UNITAT 1
La restauració borbònica (1874-1902)
1.LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
El període de la Restauració Borbònica és una etapa amb una certa estabilitat institucional, que
contrastava amb l’agitació dels anys previs. Va possibilitar el torn pací c de partits sense
necessitat de recórrer a l’exèrcit.
La Restauració es va iniciar l’any 1875 amb l’arribada d’Alfons XII. Tot i això, el 29 de desembre
de 1874 es va produir el cop d’estat que va entrionitzar-lo. Aquest cop d’estat va ser dutr a terme
per Martínez Campos a Sagunt i va acabar amb la 1ª República.
La Restauració està dividiada en dues parts la primera que va del 1975 al 1902 i la segona va del
1902 al 1923. El primer període engloba el regnat d’Alfons XII (1875-1885) i la Regència de Mª
Cristina.
2. UN NOU SISTEMA POLÍTIC: EL TORN
Antonio Cánovas del Castillo va ser l’artífex de la Restauració. Ell va preparar el retorn del Borbó i
va idear el sistema que els permetia mantenir-se en el tron durant molts anys. Una de les peces
clau va ser el bipartidisme. A més a més, volia evitar l’intervenció de l’exèrcit en política. El torn
estava basat en 2 pilars bàsics: el bipartidisme i la Constitució de 1876.
2.1 El bipartidisme
El bipartidisme era l’alternança de poder entre dos Aquest govern va anar alternant-se
partits: el conservador de Cánovas i el liberal de Sagasta. entre dos partits el Partit
Conservador i el Partit Liberal.
• Partit Conservador: liderat per Cánovas del Castillo, era integrat pels antics liberals moderats
i unionistes. Representava els interesos dels latifundistes castellans I andalusos, l’alta
burgesia industrial catalana i basca, els aristòcrates, els funcionaris d’alt nivell i els sectors
més catòlics.
• Partit Liberal: liderat per Mateo Sagasta, va néixer a partir dels antics partits de signe
progressista, republicans moderats, membres de professions liberals, comerciants, militars,
funcionaris…
Tant conservadors com liberals van recórrer a tot tipus d’estratègies per tal de mantenir el
sistema de torns de poder.
- El caciquisme: Consistia a in uir en els resultats electorals mitjançant la pressió exercida pels
cacics, persones que dominaven la vida política i econòmica d’un territori. Obligaven a votar a
determinades persones, sinó els acomiadaven de la feina. Solien tenir la complicitat de
l’Església, que indicava als seus feligresos a qui havien de votar i a qui no. (zones rurals)
- El Frau o tupinada: consistia en alterar els resultats electorals. Sovint sortien més vots que
persones havien votat o constava que havien votat persones mortes. Si Calia, s’obrien les
urnes i canviaven els vots. (Zones urbanes).
fl fi
, - L’encasellat: es tractava d’una graella confeccionada des del Ministeri de Governació en què
apareixia el nom de les persones que havien de sortir escollides. Els governadors civils i els
cacics havien de fer tot el possible per evitar el triomf dels contrincants.
2.2 La Constitució de 1876
La Constitució del 1876 va ser una peça clau per al sistema canovista. Aquesta va ser un text que
es va apropiar dels principis conservadors. La carta magna partia de la base qeu a Espanya hi
havia dues institucions intocables qeu no podien ser objecte de discussió: la monarquia i les
Corts.
El text constitucional era breu, 89 articles, I bastant obert. No precisava el tipus de sufragi. Una
llei del 1878 va instaurar el sufragi censatari, però davant les protestes dels col·lectius exclosos,
el govern es va veure obligat a recti car i introduir el sufragi universal masculí l’any 1890.
La sobirania era compartida entre el rei i les Corts:
- El rei desenvolupava un paper considerable: s’erigia en àrbitre de la política, tenia dret a vet,
nomenava ministres, podia convocar i dissoldre les Corts, dirigia l’exèrcit…
- Les Corts es basaven en un sistema bicameral: el Congrés dels Diputats, escollit pels
votants, i el Senat, compost per tres tipus de senadors: els electius, els vitalicis I els escollits
per les principals corporacions del país.
La Constitució proclamava la confessionalitat de l’Estat. Es tornava, per tant, a nançar l’Església
catòlica. Les altres religions eren permeses però el seu culte no es podia celebrar en públic.
2.3 Partits exclosos
• Republicanisme: amb el cop d’estat de Martínez Campos, molts republicans van marxar a l’exili.
La resta van ser objecte de persecussió. A les zones urbanes van poder mantindre alguns nuclis
republicans, gràcies al suport d’alguns burgesos. Es caracteritza per la seva desunió.
• Carlisme: la desfeta militar després de la 3a guerra carlina va anar acompanyada d’un canvi
d’estratègia dels dirigents carlins. Navarra, el País Basc i les zones interiors de Catalunya van
continuar sent les àrees amb més seguidors del carlisme.
• Socialistes: Pablo Iglesias defensa els drets obrers.
3.LA RESTAURACIÓ A CATALUNYA
Després de la Guerra de Successió, i amb la Victòria dels Borbons es va aplicar el decret de Nova
Planta, el qual prohibia parlar català, assimilava les lleis en Castellà i desapareixien les tradicions i
furs catalans.
3.1 La Renaixença
És un moviment sociocultural protagonitzat pels sectors erudits que va adquirir molta
importància a la literatura. És un fenòmen complex que té arrels en l’època de la Il·lustració, per
l’interès per la història i per conèixer en profunditat les institucions antigues.
fi fi
La restauració borbònica (1874-1902)
1.LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
El període de la Restauració Borbònica és una etapa amb una certa estabilitat institucional, que
contrastava amb l’agitació dels anys previs. Va possibilitar el torn pací c de partits sense
necessitat de recórrer a l’exèrcit.
La Restauració es va iniciar l’any 1875 amb l’arribada d’Alfons XII. Tot i això, el 29 de desembre
de 1874 es va produir el cop d’estat que va entrionitzar-lo. Aquest cop d’estat va ser dutr a terme
per Martínez Campos a Sagunt i va acabar amb la 1ª República.
La Restauració està dividiada en dues parts la primera que va del 1975 al 1902 i la segona va del
1902 al 1923. El primer període engloba el regnat d’Alfons XII (1875-1885) i la Regència de Mª
Cristina.
2. UN NOU SISTEMA POLÍTIC: EL TORN
Antonio Cánovas del Castillo va ser l’artífex de la Restauració. Ell va preparar el retorn del Borbó i
va idear el sistema que els permetia mantenir-se en el tron durant molts anys. Una de les peces
clau va ser el bipartidisme. A més a més, volia evitar l’intervenció de l’exèrcit en política. El torn
estava basat en 2 pilars bàsics: el bipartidisme i la Constitució de 1876.
2.1 El bipartidisme
El bipartidisme era l’alternança de poder entre dos Aquest govern va anar alternant-se
partits: el conservador de Cánovas i el liberal de Sagasta. entre dos partits el Partit
Conservador i el Partit Liberal.
• Partit Conservador: liderat per Cánovas del Castillo, era integrat pels antics liberals moderats
i unionistes. Representava els interesos dels latifundistes castellans I andalusos, l’alta
burgesia industrial catalana i basca, els aristòcrates, els funcionaris d’alt nivell i els sectors
més catòlics.
• Partit Liberal: liderat per Mateo Sagasta, va néixer a partir dels antics partits de signe
progressista, republicans moderats, membres de professions liberals, comerciants, militars,
funcionaris…
Tant conservadors com liberals van recórrer a tot tipus d’estratègies per tal de mantenir el
sistema de torns de poder.
- El caciquisme: Consistia a in uir en els resultats electorals mitjançant la pressió exercida pels
cacics, persones que dominaven la vida política i econòmica d’un territori. Obligaven a votar a
determinades persones, sinó els acomiadaven de la feina. Solien tenir la complicitat de
l’Església, que indicava als seus feligresos a qui havien de votar i a qui no. (zones rurals)
- El Frau o tupinada: consistia en alterar els resultats electorals. Sovint sortien més vots que
persones havien votat o constava que havien votat persones mortes. Si Calia, s’obrien les
urnes i canviaven els vots. (Zones urbanes).
fl fi
, - L’encasellat: es tractava d’una graella confeccionada des del Ministeri de Governació en què
apareixia el nom de les persones que havien de sortir escollides. Els governadors civils i els
cacics havien de fer tot el possible per evitar el triomf dels contrincants.
2.2 La Constitució de 1876
La Constitució del 1876 va ser una peça clau per al sistema canovista. Aquesta va ser un text que
es va apropiar dels principis conservadors. La carta magna partia de la base qeu a Espanya hi
havia dues institucions intocables qeu no podien ser objecte de discussió: la monarquia i les
Corts.
El text constitucional era breu, 89 articles, I bastant obert. No precisava el tipus de sufragi. Una
llei del 1878 va instaurar el sufragi censatari, però davant les protestes dels col·lectius exclosos,
el govern es va veure obligat a recti car i introduir el sufragi universal masculí l’any 1890.
La sobirania era compartida entre el rei i les Corts:
- El rei desenvolupava un paper considerable: s’erigia en àrbitre de la política, tenia dret a vet,
nomenava ministres, podia convocar i dissoldre les Corts, dirigia l’exèrcit…
- Les Corts es basaven en un sistema bicameral: el Congrés dels Diputats, escollit pels
votants, i el Senat, compost per tres tipus de senadors: els electius, els vitalicis I els escollits
per les principals corporacions del país.
La Constitució proclamava la confessionalitat de l’Estat. Es tornava, per tant, a nançar l’Església
catòlica. Les altres religions eren permeses però el seu culte no es podia celebrar en públic.
2.3 Partits exclosos
• Republicanisme: amb el cop d’estat de Martínez Campos, molts republicans van marxar a l’exili.
La resta van ser objecte de persecussió. A les zones urbanes van poder mantindre alguns nuclis
republicans, gràcies al suport d’alguns burgesos. Es caracteritza per la seva desunió.
• Carlisme: la desfeta militar després de la 3a guerra carlina va anar acompanyada d’un canvi
d’estratègia dels dirigents carlins. Navarra, el País Basc i les zones interiors de Catalunya van
continuar sent les àrees amb més seguidors del carlisme.
• Socialistes: Pablo Iglesias defensa els drets obrers.
3.LA RESTAURACIÓ A CATALUNYA
Després de la Guerra de Successió, i amb la Victòria dels Borbons es va aplicar el decret de Nova
Planta, el qual prohibia parlar català, assimilava les lleis en Castellà i desapareixien les tradicions i
furs catalans.
3.1 La Renaixença
És un moviment sociocultural protagonitzat pels sectors erudits que va adquirir molta
importància a la literatura. És un fenòmen complex que té arrels en l’època de la Il·lustració, per
l’interès per la història i per conèixer en profunditat les institucions antigues.
fi fi
