Naïm El Harrak, Hana Ataneba 2n Batx B
UNITAT 6: KANT
1. Crítica i distinció de l'ètica tradicional
Per a Kant, allò que fa bona una acció no és el que s'aconsegueixi amb aquesta, sinó la motivació
que porta a fer-la. Si la motivació (o màxima) és actuar per deure, aleshores l'acció és moral.
● Segons Kant, actuar per deure vol dir actuar de manera que la nostra màxima (intenció) sigui
respectar la llei moral, no qualsevol altre fi.
La raó és la que guia o constreny la nostra voluntat i és per això que quan parlem de llei moral,
parlem d’obligació, de deure (la raó obliga la voluntat a actuar d’una manera determinada per seguir
la llei moral)
Ara bé, Kant en analitzar els tipus d’ètica plantejats fins al moment, s’adona que totes eren ètiques
materials, i farà una distinció d’ètiques:
● Ètiques autònomes: són ètiques lliures, indueixen a les persones a pensar per si mateixes
(defensada per Kant)
● Ètiques heterònomes: són aquelles en què l'obligació moral és imposada a l'home i externa a
la seva voluntat, per exemple, l'obligació moral ve imposada per deu, la natura…
1.1. Tipus d’accions
Quan una acció es fa motivada pel mateix deure s’anomena autonomia de la voluntat. En canvi,
quan es fa motivada per l’egoisme, plaer, o felicitat, s’anomena heteronomia de la voluntat.
2. Tipus d’imperatius
Els imperatius s'imposen a la voluntat, i la fan actuar d'una manera determinada. No obstant això, no
tots els imperatius segueixen la llei moral. Kant distingeix 3 tipus d'imperatius:
➔ Imperatiu d'habilitat: aquest imperatiu ens diu què hem de fer per obtenir un fi determinat (per
exemple, si volem aprendre a tocar la bateria, haurem de practicar).
➔ Imperatiu pragmàtic: aquest imperatiu ens diu què hem de fer per assolir un fi molt concret:
ser feliços. Està separat de l'imperatiu d'habilitat perquè aquest és un fi al qual tots tendim.
➔ Imperatiu categòric: aquest és l'imperatiu de la llei moral i és incondicionat i absolut, cosa que
vol dir que no està subjecte a cap condició, no ordena accions per aconseguir un fi concret,
sinó que ordena accions perquè són bones en si mateixes.
3. Nova ètica de Kant
Pensa que a través de la raó s’ha de construir l'ètica i derivar una llei moral racional, que ha de tenir
caràcter d’imperatiu categòric.
Característiques de la llei moral (imperatiu categòric)
Les característiques fonamentals són:
● Hem d'obrar de manera que la nostra acció pugui esdevenir universal, que pogués esdevenir
un comportament generalitzat entre la població.
● L'acció moral no ha de tractar els éssers humans com a mitjans per aconseguir un fi, sinó que
aquests han de ser fins en si mateixos.
● Aquestes característiques donen a la llei moral autonomia. Això vol dir que la llei moral
sorgeix del subjecte i no de qualsevol condicionant extern (les accions són bones en si
mateixes i no perquè portin a la consecució de la felicitat o el plaer, per exemple). És, doncs,
una moral objectiva.
1
UNITAT 6: KANT
1. Crítica i distinció de l'ètica tradicional
Per a Kant, allò que fa bona una acció no és el que s'aconsegueixi amb aquesta, sinó la motivació
que porta a fer-la. Si la motivació (o màxima) és actuar per deure, aleshores l'acció és moral.
● Segons Kant, actuar per deure vol dir actuar de manera que la nostra màxima (intenció) sigui
respectar la llei moral, no qualsevol altre fi.
La raó és la que guia o constreny la nostra voluntat i és per això que quan parlem de llei moral,
parlem d’obligació, de deure (la raó obliga la voluntat a actuar d’una manera determinada per seguir
la llei moral)
Ara bé, Kant en analitzar els tipus d’ètica plantejats fins al moment, s’adona que totes eren ètiques
materials, i farà una distinció d’ètiques:
● Ètiques autònomes: són ètiques lliures, indueixen a les persones a pensar per si mateixes
(defensada per Kant)
● Ètiques heterònomes: són aquelles en què l'obligació moral és imposada a l'home i externa a
la seva voluntat, per exemple, l'obligació moral ve imposada per deu, la natura…
1.1. Tipus d’accions
Quan una acció es fa motivada pel mateix deure s’anomena autonomia de la voluntat. En canvi,
quan es fa motivada per l’egoisme, plaer, o felicitat, s’anomena heteronomia de la voluntat.
2. Tipus d’imperatius
Els imperatius s'imposen a la voluntat, i la fan actuar d'una manera determinada. No obstant això, no
tots els imperatius segueixen la llei moral. Kant distingeix 3 tipus d'imperatius:
➔ Imperatiu d'habilitat: aquest imperatiu ens diu què hem de fer per obtenir un fi determinat (per
exemple, si volem aprendre a tocar la bateria, haurem de practicar).
➔ Imperatiu pragmàtic: aquest imperatiu ens diu què hem de fer per assolir un fi molt concret:
ser feliços. Està separat de l'imperatiu d'habilitat perquè aquest és un fi al qual tots tendim.
➔ Imperatiu categòric: aquest és l'imperatiu de la llei moral i és incondicionat i absolut, cosa que
vol dir que no està subjecte a cap condició, no ordena accions per aconseguir un fi concret,
sinó que ordena accions perquè són bones en si mateixes.
3. Nova ètica de Kant
Pensa que a través de la raó s’ha de construir l'ètica i derivar una llei moral racional, que ha de tenir
caràcter d’imperatiu categòric.
Característiques de la llei moral (imperatiu categòric)
Les característiques fonamentals són:
● Hem d'obrar de manera que la nostra acció pugui esdevenir universal, que pogués esdevenir
un comportament generalitzat entre la població.
● L'acció moral no ha de tractar els éssers humans com a mitjans per aconseguir un fi, sinó que
aquests han de ser fins en si mateixos.
● Aquestes característiques donen a la llei moral autonomia. Això vol dir que la llei moral
sorgeix del subjecte i no de qualsevol condicionant extern (les accions són bones en si
mateixes i no perquè portin a la consecució de la felicitat o el plaer, per exemple). És, doncs,
una moral objectiva.
1
