SISTEMA RENAL
MÚLTIPLES FUNCIONS DELS RONYONS
L’objec(u principal i final dels ronyons és mantenir una adequada i estable composició del medi
intern controlant el volum i composició del plasma.
El sistema renal té diferents funcions que es reflecteixen en la composició de l’orina:
- Excreció de substàncies. Eliminen fàrmacs i substàncies estranyes que són filtrades i després
excretades; els metabòlits de rebuig (urea, crea?nina, àcid úric, bilirubina, metabòlits
d’hormones)
- Manteniment de l’equilibri electrolí9c (Na+, K+): mantenir la quan?tat de sodi (que és important
per regular la osmolaritat) i el potassi (important per no augmentar la concentració)
- la concentració dels electròlits del LEC (ions).
- Manteniment de l’equilibri hídric i regulació de la volèmia (H2O i volum LEC).
- Manteniment de l’osmolaritat. Com que regula la quan?tat de sodi i l’aigua del cos, també manté
la osmolaritat constant a 300 mOsm/L.
- Regulació del pH juntament amb el sistema respiratori (regular la concentració de protons en el
medi extracel·lular)
El sistema renal també té funcions més enllà fora de la composició de la orina:
- Regulació de la pressió arterial: secreció de renina
- Producció d’hormones i enzims : eritropoye?na, conversió Vit D3 a calcitriol.
- Gluconeogènesi
El sistema renal és molt lent, i quan s’han de regular coses per arribar a un equilibri homeostà?c, sempre
intervenen abans altres sistemes de manera més ràpid, i quan aquests sistemes no poden assolir els seus
objec?us, actuarà el sistema renal, de manera més lenta però molt eficient.
Si els ronyons fallen:
- En la regulació i manteniment de l’equilibri hídric i la volèmia, i la osmolaritat à pot derivar a un
edema cerebral = les cèl·lules en un medi hiposmò?c, els teixits s’inflen.
- En l’equilibri electrolí?c à pot derivar a una hiperkalèmia (arrítmies).
- En l’equilibri àcid-base à acidèmia (pot portar al coma).
CURIOSITATS DEL RONYÓ
Concentrar orina costa més energia que moure els músculs per
respirar. Es consumeix un 6% de l’ATP en un subjecte en repòs.
Un 0,4% del pes corporal à 21% de la despesa cardíaca. (Flux
ronyons és 7 vegades el flux al cervell)
La seva funcionalitat és molt adaptable. Tot i que la seva funció
és molt important, una persona no està en una funció crí?ca fins
que no es perd un 75% de les nefrones. Fins aquest punt, no hi
ha conseqüències en l’organisme.
El ronyó és molt adaptable, quan hi ha nefrones que es moren,
altres nefrones agafen la seva funció.
,ANATOMIA FISIOLÒGICA DEL RONYÓ
Mèdul·la renal: important perquè??
Vasos sanguinis renals:
No només aporten els nutrients a les
nefrones, sinó que també par?cipen en
la funció principal dels ronyons, de
filtració.
Es ramifiquen fins que hi ha uns vasos
sanguinis específics del ronyó (?).
Un 20% del flux sanguini passa pel
ronyó. Metabòlicament només fa servir
el 5%. Però cal filtrar tota la sang.
El flux del ronyó és 7 vegades el del
cervell.
La NEFRONA és la unitat funcional del ronyó. Cada ronyó té un milió de nefrones (10-6), que estan
col·locades:
- A la zona cor?cal: nefrones cor9cals – 80%
- A la zona medul·lar: nefrones juxtamedul·lars
(20%). Tenen la nança deHetle insertada a la
medul·la renal, i el tub connector de la medul·la
arriba fins a les papil·les.
Cada nefrona s’associa estretament amb vasos sanguinis
especialitzats. Això és clau per a la seva funció.
,LA NEFRONA: ELEMENTS VASCULARS I TUBULARS
Parts principals del túbul renal:
- Càpsula de Bowman: és la “copa” que envolta el flomèrul, i és on es produeix la filtració inicial
de la sang (aigua i soluts que passen del glomèrul a la càpsula à és forma l’orina primaria)
- Túbul proximal: primer porció del túbul després de Bowman. Les funcions principals són:
o Reabsoorció massiva d’aigua, glucosa,
aminoàcids i ions
o Reabosrbeix aproximadament un 65% del
filtrat.
- Nansa de Henle: porció del túbul que s’endinsa a la
medul·la renal i té tres parts:
o Branca descendent: permeable a l’aigua à
es reabsorbeix aigua
o Branca ascendent prima: impermeable a
l’aigua à surt NaCl passivament
o Branca ascendent gruixuda: reabosorció de
Na+, K+, Cl-. Permet crear el gradient
osmò?c de la medul·la.
- Túbul distal + màcula densa. Després de la nansa, el
filtrat entra al túbul distal. Que té funcions de:
o Reabsorció fina de Ca i Cl-
o Par?cipa en la regulació de pH.
o Màcula densa: detecta la concentració de NaCl del filtrat i regula la filtració glomerular
a través de l’aparell juxtaglomerular.
- Túbul col·lector (cor?cal i medul·lar): porta el filtrat fins a la pelvis renal:
o Fortament regulat per ADH à controla la quan?tat final d’aigua reabsorbida.
o Reabsorbeix Na+ (aldosterona) i secreta K+ i H+.
Totes aquestes estructures transformen el filtrat glomerular en orina defini?va, ajustant: el volum
d’aigua, la concentració de sals, el pH i l’eliminació de substàncies tòxiques.
Una nefrona té dues arterioles i dos conjunts de capil·lars que formen el sistema porta renal
Cada nefrona està formada per dos llits capil·lars:
- Capil·lars glomerulars
- Capil·lars peritubulars: envolten la resta de túbuls de la nefrona. Aquests capil·lars quan
acompanyen a les nefrones juxtamedul·lars, tenen una funció de creació de la orina diluïda i
concentrada; i s’anomenen vasos rectes.
Per dos arterioles
- Arteriola aferent: es ramifica amb els capil·lars glomerulars
- Arteriola eferent: a la sor?da dels capil·lars glomerulars
I per una vena.
, FORMACIÓ D’ORINA
A la nefrona té lloc la formació d’orina.
Mentre el líquid circula per dins de la nefrona és fa creant, mentre es manté l’homeostasi del cos.
Quan la orina surt de la nefrona, ja no pateix cap més modificació. Una vegada ja ha passat per l’urèter,
la bufeta urinària i la uretra, són canonades per on passa la orina ja amb la seva composició final.
Les substàncies durant la nefrona poden passar per tres processos:
1. Filtració. Moviment de líquid de la sang (capil·lars glomerulars) al corpuscle renal, entrant a la
llum de la nefrona (medi extern) i des?nats inicialment a la seva EXCRECIÓ. Té lloc a la capsula
de Bowman. És el pas d’aigua i soluts del plasma a través del glomèrul fins a l’espai de Bowman.
2. Reabsorció. És el moviment de substàncies
(H20 i soluts) de la llum del túbul a la sang
(capil·lars peritubulars). En aquest procés,
les substàncies es recuperen. Ex.
Reabsorció de glucosa.
3. Secreció: moviment de substàncies des de
la sang cap a la llum de la nefrona. Serveix
per eliminar molècules que no s’han filtrat
o que cal expulsar de manera ac?va. Ex.
fàrmacs o substàncies tòxiques
*No totes les substàncies passen per tots els processos.
LA NEFRONA: FUNCIÓ
La formació de la orina comença a la càpsula de Bowman, amb els capil·lars glomerulars. On hi ha la
filtració (del plasma a la llum de la nefrona).
1. FILTRACIÓ del plasma: Té lloc al CORPUSCLE RENAL Es filtren uns 180 L/dia.
2. REABSORCIÓ de líquid isoosmò?c. la circulació té lloc pel TUB PROXIMAL, i es recupera allò que
el cos necessita. Del 100% de volum que entra només en queda el 30%, aproximadament el
70% d’aigua i sodi es reabsorbeix. (La glucosa és reabsorbeix al 100%)
MÚLTIPLES FUNCIONS DELS RONYONS
L’objec(u principal i final dels ronyons és mantenir una adequada i estable composició del medi
intern controlant el volum i composició del plasma.
El sistema renal té diferents funcions que es reflecteixen en la composició de l’orina:
- Excreció de substàncies. Eliminen fàrmacs i substàncies estranyes que són filtrades i després
excretades; els metabòlits de rebuig (urea, crea?nina, àcid úric, bilirubina, metabòlits
d’hormones)
- Manteniment de l’equilibri electrolí9c (Na+, K+): mantenir la quan?tat de sodi (que és important
per regular la osmolaritat) i el potassi (important per no augmentar la concentració)
- la concentració dels electròlits del LEC (ions).
- Manteniment de l’equilibri hídric i regulació de la volèmia (H2O i volum LEC).
- Manteniment de l’osmolaritat. Com que regula la quan?tat de sodi i l’aigua del cos, també manté
la osmolaritat constant a 300 mOsm/L.
- Regulació del pH juntament amb el sistema respiratori (regular la concentració de protons en el
medi extracel·lular)
El sistema renal també té funcions més enllà fora de la composició de la orina:
- Regulació de la pressió arterial: secreció de renina
- Producció d’hormones i enzims : eritropoye?na, conversió Vit D3 a calcitriol.
- Gluconeogènesi
El sistema renal és molt lent, i quan s’han de regular coses per arribar a un equilibri homeostà?c, sempre
intervenen abans altres sistemes de manera més ràpid, i quan aquests sistemes no poden assolir els seus
objec?us, actuarà el sistema renal, de manera més lenta però molt eficient.
Si els ronyons fallen:
- En la regulació i manteniment de l’equilibri hídric i la volèmia, i la osmolaritat à pot derivar a un
edema cerebral = les cèl·lules en un medi hiposmò?c, els teixits s’inflen.
- En l’equilibri electrolí?c à pot derivar a una hiperkalèmia (arrítmies).
- En l’equilibri àcid-base à acidèmia (pot portar al coma).
CURIOSITATS DEL RONYÓ
Concentrar orina costa més energia que moure els músculs per
respirar. Es consumeix un 6% de l’ATP en un subjecte en repòs.
Un 0,4% del pes corporal à 21% de la despesa cardíaca. (Flux
ronyons és 7 vegades el flux al cervell)
La seva funcionalitat és molt adaptable. Tot i que la seva funció
és molt important, una persona no està en una funció crí?ca fins
que no es perd un 75% de les nefrones. Fins aquest punt, no hi
ha conseqüències en l’organisme.
El ronyó és molt adaptable, quan hi ha nefrones que es moren,
altres nefrones agafen la seva funció.
,ANATOMIA FISIOLÒGICA DEL RONYÓ
Mèdul·la renal: important perquè??
Vasos sanguinis renals:
No només aporten els nutrients a les
nefrones, sinó que també par?cipen en
la funció principal dels ronyons, de
filtració.
Es ramifiquen fins que hi ha uns vasos
sanguinis específics del ronyó (?).
Un 20% del flux sanguini passa pel
ronyó. Metabòlicament només fa servir
el 5%. Però cal filtrar tota la sang.
El flux del ronyó és 7 vegades el del
cervell.
La NEFRONA és la unitat funcional del ronyó. Cada ronyó té un milió de nefrones (10-6), que estan
col·locades:
- A la zona cor?cal: nefrones cor9cals – 80%
- A la zona medul·lar: nefrones juxtamedul·lars
(20%). Tenen la nança deHetle insertada a la
medul·la renal, i el tub connector de la medul·la
arriba fins a les papil·les.
Cada nefrona s’associa estretament amb vasos sanguinis
especialitzats. Això és clau per a la seva funció.
,LA NEFRONA: ELEMENTS VASCULARS I TUBULARS
Parts principals del túbul renal:
- Càpsula de Bowman: és la “copa” que envolta el flomèrul, i és on es produeix la filtració inicial
de la sang (aigua i soluts que passen del glomèrul a la càpsula à és forma l’orina primaria)
- Túbul proximal: primer porció del túbul després de Bowman. Les funcions principals són:
o Reabsoorció massiva d’aigua, glucosa,
aminoàcids i ions
o Reabosrbeix aproximadament un 65% del
filtrat.
- Nansa de Henle: porció del túbul que s’endinsa a la
medul·la renal i té tres parts:
o Branca descendent: permeable a l’aigua à
es reabsorbeix aigua
o Branca ascendent prima: impermeable a
l’aigua à surt NaCl passivament
o Branca ascendent gruixuda: reabosorció de
Na+, K+, Cl-. Permet crear el gradient
osmò?c de la medul·la.
- Túbul distal + màcula densa. Després de la nansa, el
filtrat entra al túbul distal. Que té funcions de:
o Reabsorció fina de Ca i Cl-
o Par?cipa en la regulació de pH.
o Màcula densa: detecta la concentració de NaCl del filtrat i regula la filtració glomerular
a través de l’aparell juxtaglomerular.
- Túbul col·lector (cor?cal i medul·lar): porta el filtrat fins a la pelvis renal:
o Fortament regulat per ADH à controla la quan?tat final d’aigua reabsorbida.
o Reabsorbeix Na+ (aldosterona) i secreta K+ i H+.
Totes aquestes estructures transformen el filtrat glomerular en orina defini?va, ajustant: el volum
d’aigua, la concentració de sals, el pH i l’eliminació de substàncies tòxiques.
Una nefrona té dues arterioles i dos conjunts de capil·lars que formen el sistema porta renal
Cada nefrona està formada per dos llits capil·lars:
- Capil·lars glomerulars
- Capil·lars peritubulars: envolten la resta de túbuls de la nefrona. Aquests capil·lars quan
acompanyen a les nefrones juxtamedul·lars, tenen una funció de creació de la orina diluïda i
concentrada; i s’anomenen vasos rectes.
Per dos arterioles
- Arteriola aferent: es ramifica amb els capil·lars glomerulars
- Arteriola eferent: a la sor?da dels capil·lars glomerulars
I per una vena.
, FORMACIÓ D’ORINA
A la nefrona té lloc la formació d’orina.
Mentre el líquid circula per dins de la nefrona és fa creant, mentre es manté l’homeostasi del cos.
Quan la orina surt de la nefrona, ja no pateix cap més modificació. Una vegada ja ha passat per l’urèter,
la bufeta urinària i la uretra, són canonades per on passa la orina ja amb la seva composició final.
Les substàncies durant la nefrona poden passar per tres processos:
1. Filtració. Moviment de líquid de la sang (capil·lars glomerulars) al corpuscle renal, entrant a la
llum de la nefrona (medi extern) i des?nats inicialment a la seva EXCRECIÓ. Té lloc a la capsula
de Bowman. És el pas d’aigua i soluts del plasma a través del glomèrul fins a l’espai de Bowman.
2. Reabsorció. És el moviment de substàncies
(H20 i soluts) de la llum del túbul a la sang
(capil·lars peritubulars). En aquest procés,
les substàncies es recuperen. Ex.
Reabsorció de glucosa.
3. Secreció: moviment de substàncies des de
la sang cap a la llum de la nefrona. Serveix
per eliminar molècules que no s’han filtrat
o que cal expulsar de manera ac?va. Ex.
fàrmacs o substàncies tòxiques
*No totes les substàncies passen per tots els processos.
LA NEFRONA: FUNCIÓ
La formació de la orina comença a la càpsula de Bowman, amb els capil·lars glomerulars. On hi ha la
filtració (del plasma a la llum de la nefrona).
1. FILTRACIÓ del plasma: Té lloc al CORPUSCLE RENAL Es filtren uns 180 L/dia.
2. REABSORCIÓ de líquid isoosmò?c. la circulació té lloc pel TUB PROXIMAL, i es recupera allò que
el cos necessita. Del 100% de volum que entra només en queda el 30%, aproximadament el
70% d’aigua i sodi es reabsorbeix. (La glucosa és reabsorbeix al 100%)
