LES CIUTATS I LES SEVES FUNCIONS
1r augm població urbana gràcies a la industrialització va ser a Amèrica del Nord i Europa. A
España a partir de 10.00 hab es ciutat, varia en cada país. Hi ha diferents ritmes
d'urbanització mitjana d’1,..% on cada país pot tindre un ritme positiu o negatiu.
FUNCIONS ESPAIS URBANS (CIUTATS):
- Administrativa i de serveis: sanitaris, administratius, educatius, lúdics. Tendeixen a
centrar-se a les parts més cèntriques (nuclis urbans)
També es poden trobar en barris més antics (nuclis històrics que tendeixen a
degradarse per culpa de la industrialització
- Comercial: caract pròpia de les ciutats. Moltes s’han creat gràcies al comerç.
Compra i venda de productes, comerços especialitzats, grans magatzems i
hipermercats.
- Residencial: zones molt característiques (pisos, cases adossades,barris antics etc)
Eixample: barris que neixen al voltant de nucli històric. Però amb el pes del temps s’han
convertit en zones de serveis, això pot augmentar preus i al gent moure.
Perifèria: Zones suburbials (ciutat dormitori, manca de serveis, situades al costat del lloc de
treball i persones de rendes baixes) i suburbanes (funció residencial a perifèria de centres
metropolitans, molt ben comunicats carreteres i autopistes).
Industrial: zones industrials centre ciutat o una mica a les afores. Actualment se situen a la
perifèria de la ciutat (parcs tecnològics i polígons industrials)
ELS SISTEMES URBANS
La població mundial creix i fa que cada cop hi hagin més ciutats d’1M d’habitants.
Sistema urbà: sistemes dinàmics que es desenvolupen gràcies als intercanvis que es donen
entre els diferents nuclis.
Conjunt de ciutats: nuclis de població d’un determina territori que formen una xarxa urbans
més o menys complexa amb sectors interrelacionats que tenen funcions supralocals.
Dins d’aquí hi ha moviments capital, mercaderies i població, es donen dins d’aquest sistema
urbà.
INTEGRACIÓ SISTEMA URBÀ
Sistema integrat: abundant intercanvi d’info, població,etc
Sistema poc integrat: escàs intercanvi de info, població etc
GLOBALITZACIÓ (Aquests intercanvis son internacionals), dins d’aquesta hi ha dif àrees
(industrial, eco etc)
ÀREA METROPOLITANA:
CONURBACIÓ: Tipus de regions on no hi ha un nucli predominant. Hi ha diversos nuclis
d’importància igual o similar. ESTRUCTURES.
, - activitats secundàries i terciaris
- intercanvi fluxos de les ciutats que formen part = RANDSTARD
ex:Amsterdam
MEGALOPOLIS: Tipus de regió urbana formades per àrees metropolitanes i conurbacions.
No es consideren megalópolis si no tenen 20M pers.
Ex: San Francisco a San Diego= diversos nuclis centrals de diversa importància.
Criteris per ser o no megalopolis: - segons densitat territori, demanda serveis i intensitat
trucades i correus.
XARXA URBANA CATALANA
Distribució població desigual amb altes densitats a les costes.
Zona + densa= Bcn (costa central.
Zona menys densa= Pirineus
- La distribució densitat població va lligada al tipus de xarxa urbana
Tot i haver-hi desequilibris de densitat es pot considerar que la xarxa urbana es un sistema
força integrat.
JERARQUITZADA (4 nivells)
1. REGIÓ METROPOLITANA DE BCN
Centralitat admi, economica, serveis, envolta tot territori català.
+5M d’habitants viuen en aquest regió on hi ha 2 regions: Àrea(bcn) i corona
metropolitana(envolta)
2. SUPRACOMARCALS
Influència eco i social va més enllà límits comarcals. Ex: Reus-Tgn, Tortosa, Lleida,
Girona, Vic.
3. CENTRES COMARCALS
Ciutat que fa de centre comarcal (en serveis)
Ex: Priorat, Falset, Puigcerdà
4. SUBCOMARCAL
Poden exercir rol central entre pobles que envolten ense ser centre comarca.
Ex:Roses, Figueres (alt empordà).
2. XARXA URBANA ESPANYOLA
EIXOS COMUNICACIÓ D’ESPANYA amb altres països:
- Eix comunicació mediterrani
- “ “ atlàntic
Madrid 5é importància demo a Europa, 6é Bcn i per darrera Londres, Paris..
S’estructura en 6 subsistemes urbans:
1r augm població urbana gràcies a la industrialització va ser a Amèrica del Nord i Europa. A
España a partir de 10.00 hab es ciutat, varia en cada país. Hi ha diferents ritmes
d'urbanització mitjana d’1,..% on cada país pot tindre un ritme positiu o negatiu.
FUNCIONS ESPAIS URBANS (CIUTATS):
- Administrativa i de serveis: sanitaris, administratius, educatius, lúdics. Tendeixen a
centrar-se a les parts més cèntriques (nuclis urbans)
També es poden trobar en barris més antics (nuclis històrics que tendeixen a
degradarse per culpa de la industrialització
- Comercial: caract pròpia de les ciutats. Moltes s’han creat gràcies al comerç.
Compra i venda de productes, comerços especialitzats, grans magatzems i
hipermercats.
- Residencial: zones molt característiques (pisos, cases adossades,barris antics etc)
Eixample: barris que neixen al voltant de nucli històric. Però amb el pes del temps s’han
convertit en zones de serveis, això pot augmentar preus i al gent moure.
Perifèria: Zones suburbials (ciutat dormitori, manca de serveis, situades al costat del lloc de
treball i persones de rendes baixes) i suburbanes (funció residencial a perifèria de centres
metropolitans, molt ben comunicats carreteres i autopistes).
Industrial: zones industrials centre ciutat o una mica a les afores. Actualment se situen a la
perifèria de la ciutat (parcs tecnològics i polígons industrials)
ELS SISTEMES URBANS
La població mundial creix i fa que cada cop hi hagin més ciutats d’1M d’habitants.
Sistema urbà: sistemes dinàmics que es desenvolupen gràcies als intercanvis que es donen
entre els diferents nuclis.
Conjunt de ciutats: nuclis de població d’un determina territori que formen una xarxa urbans
més o menys complexa amb sectors interrelacionats que tenen funcions supralocals.
Dins d’aquí hi ha moviments capital, mercaderies i població, es donen dins d’aquest sistema
urbà.
INTEGRACIÓ SISTEMA URBÀ
Sistema integrat: abundant intercanvi d’info, població,etc
Sistema poc integrat: escàs intercanvi de info, població etc
GLOBALITZACIÓ (Aquests intercanvis son internacionals), dins d’aquesta hi ha dif àrees
(industrial, eco etc)
ÀREA METROPOLITANA:
CONURBACIÓ: Tipus de regions on no hi ha un nucli predominant. Hi ha diversos nuclis
d’importància igual o similar. ESTRUCTURES.
, - activitats secundàries i terciaris
- intercanvi fluxos de les ciutats que formen part = RANDSTARD
ex:Amsterdam
MEGALOPOLIS: Tipus de regió urbana formades per àrees metropolitanes i conurbacions.
No es consideren megalópolis si no tenen 20M pers.
Ex: San Francisco a San Diego= diversos nuclis centrals de diversa importància.
Criteris per ser o no megalopolis: - segons densitat territori, demanda serveis i intensitat
trucades i correus.
XARXA URBANA CATALANA
Distribució població desigual amb altes densitats a les costes.
Zona + densa= Bcn (costa central.
Zona menys densa= Pirineus
- La distribució densitat població va lligada al tipus de xarxa urbana
Tot i haver-hi desequilibris de densitat es pot considerar que la xarxa urbana es un sistema
força integrat.
JERARQUITZADA (4 nivells)
1. REGIÓ METROPOLITANA DE BCN
Centralitat admi, economica, serveis, envolta tot territori català.
+5M d’habitants viuen en aquest regió on hi ha 2 regions: Àrea(bcn) i corona
metropolitana(envolta)
2. SUPRACOMARCALS
Influència eco i social va més enllà límits comarcals. Ex: Reus-Tgn, Tortosa, Lleida,
Girona, Vic.
3. CENTRES COMARCALS
Ciutat que fa de centre comarcal (en serveis)
Ex: Priorat, Falset, Puigcerdà
4. SUBCOMARCAL
Poden exercir rol central entre pobles que envolten ense ser centre comarca.
Ex:Roses, Figueres (alt empordà).
2. XARXA URBANA ESPANYOLA
EIXOS COMUNICACIÓ D’ESPANYA amb altres països:
- Eix comunicació mediterrani
- “ “ atlàntic
Madrid 5é importància demo a Europa, 6é Bcn i per darrera Londres, Paris..
S’estructura en 6 subsistemes urbans:
