TARRACO
|C A M P A M E N T M I L I T A R|
217 aC: P. C. Escipió funda Tarraco com a campament militar a Hispània. Motiu: 2a Guerra
Púnica (romans vs cartaginesos) pel control econòmic i polític del Mediterrani de l'occident.
S. I aC: Reconeixement com a colonia, se l’anomena Colonia Iulia Urbs Triumphalis
Tarraco.
August va residir allà durant 2 anys, la qual cosa va portar a la ciutat a estar reconeguda
com a una de les més importants. La volien dotar d’un alt nivell urbanístic i monumental que
reflexés la seva importància.
S. III dC: Abandonament de gran part de la ciutat a causa de la crisi i les invasions
germàniques.
|M U R A L L A|
Datació: s. III - s. II aC
És molt important a nivell de Catalunya, malgrat que només conservem ⅕ part: la que
envoltava a la zona alta. La muralla va servir de base de les fortificacions medievals i
modernes i va patir diverses transformacions.
Fases de construcció:
1ra: Estava reforçada per 4 torres de planta rectangular: Minerva, Cabiscol i
Arquebisbe (conservem 3).
2na: Presenta un canvi arquitectònic i estratègic degut a les campanyes militars
de Cató.
La presència d’unes marques corresponents a l’alfabet ibèric demostra la participació
d’indígenes en la construcció de la muralla.
El caire de la plaça militar de Tarraco va causar les repetides transformacions de la muralla,
com quan els britànics van construir la Contramuralla.
La seva estructura també ha estat idònia per la construcció d’habitatges entre els
paràmetres.
|F Ò R U M P R O V I N C I A L|
Estava comprès per 3 espais:
1. RECINTE DEDICAT AL CULTE IMPERIAL.
Plaça porticada rectangular. Les restes que ens han arribat són uns fragments del
fris, decorats amb garlandes i diversos elements utilitzats en els sacrificis. La seva
, localització coincideix amb l’espai de l’actual catedral. La plaça estaria envoltada per
un pòrtic en tres costats, amb finestres al mur exterior. Aquests estaven decorats
amb medallons que representaven Júpiter i Minerva.
2. PLAÇA DE REPRESENTACIÓ.
Plaça rectangular. Estava completament envoltada per pòrtics de 2m d’alçada.
Aquesta plaça es comunicava amb la terrassa del temple. Havia dues torres que
permetien l’accés a la plaça des del circ. L’espai central devia estar enjardinat i ple
de pedestals dedicats a personatges destacats de la província.
3. CIRC.
Era l’edifici públic on se celebraven les curses de cavalls i carros. Era de planta
ovalada; i a un dels extrems estaven les carceres (des d’on sortien els carros) i
havien de donar 7 voltes a una spina central. L’arena (superficie arenosa) estava
envoltada d’una gran graderia on s'asseien els espectadors. La seva construcció va
iniciar al 70 dC.
La façana sud-oest estava composta per una sèrie d’arcs separats per pilastres. Les
grades estaven construïdes sobre d’una successió de voltes. La part nord-est
d'aquesta s’ha conservat gairebé sencera. L’extrem nord-oest (on estaven les
carceres) és la part menys coneguda, ja que és on queda l’actual ajuntament.
L’extrem sud-est ha estat àmpliament excavat els darrers anys i actualment es pot
presenciar.
A partir de les excavacions arqueològiques podem arribar a la conclusió de que a
partir de l’any 500 dC el circ es trobava abandonat i degradat.
La construcció dels habitatges per aquesta zona s’ha vist força condicionada per les
restes del circ, que ha conservat part de la seva estructura a l’interior d’aquestes
cases.
Segons algunes inscripcions, existien altres espais dins del complex, però no se sap
res més d’ells.
|F Ò R U M C O L O N I A L|
És el segon fòrum de la ciutat. Aquest estava destinat als efectes locals i estava situat a la
part baixa, a prop del teatre i el port.
El coneixem parcialment. Destaca la basílica:
Edifici de 3 naus amb un passadís perimetral a l’entorn
del porticat. Sobre l’eix havia una gran sala on se situaria
|C A M P A M E N T M I L I T A R|
217 aC: P. C. Escipió funda Tarraco com a campament militar a Hispània. Motiu: 2a Guerra
Púnica (romans vs cartaginesos) pel control econòmic i polític del Mediterrani de l'occident.
S. I aC: Reconeixement com a colonia, se l’anomena Colonia Iulia Urbs Triumphalis
Tarraco.
August va residir allà durant 2 anys, la qual cosa va portar a la ciutat a estar reconeguda
com a una de les més importants. La volien dotar d’un alt nivell urbanístic i monumental que
reflexés la seva importància.
S. III dC: Abandonament de gran part de la ciutat a causa de la crisi i les invasions
germàniques.
|M U R A L L A|
Datació: s. III - s. II aC
És molt important a nivell de Catalunya, malgrat que només conservem ⅕ part: la que
envoltava a la zona alta. La muralla va servir de base de les fortificacions medievals i
modernes i va patir diverses transformacions.
Fases de construcció:
1ra: Estava reforçada per 4 torres de planta rectangular: Minerva, Cabiscol i
Arquebisbe (conservem 3).
2na: Presenta un canvi arquitectònic i estratègic degut a les campanyes militars
de Cató.
La presència d’unes marques corresponents a l’alfabet ibèric demostra la participació
d’indígenes en la construcció de la muralla.
El caire de la plaça militar de Tarraco va causar les repetides transformacions de la muralla,
com quan els britànics van construir la Contramuralla.
La seva estructura també ha estat idònia per la construcció d’habitatges entre els
paràmetres.
|F Ò R U M P R O V I N C I A L|
Estava comprès per 3 espais:
1. RECINTE DEDICAT AL CULTE IMPERIAL.
Plaça porticada rectangular. Les restes que ens han arribat són uns fragments del
fris, decorats amb garlandes i diversos elements utilitzats en els sacrificis. La seva
, localització coincideix amb l’espai de l’actual catedral. La plaça estaria envoltada per
un pòrtic en tres costats, amb finestres al mur exterior. Aquests estaven decorats
amb medallons que representaven Júpiter i Minerva.
2. PLAÇA DE REPRESENTACIÓ.
Plaça rectangular. Estava completament envoltada per pòrtics de 2m d’alçada.
Aquesta plaça es comunicava amb la terrassa del temple. Havia dues torres que
permetien l’accés a la plaça des del circ. L’espai central devia estar enjardinat i ple
de pedestals dedicats a personatges destacats de la província.
3. CIRC.
Era l’edifici públic on se celebraven les curses de cavalls i carros. Era de planta
ovalada; i a un dels extrems estaven les carceres (des d’on sortien els carros) i
havien de donar 7 voltes a una spina central. L’arena (superficie arenosa) estava
envoltada d’una gran graderia on s'asseien els espectadors. La seva construcció va
iniciar al 70 dC.
La façana sud-oest estava composta per una sèrie d’arcs separats per pilastres. Les
grades estaven construïdes sobre d’una successió de voltes. La part nord-est
d'aquesta s’ha conservat gairebé sencera. L’extrem nord-oest (on estaven les
carceres) és la part menys coneguda, ja que és on queda l’actual ajuntament.
L’extrem sud-est ha estat àmpliament excavat els darrers anys i actualment es pot
presenciar.
A partir de les excavacions arqueològiques podem arribar a la conclusió de que a
partir de l’any 500 dC el circ es trobava abandonat i degradat.
La construcció dels habitatges per aquesta zona s’ha vist força condicionada per les
restes del circ, que ha conservat part de la seva estructura a l’interior d’aquestes
cases.
Segons algunes inscripcions, existien altres espais dins del complex, però no se sap
res més d’ells.
|F Ò R U M C O L O N I A L|
És el segon fòrum de la ciutat. Aquest estava destinat als efectes locals i estava situat a la
part baixa, a prop del teatre i el port.
El coneixem parcialment. Destaca la basílica:
Edifici de 3 naus amb un passadís perimetral a l’entorn
del porticat. Sobre l’eix havia una gran sala on se situaria
