TEMA 8: EL FRANQUISME 1939-1975
1.LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL RÈGIM FRANQUISTA
El franquisme va ser una dictadura personal del general Francisco Franco, cap governant
d’Espanya ha tingut mai un poder tan absolut i il·limitat com el que va assolir ell.
1.1 EL PENSAMENT POLÍTIC DEL GENERAL FRANCO
Franco va ser africanista d’un catolicisme elemental, professava un nacionalisme espanyol
de signe agressiu i excloent i considerava les virtituds atribuides a l’exèrcit (jerarquia,
disciplina i ordre), l’essència dels valors nacionals.
Els seus sentiments religiosos es van intensificar gràcies al suport de la jerarquia de
l'Església, va arribar a identificar-se amb un personatge elegit per Déu per salvar la patria,
catolicisme i pàtria van ser per a ell la mateixa cosa.
El nacionalisme agressiu es basava en una interpretació heroica de la història d’Espanya,
segons la qual aquesta tenia un destí imperial. Segons el dictador, els enemics naturals que
conspiraven constantment contra Espanya eren els:
-liberals,maçons,anarquistes,jueus,socialistes i comunistes.
Tenia una idea d’Espanya monolítica i homogènia, no admetia cap altra diferencia nacional
com els catalans o bascs ja que els considerava separatistes que calia combatre. Valorava
doncs negativament la democràcia i la separació de poders de la revolució liberal, creia en
la unitat, autoritat i jerarquia. El seu objectiu era mantenir-se al poder sense limits de
temps amb l’excusa de salvar el pais.
1.2 LA NATURALESA DE LA DICTADURA FRANQUISTA
Els trets més característics del franquisme van ser:
-caràcter de dictadura personal per damunt de grups i estaments.
-L’unipartidisme que impedia qualsevol mena de pluralisme polític i sindical.
-La imposició de la divisió permament del país entre vencedors i vençuts.
El franquisme va ser la versió del feixisme a Espanya, es tractava de la construcció d’un
Estat nou, antidemocràtic i totalitàri que es caracteritzava per:
-la submissió a un cabdill
-la repressió total dels sectors considerats desafectes
-la negació de les llibertats bàsiques
-una litúrgia(braç enlaire) pròpia.
A diferencia del nazisme alemany i del feixisme italià, no va tenir un partit únic tan
cohesionat, l’exèrcit va tenir una influència més gran i la influència del catolicisme va ser
molt més important.
1.3 ELS SUPORTS DE LA DICTADURA FRANQUISTA
Van ser: l’exèrcit, l’església, la Falange, els tradicionalistes i la dreta més conservadora.
Els militars: van ser el suport més decidit i fidel de la dictadura franquista, també van
intervenir sovint en la repressió.
, La jerarquia eclesiàstica: va constituir el poder legimitador de la dictadura franquista
davant de l’opinió catòlica nacional i internacional.
La Falange i els tradicionalistes van ser també uns pilars ideològics fonamentals del
sistema franquista.
La dictadura també tenia el suport social dels terratinents, els financers, empresaris, els
petits i mitjans propietaris agraris i la classe mitjana urbana de les zones rurals.
2. EL PROCÉS D’INSTITUCIONALITZACIÓ
La dictadura franquista va passar per tres fases polítiques:
-La fase totalitària (1939-1959)
-La fase tecnocràtica (1959-1969)
-La fase de descomposició (1969-1975)
2.1 LA FASE TOTALITÀRIA (1939-1959)
Es caracteritza per: el retrocés econòmic ,la involució ideològica i la duresa de la repressió.
S’hi distingeixen tres subfases: la segona guerra mundial, l’aÏllament internacional i la guerra
freda.
La segona guerra mundial (1939-1945)
En esclatar la guerra Espanya es va declarar neutral però sense amagar la seva oberta
simpatia per les potències de l’eix davant els triomfs d’Alemanya,a més va enviar la división
azul a lluitar contra la URSS. Quan la guerra va començar a anar malament per a les
potències de l’eix Espanya va iniciar lentament contacte amb els països aliats.
La dictadura es va dotar de dues noves institucions: Les Corts i el Fuero de los españoles.
Les Corts (1943), constaven de 424 procuradors, eren una reunio d’addcites a Franco
sense gaire poder.
El Fuero de los españoles (1945) era una declaració dels drets dels espanyols, però de
fet, la pràctica d’aquests drets van ser lletra morta.
L'aïllament internacional (1945-1950)
Les potències guanyadores consideraven Espanya l’últim reducte europeu del feixisme, al
1946 l’ONU no va admetre el règim del general i França va tancar les fronteres amb
Espanya, més tard els països membres van retirar els ambaixadors d’Espanya.
Franco va prendre algunes mesures per millorar la imatge del règim: l’eliminació del salut
del braç enlaire i la Ley de Sucesión (1947), segons la qual Espanya esdevenia un regne
pero el cap de l’estat continuava sent Franco a perpetuitat.
La guerra freda (1950-1959)
La tensió creixent entre els EEUU i l’URSS va donar importància a l’anticomunisme del
règim espanyol, al 1950 l’ONU va anul·lar l'aïllament del règim espanyol i al 1953 els Estats
Units van signar amb el govern espanyol el pacte de Madrid, amb el qual es creaven bases
militars nord-americanes a Espanya a canvi d’ajut militar i econòmic. El mateix any el Vaticà
va signar amb Espanya el concordat.
-L’any 1955 Espanya era admesa a l’ONU.
1.LA NATURALESA I ELS SUPORTS DEL RÈGIM FRANQUISTA
El franquisme va ser una dictadura personal del general Francisco Franco, cap governant
d’Espanya ha tingut mai un poder tan absolut i il·limitat com el que va assolir ell.
1.1 EL PENSAMENT POLÍTIC DEL GENERAL FRANCO
Franco va ser africanista d’un catolicisme elemental, professava un nacionalisme espanyol
de signe agressiu i excloent i considerava les virtituds atribuides a l’exèrcit (jerarquia,
disciplina i ordre), l’essència dels valors nacionals.
Els seus sentiments religiosos es van intensificar gràcies al suport de la jerarquia de
l'Església, va arribar a identificar-se amb un personatge elegit per Déu per salvar la patria,
catolicisme i pàtria van ser per a ell la mateixa cosa.
El nacionalisme agressiu es basava en una interpretació heroica de la història d’Espanya,
segons la qual aquesta tenia un destí imperial. Segons el dictador, els enemics naturals que
conspiraven constantment contra Espanya eren els:
-liberals,maçons,anarquistes,jueus,socialistes i comunistes.
Tenia una idea d’Espanya monolítica i homogènia, no admetia cap altra diferencia nacional
com els catalans o bascs ja que els considerava separatistes que calia combatre. Valorava
doncs negativament la democràcia i la separació de poders de la revolució liberal, creia en
la unitat, autoritat i jerarquia. El seu objectiu era mantenir-se al poder sense limits de
temps amb l’excusa de salvar el pais.
1.2 LA NATURALESA DE LA DICTADURA FRANQUISTA
Els trets més característics del franquisme van ser:
-caràcter de dictadura personal per damunt de grups i estaments.
-L’unipartidisme que impedia qualsevol mena de pluralisme polític i sindical.
-La imposició de la divisió permament del país entre vencedors i vençuts.
El franquisme va ser la versió del feixisme a Espanya, es tractava de la construcció d’un
Estat nou, antidemocràtic i totalitàri que es caracteritzava per:
-la submissió a un cabdill
-la repressió total dels sectors considerats desafectes
-la negació de les llibertats bàsiques
-una litúrgia(braç enlaire) pròpia.
A diferencia del nazisme alemany i del feixisme italià, no va tenir un partit únic tan
cohesionat, l’exèrcit va tenir una influència més gran i la influència del catolicisme va ser
molt més important.
1.3 ELS SUPORTS DE LA DICTADURA FRANQUISTA
Van ser: l’exèrcit, l’església, la Falange, els tradicionalistes i la dreta més conservadora.
Els militars: van ser el suport més decidit i fidel de la dictadura franquista, també van
intervenir sovint en la repressió.
, La jerarquia eclesiàstica: va constituir el poder legimitador de la dictadura franquista
davant de l’opinió catòlica nacional i internacional.
La Falange i els tradicionalistes van ser també uns pilars ideològics fonamentals del
sistema franquista.
La dictadura també tenia el suport social dels terratinents, els financers, empresaris, els
petits i mitjans propietaris agraris i la classe mitjana urbana de les zones rurals.
2. EL PROCÉS D’INSTITUCIONALITZACIÓ
La dictadura franquista va passar per tres fases polítiques:
-La fase totalitària (1939-1959)
-La fase tecnocràtica (1959-1969)
-La fase de descomposició (1969-1975)
2.1 LA FASE TOTALITÀRIA (1939-1959)
Es caracteritza per: el retrocés econòmic ,la involució ideològica i la duresa de la repressió.
S’hi distingeixen tres subfases: la segona guerra mundial, l’aÏllament internacional i la guerra
freda.
La segona guerra mundial (1939-1945)
En esclatar la guerra Espanya es va declarar neutral però sense amagar la seva oberta
simpatia per les potències de l’eix davant els triomfs d’Alemanya,a més va enviar la división
azul a lluitar contra la URSS. Quan la guerra va començar a anar malament per a les
potències de l’eix Espanya va iniciar lentament contacte amb els països aliats.
La dictadura es va dotar de dues noves institucions: Les Corts i el Fuero de los españoles.
Les Corts (1943), constaven de 424 procuradors, eren una reunio d’addcites a Franco
sense gaire poder.
El Fuero de los españoles (1945) era una declaració dels drets dels espanyols, però de
fet, la pràctica d’aquests drets van ser lletra morta.
L'aïllament internacional (1945-1950)
Les potències guanyadores consideraven Espanya l’últim reducte europeu del feixisme, al
1946 l’ONU no va admetre el règim del general i França va tancar les fronteres amb
Espanya, més tard els països membres van retirar els ambaixadors d’Espanya.
Franco va prendre algunes mesures per millorar la imatge del règim: l’eliminació del salut
del braç enlaire i la Ley de Sucesión (1947), segons la qual Espanya esdevenia un regne
pero el cap de l’estat continuava sent Franco a perpetuitat.
La guerra freda (1950-1959)
La tensió creixent entre els EEUU i l’URSS va donar importància a l’anticomunisme del
règim espanyol, al 1950 l’ONU va anul·lar l'aïllament del règim espanyol i al 1953 els Estats
Units van signar amb el govern espanyol el pacte de Madrid, amb el qual es creaven bases
militars nord-americanes a Espanya a canvi d’ajut militar i econòmic. El mateix any el Vaticà
va signar amb Espanya el concordat.
-L’any 1955 Espanya era admesa a l’ONU.
