LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1902)
1. Les claus del nou sistema polític.
El 1874, Alfons XII es va posar a disposició dels Espanyols: el Manifest de Sandhust. El general
Martínez Campos va fer el pronunciament de Sagunt, va accelerar la proclamació d’Alfons XII.
La restauració de la monarquia, es fomentava en una Constitució, i un sistema bipartidista en
el qual dos partits (conservador i liberal) s’alternen pacíficament en el poder (torn dinàstic).
1.1. La Constitució del 1876
La constitució era conservadora, i pretenia una certa flexibilitat, perquè els dos partits del
torn poguessin governar de manera estable sense haver de canviar-la cada cop que un nou
partit arribava al poder. Principals elements:
- Àmplia declaració de drets i llibertats (impremta, expressió, associació i reunió) i es
deixa regulació posterior a l’executiu.
- Sobirania compartida entre Corts i el rei, atorgant competències a la corona.
- Tipus de sufragi utilitzat quedava en mans del govern. Llei electoral el 1878 tramitada
per conservadors, va establir el vot censatari limitat als contribuents principals. Sufragi
universal masculí es va aprovar el 1890 amb govern liberal però eficàcia reduïda.
- Reconeixement catolicisme com a religió oficial.
- Caràcter centralista del sistema.
1.2. La fi dels conflictes bèl·lics.
L’estabilitat del règim es va veure afavorida pel final de les guerres carlines i cubana. L’any
1876 va tenir fi la guerra Carlina. Es va abolir el règim foral.
També es va acabar la insurrecció cubana (Guerra dels Deu Anys 1868-1878). El 1878 es va
firmar el Conveni de Zanjón, en el qual s’incloïa una àmplia amnistia, l’abolició de l’esclavitud
i reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representants a les Corts
Espanyoles. L’endarreriment d’aquestes reformes va provocar el conflicte Guerra Chiquita el
1879 i la insurrecció del 1895.
2. El bipartidisme i el torn pacífic
o Partit Conservador: creat i liderat fins l’assassinat el 1897, per Cánovas del Castillo.
o Partit Liberal: fundat el 1880 per Sagasta, amb programa progressista.
Tots dos partits coincidien ideològicament en allò fonamental: defensa monarquia,
Constitució i propietat privada, i la consolidació d’un Estat unitari i centralista.
Es feia servir el torn pacífic per accedir al govern (quan hi havia desgast d’un partit, el rei
cridava el cap de l'altre partit i es convocaven eleccions), va poder mantenir-se gràcies a la
corrupció electoral i a la utilització de la influència i el poder econòmic dels cacics a la societat.
Amb això s’evitava haver de recórrer a l’exèrcit per obtenir-lo mitjançant un pronunciament
militar. Alhora s’impedia que els partits aliens al règim poguessin arribar al poder.
1. Les claus del nou sistema polític.
El 1874, Alfons XII es va posar a disposició dels Espanyols: el Manifest de Sandhust. El general
Martínez Campos va fer el pronunciament de Sagunt, va accelerar la proclamació d’Alfons XII.
La restauració de la monarquia, es fomentava en una Constitució, i un sistema bipartidista en
el qual dos partits (conservador i liberal) s’alternen pacíficament en el poder (torn dinàstic).
1.1. La Constitució del 1876
La constitució era conservadora, i pretenia una certa flexibilitat, perquè els dos partits del
torn poguessin governar de manera estable sense haver de canviar-la cada cop que un nou
partit arribava al poder. Principals elements:
- Àmplia declaració de drets i llibertats (impremta, expressió, associació i reunió) i es
deixa regulació posterior a l’executiu.
- Sobirania compartida entre Corts i el rei, atorgant competències a la corona.
- Tipus de sufragi utilitzat quedava en mans del govern. Llei electoral el 1878 tramitada
per conservadors, va establir el vot censatari limitat als contribuents principals. Sufragi
universal masculí es va aprovar el 1890 amb govern liberal però eficàcia reduïda.
- Reconeixement catolicisme com a religió oficial.
- Caràcter centralista del sistema.
1.2. La fi dels conflictes bèl·lics.
L’estabilitat del règim es va veure afavorida pel final de les guerres carlines i cubana. L’any
1876 va tenir fi la guerra Carlina. Es va abolir el règim foral.
També es va acabar la insurrecció cubana (Guerra dels Deu Anys 1868-1878). El 1878 es va
firmar el Conveni de Zanjón, en el qual s’incloïa una àmplia amnistia, l’abolició de l’esclavitud
i reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representants a les Corts
Espanyoles. L’endarreriment d’aquestes reformes va provocar el conflicte Guerra Chiquita el
1879 i la insurrecció del 1895.
2. El bipartidisme i el torn pacífic
o Partit Conservador: creat i liderat fins l’assassinat el 1897, per Cánovas del Castillo.
o Partit Liberal: fundat el 1880 per Sagasta, amb programa progressista.
Tots dos partits coincidien ideològicament en allò fonamental: defensa monarquia,
Constitució i propietat privada, i la consolidació d’un Estat unitari i centralista.
Es feia servir el torn pacífic per accedir al govern (quan hi havia desgast d’un partit, el rei
cridava el cap de l'altre partit i es convocaven eleccions), va poder mantenir-se gràcies a la
corrupció electoral i a la utilització de la influència i el poder econòmic dels cacics a la societat.
Amb això s’evitava haver de recórrer a l’exèrcit per obtenir-lo mitjançant un pronunciament
militar. Alhora s’impedia que els partits aliens al règim poguessin arribar al poder.