U6. NIETZSCHE
0. CONTEXT
Nietzsche es tracta d’un filòsof singular. El podem comparar amb Heràclit pel seu estil
aforístic, amb un desig de no ser entès i la idea de l'ésser com a etern retorn.
La seva filosofia s’emmarcà en el vitalisme (crisi de la raó il·lustrada), presentant una visió
pessimista de la raó. La raó es mostra incapaç de veure que el fet essencial és la vida. En
lloc dels sistemes filosòfics racionals, cal usar metàfores i l’art com a clau d’interpretació.
També es critica la raó per haver sigut considerada superior a les passions, el que ha portat
a elaborar una cultura en què la vida s’ha vist empobrida.
També es veu molt influenciat per:
● Romanticisme alemany: recuperen els valors hel·lenístics: importància de l’art i
passions.
● Schopenhauer: esdevenir, instints per sobre de la raó.
● Wagner: qui compren la vida.
● Darwin: Superació de l’humà pel superhome.
És considerat un filòsof de “sospita”, ja que analitza críticament els valors de la cultura
occidental i usa el mètode de la genealogia, buscant l’origen de les idees i l’evolució.
1. VIDA I OBRA
Neix el 1844 a Rocken i va morir el 1900 a Weimar. Fill d’un pastor protestant, motiu pel
qual viu en un context molt lligat a l'església. Als 4 anys el seu pare mor, quedant-se amb la
seva mare i germana, el que el fa desenvolupar misogínia. Tot i que ell dirà “Jo no he
maltractat mai a les persones, només he maltractat a les idees”.
Estudiant brillant i catedràtic en filologia clàssica (grec i llatí). També serà el catedràtic més
jove d’Europa a Basilea. Durant aquest temps era conegut com ‘el capellanet’, ja que era
molt disciplinat i ordenat.
Des de jove comença a partir continuats problemes de salut, com per exemple marejos,
migranyes cegueses, depressió… Això fa que tingui una jubilació anticipada, a la qual
decideix viatjar molt, als estius a les costes d’Itàlia i als hiverns als Alps a Sils Maria. A més
només es va enamorar de Lou Andreas-Salomé.
L’episodi a Turin (perd completament el seny en veure com un carreter està pegant a un
cavall i Nietzsche abraça al cavall i li diu al carreter que està cometent el mateix error que
Descartes, el portarà a la decadència, deixant-lo incapacitat a un llit durant 10 anys.
Hi ha gent que opina que la fia de Nietzsche té idees nacionalistes, però no és veritat. La
seva germana va apropar les seves obres al nacionalisme alemany (nazisme).
1
, 3. LA FILOSOFIA DEL MARTELL
3.1 LA CONCEPCIÓ DEL CONEIXEMENT I LA VERITAT
En l’obra El naixement de la tragèdia, Nietzsche es proposa buscar una cultura que hagi
comprès la vida i no l’hagi sotmès a ideals ni l’hagi negat. Això és deu a que per a ell la
realitat és la vida i vol veure com és millor accedir a entendre-la: per la ciència i filosofia o
per l’art.
Troba l’exemple a l’antiga Grècia en l’obra la tragèdia grega, en ella es veu la vida com
l’equilibri entre dos pols: l’apol·loni i el dionisíac.
Apol·loni: Representa la vida individualitzada i que val la pena viure-la, però condemnada a
la mort.
Dionisíac: La vida com a fons originari, indestructible. El desig d’esborrar les diferències i
tornar a la natura.
A través d’això els grecs van saber afrontar l’absurditat de l’existència. Això no obstant,
amb Eurípides, Sòcrates i la il·lustració grega inicia la decadència.
Apareix el socratisme, antítesi de la saviesa tràgica. Eurípides desvirtua la indeterminació
moral, començant a moralitzar i fer judicis polítics. L’optimisme racionalista creu que pot
fer intel·ligible i raonable la vida negant tot allò que sigui irracional. Però Sòcrates és el
protagonista, per a Nietzsche, de la decadència. Sòcrates ho vol convertir tot en intel·ligible i
lògic, per tal de no acceptar realment la vida tal com és. D’aquí s’arriba al nihilisme
contemporani. Què porta a una nova polaritat: com concebem el coneixement?
En relació amb les últimes dues polaritats hi ha l’home artístic i el teòric:
● Artístic: Es preocupa de viure tot i que sigui a costa de la seva pròpia
supervivència. Ho veu tot des de l’alegria i innocència, per tant, oblida, es relaciona
amb el món mitjançant metàfores. Usa el llenguatge de manera intuïtiva amb
capacitat d’evocar una experiència a aquells que l’han viscut.
● Teòric: L’home racional, preocupat per sobreviure, el que li porta a prevenir i
preveure. Es relaciona amb conceptes. Usa el llenguatge de manera conceptual,
de manera que es generalitzen/universalitzen les coses o vivències, eliminant les
particularitats per arribar a la paraula. En resum, una expressió pobre de la realitat
que serveix per preveure perills i comunicar-se, en darrer terme evitar “la guerra de
tots contra tots”.
De l’home teòric neix la veritat, allò que ens ajudi a preservar la nostra existència. Tot i ser
una ficció. Així la raó és l’instrument d’aquells que tenen por de la vida tal com és.
Conclusions:
● El coneixement és parcial i subjectiu
● La idea de veritat és una convicció humana
● Els conceptes són metàfores sense el seu valor
2
0. CONTEXT
Nietzsche es tracta d’un filòsof singular. El podem comparar amb Heràclit pel seu estil
aforístic, amb un desig de no ser entès i la idea de l'ésser com a etern retorn.
La seva filosofia s’emmarcà en el vitalisme (crisi de la raó il·lustrada), presentant una visió
pessimista de la raó. La raó es mostra incapaç de veure que el fet essencial és la vida. En
lloc dels sistemes filosòfics racionals, cal usar metàfores i l’art com a clau d’interpretació.
També es critica la raó per haver sigut considerada superior a les passions, el que ha portat
a elaborar una cultura en què la vida s’ha vist empobrida.
També es veu molt influenciat per:
● Romanticisme alemany: recuperen els valors hel·lenístics: importància de l’art i
passions.
● Schopenhauer: esdevenir, instints per sobre de la raó.
● Wagner: qui compren la vida.
● Darwin: Superació de l’humà pel superhome.
És considerat un filòsof de “sospita”, ja que analitza críticament els valors de la cultura
occidental i usa el mètode de la genealogia, buscant l’origen de les idees i l’evolució.
1. VIDA I OBRA
Neix el 1844 a Rocken i va morir el 1900 a Weimar. Fill d’un pastor protestant, motiu pel
qual viu en un context molt lligat a l'església. Als 4 anys el seu pare mor, quedant-se amb la
seva mare i germana, el que el fa desenvolupar misogínia. Tot i que ell dirà “Jo no he
maltractat mai a les persones, només he maltractat a les idees”.
Estudiant brillant i catedràtic en filologia clàssica (grec i llatí). També serà el catedràtic més
jove d’Europa a Basilea. Durant aquest temps era conegut com ‘el capellanet’, ja que era
molt disciplinat i ordenat.
Des de jove comença a partir continuats problemes de salut, com per exemple marejos,
migranyes cegueses, depressió… Això fa que tingui una jubilació anticipada, a la qual
decideix viatjar molt, als estius a les costes d’Itàlia i als hiverns als Alps a Sils Maria. A més
només es va enamorar de Lou Andreas-Salomé.
L’episodi a Turin (perd completament el seny en veure com un carreter està pegant a un
cavall i Nietzsche abraça al cavall i li diu al carreter que està cometent el mateix error que
Descartes, el portarà a la decadència, deixant-lo incapacitat a un llit durant 10 anys.
Hi ha gent que opina que la fia de Nietzsche té idees nacionalistes, però no és veritat. La
seva germana va apropar les seves obres al nacionalisme alemany (nazisme).
1
, 3. LA FILOSOFIA DEL MARTELL
3.1 LA CONCEPCIÓ DEL CONEIXEMENT I LA VERITAT
En l’obra El naixement de la tragèdia, Nietzsche es proposa buscar una cultura que hagi
comprès la vida i no l’hagi sotmès a ideals ni l’hagi negat. Això és deu a que per a ell la
realitat és la vida i vol veure com és millor accedir a entendre-la: per la ciència i filosofia o
per l’art.
Troba l’exemple a l’antiga Grècia en l’obra la tragèdia grega, en ella es veu la vida com
l’equilibri entre dos pols: l’apol·loni i el dionisíac.
Apol·loni: Representa la vida individualitzada i que val la pena viure-la, però condemnada a
la mort.
Dionisíac: La vida com a fons originari, indestructible. El desig d’esborrar les diferències i
tornar a la natura.
A través d’això els grecs van saber afrontar l’absurditat de l’existència. Això no obstant,
amb Eurípides, Sòcrates i la il·lustració grega inicia la decadència.
Apareix el socratisme, antítesi de la saviesa tràgica. Eurípides desvirtua la indeterminació
moral, començant a moralitzar i fer judicis polítics. L’optimisme racionalista creu que pot
fer intel·ligible i raonable la vida negant tot allò que sigui irracional. Però Sòcrates és el
protagonista, per a Nietzsche, de la decadència. Sòcrates ho vol convertir tot en intel·ligible i
lògic, per tal de no acceptar realment la vida tal com és. D’aquí s’arriba al nihilisme
contemporani. Què porta a una nova polaritat: com concebem el coneixement?
En relació amb les últimes dues polaritats hi ha l’home artístic i el teòric:
● Artístic: Es preocupa de viure tot i que sigui a costa de la seva pròpia
supervivència. Ho veu tot des de l’alegria i innocència, per tant, oblida, es relaciona
amb el món mitjançant metàfores. Usa el llenguatge de manera intuïtiva amb
capacitat d’evocar una experiència a aquells que l’han viscut.
● Teòric: L’home racional, preocupat per sobreviure, el que li porta a prevenir i
preveure. Es relaciona amb conceptes. Usa el llenguatge de manera conceptual,
de manera que es generalitzen/universalitzen les coses o vivències, eliminant les
particularitats per arribar a la paraula. En resum, una expressió pobre de la realitat
que serveix per preveure perills i comunicar-se, en darrer terme evitar “la guerra de
tots contra tots”.
De l’home teòric neix la veritat, allò que ens ajudi a preservar la nostra existència. Tot i ser
una ficció. Així la raó és l’instrument d’aquells que tenen por de la vida tal com és.
Conclusions:
● El coneixement és parcial i subjectiu
● La idea de veritat és una convicció humana
● Els conceptes són metàfores sense el seu valor
2
