1. SÍNDROME CONSTITUCIONAL:
La síndrome constitucional està format per la tríada simptomatica astènia, anorèxia i
aprimament (pèrdua de pes involuntària). Pot ser completa o incompleta:
Completa → presenta els 3 simptomes (astenia, anorexia i aprimament).
Incompleta → ha de tenir aprimament (100%) i un dels altres dos (astenia o anorèxia).
a) Astènia:
L’astènia és la manifestació més suau de la síndrome constitucional.
Fa referència a una falta d'energia: pot estar fatigat, tenir dispnea (dificultat per
respirar), claudicació intermitent (rampes en les cames quan es fa exercici fisic) o
qualsevol altre factor que dificulti fer activitat fisica. També es relaciona amb la
debilitat (esvaïment, mareig o inestabilitat).
b) Aprimamament involuntari:
Encara que augmenti la ingesta d’aliments el pacient segueix aprimant.
S’ha que fer el % de pèrdua de pes → [(pes inicial - pes actual) ÷ pes inicial) × 100
• Més del 2% en un mes es considera pèrdua de pes significativa.
• Més del 5% en tres mesos es considera pèrdua de pes significativa.
• Més del 10% en sis mesos es considera pèrdua de pes significativa.
*si el cas ens posa 4 mesos (per exemple) → fer una regla de 3
CAUSES:
• Falta de gana (anorèxia) • Malabsorció de nutrients
• Trastorns de l’aparell digestiu • Falta d’aprofitament cel·lular (diabetis)
• Demència • Sitofòbia (por a ingerir aliments)
L’aprimament a pesar de l’augment del consum alimentari pot orientar a
hipertiroïdisme, diabetis mellitus o quadres diarreics → abans de mirar si és o no
un càncer s’hauria de descartar aquestes patologies.
c) Anorèxia:
Pèrdua de gana.
Si ens surt que el pacient té síndrome constitucional hem de mirar si té caquexia o no. La
caquexia és un estat de desnutrició molt avançat que fins i tot pot ocasionar la mort.
Caquexia:
Hi ha caquexia quan tenim pèrdua de pes involuntària significativa o un IMC de:
• < 20 kg/m2 en pacients menors de 65 anys.
• < 22 kg/m2 en pacients majors de 65 anys.
A part, també ha de complir 3 dels 5 criteris següents:
• Disminució de la força muscular (debilitat)
• Fatiga
• Anorèxia
• % de greix corporal baix
•Alteracions bioquímiques: ↑ de marcadors inflamatoris (PCR, IL-6), anemia i
hipoalbuminèmia.
, 1.1. CAUSES DE LA SÍNDROME CONSTITUCIONAL:
➢ Tumor malignes:
• Són la causa principal.
• Els més freqüents són les neoplàsies digestives, metàstasi òssies i genitourinaris.
➢ Malalties digestives.
➢ Trastorns psiquiàtrics:
• Depressió, esquizofrènia i hàbits tòxics.
➢ Endocrinopaties:
• Hipertiroïdisme, insuficiència suprarrenal i diabetis mellitus.
➢ Malalties sistèmiques o autoimmunes:
• Vasculitis, lupus eritematós sistèmiac i polimiàlgia reumàtica.
➢ Malalties infeccioses, subagudes i cròniques:
• VIH
• Tuberculosi, hepatitis B i C
• Sífilis
➢ Alteracions hereditàries.
2. FISIOPATOLOGIA DE LA SÍNDROME NEOPLÀSICA:
2.1. CONCEPTES BÀSICS DEL CÀNCER:
El càncer és malaltia en la que es produeix una multiplicació incontrolada d’un grup de
cèl·lules del propi organisme.
EL CICLE CEL·LULAR:
DIFERÈNCIA ENTRE UN TUMOR BENIGNE I MALIGNE?
En un tumor benigne si que hi ha una profileració de
cèl·lules (creixeran), però no tenen capacitat d’anar a
envair i destruir altres teixits i òrgans. El fet de tenir un
tumor benigne afavoreix l’aparició d’un maligne.
En el tumor maligne (càncer) les cèl·lules poden tenir la
capacitat d’envair els teixits i òrgans del voltant i cap a
altres parts de l’organisme (metàstasi).
Una alteració cel·lular que es considera
benigne, quan l’analitzes pel microscopi
normalment no sol tenir les alteracions de
malignitat, però hi ha altres que tenen més
possibilitats que es converteixin en malignes
(premalignes).
1. SÍNDROME CONSTITUCIONAL:
La síndrome constitucional està format per la tríada simptomatica astènia, anorèxia i
aprimament (pèrdua de pes involuntària). Pot ser completa o incompleta:
Completa → presenta els 3 simptomes (astenia, anorexia i aprimament).
Incompleta → ha de tenir aprimament (100%) i un dels altres dos (astenia o anorèxia).
a) Astènia:
L’astènia és la manifestació més suau de la síndrome constitucional.
Fa referència a una falta d'energia: pot estar fatigat, tenir dispnea (dificultat per
respirar), claudicació intermitent (rampes en les cames quan es fa exercici fisic) o
qualsevol altre factor que dificulti fer activitat fisica. També es relaciona amb la
debilitat (esvaïment, mareig o inestabilitat).
b) Aprimamament involuntari:
Encara que augmenti la ingesta d’aliments el pacient segueix aprimant.
S’ha que fer el % de pèrdua de pes → [(pes inicial - pes actual) ÷ pes inicial) × 100
• Més del 2% en un mes es considera pèrdua de pes significativa.
• Més del 5% en tres mesos es considera pèrdua de pes significativa.
• Més del 10% en sis mesos es considera pèrdua de pes significativa.
*si el cas ens posa 4 mesos (per exemple) → fer una regla de 3
CAUSES:
• Falta de gana (anorèxia) • Malabsorció de nutrients
• Trastorns de l’aparell digestiu • Falta d’aprofitament cel·lular (diabetis)
• Demència • Sitofòbia (por a ingerir aliments)
L’aprimament a pesar de l’augment del consum alimentari pot orientar a
hipertiroïdisme, diabetis mellitus o quadres diarreics → abans de mirar si és o no
un càncer s’hauria de descartar aquestes patologies.
c) Anorèxia:
Pèrdua de gana.
Si ens surt que el pacient té síndrome constitucional hem de mirar si té caquexia o no. La
caquexia és un estat de desnutrició molt avançat que fins i tot pot ocasionar la mort.
Caquexia:
Hi ha caquexia quan tenim pèrdua de pes involuntària significativa o un IMC de:
• < 20 kg/m2 en pacients menors de 65 anys.
• < 22 kg/m2 en pacients majors de 65 anys.
A part, també ha de complir 3 dels 5 criteris següents:
• Disminució de la força muscular (debilitat)
• Fatiga
• Anorèxia
• % de greix corporal baix
•Alteracions bioquímiques: ↑ de marcadors inflamatoris (PCR, IL-6), anemia i
hipoalbuminèmia.
, 1.1. CAUSES DE LA SÍNDROME CONSTITUCIONAL:
➢ Tumor malignes:
• Són la causa principal.
• Els més freqüents són les neoplàsies digestives, metàstasi òssies i genitourinaris.
➢ Malalties digestives.
➢ Trastorns psiquiàtrics:
• Depressió, esquizofrènia i hàbits tòxics.
➢ Endocrinopaties:
• Hipertiroïdisme, insuficiència suprarrenal i diabetis mellitus.
➢ Malalties sistèmiques o autoimmunes:
• Vasculitis, lupus eritematós sistèmiac i polimiàlgia reumàtica.
➢ Malalties infeccioses, subagudes i cròniques:
• VIH
• Tuberculosi, hepatitis B i C
• Sífilis
➢ Alteracions hereditàries.
2. FISIOPATOLOGIA DE LA SÍNDROME NEOPLÀSICA:
2.1. CONCEPTES BÀSICS DEL CÀNCER:
El càncer és malaltia en la que es produeix una multiplicació incontrolada d’un grup de
cèl·lules del propi organisme.
EL CICLE CEL·LULAR:
DIFERÈNCIA ENTRE UN TUMOR BENIGNE I MALIGNE?
En un tumor benigne si que hi ha una profileració de
cèl·lules (creixeran), però no tenen capacitat d’anar a
envair i destruir altres teixits i òrgans. El fet de tenir un
tumor benigne afavoreix l’aparició d’un maligne.
En el tumor maligne (càncer) les cèl·lules poden tenir la
capacitat d’envair els teixits i òrgans del voltant i cap a
altres parts de l’organisme (metàstasi).
Una alteració cel·lular que es considera
benigne, quan l’analitzes pel microscopi
normalment no sol tenir les alteracions de
malignitat, però hi ha altres que tenen més
possibilitats que es converteixin en malignes
(premalignes).
