmonars.
1
PERSONA AMB TRASTORNS
RESPIRATORIS
LAURA CORTÉS RIBAS
INFERMERIA CLÍNICA, 2N CURS 2022/2023
,Infermeria Clínica Laura Cortés
SISTEMA RESPIRATORI
Estructures que realitzen intercanvi de gasos (O2 – CO2) entre l’atmosfera i la sang. Es fa intercanvi de gasos pel gradient
de pressió. El CO2 és un àcid i hi ha reaccions a dins de l’organisme.
Intervé també en regulació pH i protecció contra agents patògens i substàncies irritants.
Diferenciem entre:
- Tracte respiratori superior (boca i nas-tràquea).
- Tracte respiratori inferior (bronquis-pulmons).
La dispnea serà sempre el símptoma davant de tots els trastorns respiratoris.
Quan jo respiro entra un volum d’aire.
PROCÉS RESPIRATORI REGULACIÓ DEL PROCÉS
1. VENTILACIÓ El nostre organisme detecta que necessita aire, regulat
- Pulmonar: intercanvi d’aire entre l’atmosfera i els per:
alvèols pulmonars (inspiració i espiració). • Regulació voluntària.
- Alveolar: renovació de l’aire contingut als alvèols a • Regulació involuntària (bulb i receptors
cada cicle respiratori. perifèrics).
La inspiració és un procés actiu → el diafragma es contreu - Control químic: CO2, O2, pH.
i provoca una P negativa. És un procés que consumeixo - Control no químic: propioceptors, baroreceptors,
energia. termoreceptors.
La espiració és un procés passiu → el diafragma es relaxa
i l’aire surt per un gradient de pressió.
2. DIFUSIÓ alveolo-capil·lar: intercanvi gasos des dels
alvèols a la sang.
3. TRANSPORT dels gasos per la sang.
VENTILACIÓ ALVEOLAR
És la renovació de l’aire contingut als alvèols a cada cicle
FR: 10 – 20x’ → Volum corrent = 500 ml.
respiratori.
VM = FR x FC = 12 x 500 = 6000 ml/min = gl/min.
Depèn de:
Espai mort anatòmic = 150 ml.
Via aèria permeable.
Caixa toràcica íntegra.
Generació de fluxos aeris adequats.
Musculatura eficient.
Control centre respiratori.
Distensibilitat pulmonar.
1
,Hi ha un volum d’aire que passa pels pulmons: volum mig (VM). Movem més o menys 6L d’aire per minut.
Hi ha una part de l’aire que espiro que no forma part de l’aire gasós. Hi ha una relació entre el que es ventila i es perfon
perquè hi hagi un bon intercanvi gasós que es tendeix a 1. Per tant, qualsevol problema q tingui en la ventilació q no
pugui fer aquest intercanvi i els litres de sang que passen x aquests pulmons tindré un problema respiratori.
*si respiro molt de pressa estaré eliminant molt CO2 → hipercàpnic. La ventilació està regulada pel CO2 i no pas per
l’O2!!!
*persones amb PCO2 elevades, el bulb raquidic diu: “eh, respira més ràpid q he d treure + CO2”.
DIFUSIÓ
Concentració d’oxigen de l’aire que inspires és de 21%. 1 atm de pressió d’oxigen. A mesura que l’oxigen va passant
per tota la branca respiratòria fins q arriba als pulmons, la pressió q fa l’oxigen a nivell alveolar serà més petita.
De la pressió arterial inspirada fins que arriba als alvèols, va disminuint. L’oxigen es transporta pel circuit arterial unit a
l’Hb, però hi ha una quantitat d’oxigen q es va humidificant i es va dissolent. Viatja per la sang i va donant oxigen a tot
l’organisme, ja que ha de perfondre, aleshores quan arriba a l’estat venós, la pressió parcial d’oxigen és de 40.
Pressió parcial d’oxigen a nivell arterial → pressió parcial q fa l’oxigen dissolt. Ha d ser de 90-100.
En cada respiració no surt tot l’aire, hi ha una part que es queda als pulmons.
L’intercanvi de gasos es fa per diferencials de pressió.
A l’alvèol, per una banda passa aire i per l’altre passa sang. Hi haurà diferents
malalties respiratòries que estarà causada per un problema de difusió, per
l’intercanvi de gasos. Ex: EPOC.
Aquests son els 4 mecanismes que ajuden a que puguem respirar →
, Infermeria Clínica Laura Cortés
La hipertensió era un augment de la post-càrrega amb el temps. Un pacient que té un TEP tindrà un quadre d’hipertensió
pulmonar.
El sistema respiratori forma part de molts sistemes per a mantenir l’equilibri.
CONTEXT EPIDEMIOLÒGIC I SOCIAL
A nivell europeu 1 de cada 8 morts son per trastorns respiratoris; la majoria causades pel tabac.
25 de setembre → DIA MUNDIAL DEL PULMÓ. Sensibilització sobre el problema: prevenció, investigació i preservar
qualitat de l’aire.
Tot augmenta la prevalença
FACTORS DE RISC MALALTIES RESPIRATÒRIES: de patologies respiratòries.
Tabaquisme actiu/passiu: el tabac és el principal factor de risc associat a varies malalties. Entre d’altres, destrueix
l’epiteli i la mucosa, comporta major vulnerabilitat a les infeccions i té relació amb les MPOC i el càncer
broncopulmonar.
Es considera fumadora la persona que fuma una cigarreta o més diàriament durant un mes o més, i ex-fumadora
la que ha deixat de fumar fa un any o més.
DESHABITUACIÓ TABÀQUICA: Test de Fagerström, que mesura la dependència al tabac, i Test de Richmond, mesura
la motivació per deixar de fumar.
Exposició a vapors/fums/partícules danyines.
Contaminació de l’aire.
Obesitat.
Susceptibilitat genètica.
ENVELLIMENT
En gent d’edat avançada, el sistema respiratori és especialment vulnerable, ja que l’estructura anatòmica es deteriora.
Trobem:
1) Disminució de mecanismes de defensa respiratoris.
2) Disminució de distensibilitat de la caixa toràcica i retracció elàstica del parènquima pulmonar: els pulmons
deixen de ser tan elàstics i distensibles i son més rígids i endurits. El parènquima pulmonar és com un globus que
en normalitat s’infla i es desinfla amb una retracció elàstica normal. En canvi, la gent gran té un parènquima
amb una distensibilitat molt més rígida. El distrès és el que pateixen els pacients amb poca capacitat de dissensió
i retracció.
3) Augment diàmetre anteroposterior de la caixa toràcica. Es pot deformar una mica (hi ha diferències
morfològiques que varien amb l’edat: els bebès, per exemple, tenen una caixa toràcica més ovalada).
4) Disminució alvèols funcionals.
5) Broncoconstricció precoç dels vèrtex pulmonars.
1
