INTERVENCIÓ EN DIFERENTS CONTEXTOS DE CRIMINALITAT
AVALUACIÓ:
- Cas pràctic (30%) —> entrega 30 de març, extensió 1500 i 2000 paraules. INDIVIDUAL
- Activitats test (30%) —> cal obtenir una mitjana de 4 dels diferents testos per a que la nota
faci mitja amb la resta d’activitats, sinó es comptabilitzarà com a 0 —> test 10 preguntes
després de les classes (sorpreses, sense avisar) amb apunts amb limitació de temps i sobre la
classe del mateix dia realitzada.
- Exposició oral (30%) —> sobre un dels temes tractats a les classes que + ens interessi. Temps
màxim: 5 minuts. Es valora: claredat comunicativa, estructura, ordre i organització de
continguts, llenguatge no verbal. —> 23 de març. Assistència obligatòria en totes les
exposicions. INDIVIDUAL
- Participació a classe (10%)
- RECUPERACIÓ: veure txa avaluació.
TEMA 1: ENTREVISTA MOTIVACIONAL
Què és la motivació?
La motivació són les ganes de dirigir-nos a un resultat … però cal un procés.
MOTIVACIÓ —> PROCÉS —> RESULTAT
Model informatiu:
- Autoritari
- Ràpid
- Consells
Model motivacional:
- Resumeix el punt de vista
- Aplicació progressiva
- Col·laborador
Dos PRINCIPIS ESTRATÈGICS:
Motivacional:
- Validar la perspectiva de l’altre —> provoca permeabilitat
fi
, - Hacer preguntas abiertas: sobre lo que sabe, sobre sus valores, sobre lo que quiere
saber, para promover discrepancias, sobre su autoe cacia.
- Escuchar re exivamente
- Expresar empatía: puedo entender que…; efectivamente, tiene motivos para pensar
que…
- Expresar reconocimiento: tengo que felicitarte por…
- Mostrar acuerdo y argumentar a favor: sí, estoy de acuerdo contigo en que…
- Utilizar “mensajes yo”: en mi opinión…; a mi me parece que…
- Reconocer la legitimidad del punto de vista del otro: tienes tus motivos para pensar
así…; sólo tú sabes hasta qué punto te cuesta…
- Facilitar la presa de decisions —> facilitar que el consultant adopti una decisió i es
comprometi amb ella. Les decisions que un mateix adopta comprometen més.
- Rea rmar la libertad de decisión
- Desarrollar la discrepancia: chequear valores y objetivos; señalar discrepancias
- Promover la autoe cacia
- Reforzar verbalizaciones automotivadoras
- Informar adecuadamente
- Balance decisional
- Cambiar reglas verbales
- Promover acciones
- Utilizar metáforas
“Generalment les persones es convencen més per les raons que descobreixen elles mateixes i no
pas pels motius que els hi expliquen els altres” Blaise Pascal.
La motivació es:
- Estat de disposició i desig de canvi
- Fluctúa segons el moment
- Factor dinàmic i modi cable
- Valor predicatiu de canvi
L’ENTREVISTA MOTIVACIONAL: Miller i Rollnick (1991)
De nició: estil d’assistència directa, centrada en el client, que pretén provocar un canvi en la
conducta, ajudant a explorar i resoldre les ambivalències.
Objectiu: potenciar la motivació per provocar el canvi intentant que sigui el pacient qui determini
que necessita el canvi. El centre del treball és l’usuari, la seva narrativa, la seva experiència i el
seu signi cat.
Origen:
Psicologia cognitiu-conductual:
- Processos d’aprenentatge pràctic. Necessitat d’actuar sobre la conducta.
- Necessitat d’actuar sobre els pensaments de la persona. Es centra en els esquemes cognitius i
les categories conceptuals a partir de les quals la persona interpreta la realitat.
- El terapeute li planteja preguntes i remarca aspectes que el mateix client ha fet perquè aquest
últim vagi aprofundint en l’estudi del seu propi pensament.
fifi fi fl fi fi fi
, - Es xen uns objectius concrets a complir, i s’entrena al pacient perquè sigui capaç de
determinar des del seu propi criteri les estratègies que l’apropen i l’allunyen.
- Tècniques: visualització, negociació del pla de canvi…
Psicologia humanista (C. Rogers):
- Concep la persona com un tot amb habilitats i capacitats.
- La persona és un ésser conscient, intencional, en constant desenvolupament.
- Es basa en la idea de que la pròpia persona sap com aconseguir els seus objectius.
- És clau: l’empatia, la sinceritat, l’acceptació incondicional (faci el que faci)
Model transteòric del canvi (Prochaska i Diclemente):
- El canvi és un procés individual i personal, i ningú pot canviar a una altra persona si aquesta no
vol canviar.
- Fases que una persona necessita superar en el procés de canvi.
- Li assigna al subjecte un paper actiu, ja que aquest és concebut com el principal actor en el
seu canvi de comportament.
- Li dóna molta importancia al procés.
RODA DEL CANVI:
FASES:
• Precontemplació:
• La persona no és conscient de tenir un problema.
• No hi ha motivació pel canvi.
• El discurs de la persona és rígid.
• Contemplació:
• Comença a haver-hi ambivalència (mira els pros i contres)
• La persona té sentiments contraposats. “vull però no vull”
• Encara no es planteja res.
• Preparació:
• La persona ja ha pres la decisió de fer alguna cosa.
• Comença a donar alguns petits passos.
• Acció: La persona passa a l’acció.
• Manteniment: La nova conducta està instaurada, comença a ser un nou hàbit.
• Recaiguda:
• No ha fracassat, i cal fer-li veure.
• Hi ha quelcom implícit del que la persona no ha tingut consciència.
• És molt important l’anàlisis de la recaiguda per fer-ne un aprenentatge.
INTERVENCIÓ EN LES FASES:
• Precontemplació:
• Trobar escletxes en el seu discurs per fer-li augmentar la consciència de la seva
situació.
• Es busca la re exió. Riscos, informació…
• Contemplació:
• Fer incrementar la percepció d’autoe càcia.
• No es tracta de dir-li com ha de fer el canvi, sinó d’empoderar-lo, fer-li veure que té les
eines pel canvi.
fi
fl fi
AVALUACIÓ:
- Cas pràctic (30%) —> entrega 30 de març, extensió 1500 i 2000 paraules. INDIVIDUAL
- Activitats test (30%) —> cal obtenir una mitjana de 4 dels diferents testos per a que la nota
faci mitja amb la resta d’activitats, sinó es comptabilitzarà com a 0 —> test 10 preguntes
després de les classes (sorpreses, sense avisar) amb apunts amb limitació de temps i sobre la
classe del mateix dia realitzada.
- Exposició oral (30%) —> sobre un dels temes tractats a les classes que + ens interessi. Temps
màxim: 5 minuts. Es valora: claredat comunicativa, estructura, ordre i organització de
continguts, llenguatge no verbal. —> 23 de març. Assistència obligatòria en totes les
exposicions. INDIVIDUAL
- Participació a classe (10%)
- RECUPERACIÓ: veure txa avaluació.
TEMA 1: ENTREVISTA MOTIVACIONAL
Què és la motivació?
La motivació són les ganes de dirigir-nos a un resultat … però cal un procés.
MOTIVACIÓ —> PROCÉS —> RESULTAT
Model informatiu:
- Autoritari
- Ràpid
- Consells
Model motivacional:
- Resumeix el punt de vista
- Aplicació progressiva
- Col·laborador
Dos PRINCIPIS ESTRATÈGICS:
Motivacional:
- Validar la perspectiva de l’altre —> provoca permeabilitat
fi
, - Hacer preguntas abiertas: sobre lo que sabe, sobre sus valores, sobre lo que quiere
saber, para promover discrepancias, sobre su autoe cacia.
- Escuchar re exivamente
- Expresar empatía: puedo entender que…; efectivamente, tiene motivos para pensar
que…
- Expresar reconocimiento: tengo que felicitarte por…
- Mostrar acuerdo y argumentar a favor: sí, estoy de acuerdo contigo en que…
- Utilizar “mensajes yo”: en mi opinión…; a mi me parece que…
- Reconocer la legitimidad del punto de vista del otro: tienes tus motivos para pensar
así…; sólo tú sabes hasta qué punto te cuesta…
- Facilitar la presa de decisions —> facilitar que el consultant adopti una decisió i es
comprometi amb ella. Les decisions que un mateix adopta comprometen més.
- Rea rmar la libertad de decisión
- Desarrollar la discrepancia: chequear valores y objetivos; señalar discrepancias
- Promover la autoe cacia
- Reforzar verbalizaciones automotivadoras
- Informar adecuadamente
- Balance decisional
- Cambiar reglas verbales
- Promover acciones
- Utilizar metáforas
“Generalment les persones es convencen més per les raons que descobreixen elles mateixes i no
pas pels motius que els hi expliquen els altres” Blaise Pascal.
La motivació es:
- Estat de disposició i desig de canvi
- Fluctúa segons el moment
- Factor dinàmic i modi cable
- Valor predicatiu de canvi
L’ENTREVISTA MOTIVACIONAL: Miller i Rollnick (1991)
De nició: estil d’assistència directa, centrada en el client, que pretén provocar un canvi en la
conducta, ajudant a explorar i resoldre les ambivalències.
Objectiu: potenciar la motivació per provocar el canvi intentant que sigui el pacient qui determini
que necessita el canvi. El centre del treball és l’usuari, la seva narrativa, la seva experiència i el
seu signi cat.
Origen:
Psicologia cognitiu-conductual:
- Processos d’aprenentatge pràctic. Necessitat d’actuar sobre la conducta.
- Necessitat d’actuar sobre els pensaments de la persona. Es centra en els esquemes cognitius i
les categories conceptuals a partir de les quals la persona interpreta la realitat.
- El terapeute li planteja preguntes i remarca aspectes que el mateix client ha fet perquè aquest
últim vagi aprofundint en l’estudi del seu propi pensament.
fifi fi fl fi fi fi
, - Es xen uns objectius concrets a complir, i s’entrena al pacient perquè sigui capaç de
determinar des del seu propi criteri les estratègies que l’apropen i l’allunyen.
- Tècniques: visualització, negociació del pla de canvi…
Psicologia humanista (C. Rogers):
- Concep la persona com un tot amb habilitats i capacitats.
- La persona és un ésser conscient, intencional, en constant desenvolupament.
- Es basa en la idea de que la pròpia persona sap com aconseguir els seus objectius.
- És clau: l’empatia, la sinceritat, l’acceptació incondicional (faci el que faci)
Model transteòric del canvi (Prochaska i Diclemente):
- El canvi és un procés individual i personal, i ningú pot canviar a una altra persona si aquesta no
vol canviar.
- Fases que una persona necessita superar en el procés de canvi.
- Li assigna al subjecte un paper actiu, ja que aquest és concebut com el principal actor en el
seu canvi de comportament.
- Li dóna molta importancia al procés.
RODA DEL CANVI:
FASES:
• Precontemplació:
• La persona no és conscient de tenir un problema.
• No hi ha motivació pel canvi.
• El discurs de la persona és rígid.
• Contemplació:
• Comença a haver-hi ambivalència (mira els pros i contres)
• La persona té sentiments contraposats. “vull però no vull”
• Encara no es planteja res.
• Preparació:
• La persona ja ha pres la decisió de fer alguna cosa.
• Comença a donar alguns petits passos.
• Acció: La persona passa a l’acció.
• Manteniment: La nova conducta està instaurada, comença a ser un nou hàbit.
• Recaiguda:
• No ha fracassat, i cal fer-li veure.
• Hi ha quelcom implícit del que la persona no ha tingut consciència.
• És molt important l’anàlisis de la recaiguda per fer-ne un aprenentatge.
INTERVENCIÓ EN LES FASES:
• Precontemplació:
• Trobar escletxes en el seu discurs per fer-li augmentar la consciència de la seva
situació.
• Es busca la re exió. Riscos, informació…
• Contemplació:
• Fer incrementar la percepció d’autoe càcia.
• No es tracta de dir-li com ha de fer el canvi, sinó d’empoderar-lo, fer-li veure que té les
eines pel canvi.
fi
fl fi
