El modernisme
Moviment literari anti-burgués , que busca la ruptura amb el passat, que va durar desde el
1890 fins al 1911.
Aquest moviment volia modernitzar/transformar/europeitzar la cultura catalana en una
cultura moderna, nacional i europea. Perquè Espanya patia una depressió, es va estancar,
eren analfavets i enderrerits.
Lluitaven contra els burgesos, que no valoraven l’art ni la cultura, la veien com una forma
d’aparentar, eren molt materialistes, insensibles a l’art.
Els artistes eren incompresos, aïllats i marginats per la societat. Es veien a ells mateixos
superiors, com els escollits per canviar i millorar la societat, per guiar-la i conscienciar-la.
Solien ser de família burgesa, es van revelar contra la seva família perquè es volien dedicar
a l’art i no al negoci familiar com volien els seus pares.
Feien vida bohemia, una vida alternativa vagabunda i desordenada, fora de les normes i de
la societat. Hi ha de dos tipus:
- Negra: radical, s’allunyen de la societat.
- Daurada: viuen bé, en contra pero dins la societat.
Dins aquest moviment, van haver dues corrents ideològiques:
- Regeneracionisme: Volien regenerar políticament i socialment Catalunya. Volien
que la societat s’adonés que havien de canviar. Caracteritzat pel vitalisme. Nietzsche
va escriure la Teoría del superhome, que defensava la lliure decisió, la voluntad i la
vocació.
- Esteticisme: Volien canviar Catalunya a partir de l’art, no política ni societat.
Defensaven que l’art és l'única cosa capaç de influir la personalitat i desvetllar la
sensibilitat. Son partidaris de l’art per l’art. Feien literatura decadentista, per provocar
emocions (tristesa, melancolia...) i commoure la sensibilitat.
La teoria poètica de la “paraula viva” de Joan Maragall
Aquesta teoria es basava en l'ús de la paraula viva, instintiva, que neix de l’interior del poeta
de manera espontània, fruit de la inspiració.
Era una teoria radical, una visió romàntica que creu que la creació de poemes es
vocacional, produïda per l’emoció del moment.
Moviment literari anti-burgués , que busca la ruptura amb el passat, que va durar desde el
1890 fins al 1911.
Aquest moviment volia modernitzar/transformar/europeitzar la cultura catalana en una
cultura moderna, nacional i europea. Perquè Espanya patia una depressió, es va estancar,
eren analfavets i enderrerits.
Lluitaven contra els burgesos, que no valoraven l’art ni la cultura, la veien com una forma
d’aparentar, eren molt materialistes, insensibles a l’art.
Els artistes eren incompresos, aïllats i marginats per la societat. Es veien a ells mateixos
superiors, com els escollits per canviar i millorar la societat, per guiar-la i conscienciar-la.
Solien ser de família burgesa, es van revelar contra la seva família perquè es volien dedicar
a l’art i no al negoci familiar com volien els seus pares.
Feien vida bohemia, una vida alternativa vagabunda i desordenada, fora de les normes i de
la societat. Hi ha de dos tipus:
- Negra: radical, s’allunyen de la societat.
- Daurada: viuen bé, en contra pero dins la societat.
Dins aquest moviment, van haver dues corrents ideològiques:
- Regeneracionisme: Volien regenerar políticament i socialment Catalunya. Volien
que la societat s’adonés que havien de canviar. Caracteritzat pel vitalisme. Nietzsche
va escriure la Teoría del superhome, que defensava la lliure decisió, la voluntad i la
vocació.
- Esteticisme: Volien canviar Catalunya a partir de l’art, no política ni societat.
Defensaven que l’art és l'única cosa capaç de influir la personalitat i desvetllar la
sensibilitat. Son partidaris de l’art per l’art. Feien literatura decadentista, per provocar
emocions (tristesa, melancolia...) i commoure la sensibilitat.
La teoria poètica de la “paraula viva” de Joan Maragall
Aquesta teoria es basava en l'ús de la paraula viva, instintiva, que neix de l’interior del poeta
de manera espontània, fruit de la inspiració.
Era una teoria radical, una visió romàntica que creu que la creació de poemes es
vocacional, produïda per l’emoció del moment.
