SISTEMA DIGESTIU
FUNCIONS PRINCIPALS DEL SISTEMA DIGESTIU
La seva funció principal és la del moviment de nutrients, aigua i electròlits des de fora a l’interior del cos.
Motilitat: activitat motora per anar passant l’aliment pel sistema digestiu.
Digestiu: digestió donada per enzims
Secreció: d’enzims i altres substàncies que ens protegeixen contra l’àcid que es secreta a l’estómac.
FUNCIONS PRINCPALS DEL SISTEMA DIGESTIU
Funcions motores:
- Masticació i deglució
- Funcions motores del estómac, del intestí prim i del intestí
gros
- Vòmit
Funcions secretores:
- Secreció salival (boca)
- Secreció gàstrica (estómac)
- Secreció pancreàtica (pàncrees)
- Secreció biliar (vesícula biliar i directament al fetge) →
- Secreció intestinal (intestins)
Digestió i absorció intestinal:
- Absorció d’aigua, compostos inorgànics i vitamines
- Digestió i absorció de glúcids, lípids i proteïnes: vinculades als
enzims traslladats al sistema digestiu que trenquen les
diferents molècules
Els esfínters regulen el viatge pels aliments pel tub digestiu.
*A l’estómac es secreta àcid clorhídric. Si no hi hagués esfínter pilòric
(part distal de l’estómac), l’acidesa de l’estómac podria arribar i arnya
les parets del dúode. Si hi ha alguna cosa que regula i ajuda a que aquest viatge es faci de manera gradual
per petites obertures de l’esfínter pilot.
ALTRES FUNCIONS DEL SISTEMA DIGESTIU
Excreció
La matèria fecal inclou:
- Material no digerit o no absorbit (cel·lulosa, component principal de la paret vegetal de les
plantes).
- Bactèries colòniques
- Productes metabòlics bacterians
,Productes d’excreció:
- Metalls pesants (ferro, coure). Part del ferro que forma part de l’hemoglobina quan es trenca,
passa pel sistema digestiu i la vesícula biliar i s’excreta.
- Cations i anions orgànics (incloent drogues) que no s’absorbeixen
Balanç electrolític i de fluids
Les secrecions de fluids i ions al llarg del tracte gastrointestinal són reabsorbides a nivell del intestí prim i
gros (balanç)
Tot entra al sistema digestiu, quasi 8L d’aigua.
L’aigua metabòlica és l’aigua que s’alliberen en
reaccions químiques del cos.
L’intesti prim i gros tenen la funció d’absorbir l’aigua
que entra per les diferents veis del sistema digestiu.
IMMUNITAT EN EL SISTEMA DIGESTIU
Segona capa després de la pell, per tant necessita i té un sistema immunitari molt potent, que funciona
de manrea més om enys independent: Gut-associated lymphoid tissue, GALT.
Té un sistema immune de mucosa o teixit limfoide associat al tracte gastrointestinal formats per:
- Agregats de teixits limfoides
- Poblacions difuses de cèl·lules immunitàries que inclouen limfòcits entre les cèl·lules epitelials i
limfòcits i mastòcits en la làmina pròpia.
Les seves funcions principals:
1. Protecció contra patògens microbians (bactèries, virus)
2. Permet tolerància immunològica a les substàncies immunogèniques de la dieta i a les bactèries
que normalment resideixen al lumen de l’intestí gros.
,CONTROL DEL SISTEMA DIGESTIU
Està format per quatre capes principals (de dins a fora):
1. Mucosa. Cèl·lules epitelials que recobreixen la paret de l’intestí, i té una làmina pròpia (alguns
vasos i glàndules secretores). (relacionada amb secreció i absorció). Ajuda a que els processos
funcionin de manera més eficient.
2. Submucosa: Funció de suport del que està per sota, formada per molta sang i moltes hormones
que actuen sobre les cèl·lules que estan a primera línia
3. Muscular externa: activitat motora
4. Serosa o adventícia: desplaçament pel tub digestiu
El tub digestiu es modulant tant pel:
-Sistema nerviós autònom (SNA)
o Sistema nerviós entèric (SNE)
o Sistema nerviós simpàtic (SNS)
o Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNPS)
-Sistema hormonal o humoral:
SISTEMA NERVIÓS ENTÈRIC.
Part del sistema nerviós autònom propi del sistema digestiu, no és troba enlloc més. És un petit cervell
que conté aproximadament 100 milions de neurones al llarg de tot el sistema digestiu.
o Neurones intrínseques primàries aferents (IPANs): neurones sensorials que detecten estímuls
químics/mecànics per inciiar refelexes
o Neurones eferents o neurones motores: transmeten informació a les cèl·lules efectores
(arterioles, glàndules o múscul llis)
o Interneurones: cèl·lules de relleu, integren i modifiquen els reflexes.
És el mecanisme principal que regula el sistema digestiu, però és modulat per branques del sistema nerviós
central i autònom (com el parasimpàtic i el simpàtic,; sobretot el parasimpàtic)
Està format per dos plexes:
o Plexe mientèric (per sobre de les capes musculars externes). Involucrat en la funció o activitat
motora
o Plexe submucós: involucrat en la funció secretora.
FUNCIONS DEL SNE
· Determina el patró de moviments del tub digestiu.
· Controla les secrecions digestives
· Regula el moviment de líquids a través de l’epteli
· Regula el flux sanguini local
· Alliberament d’hormones gastrointestinals
· Regula els processos de digestió i absorció de nutrients
· interactua amb el sistema immune i endocrí del TD
· La seva alteració pot provocar neuropaties entèriques.
, INGESTA DE MENJAR INICIA RESPOSTES NEURALS, ENDOCRINES I PARACRINES
El sistema digestiu, juntament amb l’entèric crea:
Mecanismes neurals: activació de nervis i alliberació de neurotransmissors que influencien l’activitat
secretora o motora. Implica el SNE o SNA
Mecanismes endocrins: alliberació d’un transmissor (p.e.pèptid) a la sang.
Mecanismes paracrins: s’allibera un transmissor d’una cèl·lula que afecta a les cèl·lules veïnes, sense
entrar a la sang o activar mecanismes neuronals.
*es menja, i arriba a l’estómac. Quan entra, les parets de l’estómac es distensen i l’estómac creix. Aquesta
distensió (estímul mecànic – mecanoreceptors) envia senyals a traves de mecanoreceptors (senyals
aferents) a les efectores produint canvis en l’activitat del tub digestiu, ja sigui augmentant l’activitat motora
(perquè ja es té menjar a l’estómac) o ajudant a excretar →reflex
REFLEXE GASTROINTESTINALS
En els reflexes, hi ha neurones que detecten (aferents), que integren (interneurones) i que executen
(eferents) la resposta.
Reflexes integrats a nivell del SNE:
Modulades per vies simpàtiques i parasimpàtiques, que expressen reflexes simpàtics: les aferències venen
dels ganglis simpàtics, són fibres post ganglionars.
Control se la secreció, peristaltisme, barreja dels aliments.
Reflexes integrats a nivell dels ganglis simpàtics: diferents senyals que venen d’altres llocs, són reflexes
de llarga distància.
El reflex és gastro-còlic: les senyals de l’estómac estimulen el buidament del colon
El reflexes són entero-gàstrics: les senyals del colon i l’intestí inhibeixen la motilitat i secreció gàstrica
Els reflexes són còlico-ileals: les senyals del colon inhibeixen el buidament del contingut del íleum.
Reflexes integrats a nivell de la medul·la espinal: moltes senyals que venen del estómac, arriben al tronc
de l’encèfal i a través dels nervis vagues innerven diferents estructures del sistema digestiu i modulant les
activitats motores i secretores. (estómac-tronc-nervi vago-control activitat motora i secretora).
Els reflexes són dolorosos: inhibició general de l’aparell digestiu
Els reflexes són de defecació: colon/recte, van cap a la medul·la espinal provocant contraccions al colon,
al recte i als músculs abdominals donant lloc a la defecació.
FUNCIONS PRINCIPALS DEL SISTEMA DIGESTIU
La seva funció principal és la del moviment de nutrients, aigua i electròlits des de fora a l’interior del cos.
Motilitat: activitat motora per anar passant l’aliment pel sistema digestiu.
Digestiu: digestió donada per enzims
Secreció: d’enzims i altres substàncies que ens protegeixen contra l’àcid que es secreta a l’estómac.
FUNCIONS PRINCPALS DEL SISTEMA DIGESTIU
Funcions motores:
- Masticació i deglució
- Funcions motores del estómac, del intestí prim i del intestí
gros
- Vòmit
Funcions secretores:
- Secreció salival (boca)
- Secreció gàstrica (estómac)
- Secreció pancreàtica (pàncrees)
- Secreció biliar (vesícula biliar i directament al fetge) →
- Secreció intestinal (intestins)
Digestió i absorció intestinal:
- Absorció d’aigua, compostos inorgànics i vitamines
- Digestió i absorció de glúcids, lípids i proteïnes: vinculades als
enzims traslladats al sistema digestiu que trenquen les
diferents molècules
Els esfínters regulen el viatge pels aliments pel tub digestiu.
*A l’estómac es secreta àcid clorhídric. Si no hi hagués esfínter pilòric
(part distal de l’estómac), l’acidesa de l’estómac podria arribar i arnya
les parets del dúode. Si hi ha alguna cosa que regula i ajuda a que aquest viatge es faci de manera gradual
per petites obertures de l’esfínter pilot.
ALTRES FUNCIONS DEL SISTEMA DIGESTIU
Excreció
La matèria fecal inclou:
- Material no digerit o no absorbit (cel·lulosa, component principal de la paret vegetal de les
plantes).
- Bactèries colòniques
- Productes metabòlics bacterians
,Productes d’excreció:
- Metalls pesants (ferro, coure). Part del ferro que forma part de l’hemoglobina quan es trenca,
passa pel sistema digestiu i la vesícula biliar i s’excreta.
- Cations i anions orgànics (incloent drogues) que no s’absorbeixen
Balanç electrolític i de fluids
Les secrecions de fluids i ions al llarg del tracte gastrointestinal són reabsorbides a nivell del intestí prim i
gros (balanç)
Tot entra al sistema digestiu, quasi 8L d’aigua.
L’aigua metabòlica és l’aigua que s’alliberen en
reaccions químiques del cos.
L’intesti prim i gros tenen la funció d’absorbir l’aigua
que entra per les diferents veis del sistema digestiu.
IMMUNITAT EN EL SISTEMA DIGESTIU
Segona capa després de la pell, per tant necessita i té un sistema immunitari molt potent, que funciona
de manrea més om enys independent: Gut-associated lymphoid tissue, GALT.
Té un sistema immune de mucosa o teixit limfoide associat al tracte gastrointestinal formats per:
- Agregats de teixits limfoides
- Poblacions difuses de cèl·lules immunitàries que inclouen limfòcits entre les cèl·lules epitelials i
limfòcits i mastòcits en la làmina pròpia.
Les seves funcions principals:
1. Protecció contra patògens microbians (bactèries, virus)
2. Permet tolerància immunològica a les substàncies immunogèniques de la dieta i a les bactèries
que normalment resideixen al lumen de l’intestí gros.
,CONTROL DEL SISTEMA DIGESTIU
Està format per quatre capes principals (de dins a fora):
1. Mucosa. Cèl·lules epitelials que recobreixen la paret de l’intestí, i té una làmina pròpia (alguns
vasos i glàndules secretores). (relacionada amb secreció i absorció). Ajuda a que els processos
funcionin de manera més eficient.
2. Submucosa: Funció de suport del que està per sota, formada per molta sang i moltes hormones
que actuen sobre les cèl·lules que estan a primera línia
3. Muscular externa: activitat motora
4. Serosa o adventícia: desplaçament pel tub digestiu
El tub digestiu es modulant tant pel:
-Sistema nerviós autònom (SNA)
o Sistema nerviós entèric (SNE)
o Sistema nerviós simpàtic (SNS)
o Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNPS)
-Sistema hormonal o humoral:
SISTEMA NERVIÓS ENTÈRIC.
Part del sistema nerviós autònom propi del sistema digestiu, no és troba enlloc més. És un petit cervell
que conté aproximadament 100 milions de neurones al llarg de tot el sistema digestiu.
o Neurones intrínseques primàries aferents (IPANs): neurones sensorials que detecten estímuls
químics/mecànics per inciiar refelexes
o Neurones eferents o neurones motores: transmeten informació a les cèl·lules efectores
(arterioles, glàndules o múscul llis)
o Interneurones: cèl·lules de relleu, integren i modifiquen els reflexes.
És el mecanisme principal que regula el sistema digestiu, però és modulat per branques del sistema nerviós
central i autònom (com el parasimpàtic i el simpàtic,; sobretot el parasimpàtic)
Està format per dos plexes:
o Plexe mientèric (per sobre de les capes musculars externes). Involucrat en la funció o activitat
motora
o Plexe submucós: involucrat en la funció secretora.
FUNCIONS DEL SNE
· Determina el patró de moviments del tub digestiu.
· Controla les secrecions digestives
· Regula el moviment de líquids a través de l’epteli
· Regula el flux sanguini local
· Alliberament d’hormones gastrointestinals
· Regula els processos de digestió i absorció de nutrients
· interactua amb el sistema immune i endocrí del TD
· La seva alteració pot provocar neuropaties entèriques.
, INGESTA DE MENJAR INICIA RESPOSTES NEURALS, ENDOCRINES I PARACRINES
El sistema digestiu, juntament amb l’entèric crea:
Mecanismes neurals: activació de nervis i alliberació de neurotransmissors que influencien l’activitat
secretora o motora. Implica el SNE o SNA
Mecanismes endocrins: alliberació d’un transmissor (p.e.pèptid) a la sang.
Mecanismes paracrins: s’allibera un transmissor d’una cèl·lula que afecta a les cèl·lules veïnes, sense
entrar a la sang o activar mecanismes neuronals.
*es menja, i arriba a l’estómac. Quan entra, les parets de l’estómac es distensen i l’estómac creix. Aquesta
distensió (estímul mecànic – mecanoreceptors) envia senyals a traves de mecanoreceptors (senyals
aferents) a les efectores produint canvis en l’activitat del tub digestiu, ja sigui augmentant l’activitat motora
(perquè ja es té menjar a l’estómac) o ajudant a excretar →reflex
REFLEXE GASTROINTESTINALS
En els reflexes, hi ha neurones que detecten (aferents), que integren (interneurones) i que executen
(eferents) la resposta.
Reflexes integrats a nivell del SNE:
Modulades per vies simpàtiques i parasimpàtiques, que expressen reflexes simpàtics: les aferències venen
dels ganglis simpàtics, són fibres post ganglionars.
Control se la secreció, peristaltisme, barreja dels aliments.
Reflexes integrats a nivell dels ganglis simpàtics: diferents senyals que venen d’altres llocs, són reflexes
de llarga distància.
El reflex és gastro-còlic: les senyals de l’estómac estimulen el buidament del colon
El reflexes són entero-gàstrics: les senyals del colon i l’intestí inhibeixen la motilitat i secreció gàstrica
Els reflexes són còlico-ileals: les senyals del colon inhibeixen el buidament del contingut del íleum.
Reflexes integrats a nivell de la medul·la espinal: moltes senyals que venen del estómac, arriben al tronc
de l’encèfal i a través dels nervis vagues innerven diferents estructures del sistema digestiu i modulant les
activitats motores i secretores. (estómac-tronc-nervi vago-control activitat motora i secretora).
Els reflexes són dolorosos: inhibició general de l’aparell digestiu
Els reflexes són de defecació: colon/recte, van cap a la medul·la espinal provocant contraccions al colon,
al recte i als músculs abdominals donant lloc a la defecació.
