QUAN AL CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI PROPI DE L’OBRA I LA TRAJECTÒRIA DE L’AUTOR
1. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de Diccionari per ociosos?
Joan Fuster publica Diccionari per a ociosos en 1964. En aquesta època el regim franquista
comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també
sobre les llengües de l'estat. Això permet, entre altres la creació d'una mínima
infraestructura editorial (revistes, premis, editorials) que anirà ampliant-se al llarg dels
anys 60 i 70. D'altra banda, Diccionari per a ociosos es publica després de dues obres que
havien suscitat molta polèmica: El País Valenciano (1962 ) i Nosaltres els valencians
(1962). Fuster ja era, malgrat l'edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana.
2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes/blocs) i digues algunes
característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs)
L’obra Diccionari per a ociosos forma part del bloc d’assaigs humanístics de Joan Fuster.
Podem distingir sis modalitats d’assaigs humanístics fusterians:
1. Estructurats sobre un únic tema.
2. El diccionari sistemàtic volterià.
3. Recopilació d’articles i assaigs breus sobre una temàtica semblant.
4. L’aforisme.
5. El dietari.
6. Reculls d’articles de premsa.
2. Quines característiques generals presenta el gènere de l’assaig en el context de
l’escriptura de l’obra?
Després de la II GM es produí un ressorgiment de l’assaig des de la concepció més humanista.
L’existencialisme, amb Sartre, com conseqüència de la crisi moral i creativa que aflora.
L’assaig més moralitzant, més clàssic i polèmic, conreat per Simone de Bouvoir.
Quant a l’assaig en català, al voltant dels anys 50 van ser mayoritariament sobre la reflexió
sobre el país. El debat intel·lectual sobre la nació es va considerar com una necessitat i una
eixida a les restriccions polítiques del franquisme.
A la dècada dels 60, també trobarem l’assaig polític, un gènere que pot influir en la societat,
serà cabdal per a les generacions joves, necessitades d’informació i protagonistes dels
moviments de contestació del Maig del 68.
, A la postguerra, l'assaig, més que cap altre gènere, es va veure afectat per una sèrie de
causes externes que justifiquen la seua feblesa. Joaquim Moles n'ha enumerat algunes: «La
falta d'una tradició operativa, la vida fluctuant de la universitat, la falta de professionals en el
camp de les idees i de les lletres, la incomunicació amb els col·legues d'Europa i d’Amèrica, la
falta d’uns mitjans de comunicació de masses, la falta d’una opinió pública i també d’unes
possibilitats de crear-la amb un mínim de garanties, etc.». Tot això va fer que, durant els
anys 40, el gènere predicament no existirà: Les poques aportacions serioses que s'hi van
fer es realitzaren a l'exili. Durant la dècada dels 50 s'inicia una tímida represa. El tema
dominant va ser inevitablement el país (per conseqüències de la guerra i la catàstrofe
produïda). Al llarg dels 60 la situació anà canviant a poc a poc, gràcies a una relativa suavització
de la censura i una recuperació econòmica afavorida per la situació internacional. Els temes
d’interès es diversificaren. El concili Vaticà II afavorí el debat religiós. El diàleg entre cristians i
marxistes es va fer bastant intens. Comença a preocupar l’estratègia obrera dins el món
capitalista i la problemàtica d'una joventut cada vegada més activa. La situació i el futur
d'Europa, la democràcia i el socialisme, així com la descolonització i els problemes de
l'anomenat Tercer Mon eren qüestions que causaven preocupació.
4. Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra?
Mínim dues persones autores aportant-ne títols i característiques bàsiques d'aquell(e)s o de
les obres.
Entre els assagistes més importants dels anys de postguerra podem citar els noms de Josep
Ferreter Mora i de Jaume Vicens Vives. Tots dos reflexionaren sobre el país i la situació
col·lectiva del seu poble. L'un, des del terreny de la filosofia amb el seu conegut llibre Formes
de la vida catalana. L'altre, Vicens Vives, des del punt de mira de la historia. El seu llibre
Noticia de Catalunya serví al mateix Fuster com a incentiu per a plantejar-se la situació del
poble valencià i escriure Nosaltres els valencians. Altres assagistes importants foren Josep Pla i
Gaziel, però aquests ja amb una temàtica més variada, entre un humanisme de tradició clàssica
i el testimoni personal.
5. Com evoluciona l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra?
Quines característiques presenta?
A partir dels anys 70, amb la democràcia i les autonomies, es consolida el circuit literari
i l'assagista perd vigència corn a intel·lectual. L'assaig presenta les següents
característiques: Pervivència de l'assaig divulgatiu sobre temes polítics.
Boom de l'assaig deliberatiu (dietaris i memòries).
Ampliació del camp periodístic (importància de ('article d'opini6).
L'entrada en l'era de la informació portarà una crisi del circuit literari. L’aparició
d'Internet portarà a noves textualitats: boges, twitter...
1. En quin context històric i cultural se situa l’escriptura de Diccionari per ociosos?
Joan Fuster publica Diccionari per a ociosos en 1964. En aquesta època el regim franquista
comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també
sobre les llengües de l'estat. Això permet, entre altres la creació d'una mínima
infraestructura editorial (revistes, premis, editorials) que anirà ampliant-se al llarg dels
anys 60 i 70. D'altra banda, Diccionari per a ociosos es publica després de dues obres que
havien suscitat molta polèmica: El País Valenciano (1962 ) i Nosaltres els valencians
(1962). Fuster ja era, malgrat l'edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana.
2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes/blocs) i digues algunes
característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs)
L’obra Diccionari per a ociosos forma part del bloc d’assaigs humanístics de Joan Fuster.
Podem distingir sis modalitats d’assaigs humanístics fusterians:
1. Estructurats sobre un únic tema.
2. El diccionari sistemàtic volterià.
3. Recopilació d’articles i assaigs breus sobre una temàtica semblant.
4. L’aforisme.
5. El dietari.
6. Reculls d’articles de premsa.
2. Quines característiques generals presenta el gènere de l’assaig en el context de
l’escriptura de l’obra?
Després de la II GM es produí un ressorgiment de l’assaig des de la concepció més humanista.
L’existencialisme, amb Sartre, com conseqüència de la crisi moral i creativa que aflora.
L’assaig més moralitzant, més clàssic i polèmic, conreat per Simone de Bouvoir.
Quant a l’assaig en català, al voltant dels anys 50 van ser mayoritariament sobre la reflexió
sobre el país. El debat intel·lectual sobre la nació es va considerar com una necessitat i una
eixida a les restriccions polítiques del franquisme.
A la dècada dels 60, també trobarem l’assaig polític, un gènere que pot influir en la societat,
serà cabdal per a les generacions joves, necessitades d’informació i protagonistes dels
moviments de contestació del Maig del 68.
, A la postguerra, l'assaig, més que cap altre gènere, es va veure afectat per una sèrie de
causes externes que justifiquen la seua feblesa. Joaquim Moles n'ha enumerat algunes: «La
falta d'una tradició operativa, la vida fluctuant de la universitat, la falta de professionals en el
camp de les idees i de les lletres, la incomunicació amb els col·legues d'Europa i d’Amèrica, la
falta d’uns mitjans de comunicació de masses, la falta d’una opinió pública i també d’unes
possibilitats de crear-la amb un mínim de garanties, etc.». Tot això va fer que, durant els
anys 40, el gènere predicament no existirà: Les poques aportacions serioses que s'hi van
fer es realitzaren a l'exili. Durant la dècada dels 50 s'inicia una tímida represa. El tema
dominant va ser inevitablement el país (per conseqüències de la guerra i la catàstrofe
produïda). Al llarg dels 60 la situació anà canviant a poc a poc, gràcies a una relativa suavització
de la censura i una recuperació econòmica afavorida per la situació internacional. Els temes
d’interès es diversificaren. El concili Vaticà II afavorí el debat religiós. El diàleg entre cristians i
marxistes es va fer bastant intens. Comença a preocupar l’estratègia obrera dins el món
capitalista i la problemàtica d'una joventut cada vegada més activa. La situació i el futur
d'Europa, la democràcia i el socialisme, així com la descolonització i els problemes de
l'anomenat Tercer Mon eren qüestions que causaven preocupació.
4. Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra?
Mínim dues persones autores aportant-ne títols i característiques bàsiques d'aquell(e)s o de
les obres.
Entre els assagistes més importants dels anys de postguerra podem citar els noms de Josep
Ferreter Mora i de Jaume Vicens Vives. Tots dos reflexionaren sobre el país i la situació
col·lectiva del seu poble. L'un, des del terreny de la filosofia amb el seu conegut llibre Formes
de la vida catalana. L'altre, Vicens Vives, des del punt de mira de la historia. El seu llibre
Noticia de Catalunya serví al mateix Fuster com a incentiu per a plantejar-se la situació del
poble valencià i escriure Nosaltres els valencians. Altres assagistes importants foren Josep Pla i
Gaziel, però aquests ja amb una temàtica més variada, entre un humanisme de tradició clàssica
i el testimoni personal.
5. Com evoluciona l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra?
Quines característiques presenta?
A partir dels anys 70, amb la democràcia i les autonomies, es consolida el circuit literari
i l'assagista perd vigència corn a intel·lectual. L'assaig presenta les següents
característiques: Pervivència de l'assaig divulgatiu sobre temes polítics.
Boom de l'assaig deliberatiu (dietaris i memòries).
Ampliació del camp periodístic (importància de ('article d'opini6).
L'entrada en l'era de la informació portarà una crisi del circuit literari. L’aparició
d'Internet portarà a noves textualitats: boges, twitter...
