Infermeria Clínica I Laura Cortés
BLOC 3: CURA A LA PERSONA AMB
TRASTORNS CARDÍACS
FISIOLOGIA CARDÍACA
El funcionament del cor depèn del múscul cardíac (miocardi), vàlvules cardíaques, circulació (arbre coronari - coronàries),
pericardi (protecció al cor) i sistema de conducció elèctric. El fallo d’algun d’aquests elements provoca trastorns cardíacs.
La part esquerra és la més gruixuda i la que ens portarà més problemes perquè és la que ejecta la sang al cos.
- Pericardi: VISCERAL I PARIETAL – la més externa – (entre les 2 capes trobem el líquid del pericardi. Si n’hi ha de
+ no deixa funcionar bé el cor).
El pericardi permet moviments lliures de sistòlica i diastòlica.
Està envoltat per les artèries i venes coronàries. Es artèries coronaries és el que dona lloc als infarts, bloquejant-
se.
El cor, anatòmicament té una part mitja totalment muscular (miocardi) → té capacitat de generar impuls i, tenen
capacitat d’estirar-se (com més sang rebem, més s’estiren i es produeix més contracció, però fins un cert punt!!!). això
es diu la llei de Frank S. – és un mecanisme adaptatiu del cor front l’arribada de volum –.
▪ Cèl·lules miocardi: generar excitació/impuls, conduir-lo i, finalment, contraure’s.
El miocardi recobreix les 4 càpsules del cor. També hi ha vàlvules, la funció de les quals fa que no hi hagi retorn venós i
donen direcció a la sang. Si tenim algun problema en alguna de les vàlvules, probablement tinguem un problema de GC.
Totes les cèl·lules del miocardi son autoexcitables!!!
▪ S’inicia l’impuls en el nòdul sinusal, és el marcapassos natural. Es comença aquí perquè les cèl·lules del nòdul
sinusal son les que son capaces d’autoexcitar-se amb una freqüència més elevada (per tant, guanya a totes les
altres). Totes les altres també son autoexcitables però amb una freqüència més baixa, no poden competir amb
el nòdul sinusal.
▪ Si hi ha alguna alteració del nòdul sinusal, el pacient no es mor perquè les altres cèl·lules també s’autoexciten i
agafen la seva funció, tot i que farà que el ritme no sigui normal ja que s’inicia en un lloc que no és el que hauria.
▪ Des del nòdul sinusal es passa l’estímul a totes les aurícules.
▪ No es pot passar cap impuls de les aurícules als ventricles de manera desorganitzada, ja que hi ha el nòdul
auriculo-ventricular, que ho controla.
Tota part de l’organisme ha de ser irrigada per sang arterial (sang oxigenada). El cor és l’òrgan que més oxigen consumeix
de tot l’organisme – necessita el 80% de l’oxigen que li arriba, treballa sense parar. Qui l’irriga? Les artèries coronàries,
que surten de l’aorta.
1
,Infermeria Clínica I Laura Cortés
CICLE CARDÍAC
A la part dreta és on arriba la sang per la vena cava superior i inferior, que
desemboquen a l’aurícula dreta (sang no oxigenada). Quan s’ha omplert
s’obre la vàlvula tricúspide (valvulopaties quan no tanca bé), l’aurícula es
contrau. Quan el ventricle dret s’ha omplert, amb les dues vàlvules
tancades (tricúspide i pulmonar) es contrau, i després s’obre la vàlvula
pulmonar. La sang va cap als pulmons a través de l’artèria pulmonar en una
contracció del ventricle esquerre (recordar les dues vàlvules tancades)
▪ La sang de l’artèria pulmonar és sang NO oxigenada.
Del pulmó arriba sang oxigenada a l’aurícula esquerra, a través de venes
pulmonars, la qual es contrau. S’obre la mitral (genera moltes
valvulopaties), l’aurícula s’emplena, i passa al ventricle esquerre per la
contracció d’aquesta. Quan s’ha omplert, s’obre la vàlvula aòrtica i d’aquí anirà cap al cos a través de l’artèria aorta.
Finalment, es tanca la vàlvula.
La major part de malalties cardíaques es trobaran en el sistema elèctric o en les parets del ventricle esquerre (sobretot
en el ventricle esquerre, ja que si falla, afectarà a tot el sistema CDV). Per fora, hi ha el pericardi, el qual està envoltat per
les artèries i venes coronàries. Les artèries coronàries és el que dona lloc als infarts, bloquejant-se (repàs artèries coronàries).
Les vàlvules mitral i aòrtica → molts problemes de valvulopaties.
El funcionament es dona a la vegada a les aurícules i als ventricles.
ASPECTES GENERALS DE LA CURA DE LA PERSONA AMB TRASTORNS CARDÍACS
▪ Gran dolor – gran ansietat. “vivència d’una mort propera”.
▪ Cal valorar incapacitat per realitzar algunes activitats de la vida diària en Fase Aguda/Fase no aguda.
▪ Sovint hàbits tòxics/dietètics a corregir. (tabac, alcohol...)
▪ Malalt crònic té molts coneixements sobre farmacoteràpia i proves.
DESPESA CARDÍACA
Despesa cardíaca = és la quantitat de sang que surt del cor en un minut (L/min) i FC és la que depèn de diferents factors
GC = FC x VS
En un pacient inestable ens hem de fixar amb la despesa cardíaca, no amb la PA,
perquè és el que ens indicarà com està realment.
El volum sistòlic (sang que surt del ventricle cada cop) depèn de:
2
, Infermeria Clínica I Laura Cortés
▪ Pre-càrrega: quantitat de sang que arriba al cor (si arriba poca, surt poca – ex: en una hemorràgia). En el fons la
PA és baixa perquè la despesa és baixa i la sang que surt també és poca.
▪ Contractilitat del miocardi: capacitat del cor de contraure’s (miocardiopaties: per molta sang que arribi no soc
capaç de treure-la).
▪ Post-càrrega: resistències vasculars sistèmiques o dificultat per sortir la sang (si l’aorta o la resta d’artèries del
cos estan tancades o contretes, serà com una canonada col·lapsada: per molta aigua que posem, si no pot sortir
es queda allà). Com més constret està el sistema més difícil serà que passi la sang).
SISTEMA ELÈCTRIC DE CONDUCCIÓ
Connectat amb el cicle i mobilitat cardíaca. La distància entre 2 nòduls és curta: si l’electricitat anés a una velocitat normal,
arribaria a baix abans que s’omplís l’aurícula. Qui regula això és el nòdul AV, on es detén la sang i passa més lenta (retard
d’energia). Dona temps a que l’aurícula es buidi.
Si no hi ha activitat elèctrica no hi ha pols. Però també pot passar que hi hagi activitat elèctrica però que no sigui efectiva
(que no hi hagi contracció mecànica).
mort → no hi ha activitat mecànica, però pot tenir act elèctrica caòtica.
Nòdul sinusal o sinoauricular: té la capacitat de generar estímuls elèctrics propis que cau en cascada a la resta del cor. L’estímul
passa per l’aurícula dreta i esquerra i es despolaritza. Aquesta despolarització genera contracció, i quan arriba al nòdul AV, es deté.
La sang comença a sortir cap als ventricles.
Nòdul auriculo-ventricular (AV): s’espera a que el ventricle estigui ple, és a dir, a que l’energia no despolaritzi el ventricle perquè
estigui ple abans que es doni la contracció. A mesura que va passant l’estímul, es va despolaritzant i es genera contracció
Feix de Hiss (dos branques): bloqueig de branca (dreta o esquerra) perquè s’ha deteriorat una de les dues branques de conducció.
D’aquesta manera es produeix despolarització ventricles.
Fibres de Purkinje: separa les dues bandes, recobreixen i pugen pels ventricles.
ELECTROCARDIOGRAMA
Aquests nòduls i com passa la sang per les diferents cavitats es veu reflectit en el ECG i cada
una de les ones (R,Q,S) representa un moment del cicle cardíac. La línia isoelèctrica és una línia
imaginària.
Infart (només hi ha una deflexió -)
Les cèl·lules despolaritzades es “dibuixen” a un paper → electro.
En la derivació II d’un ECG:
R: primera deflexió + (per sobre línia isoelèctrica) que es troba després de la ona P i abans de la ona T.
3
, Infermeria Clínica I Laura Cortés
Q: primera deflexió (-) després de la P o abans de la R. Si només hi ha Q com a deflexió (-), estem davant d’un
infart. També podria haver només R i S.
S: la deflexió (-) que hi ha després de la R.
Una derivada és una fotografia que mira el cor des de diferents punts. Em pot donar molta informació de l’afectació.
La derivació II és la més important perquè és la que permet veure l’aurícula dreta, per tant, podem veure ona P.
Segments (ST l’important)
Segment PQ o PR. Si son llargs – problema greu.
Segment ST: va del final de la S a l’inici de la T i ha d’estar a la mateixa altura que la línia isoelèctrica. Si està per
sota o per sobre, s’està morint teixit cardíac. Parla sobre problemes en la repolarització ventricular associats a
dany cel·lular.
RELACIÓ ONES I TEIXIT CARDÍAC
Ona P: despolarització aurícula que fa que es contragui (ona (+) com l’energia ve cap
a mi, s’apropa). Com l’aurícula és petita i la seva repolarització coincideix amb la
despolarització ventricular, no es veu en l’ECG. Els problemes AV els veurem aquí.
Ona R
Ona T: repolarització ventricular (quan les cèl·lules del ventricle tornen a la seva
energia habitual).
Complex QRS: despolarització ventricle (molta energia) i contracció – és quan
l’estímul passa pels ventricles.
Segment ST: es comença a veure problemes en repolarització ventricular (on es veurà l’infart) associats a danys
cel·lulars. ST pujaria en un infart en fase no tardana.
Tot això es va repetint. El fet que una ona sigui + o -, dependrà del Triangle de Enithoven. A través dels elèctrodes
(monopolars o bipolars) es generen triangles i derivacions.
PREGUNTA EXAMEN!!!: ONA P → la ona P no és la contractilitat de les aurícules. La ona P només la llegeix, és una
conseqüència de la contracció.
TEMA 1. TRTASTORNS CARDÍACS
Índex:
▪ Alteracions elèctriques del miocardi: arrítmies cardíaques.
▪ Síndromes coronaris aguts (SCA): cardiopatia isquèmica.
▪ Insuficiència cardíaca.
▪ Alteracions del pericardi.
▪ Alteracions valvulars.
4
BLOC 3: CURA A LA PERSONA AMB
TRASTORNS CARDÍACS
FISIOLOGIA CARDÍACA
El funcionament del cor depèn del múscul cardíac (miocardi), vàlvules cardíaques, circulació (arbre coronari - coronàries),
pericardi (protecció al cor) i sistema de conducció elèctric. El fallo d’algun d’aquests elements provoca trastorns cardíacs.
La part esquerra és la més gruixuda i la que ens portarà més problemes perquè és la que ejecta la sang al cos.
- Pericardi: VISCERAL I PARIETAL – la més externa – (entre les 2 capes trobem el líquid del pericardi. Si n’hi ha de
+ no deixa funcionar bé el cor).
El pericardi permet moviments lliures de sistòlica i diastòlica.
Està envoltat per les artèries i venes coronàries. Es artèries coronaries és el que dona lloc als infarts, bloquejant-
se.
El cor, anatòmicament té una part mitja totalment muscular (miocardi) → té capacitat de generar impuls i, tenen
capacitat d’estirar-se (com més sang rebem, més s’estiren i es produeix més contracció, però fins un cert punt!!!). això
es diu la llei de Frank S. – és un mecanisme adaptatiu del cor front l’arribada de volum –.
▪ Cèl·lules miocardi: generar excitació/impuls, conduir-lo i, finalment, contraure’s.
El miocardi recobreix les 4 càpsules del cor. També hi ha vàlvules, la funció de les quals fa que no hi hagi retorn venós i
donen direcció a la sang. Si tenim algun problema en alguna de les vàlvules, probablement tinguem un problema de GC.
Totes les cèl·lules del miocardi son autoexcitables!!!
▪ S’inicia l’impuls en el nòdul sinusal, és el marcapassos natural. Es comença aquí perquè les cèl·lules del nòdul
sinusal son les que son capaces d’autoexcitar-se amb una freqüència més elevada (per tant, guanya a totes les
altres). Totes les altres també son autoexcitables però amb una freqüència més baixa, no poden competir amb
el nòdul sinusal.
▪ Si hi ha alguna alteració del nòdul sinusal, el pacient no es mor perquè les altres cèl·lules també s’autoexciten i
agafen la seva funció, tot i que farà que el ritme no sigui normal ja que s’inicia en un lloc que no és el que hauria.
▪ Des del nòdul sinusal es passa l’estímul a totes les aurícules.
▪ No es pot passar cap impuls de les aurícules als ventricles de manera desorganitzada, ja que hi ha el nòdul
auriculo-ventricular, que ho controla.
Tota part de l’organisme ha de ser irrigada per sang arterial (sang oxigenada). El cor és l’òrgan que més oxigen consumeix
de tot l’organisme – necessita el 80% de l’oxigen que li arriba, treballa sense parar. Qui l’irriga? Les artèries coronàries,
que surten de l’aorta.
1
,Infermeria Clínica I Laura Cortés
CICLE CARDÍAC
A la part dreta és on arriba la sang per la vena cava superior i inferior, que
desemboquen a l’aurícula dreta (sang no oxigenada). Quan s’ha omplert
s’obre la vàlvula tricúspide (valvulopaties quan no tanca bé), l’aurícula es
contrau. Quan el ventricle dret s’ha omplert, amb les dues vàlvules
tancades (tricúspide i pulmonar) es contrau, i després s’obre la vàlvula
pulmonar. La sang va cap als pulmons a través de l’artèria pulmonar en una
contracció del ventricle esquerre (recordar les dues vàlvules tancades)
▪ La sang de l’artèria pulmonar és sang NO oxigenada.
Del pulmó arriba sang oxigenada a l’aurícula esquerra, a través de venes
pulmonars, la qual es contrau. S’obre la mitral (genera moltes
valvulopaties), l’aurícula s’emplena, i passa al ventricle esquerre per la
contracció d’aquesta. Quan s’ha omplert, s’obre la vàlvula aòrtica i d’aquí anirà cap al cos a través de l’artèria aorta.
Finalment, es tanca la vàlvula.
La major part de malalties cardíaques es trobaran en el sistema elèctric o en les parets del ventricle esquerre (sobretot
en el ventricle esquerre, ja que si falla, afectarà a tot el sistema CDV). Per fora, hi ha el pericardi, el qual està envoltat per
les artèries i venes coronàries. Les artèries coronàries és el que dona lloc als infarts, bloquejant-se (repàs artèries coronàries).
Les vàlvules mitral i aòrtica → molts problemes de valvulopaties.
El funcionament es dona a la vegada a les aurícules i als ventricles.
ASPECTES GENERALS DE LA CURA DE LA PERSONA AMB TRASTORNS CARDÍACS
▪ Gran dolor – gran ansietat. “vivència d’una mort propera”.
▪ Cal valorar incapacitat per realitzar algunes activitats de la vida diària en Fase Aguda/Fase no aguda.
▪ Sovint hàbits tòxics/dietètics a corregir. (tabac, alcohol...)
▪ Malalt crònic té molts coneixements sobre farmacoteràpia i proves.
DESPESA CARDÍACA
Despesa cardíaca = és la quantitat de sang que surt del cor en un minut (L/min) i FC és la que depèn de diferents factors
GC = FC x VS
En un pacient inestable ens hem de fixar amb la despesa cardíaca, no amb la PA,
perquè és el que ens indicarà com està realment.
El volum sistòlic (sang que surt del ventricle cada cop) depèn de:
2
, Infermeria Clínica I Laura Cortés
▪ Pre-càrrega: quantitat de sang que arriba al cor (si arriba poca, surt poca – ex: en una hemorràgia). En el fons la
PA és baixa perquè la despesa és baixa i la sang que surt també és poca.
▪ Contractilitat del miocardi: capacitat del cor de contraure’s (miocardiopaties: per molta sang que arribi no soc
capaç de treure-la).
▪ Post-càrrega: resistències vasculars sistèmiques o dificultat per sortir la sang (si l’aorta o la resta d’artèries del
cos estan tancades o contretes, serà com una canonada col·lapsada: per molta aigua que posem, si no pot sortir
es queda allà). Com més constret està el sistema més difícil serà que passi la sang).
SISTEMA ELÈCTRIC DE CONDUCCIÓ
Connectat amb el cicle i mobilitat cardíaca. La distància entre 2 nòduls és curta: si l’electricitat anés a una velocitat normal,
arribaria a baix abans que s’omplís l’aurícula. Qui regula això és el nòdul AV, on es detén la sang i passa més lenta (retard
d’energia). Dona temps a que l’aurícula es buidi.
Si no hi ha activitat elèctrica no hi ha pols. Però també pot passar que hi hagi activitat elèctrica però que no sigui efectiva
(que no hi hagi contracció mecànica).
mort → no hi ha activitat mecànica, però pot tenir act elèctrica caòtica.
Nòdul sinusal o sinoauricular: té la capacitat de generar estímuls elèctrics propis que cau en cascada a la resta del cor. L’estímul
passa per l’aurícula dreta i esquerra i es despolaritza. Aquesta despolarització genera contracció, i quan arriba al nòdul AV, es deté.
La sang comença a sortir cap als ventricles.
Nòdul auriculo-ventricular (AV): s’espera a que el ventricle estigui ple, és a dir, a que l’energia no despolaritzi el ventricle perquè
estigui ple abans que es doni la contracció. A mesura que va passant l’estímul, es va despolaritzant i es genera contracció
Feix de Hiss (dos branques): bloqueig de branca (dreta o esquerra) perquè s’ha deteriorat una de les dues branques de conducció.
D’aquesta manera es produeix despolarització ventricles.
Fibres de Purkinje: separa les dues bandes, recobreixen i pugen pels ventricles.
ELECTROCARDIOGRAMA
Aquests nòduls i com passa la sang per les diferents cavitats es veu reflectit en el ECG i cada
una de les ones (R,Q,S) representa un moment del cicle cardíac. La línia isoelèctrica és una línia
imaginària.
Infart (només hi ha una deflexió -)
Les cèl·lules despolaritzades es “dibuixen” a un paper → electro.
En la derivació II d’un ECG:
R: primera deflexió + (per sobre línia isoelèctrica) que es troba després de la ona P i abans de la ona T.
3
, Infermeria Clínica I Laura Cortés
Q: primera deflexió (-) després de la P o abans de la R. Si només hi ha Q com a deflexió (-), estem davant d’un
infart. També podria haver només R i S.
S: la deflexió (-) que hi ha després de la R.
Una derivada és una fotografia que mira el cor des de diferents punts. Em pot donar molta informació de l’afectació.
La derivació II és la més important perquè és la que permet veure l’aurícula dreta, per tant, podem veure ona P.
Segments (ST l’important)
Segment PQ o PR. Si son llargs – problema greu.
Segment ST: va del final de la S a l’inici de la T i ha d’estar a la mateixa altura que la línia isoelèctrica. Si està per
sota o per sobre, s’està morint teixit cardíac. Parla sobre problemes en la repolarització ventricular associats a
dany cel·lular.
RELACIÓ ONES I TEIXIT CARDÍAC
Ona P: despolarització aurícula que fa que es contragui (ona (+) com l’energia ve cap
a mi, s’apropa). Com l’aurícula és petita i la seva repolarització coincideix amb la
despolarització ventricular, no es veu en l’ECG. Els problemes AV els veurem aquí.
Ona R
Ona T: repolarització ventricular (quan les cèl·lules del ventricle tornen a la seva
energia habitual).
Complex QRS: despolarització ventricle (molta energia) i contracció – és quan
l’estímul passa pels ventricles.
Segment ST: es comença a veure problemes en repolarització ventricular (on es veurà l’infart) associats a danys
cel·lulars. ST pujaria en un infart en fase no tardana.
Tot això es va repetint. El fet que una ona sigui + o -, dependrà del Triangle de Enithoven. A través dels elèctrodes
(monopolars o bipolars) es generen triangles i derivacions.
PREGUNTA EXAMEN!!!: ONA P → la ona P no és la contractilitat de les aurícules. La ona P només la llegeix, és una
conseqüència de la contracció.
TEMA 1. TRTASTORNS CARDÍACS
Índex:
▪ Alteracions elèctriques del miocardi: arrítmies cardíaques.
▪ Síndromes coronaris aguts (SCA): cardiopatia isquèmica.
▪ Insuficiència cardíaca.
▪ Alteracions del pericardi.
▪ Alteracions valvulars.
4
