TEMA 9
REGNAT ALFONS XIII (13) 1902-1931
- Crisi i collapse de la restauració
- Problemes:
- Desastre 98
- Increment oposició als partits de torn
- Guerra del Marroc
- conflictivitat social (1ra guerra mundial 1914-1919, crack 29, revolució
d’octubre 1917)
- Suport dictadura primo de rivera 1923-1930: intent de protegir la vida sota el sistema
de la restauració
- Catalunya:
- Agitació social – obrerisme (vagues, manifestacions)
- Irrupció electoral catalanisme
- Creació mancomunitat (institució encumunada per gestionar els recursos
administratius propis
- Evolució:
- De la crisi 98
- de la setmana tràgica
- crisi 1917
- Crisi final 1917-1923 → dictadura de primo de rivera, després es va
fer una dictablanda 1930-1931
- Final regnat – II república
REFORMISME DINÀSTIC (desde dins dels sistema):
Desastre 98: mostra deficiencies del sistema, així que s’intenta reformar (reformisme), amb
idees regeneracionistes
Majoria de edat d’alfons XIII al 16 anys (+inestabilitat) al 1902 → marca la
segona etapa de la restauració
- PRIMER INTENT DE SILVELA 1899 (reformisme):
- Maria Cristina proposa a Silvela per a govern 1899, nou líder conservador
- Entrada de Polavieja y Duran i Bas al govern
- Politica:
- Projecte de descentralització administrativa (només una mica)
- Creació/pujada impostos (reforma de Villaverde), per pagar deutes de
la guerra de cuba. Comporta el tancament de caixes 1899
- Tancament de caixes 1899: protesta a bcn (tancament patronal) en contra
dels impostos, el govern embarga els morosos (Dr.Robert 1 es nega). Es
declara l’estat de guerra.
- Dimissions: Duran i Bas, Polavieja, Villaverde
- Conseqüències:
- ruptura de les elits econòmiques de catalunya amb els
partits dinàstics (ja no son els més votats) → giren cap
1 Alcalde de barcelona el 1899
, al Catalanisme com alternativa a la restauració-
(burgesia - unió regionalista)
- Fi esperit regeneració del sistema → torna el torn dinàstic
- OPCIONS REFORMISME:
- Alfons XIII 1902 arriba al tron
→ majoria d'edat al 16
→ fill únic → atemptats per la república
→ Intents de reforma durant els primers anys de regnat.
- Partits sistema dinàstic: “revolució des de dalt per evitar la
revolució des de baix” - Maura → fins 1912
- Partits: conservador (silvela i maura), liberal (canalejas)
- Partits fora del sistema:
- republicans, socialistes, catalanistes → no aprofiten la crisi del
98 per posar fi a la hegemonia turnisme
- Fan una renovació de les idees, amb l’objectiu de mobilitzar l’opinió
pública
- Regeneracionisme intel·lectual / literari: generació 98, diuen que
espanya està en decadència i afirmen la necesitat de regeneració →
baroja, unamuno, valle-inclán.
- REFORMISME CONSERVADOR:
- Fracàs intent regeneració de silvela (i sagasta) → govern de Maura
1907-1909 → intenta una regeneració desde dins
- Projecte Maura:
- Fi del caciquisme: llei administració local
Llei electoral 1907 → vot obligatori i control
cens
→ dificulta presentarse a
candidatura
- Proteccionisme: mesures proteccionistes per millor industria
- Intent integració del catalanisme → reforma legislació laboral
(REFORMA LEGISLACIÓ LABORAL)
- Llei protecció d’accidents de treball
- Llei de condicions de treball de dones i nens
- Llei descans dominical → diumenges lliures
- Llei de vagues → limita la posibilitat de vagues
- Maura crea l’Institut Nacional de Previsió → embrió de la
Seguretat Social
- Intervenció d’espanya a Marroc.
- FRACÀS: per el caràcter autoritari i el desacord amb el P.Liberal
Repressió de la setmana tràgica 1909:
Convocada per Solidaritat Obrera, protesta/vagues anti clergat.
La setmana tràgica es dona per què Maura vol controlar el Marroc
(beneficia a la clase social molt alta), i els pares de família van a la
guerra.
, Maura mana afusellar els protestants (afusellament de
Ferrer i Guàrdia, acusat de començar la setmana tràgica) →
Protestes “Maura no” → s’acaba el govern de maura i entren
els liberals.
REFORMISME LIBERAL (CANALEJAS 1910-1912):
Es autoritaria, reprimeix furibundament qualsevol tipus de vagues i conflictes liberals.
- Reformisme social: normes i confessions que fa canalejas per atraure als sectors
populars ( i que així no anessin cap anarquisme o socialisme)
- Separació església-estat: es limita el poder de l'església
- Llei del “Candado”: prohibició temporal d’implementar nous ordes religiosos
- Reforma fiscal: impost progressiu (qui + té + paga) sobre les rendes
urbanes → els benestants protesten
- LLei reclutament 1912 → s’eliminen les quintes.
→ mili obligatoria en temps de guerra 3 anys
→ supressió redempció, pero si pagues és més curt i
còmode.
- LLeis laborals: amplia la normativa treball dones i contractes laborals
- Projecte llei mancomunitats: unió diputacions provincials per gestionar els serveis
públics.
- Iniciada per Canalejas, pero no es aprovada per què el maten abans. Es
aprovada per el govern de Dato el 1914.
- Assassinat en un atemptat anarquista 1912 → crisi partits torn
liberal/conservador.
FORCES OPOSICIÓ
No participen al govern fins 1930
● REPUBLICANS
Són populars, sobretot a les zones urbanes → els cacics tenen poca
influència
Es renoven → nou republicanisme → de caràcter reformista i amb el
suport de classes mitjanes i populars.
- Unió republicana 1903:
- coalició de grups (salmerón-republicà, un dels primers presidents de
la 1ra república).
- Vol restaurar la república/consititució 1869 → Lerroux2
comença a destacar
- Acostament al catalanisme, a les eleccions generals 1907
- 1 part está integrada a Solidaritat Catalana
- catalanistes
- republicans
- carlins
Solidaritat Catalana: sorgeix per suprimir la llei de
jurisdiccions, que va passar a partir dels fets del
2 LERROUX: Alejandro Lerroux → radical, demagògic, anticlerical → es anticatalanista,
perquè el catalanisme s'associa a la burgesia. Lerroux começa com a republicá
radical i acaba sent conservador i quasi monàrquic. Lerroux destaca per què té
solucions fàcils.
REGNAT ALFONS XIII (13) 1902-1931
- Crisi i collapse de la restauració
- Problemes:
- Desastre 98
- Increment oposició als partits de torn
- Guerra del Marroc
- conflictivitat social (1ra guerra mundial 1914-1919, crack 29, revolució
d’octubre 1917)
- Suport dictadura primo de rivera 1923-1930: intent de protegir la vida sota el sistema
de la restauració
- Catalunya:
- Agitació social – obrerisme (vagues, manifestacions)
- Irrupció electoral catalanisme
- Creació mancomunitat (institució encumunada per gestionar els recursos
administratius propis
- Evolució:
- De la crisi 98
- de la setmana tràgica
- crisi 1917
- Crisi final 1917-1923 → dictadura de primo de rivera, després es va
fer una dictablanda 1930-1931
- Final regnat – II república
REFORMISME DINÀSTIC (desde dins dels sistema):
Desastre 98: mostra deficiencies del sistema, així que s’intenta reformar (reformisme), amb
idees regeneracionistes
Majoria de edat d’alfons XIII al 16 anys (+inestabilitat) al 1902 → marca la
segona etapa de la restauració
- PRIMER INTENT DE SILVELA 1899 (reformisme):
- Maria Cristina proposa a Silvela per a govern 1899, nou líder conservador
- Entrada de Polavieja y Duran i Bas al govern
- Politica:
- Projecte de descentralització administrativa (només una mica)
- Creació/pujada impostos (reforma de Villaverde), per pagar deutes de
la guerra de cuba. Comporta el tancament de caixes 1899
- Tancament de caixes 1899: protesta a bcn (tancament patronal) en contra
dels impostos, el govern embarga els morosos (Dr.Robert 1 es nega). Es
declara l’estat de guerra.
- Dimissions: Duran i Bas, Polavieja, Villaverde
- Conseqüències:
- ruptura de les elits econòmiques de catalunya amb els
partits dinàstics (ja no son els més votats) → giren cap
1 Alcalde de barcelona el 1899
, al Catalanisme com alternativa a la restauració-
(burgesia - unió regionalista)
- Fi esperit regeneració del sistema → torna el torn dinàstic
- OPCIONS REFORMISME:
- Alfons XIII 1902 arriba al tron
→ majoria d'edat al 16
→ fill únic → atemptats per la república
→ Intents de reforma durant els primers anys de regnat.
- Partits sistema dinàstic: “revolució des de dalt per evitar la
revolució des de baix” - Maura → fins 1912
- Partits: conservador (silvela i maura), liberal (canalejas)
- Partits fora del sistema:
- republicans, socialistes, catalanistes → no aprofiten la crisi del
98 per posar fi a la hegemonia turnisme
- Fan una renovació de les idees, amb l’objectiu de mobilitzar l’opinió
pública
- Regeneracionisme intel·lectual / literari: generació 98, diuen que
espanya està en decadència i afirmen la necesitat de regeneració →
baroja, unamuno, valle-inclán.
- REFORMISME CONSERVADOR:
- Fracàs intent regeneració de silvela (i sagasta) → govern de Maura
1907-1909 → intenta una regeneració desde dins
- Projecte Maura:
- Fi del caciquisme: llei administració local
Llei electoral 1907 → vot obligatori i control
cens
→ dificulta presentarse a
candidatura
- Proteccionisme: mesures proteccionistes per millor industria
- Intent integració del catalanisme → reforma legislació laboral
(REFORMA LEGISLACIÓ LABORAL)
- Llei protecció d’accidents de treball
- Llei de condicions de treball de dones i nens
- Llei descans dominical → diumenges lliures
- Llei de vagues → limita la posibilitat de vagues
- Maura crea l’Institut Nacional de Previsió → embrió de la
Seguretat Social
- Intervenció d’espanya a Marroc.
- FRACÀS: per el caràcter autoritari i el desacord amb el P.Liberal
Repressió de la setmana tràgica 1909:
Convocada per Solidaritat Obrera, protesta/vagues anti clergat.
La setmana tràgica es dona per què Maura vol controlar el Marroc
(beneficia a la clase social molt alta), i els pares de família van a la
guerra.
, Maura mana afusellar els protestants (afusellament de
Ferrer i Guàrdia, acusat de començar la setmana tràgica) →
Protestes “Maura no” → s’acaba el govern de maura i entren
els liberals.
REFORMISME LIBERAL (CANALEJAS 1910-1912):
Es autoritaria, reprimeix furibundament qualsevol tipus de vagues i conflictes liberals.
- Reformisme social: normes i confessions que fa canalejas per atraure als sectors
populars ( i que així no anessin cap anarquisme o socialisme)
- Separació església-estat: es limita el poder de l'església
- Llei del “Candado”: prohibició temporal d’implementar nous ordes religiosos
- Reforma fiscal: impost progressiu (qui + té + paga) sobre les rendes
urbanes → els benestants protesten
- LLei reclutament 1912 → s’eliminen les quintes.
→ mili obligatoria en temps de guerra 3 anys
→ supressió redempció, pero si pagues és més curt i
còmode.
- LLeis laborals: amplia la normativa treball dones i contractes laborals
- Projecte llei mancomunitats: unió diputacions provincials per gestionar els serveis
públics.
- Iniciada per Canalejas, pero no es aprovada per què el maten abans. Es
aprovada per el govern de Dato el 1914.
- Assassinat en un atemptat anarquista 1912 → crisi partits torn
liberal/conservador.
FORCES OPOSICIÓ
No participen al govern fins 1930
● REPUBLICANS
Són populars, sobretot a les zones urbanes → els cacics tenen poca
influència
Es renoven → nou republicanisme → de caràcter reformista i amb el
suport de classes mitjanes i populars.
- Unió republicana 1903:
- coalició de grups (salmerón-republicà, un dels primers presidents de
la 1ra república).
- Vol restaurar la república/consititució 1869 → Lerroux2
comença a destacar
- Acostament al catalanisme, a les eleccions generals 1907
- 1 part está integrada a Solidaritat Catalana
- catalanistes
- republicans
- carlins
Solidaritat Catalana: sorgeix per suprimir la llei de
jurisdiccions, que va passar a partir dels fets del
2 LERROUX: Alejandro Lerroux → radical, demagògic, anticlerical → es anticatalanista,
perquè el catalanisme s'associa a la burgesia. Lerroux começa com a republicá
radical i acaba sent conservador i quasi monàrquic. Lerroux destaca per què té
solucions fàcils.
