AIGÜES ENCANTADES - JOAN PUIG I FERRETER
Acte I
La Cecília està asseguda al balcó i ve en Vergés. Tot el poble està a la missa de la Verge
dels Gorgs. En Vergés li diu a la Cecília sembla una àguila tancada en un galliner i que
emprendrà a volar com un ocell feréstec sense rumb. La Cecília no entén com en Vergés es
tan conformista i com no pretén canviar les coses.
La Juliana renya la Cecília per no assistir a la missa. Tots anaven de negre i portaven en
braços la Verge dels Gorgs. La Cecília diu que és adoctrinament i en Vergés la frena.
L’Amat i la Cecília discuteixen i la Juliana intenta calmar-lo per por a perdre-la, però tenen
discrepàncies pel que fa les seves creences. La mare és més comprensiva que el pare.
La Cecília prové de la ciutat, ha begut en altres fonts i creu que els seus pares viuen en la
ignorància. En Pere li diu que li no pagarà un any més de carrera i que cremarà tots els
llibres.
Entra en Joan i diu que un foraster, un home perillós, ha vingut al poble dient als pagesos
que té un medi per combatre la sequera i que no cal pregar la verge. La Trinitat entra a dir-li
que el foraster ha demanat permís per parlar amb ell.
En Vergés torna i li dona una targeta a la Cecília per part del foraster. Ella li diu que és el
seu amic. En Mossèn desconfia totalment del foraster i en Joan vol donar-li una oportunitat.
En Mossèn vol convidar el foraster a l’Abadia per fer-lo canviar d’opinió.
En Mossèn li diu a la Juliana que la culpa del comportament de la seva filla és seva, ja que
enviar la Cecília a casa de la seva tieta va ser massa llibertat per ella. Fins i tot, va arribar a
escriure en un periòdic.
La Cecília besa el foraster enmig del poble.
Acte II
Són a casa del Romanill. Al vespre el rector va passar casa per casa avisant de l’Abadia. En
Romanill i en Bartomeu discuteixen. En Manso, carlí, és amic d’en Bartomeu, republicà i que
mai ha estudiat. Entra en Vicenç i diu que ell ha estat a Cartagena.
Entren Joan i Amat i discuteixen amb la resta, defensants del foraster. L’Amat els hi diu que
no el defensin, però ells no els hi fan cas. La Bràulia té por de la gent que entra a casa.
En foraster entra i diu que no va anar a l’Abadia perquè sabia quina seria la resposta de tots
ells. Ell és un enginyer del Nord d’Europa que ha viatjat molt i ha estudiat la sequera del
poble. Els seus pares eren propietaris de mines i ell, des de ben jove, havia treballat amb
ells. Diu que les existeixen unes aigües subterrànies d’on s’extreu aigua i que les aigües
encantades estan vives.
Acte I
La Cecília està asseguda al balcó i ve en Vergés. Tot el poble està a la missa de la Verge
dels Gorgs. En Vergés li diu a la Cecília sembla una àguila tancada en un galliner i que
emprendrà a volar com un ocell feréstec sense rumb. La Cecília no entén com en Vergés es
tan conformista i com no pretén canviar les coses.
La Juliana renya la Cecília per no assistir a la missa. Tots anaven de negre i portaven en
braços la Verge dels Gorgs. La Cecília diu que és adoctrinament i en Vergés la frena.
L’Amat i la Cecília discuteixen i la Juliana intenta calmar-lo per por a perdre-la, però tenen
discrepàncies pel que fa les seves creences. La mare és més comprensiva que el pare.
La Cecília prové de la ciutat, ha begut en altres fonts i creu que els seus pares viuen en la
ignorància. En Pere li diu que li no pagarà un any més de carrera i que cremarà tots els
llibres.
Entra en Joan i diu que un foraster, un home perillós, ha vingut al poble dient als pagesos
que té un medi per combatre la sequera i que no cal pregar la verge. La Trinitat entra a dir-li
que el foraster ha demanat permís per parlar amb ell.
En Vergés torna i li dona una targeta a la Cecília per part del foraster. Ella li diu que és el
seu amic. En Mossèn desconfia totalment del foraster i en Joan vol donar-li una oportunitat.
En Mossèn vol convidar el foraster a l’Abadia per fer-lo canviar d’opinió.
En Mossèn li diu a la Juliana que la culpa del comportament de la seva filla és seva, ja que
enviar la Cecília a casa de la seva tieta va ser massa llibertat per ella. Fins i tot, va arribar a
escriure en un periòdic.
La Cecília besa el foraster enmig del poble.
Acte II
Són a casa del Romanill. Al vespre el rector va passar casa per casa avisant de l’Abadia. En
Romanill i en Bartomeu discuteixen. En Manso, carlí, és amic d’en Bartomeu, republicà i que
mai ha estudiat. Entra en Vicenç i diu que ell ha estat a Cartagena.
Entren Joan i Amat i discuteixen amb la resta, defensants del foraster. L’Amat els hi diu que
no el defensin, però ells no els hi fan cas. La Bràulia té por de la gent que entra a casa.
En foraster entra i diu que no va anar a l’Abadia perquè sabia quina seria la resposta de tots
ells. Ell és un enginyer del Nord d’Europa que ha viatjat molt i ha estudiat la sequera del
poble. Els seus pares eren propietaris de mines i ell, des de ben jove, havia treballat amb
ells. Diu que les existeixen unes aigües subterrànies d’on s’extreu aigua i que les aigües
encantades estan vives.
