UNITAT 4: LOCKE
Llibre: segon tractat del govern civil
1. Empirisme ètic
Locke és un empirista ètic: diu que el bé i el mal existeixen, però adquirim les idees sobre el que és
bo o dolent a partir de l’experiència, sensació i reflexió. Locke afirma que hi ha una llei natural que és
el criteri suprem per considerar si les accions són bones o dolentes. El bé i el mal consisteixen en la
conformitat o no de les accions humanes amb la llei universal. Les conclusions són empíriques, així
com universals.
Les idees són la representació que la ment fa d’alguna cosa. Això té com a conseqüència la
impossibilitat de les idees innates, ja que sense cap experiència prèvia no podem tenir cap
representació a la ment.
2. Societat
John Locke considera que el poder d’origen diví i hereditari no té cap sentit, de fet, l’objectiu del
pensament polític de Locke és poder justificar l’expulsió del poder quan qui l’ostenta ha actuat de
forma anticonstitucional.
Estat natural: condició en què es troba l’home com a producte de la naturalesa, abans de qualsevol
aportació d’ordre cultural. És un estat regit per la llei moral natural (llei de naturalesa) descoberta per
la raó humana. A l’estat natural, les persones viuen juntes i gaudeixen dels tres drets que componen
la llei natural: la vida, la llibertat i la possessió dels seus béns. Drets naturals anteriors a l’estat.
● Si els homes segueixen la llei natural, l’estat de natura és sinònim de pau i de col·laboració.
Malgrat això, el que no existeix en l’estat de natura és una autoritat que garanteixi aquests
drets. Per això tothom és independent i jutge per poder castigar els delinqüents.
○ Això té implícit un quart dret: dret del càstig, tenir dret a castigar a tot aquell qui se
salti la llei natural, es poden realitzar accions que des d’un principi són considerares
fora de la llei natural sempre que sigui per a castigar a algú que se les has saltat
abans, i no es considera dolent. Encara que no se sigui la víctima de la infracció, es
pot executar el dret. Només es pot aplicar aquest dret un cop per delicte.
D’aquí vindrà aquesta necessitat de crear una societat, però només si aquesta és acceptada
voluntàriament. Les raons que porten a crear una societat són les següents:
● No existeix en l’estat de natura una llei acceptada per tothom.
● Cal una autoritat o jutge que pugui resoldre les diferències.
● Cal un poder que executi les sentències justes.
Estat civil: acord entre totes les persones de com viure, fet des de l’estat natural. Segons Locke, viure
en estat civil és preferible, perquè l’humà té dificultat per controlar l’estat natural.
● El quart és molt complicat de fer-ho bé i pot acabar en guerra/batalla/baralla.
○ A canvi de què els ciutadans deixin el seu quart dret, l’estat ha de vetllar per la seva
seguretat, si no l’estat és inútil.
Entre l’estat civil i la llei natural hi ha un contracte social, que equival a una constitució, però qualsevol
constitució que incompleixi les lleis naturals queda invalidada.
● Cal tenir dret a l’apel·lació i la llibertat d'expressió, si no, s’incompleix la llei de llibertat i la
constitució queda invalidada→ monarquia és invàlida per definició i el resultat del pacte social
no pot ser un poder absolut, com una democràcia.
Si no s’accepta el pacte social, no ets un ciutadà, no tens drets ni obligacions. Si firmes el pacte
social, abandones la quarta llei→ l’estat civil ha de mantenir les 3 lleis, només és una renúncia
limitada.
1