TEMA 7: INTERACCIONS ENTRE GENS:
Pleiotropia: diversos fenotips de caràcters diferents estan provocats per un gen. Ex: mutació
que dona ulls blancs a la Drosophila, es deguda a la falta de producció del pigment . però en
aquests mutants, aquest pigment tampoc es produeix en teixit de gònades, de ronyons i teixit
nerviós, on té altres funcions.
Mutacions al·lèliques: mutacions en diferents al·lels d’un mateix gen.
- Quan s’observa una mutació per saber si estan en el mateix gen o no es fa un anàlisi
gènica. Es poden obtenir fenotips mutants de dos maneres; esperant a que apareguin
espontàniament o per mutagènesi.
- Per saber si son mutacions al·lèliques o no es fa la prova de complementació.
PROVA DE COMPLEMENTACIÓ:
Es creuen els mutants homozigòtics recessius entre si i es comprova si entre la descendència hi
ha el silvestre; complementació dels mutants. Si hi ha complementació, la mutació està en
gens diferents. Si no hi ha complementació la mutació es al·lèlica.
Exemple: la flor silvestre es blava, a vegades n’apareixen de blanques i quan s’uneixen dos
blanques a vegades en surten de blaves ( complementació).
Als organismes diploides no es pot fer mitjançant encreuaments. Per exemple amb els fongs,
es fa una prova alternativa de complementació, formar un heterocarió: cèl·lules amb dos o
mes nuclis sense funcionar. Si hi ha complementació en l’heterocarió es que creix en presencia
d’arginina.
INTERACCIÓ ENTRE AL·LELS D’UN GEN:
- Dominància: en els heterozigots amb la meitat de RNA transcrit ja es suficient per la
funció: gens haplosuficients.
- Dominància incompeta: apareix un fenotip intermedi
- Codominància: hi ha dos al·lels que son dominants, per exemple els grups sanguinis i
aquests son codominants respecte I0. Exemple: anèmia falciforme.
- Al·lels letals: tenen efecte pleiotròpic: afecten al color de pèl i a la viabilitat de
l’embrió.
INTERACCIÓ ENTRE AL·LELS DE DIFERENTS GENS:
En la mateixa ruta: es necessària l’expressió de dos gens per cert caràcter.
- Interacció entre gens reguladors i gens regulats
- Epistàcia: son mutacions amb fenotips diferents, hi ha predominància d’un gen sobre
un altre, és a dir, un gen determina si un altre gen s’expressa o no. Ex; color del
labrador, Bb o BB és negre i bb és marró. Per o quan hi ha un altre gen.
EE o Ee hi ha dipòsit del pigment al pel. ee no hi ha dipòsit del color del pel i és daurat.
Per tant “e” és un al·lel epistàtic recessiu.
Pleiotropia: diversos fenotips de caràcters diferents estan provocats per un gen. Ex: mutació
que dona ulls blancs a la Drosophila, es deguda a la falta de producció del pigment . però en
aquests mutants, aquest pigment tampoc es produeix en teixit de gònades, de ronyons i teixit
nerviós, on té altres funcions.
Mutacions al·lèliques: mutacions en diferents al·lels d’un mateix gen.
- Quan s’observa una mutació per saber si estan en el mateix gen o no es fa un anàlisi
gènica. Es poden obtenir fenotips mutants de dos maneres; esperant a que apareguin
espontàniament o per mutagènesi.
- Per saber si son mutacions al·lèliques o no es fa la prova de complementació.
PROVA DE COMPLEMENTACIÓ:
Es creuen els mutants homozigòtics recessius entre si i es comprova si entre la descendència hi
ha el silvestre; complementació dels mutants. Si hi ha complementació, la mutació està en
gens diferents. Si no hi ha complementació la mutació es al·lèlica.
Exemple: la flor silvestre es blava, a vegades n’apareixen de blanques i quan s’uneixen dos
blanques a vegades en surten de blaves ( complementació).
Als organismes diploides no es pot fer mitjançant encreuaments. Per exemple amb els fongs,
es fa una prova alternativa de complementació, formar un heterocarió: cèl·lules amb dos o
mes nuclis sense funcionar. Si hi ha complementació en l’heterocarió es que creix en presencia
d’arginina.
INTERACCIÓ ENTRE AL·LELS D’UN GEN:
- Dominància: en els heterozigots amb la meitat de RNA transcrit ja es suficient per la
funció: gens haplosuficients.
- Dominància incompeta: apareix un fenotip intermedi
- Codominància: hi ha dos al·lels que son dominants, per exemple els grups sanguinis i
aquests son codominants respecte I0. Exemple: anèmia falciforme.
- Al·lels letals: tenen efecte pleiotròpic: afecten al color de pèl i a la viabilitat de
l’embrió.
INTERACCIÓ ENTRE AL·LELS DE DIFERENTS GENS:
En la mateixa ruta: es necessària l’expressió de dos gens per cert caràcter.
- Interacció entre gens reguladors i gens regulats
- Epistàcia: son mutacions amb fenotips diferents, hi ha predominància d’un gen sobre
un altre, és a dir, un gen determina si un altre gen s’expressa o no. Ex; color del
labrador, Bb o BB és negre i bb és marró. Per o quan hi ha un altre gen.
EE o Ee hi ha dipòsit del pigment al pel. ee no hi ha dipòsit del color del pel i és daurat.
Per tant “e” és un al·lel epistàtic recessiu.
