RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME I EL
TRIENNI LIBERAL
1. PRIMERA ETAPA / RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME (1814-1820)
1.1 DESAFECCIÓ SOCIAL I POLÍTICA
2. SEGONA ETAPA / TRIENNI LIBERAL (1820-1823)
2.1 CONFLICTES I TENSIONS DURANT EL TRIENNI
3. DARRER CONFLICTE / LIQUIDACIÓ DEL TRIENNI
4. DÈCADA OMINOSA (1823-1833)
1. PRIMERA ETAPA / RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME (1814-1820):
• El 1814, Ferran VII va tornar a Espanya i no va complir les promeses
d’acatament del règim constitucional.
• Va restablir l’Antic Règim, emparant les peticions dels absolutistes
formulades en el Manifest dels Perses.
• Un cop va arribar a Madrid, declarà nula la Constitució i va
perseguir als liberals, que van acabar detinguts o exiliats.
• El rei va restaurar les antigues institucions i va actuar com si fos
possible tornar a la situació anterior al 1808, sense realitzar cap
reforma.
• A més, tampoc es van prendre mesures per sanejar la hisenda i fer
cara al deute.
• Els governs van ser incapaços de solucionar els problemes, tot i
que diferents ministres d’Hisenda van plantejar reformes fiscals amb
l'objectiu de que els privilegiats paguessin impostos, però el rei no
les acceptà, ni aprovà mesures que alteressin les normes.
, 1.1 DESAFECCIÓ SOCIAL I POLÍTICA:
• Per altra banda, la guerra contra Napoleó havia canviat la societat:
- Entre la pagesia s’hi va mantenir la resistència a pagar
determinades rendes senyorials.
- Els sectors més rics havien comprat terres amb les
desamortitzacions i reclamaven que es respectés la propietat de les
seves noves adquisicions.
• Tot plegat afavoria la reivindicació liberal i constitucional i
estimulava els pronunciaments militars per accedir al poder.
Aquests consistien en l’aixecament d’un sector de l’exèrcit a favor
de la Constitució, i amb el suport civil a les ciutats.
• Des de 1814 es van produir pronunciaments diversos encapçalats
per caps liberals (Mina, Porlier, Lacy…), que van fracassar.
2. SEGONA ETAPA / TRIENNI LIBERAL (1820-1823):
• L’1 de gener de 1820 va triomfar un pronunciament en favor de la
Constitució, encapçalat pel coronel Rafael de Riego al capdavant
d’una companyia de soldats acantonats a Cabezas de San Juan
(Sevilla), que havien d’embarcar per anar a combatre a les colònies
americanes.
• La passivitat de l’exèrcit reial i l’acció dels liberals a les ciutats van
obligar al rei a acceptar la Constitució de 1812.
• A més, es va formar un nou govern que proclamà l’amnistia i es
van convocar eleccions, que els liberals van guanyar.
• Les noves Corts es van formar amb una majoria de diputats liberals
i van iniciar una obra reformista.
• L’objectiu principal del Trienni va ser consolidar l’abolició de l’Antic
Règim , i per fer-ho es van prendre un seguit de mesures:
TRIENNI LIBERAL
1. PRIMERA ETAPA / RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME (1814-1820)
1.1 DESAFECCIÓ SOCIAL I POLÍTICA
2. SEGONA ETAPA / TRIENNI LIBERAL (1820-1823)
2.1 CONFLICTES I TENSIONS DURANT EL TRIENNI
3. DARRER CONFLICTE / LIQUIDACIÓ DEL TRIENNI
4. DÈCADA OMINOSA (1823-1833)
1. PRIMERA ETAPA / RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME (1814-1820):
• El 1814, Ferran VII va tornar a Espanya i no va complir les promeses
d’acatament del règim constitucional.
• Va restablir l’Antic Règim, emparant les peticions dels absolutistes
formulades en el Manifest dels Perses.
• Un cop va arribar a Madrid, declarà nula la Constitució i va
perseguir als liberals, que van acabar detinguts o exiliats.
• El rei va restaurar les antigues institucions i va actuar com si fos
possible tornar a la situació anterior al 1808, sense realitzar cap
reforma.
• A més, tampoc es van prendre mesures per sanejar la hisenda i fer
cara al deute.
• Els governs van ser incapaços de solucionar els problemes, tot i
que diferents ministres d’Hisenda van plantejar reformes fiscals amb
l'objectiu de que els privilegiats paguessin impostos, però el rei no
les acceptà, ni aprovà mesures que alteressin les normes.
, 1.1 DESAFECCIÓ SOCIAL I POLÍTICA:
• Per altra banda, la guerra contra Napoleó havia canviat la societat:
- Entre la pagesia s’hi va mantenir la resistència a pagar
determinades rendes senyorials.
- Els sectors més rics havien comprat terres amb les
desamortitzacions i reclamaven que es respectés la propietat de les
seves noves adquisicions.
• Tot plegat afavoria la reivindicació liberal i constitucional i
estimulava els pronunciaments militars per accedir al poder.
Aquests consistien en l’aixecament d’un sector de l’exèrcit a favor
de la Constitució, i amb el suport civil a les ciutats.
• Des de 1814 es van produir pronunciaments diversos encapçalats
per caps liberals (Mina, Porlier, Lacy…), que van fracassar.
2. SEGONA ETAPA / TRIENNI LIBERAL (1820-1823):
• L’1 de gener de 1820 va triomfar un pronunciament en favor de la
Constitució, encapçalat pel coronel Rafael de Riego al capdavant
d’una companyia de soldats acantonats a Cabezas de San Juan
(Sevilla), que havien d’embarcar per anar a combatre a les colònies
americanes.
• La passivitat de l’exèrcit reial i l’acció dels liberals a les ciutats van
obligar al rei a acceptar la Constitució de 1812.
• A més, es va formar un nou govern que proclamà l’amnistia i es
van convocar eleccions, que els liberals van guanyar.
• Les noves Corts es van formar amb una majoria de diputats liberals
i van iniciar una obra reformista.
• L’objectiu principal del Trienni va ser consolidar l’abolició de l’Antic
Règim , i per fer-ho es van prendre un seguit de mesures:
