Tema 7. L’edat en l’ordenament civil
L´EDAT: La transcendència jurídica de l’edat en el dret civil
L’edat és el temps des que neix una persona fins el moment de la vida de la mateixa que es
pren en consideració. La combinació de les idees de vida i duració d'aquesta.
La capacitat d’obrar hauria d’adaptar-se a la capacitat natural de la persona de conèixer i
entendre en cada moment de manera que la eficàcia jurídica es relacionés amb el seu grau de
maduresa i discerniment. Per tant podem dir que la capacitat d'obrar variaria segons la seva
capacitat d'entendre que dificultaria les relacions i situacions jurídiques, però això no és
operatiu de manera que l’ordenament utilitza:
- de forma general el criteri objectiu de l’edat per graduar-ne la capacitat
d’obrar Un exemple que podríem posar es la del menor d'edat; no es el mateix
la capacitat d'obrar d'un menor d'edat als 8 que als 12
- en ocasions també es té en compte el criteri subjectiu de la capacitat natural
és a dir que la dependència a un adult va minvant i la pròpia persona pot
cobrir les seves pròpies necessitats. El còmput natural té en compte el
transcurs del temps moment a moment;
- a diferència del còmput civil que pren com a base el dia sencer i no s'exclouen
els dies inhàbils; el dia inicial s'exclou i es comença a comptar a partir del dia
següent. En el còmput s'aplica el còmput civil.
Podem distingir tres situacions diferents pel que fa a l’edat de les persones i la seva
capacitat d’obrar. Per al còmput de l’edat de les persones s’aplica el còmput civil (art. 211-
4 CCCat)
Situació intermèdia entre la majoria i la minoria d'edat és la de l’emancipació permet al menor
regir la seva persona i els béns com si fos major d'edat i es pot produir a partir dels 16 i als 14
referent al matrimoni.
La majoria d’edat
- Es produeix als 18 anys (art. 12 CE i 211-4.1 CCCat) que implica la capacitat d’obrar
plena i s’adquireix als 18 anys ( sogons l'article 12 CE "los españoles son mayores de
edad a los dieciocho años" ).
- Implica l’adquisició de la plena capacitat d’obrar, es manté al llarg de tota la vida si
no és que la persona és incapacitada.
- També significa l’extinció dels sistemes de guarda als que estan sotmesos els
menors.
- La norma general és la plena capacitat d’obrar, de forma que qualsevol limitació a
aquesta ha d’estar establerta en sentència, d’acord amb la llei. Hi ha una sèrie
d'accions per exemples que no compleixen aquesta norma un exemple seria
l'adopció que és necessari els 25 anys d'edat i no els 18.
La minoria d’edat
- El menor és una persona depenent d’una altra, que no gaudeix de plena
autonomia. Està sotmès a la potestat dels pares o a tutela. Els pares o el tutor/ors
també ostenten la seva representació legal.
- "Los menores de edad no son incapaces" quan la capacitat d’obrar és limitada, però
no sempre en la mateixa mesura. Així la capacitat d’obrar varia segons l’edat del
menor.
- la limitació màxima de la capacitat d'obrar es produeix en menors de curta edat i
suposa l'actuació del seu representant legal
- la limitació mitja es la capacitat d'actuació del menor amb assistència del titular de
la potestat
, - la limitació mínima, el menor es troba legitimat per realitzar la majoria d'actes amb
eficàcia jurídica excepte alguns actes específics
- El principi de protecció del menor es troba en l'article 39 CE estableix la potestat en
benefici del menor.
- La situació de dependència no és obstacle per a que al menor se li reconeguin drets
(Llei 14/2010 de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i
l’adolescència en la LDOIA). La limitació no deriva de la titularitat dels drets sinó del
seu exercici.
- 211-3.3 CCCat "Las limitaciones de la capacidad de obrar han de intepretarse de
una manera restrictiva, teniendo en cuenta la capacidad natural" es important
afegir que abans existia una llei que es va derogar la qual parlava de que els pares
alhora de prendre una decisió sobre el fill havien d'escoltar-lo si aquest era major
de dotze anys o si tenia un alt grau de discerniment. (extra: potestat parental art.
236-2 CCCat.)
En general, el menor, segons l’edat i la capacitat natural (discerniment) pot realitzar, per sí
mateix els següents actes (art. 211-5 CCCat.):
- Els relatius als drets de la personalitat, excepte que les lleis estableixin una
altra cosa.
- Els referents a bens i serveis propis de la seva edat conforme els usos
socials.
- Els altres actes que permeti la llei.
Per a la resta d’actes el menor requerirà l’assistència dels seus pares o tutors, que són els
seus representants legals o les persones que han de completar la seva capacitat.
L’ordenament reconeix expressament els següents drets als menors:
- El dret al lliure desenvolupament de la personalitat.
- El dret a no ser discriminat.
- El dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.
- El dret a la participació social, a constituir associacions juvenils i infantils i
el dret de reunió.
- La llibertat ideològica.
- La llibertat d’expressió.
- El dret a ser escoltat.
- El dret a la protecció de la salut.
- El dret a l’educació.
- Els que el menor no pugui fer per sí mateix d'acord amb la llei o segons el
seu grau de maduresa.
En el supòsit que s'atempti a algun d'aquests drets es nomenarà a una persona
diferent o un defensor judicial
L’ordenament reconeix expressament els següents drets als menors:
- El dret a ser protegit front qualsevol forma de maltractament, negligència,
manipulació, crueltat, explotació, abús sexual, prostitució i pràctiques
anàlogues
- El dret a ésser protegit front l’ús i tràfic d’estupefaents i psicotròpics
- El dret a no ser objecte de qualsevol forma d’explotació econòmica o
laboral
- El dret a la informació, en el que s’inclou tant el dret a rebre la informació
de manera adequada, conforme a la seva condició i maduresa, com el de
buscar-la i utilitzar-la
, ESFERA PERSONAL
Autonomia personal del menor: S’inclouen aquí els següents actes:
- El menor pot intervenir sobre una determinada condició jurídica per
alterar-la i sobre els drets de la personalitat.
- Emancipació i habilitació d’edat a partir dels 16 anys (arts. 211-9 CCCat y
317, 320 y 321 CCE).
- Emetre declaracions i decidir a partir dels 14 anys sobre el veïnatge civil i la
nacionalitat (arts. 14.3, 15.1 y 20 y 21 CCE).
- Prestar consentiment per l' internament i per modificar-lo (art. 212-4
CCCat y art. 763 LEC)
- Consentiment en l’àmbit de las intervencions clíniques i tractaments
mèdics.
- En els drets de la personalitat que s’exclouen de la representació legal dels
titulars de les potestats
- L’ exercici del dret d’associació i la constitució i pertinença a associacions
juvenils.
ESFERA FAMILIAR
En l’esfera personal familiar respecte de la creació, pel menor de la seva pròpia família
aquest:
- Té capacitat per contraure matrimoni a partir dels 14 anys i per sol·licitar
la dispensa d’emancipació (art. 48 CC).
- Pot reconèixer la filiació: la dona des que s’acrediti el part i l’home a partir
dels 14 anys , amb aprovació judicial prèvia audiència del Ministeri Fiscal
(arts. 121 CC, 235-11 CCCat).
- El menor ostenta potestat sobre els seus fills, tot i que en l’exercici
requereix de l’assistència dels titulars de les institucions de guarda i en
cassos de desacord o impossibilitat, del Jutge (arts. 157 CC, 236-16 CCCat).
- El menor no pot ser tutor, ni curador, ni adoptar (25 anys)
En el que afecta a la situació del menor respecte del grup familiar del que depèn:
- El Jutge ha d’escoltar els fills en els procediments de nul·litat, separació o
divorci dels pares, en casos de desacords reiterats entre els titulars de la
potestat o la tutela, en la remoció del tutor, entre altres, a partir de los 12
anys, però fins i tot abans quan “tinguin prou coneixement”.
- Els pares en l’exercici de la potestat hauran d’escoltar als menors en les
decisions que els afectin.
- La prestació de consentiment per la seva adopció si té 12 anys (articles
177.1 CC, 235-40 CCCat) i per ser acollit (art. 173.2 CC).
- La legitimació per instar la remoció del càrrec tutelar.
- El menor haurà de ser convocat a la formalització de l'inventari dels seus
béns.
ESFERA NEGOCIAL - PATRIMONIAL
La regla general és que el menor no té plena capacitat d’obrar (art. 1263, 1 CCE). Però la llei li
permet realitzar actes amb plena eficàcia jurídica per sí mateix o amb la intervenció del seu
representant legal.
Així el menor pot:
- Celebrar alguns contractes d’articles de consum, contractes de serveis,
transports etc., que d’acord amb els usos s’entenen tàcitament autoritzats
pels pares o tutors.
L´EDAT: La transcendència jurídica de l’edat en el dret civil
L’edat és el temps des que neix una persona fins el moment de la vida de la mateixa que es
pren en consideració. La combinació de les idees de vida i duració d'aquesta.
La capacitat d’obrar hauria d’adaptar-se a la capacitat natural de la persona de conèixer i
entendre en cada moment de manera que la eficàcia jurídica es relacionés amb el seu grau de
maduresa i discerniment. Per tant podem dir que la capacitat d'obrar variaria segons la seva
capacitat d'entendre que dificultaria les relacions i situacions jurídiques, però això no és
operatiu de manera que l’ordenament utilitza:
- de forma general el criteri objectiu de l’edat per graduar-ne la capacitat
d’obrar Un exemple que podríem posar es la del menor d'edat; no es el mateix
la capacitat d'obrar d'un menor d'edat als 8 que als 12
- en ocasions també es té en compte el criteri subjectiu de la capacitat natural
és a dir que la dependència a un adult va minvant i la pròpia persona pot
cobrir les seves pròpies necessitats. El còmput natural té en compte el
transcurs del temps moment a moment;
- a diferència del còmput civil que pren com a base el dia sencer i no s'exclouen
els dies inhàbils; el dia inicial s'exclou i es comença a comptar a partir del dia
següent. En el còmput s'aplica el còmput civil.
Podem distingir tres situacions diferents pel que fa a l’edat de les persones i la seva
capacitat d’obrar. Per al còmput de l’edat de les persones s’aplica el còmput civil (art. 211-
4 CCCat)
Situació intermèdia entre la majoria i la minoria d'edat és la de l’emancipació permet al menor
regir la seva persona i els béns com si fos major d'edat i es pot produir a partir dels 16 i als 14
referent al matrimoni.
La majoria d’edat
- Es produeix als 18 anys (art. 12 CE i 211-4.1 CCCat) que implica la capacitat d’obrar
plena i s’adquireix als 18 anys ( sogons l'article 12 CE "los españoles son mayores de
edad a los dieciocho años" ).
- Implica l’adquisició de la plena capacitat d’obrar, es manté al llarg de tota la vida si
no és que la persona és incapacitada.
- També significa l’extinció dels sistemes de guarda als que estan sotmesos els
menors.
- La norma general és la plena capacitat d’obrar, de forma que qualsevol limitació a
aquesta ha d’estar establerta en sentència, d’acord amb la llei. Hi ha una sèrie
d'accions per exemples que no compleixen aquesta norma un exemple seria
l'adopció que és necessari els 25 anys d'edat i no els 18.
La minoria d’edat
- El menor és una persona depenent d’una altra, que no gaudeix de plena
autonomia. Està sotmès a la potestat dels pares o a tutela. Els pares o el tutor/ors
també ostenten la seva representació legal.
- "Los menores de edad no son incapaces" quan la capacitat d’obrar és limitada, però
no sempre en la mateixa mesura. Així la capacitat d’obrar varia segons l’edat del
menor.
- la limitació màxima de la capacitat d'obrar es produeix en menors de curta edat i
suposa l'actuació del seu representant legal
- la limitació mitja es la capacitat d'actuació del menor amb assistència del titular de
la potestat
, - la limitació mínima, el menor es troba legitimat per realitzar la majoria d'actes amb
eficàcia jurídica excepte alguns actes específics
- El principi de protecció del menor es troba en l'article 39 CE estableix la potestat en
benefici del menor.
- La situació de dependència no és obstacle per a que al menor se li reconeguin drets
(Llei 14/2010 de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i
l’adolescència en la LDOIA). La limitació no deriva de la titularitat dels drets sinó del
seu exercici.
- 211-3.3 CCCat "Las limitaciones de la capacidad de obrar han de intepretarse de
una manera restrictiva, teniendo en cuenta la capacidad natural" es important
afegir que abans existia una llei que es va derogar la qual parlava de que els pares
alhora de prendre una decisió sobre el fill havien d'escoltar-lo si aquest era major
de dotze anys o si tenia un alt grau de discerniment. (extra: potestat parental art.
236-2 CCCat.)
En general, el menor, segons l’edat i la capacitat natural (discerniment) pot realitzar, per sí
mateix els següents actes (art. 211-5 CCCat.):
- Els relatius als drets de la personalitat, excepte que les lleis estableixin una
altra cosa.
- Els referents a bens i serveis propis de la seva edat conforme els usos
socials.
- Els altres actes que permeti la llei.
Per a la resta d’actes el menor requerirà l’assistència dels seus pares o tutors, que són els
seus representants legals o les persones que han de completar la seva capacitat.
L’ordenament reconeix expressament els següents drets als menors:
- El dret al lliure desenvolupament de la personalitat.
- El dret a no ser discriminat.
- El dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.
- El dret a la participació social, a constituir associacions juvenils i infantils i
el dret de reunió.
- La llibertat ideològica.
- La llibertat d’expressió.
- El dret a ser escoltat.
- El dret a la protecció de la salut.
- El dret a l’educació.
- Els que el menor no pugui fer per sí mateix d'acord amb la llei o segons el
seu grau de maduresa.
En el supòsit que s'atempti a algun d'aquests drets es nomenarà a una persona
diferent o un defensor judicial
L’ordenament reconeix expressament els següents drets als menors:
- El dret a ser protegit front qualsevol forma de maltractament, negligència,
manipulació, crueltat, explotació, abús sexual, prostitució i pràctiques
anàlogues
- El dret a ésser protegit front l’ús i tràfic d’estupefaents i psicotròpics
- El dret a no ser objecte de qualsevol forma d’explotació econòmica o
laboral
- El dret a la informació, en el que s’inclou tant el dret a rebre la informació
de manera adequada, conforme a la seva condició i maduresa, com el de
buscar-la i utilitzar-la
, ESFERA PERSONAL
Autonomia personal del menor: S’inclouen aquí els següents actes:
- El menor pot intervenir sobre una determinada condició jurídica per
alterar-la i sobre els drets de la personalitat.
- Emancipació i habilitació d’edat a partir dels 16 anys (arts. 211-9 CCCat y
317, 320 y 321 CCE).
- Emetre declaracions i decidir a partir dels 14 anys sobre el veïnatge civil i la
nacionalitat (arts. 14.3, 15.1 y 20 y 21 CCE).
- Prestar consentiment per l' internament i per modificar-lo (art. 212-4
CCCat y art. 763 LEC)
- Consentiment en l’àmbit de las intervencions clíniques i tractaments
mèdics.
- En els drets de la personalitat que s’exclouen de la representació legal dels
titulars de les potestats
- L’ exercici del dret d’associació i la constitució i pertinença a associacions
juvenils.
ESFERA FAMILIAR
En l’esfera personal familiar respecte de la creació, pel menor de la seva pròpia família
aquest:
- Té capacitat per contraure matrimoni a partir dels 14 anys i per sol·licitar
la dispensa d’emancipació (art. 48 CC).
- Pot reconèixer la filiació: la dona des que s’acrediti el part i l’home a partir
dels 14 anys , amb aprovació judicial prèvia audiència del Ministeri Fiscal
(arts. 121 CC, 235-11 CCCat).
- El menor ostenta potestat sobre els seus fills, tot i que en l’exercici
requereix de l’assistència dels titulars de les institucions de guarda i en
cassos de desacord o impossibilitat, del Jutge (arts. 157 CC, 236-16 CCCat).
- El menor no pot ser tutor, ni curador, ni adoptar (25 anys)
En el que afecta a la situació del menor respecte del grup familiar del que depèn:
- El Jutge ha d’escoltar els fills en els procediments de nul·litat, separació o
divorci dels pares, en casos de desacords reiterats entre els titulars de la
potestat o la tutela, en la remoció del tutor, entre altres, a partir de los 12
anys, però fins i tot abans quan “tinguin prou coneixement”.
- Els pares en l’exercici de la potestat hauran d’escoltar als menors en les
decisions que els afectin.
- La prestació de consentiment per la seva adopció si té 12 anys (articles
177.1 CC, 235-40 CCCat) i per ser acollit (art. 173.2 CC).
- La legitimació per instar la remoció del càrrec tutelar.
- El menor haurà de ser convocat a la formalització de l'inventari dels seus
béns.
ESFERA NEGOCIAL - PATRIMONIAL
La regla general és que el menor no té plena capacitat d’obrar (art. 1263, 1 CCE). Però la llei li
permet realitzar actes amb plena eficàcia jurídica per sí mateix o amb la intervenció del seu
representant legal.
Així el menor pot:
- Celebrar alguns contractes d’articles de consum, contractes de serveis,
transports etc., que d’acord amb els usos s’entenen tàcitament autoritzats
pels pares o tutors.
