U1. PLATÓ
0. CONTEXT
Plató viu en plena guerra del Peloponès (431-404 aC) en què Esparta (aristocràtica)
s’enfronta a Atenes (democràtica). Finalment, Esparta venç Atenes i s’imposa el govern dels
Trenta Tirans, format per un grup d’aristòcrates, alguns familiars de Plató (escandalitzat i
crític amb els dos governs).
A finals del s. V a Atenes es produeix una “segona onada del pas del mite al logos”, ja que
apareixen figures molt importants en molts àmbits (Sòfocles, Heròdot, Anaxàgores,
Pèricles…). També apareixen els sofistes, uns estrangers que garanteixen l’èxit a l’àgora a
aquells que compressin els seus ensenyaments. Però d’entre totes les figures importants,
en la filosofíia destaca una: Sòcrates.
Sòcrates (469 aC - 399 aC) volia ensenyar a la gent d’Atenes el camí racional cap al
coneixement i ho feia a través de la maièutica. Defensava que els arguments havien d’estar
suportats per la raó i, per tant, feia activar la lògica dels altres. Doncs creia que la veritat
resideix en nosaltres, però cal despertar-la. Va ser un personatge polèmic per als Atenencs,
perquè es deia que pertorbava als joves i va ser condemnat a mort per defendre les seves
idees. En resum, podem dir que Sòcrates és exemple de: Reflexivitat, inconformisme crític,
rigor conceptual i integritat moral.
1. VIDA I OBRA
“Tota la història de la filosofia és com el conjunt de notes a peu de pàgina a l’obra de Plató”
Alfred Whitehead.
Neix el 427 aC i mor el 347 aC a Atenes. Plató vol dir “el de l’esquena ample”, realment es
deia Arístocles. Era descendent de família d'alta classe, per tant, s'esperava d’ell un triomf
en la vida política, en l’àgora. És per això que es converteix en deixeble de Cràtil (sofista)
que més endavant abandonarà per tal de seguir a Sòcrates per la ciutat escoltant-lo. Però
un cop mort (es porten a terme represàlies contra els Trenta Tirans i els col·laboradors),
com els deixebles de Sòcrates eren persones en el punt de mira, va decidir migrar a
Mègara, més tard a Egipte i a Siracusa (Sicília) on coneix el fill d’un tirà, però acaba
empresonat i gràcies als seus amics torna a Atenes. Un cop allà funda l’Acadèmia, la
primera “universitat” d’occident, centrada a fer de tots els que anessin experts en política, a
més de matemàtiques i geometria, dura 1000 anys.
La seva filosofia, que podem dir que és principalment política, es veu influïda per:
● Heràclit i Parmènides→Metafísica
● Sòcrates→Dimensió moral de la filosofia. Plató el considera l’home més just i savi de
tota la ciutat.
● Pitagòrics→Dualistes i matemàtics
L’obra de Plató, què es basa en un estil de diàleg amb Sòcrates com a personatge principal
de totes les seves obres (30 en total) es distingeix en els següents períodes:
● Joventut→Diàlegs fidels al Sòcrates històric (breus, morals i aporètics). Exemples
d’obres: Eutifó, Critó, Cràtil, Alcibíades, Apologia de Sòcrates…
1
, ● Transició→Exemples d’obres: Menó, Gòrgies.
● Maduresa→Tesis més centrals de Plató. Exemples d’obres: Banquet, Fedó, Fedre,
La República.
● Vellesa→Diàlegs més complexos on Plató revisa críticament els seus propis
postulats. Exemples d’obres: Sofista, Polític, Fileb, Parmènides…
2. EL MITE DE LA CAVERNA
Plató considera que per tal d’explicar allò més complex, no s’ha de dir que és sinó a què
s’assembla: al·legoria.
Així, el mite de la caverna (llibre VII) és una al·legoria en la qual es delimiten dues realitats.
Plató imagina uns presoners que han estat encadenats dins d’una caverna des de sempre,
mirant només cap a una paret. Darrere d’ells hi ha un foc, i entre el foc i unes persones
passen figures i objectes que projecten ombres a la paret. Els presoners creuen que
aquestes ombres són la realitat, perquè és tot el que han vist mai. Un dia, un dels presoners
és alliberat i surt a l’exterior. Al principi la llum del sol l'encega, però a poc a poc s’hi
acostuma i descobreix el món real: els objectes autèntics, els colors i, finalment, el sol, que
representa la veritat i el bé. Quan torna a la caverna per explicar-ho als altres, no el creuen i
fins i tot el consideren boig.
Comparació elements mite i concepció de la realitat per Plató:
● Caverna→Món sensible
● Exterior→Món de les idees
● Ombres→Coneixement dels sentits
● Escala→Camí racional cap a les idees
● Alliberat→Filòsof
● Sol→Idea del bé
Línies d’interpretació del mite de la caverna:
● Metafísica: Món sensible (sentits)/Món intel·ligible (raó). Gradació del ésser.
● Epistemologia: Sortir de l’esclavitud de les coses cap a les idees a partir de la
racionalitat o veritat. Coses/Idees.
● Política: El savi/filòsof ha d’estar implicat activament en la societat i la seva direcció,
ja que han de sentir el bé moral de compartir la virtut que l'ha donat la natura de
saber.
● Biogràfica: Mort de Sòcrates. Doncs en el mite s’acaba matant al savi.
3. LA METAFÍSICA DE PLATÓ
Plató presenta la seva concepció de la realitat a través de la teoria de les idees. Per a ell
existeixen dues realitats: el món sensible i el món intel·ligible.
La primera realitat es fonamenta en les coses que percebem pels sentits. Les coses
posseeixen les característiques que Heràclit atribuïa a l’ésser: canviants, múltiples,
diferents, corruptibles i materials. Té una tendència natural al desordre.
La segona realitat es fonamenta en les Idees que percebem gràcies a la raó. Designa els
conceptes universals que buscava Sòcrates. Les idees posseeixen les característiques que
2
0. CONTEXT
Plató viu en plena guerra del Peloponès (431-404 aC) en què Esparta (aristocràtica)
s’enfronta a Atenes (democràtica). Finalment, Esparta venç Atenes i s’imposa el govern dels
Trenta Tirans, format per un grup d’aristòcrates, alguns familiars de Plató (escandalitzat i
crític amb els dos governs).
A finals del s. V a Atenes es produeix una “segona onada del pas del mite al logos”, ja que
apareixen figures molt importants en molts àmbits (Sòfocles, Heròdot, Anaxàgores,
Pèricles…). També apareixen els sofistes, uns estrangers que garanteixen l’èxit a l’àgora a
aquells que compressin els seus ensenyaments. Però d’entre totes les figures importants,
en la filosofíia destaca una: Sòcrates.
Sòcrates (469 aC - 399 aC) volia ensenyar a la gent d’Atenes el camí racional cap al
coneixement i ho feia a través de la maièutica. Defensava que els arguments havien d’estar
suportats per la raó i, per tant, feia activar la lògica dels altres. Doncs creia que la veritat
resideix en nosaltres, però cal despertar-la. Va ser un personatge polèmic per als Atenencs,
perquè es deia que pertorbava als joves i va ser condemnat a mort per defendre les seves
idees. En resum, podem dir que Sòcrates és exemple de: Reflexivitat, inconformisme crític,
rigor conceptual i integritat moral.
1. VIDA I OBRA
“Tota la història de la filosofia és com el conjunt de notes a peu de pàgina a l’obra de Plató”
Alfred Whitehead.
Neix el 427 aC i mor el 347 aC a Atenes. Plató vol dir “el de l’esquena ample”, realment es
deia Arístocles. Era descendent de família d'alta classe, per tant, s'esperava d’ell un triomf
en la vida política, en l’àgora. És per això que es converteix en deixeble de Cràtil (sofista)
que més endavant abandonarà per tal de seguir a Sòcrates per la ciutat escoltant-lo. Però
un cop mort (es porten a terme represàlies contra els Trenta Tirans i els col·laboradors),
com els deixebles de Sòcrates eren persones en el punt de mira, va decidir migrar a
Mègara, més tard a Egipte i a Siracusa (Sicília) on coneix el fill d’un tirà, però acaba
empresonat i gràcies als seus amics torna a Atenes. Un cop allà funda l’Acadèmia, la
primera “universitat” d’occident, centrada a fer de tots els que anessin experts en política, a
més de matemàtiques i geometria, dura 1000 anys.
La seva filosofia, que podem dir que és principalment política, es veu influïda per:
● Heràclit i Parmènides→Metafísica
● Sòcrates→Dimensió moral de la filosofia. Plató el considera l’home més just i savi de
tota la ciutat.
● Pitagòrics→Dualistes i matemàtics
L’obra de Plató, què es basa en un estil de diàleg amb Sòcrates com a personatge principal
de totes les seves obres (30 en total) es distingeix en els següents períodes:
● Joventut→Diàlegs fidels al Sòcrates històric (breus, morals i aporètics). Exemples
d’obres: Eutifó, Critó, Cràtil, Alcibíades, Apologia de Sòcrates…
1
, ● Transició→Exemples d’obres: Menó, Gòrgies.
● Maduresa→Tesis més centrals de Plató. Exemples d’obres: Banquet, Fedó, Fedre,
La República.
● Vellesa→Diàlegs més complexos on Plató revisa críticament els seus propis
postulats. Exemples d’obres: Sofista, Polític, Fileb, Parmènides…
2. EL MITE DE LA CAVERNA
Plató considera que per tal d’explicar allò més complex, no s’ha de dir que és sinó a què
s’assembla: al·legoria.
Així, el mite de la caverna (llibre VII) és una al·legoria en la qual es delimiten dues realitats.
Plató imagina uns presoners que han estat encadenats dins d’una caverna des de sempre,
mirant només cap a una paret. Darrere d’ells hi ha un foc, i entre el foc i unes persones
passen figures i objectes que projecten ombres a la paret. Els presoners creuen que
aquestes ombres són la realitat, perquè és tot el que han vist mai. Un dia, un dels presoners
és alliberat i surt a l’exterior. Al principi la llum del sol l'encega, però a poc a poc s’hi
acostuma i descobreix el món real: els objectes autèntics, els colors i, finalment, el sol, que
representa la veritat i el bé. Quan torna a la caverna per explicar-ho als altres, no el creuen i
fins i tot el consideren boig.
Comparació elements mite i concepció de la realitat per Plató:
● Caverna→Món sensible
● Exterior→Món de les idees
● Ombres→Coneixement dels sentits
● Escala→Camí racional cap a les idees
● Alliberat→Filòsof
● Sol→Idea del bé
Línies d’interpretació del mite de la caverna:
● Metafísica: Món sensible (sentits)/Món intel·ligible (raó). Gradació del ésser.
● Epistemologia: Sortir de l’esclavitud de les coses cap a les idees a partir de la
racionalitat o veritat. Coses/Idees.
● Política: El savi/filòsof ha d’estar implicat activament en la societat i la seva direcció,
ja que han de sentir el bé moral de compartir la virtut que l'ha donat la natura de
saber.
● Biogràfica: Mort de Sòcrates. Doncs en el mite s’acaba matant al savi.
3. LA METAFÍSICA DE PLATÓ
Plató presenta la seva concepció de la realitat a través de la teoria de les idees. Per a ell
existeixen dues realitats: el món sensible i el món intel·ligible.
La primera realitat es fonamenta en les coses que percebem pels sentits. Les coses
posseeixen les característiques que Heràclit atribuïa a l’ésser: canviants, múltiples,
diferents, corruptibles i materials. Té una tendència natural al desordre.
La segona realitat es fonamenta en les Idees que percebem gràcies a la raó. Designa els
conceptes universals que buscava Sòcrates. Les idees posseeixen les característiques que
2
