FITXA TÈCNICA
Títol: La Vicaria
Autor: Marià Fortuny
Cronologia: 1867 - 1870
Estil: Realisme
Tècnica i suport: Oli sobre fusta
Localització: MNAC, Barcelona
Dimensions: 60cm x 94cm
Temàtica: Costumista
CONTEXT
El Realisme és una tendència artística europea que s'emmarca, aproximadament, a la segona
meitat del segle XIX i que aspira a reflectir la realitat quotidiana de manera objectiva.
La burgesia revolucionària, que va impulsar el moviment, es convertí en la classe social
dominadora, i va tendir cap a postulats més conservadors, imposant una nova visió de la vida
i de l'ésser humà.
El realisme sorgí després de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa del 1848. El
desencant pels fracassos revolucionaris feu que l'art abandonés els temes polítics i es
concentrés en temes socials.
Així mateix, el Realisme és un estil que reflecteix la realitat històrica i que no copia objectes
mitològics, religiosos o al·legòrics.
La seva fidelitat al detall el diferencia de la glorificació idealitzadora romàntica, i la
concentració en els trets essencials i típics dels caràcters, situacions i accions, el distingeix
del reflex de la realitat en sentit naturalista o fotogràfic.
Dit això, la mirada de l'autor es desplaça del que és pintoresc al que és quotidià, abandonant
l'evocació del passat, així doncs, aquests es neguen a idealitzar les imatges.
La meta del realisme no és la bellesa, sinó la veritat, i per tant, el coneixement de la realitat.
REFERÈNCIA A L’AUTOR
Marià Fortuny fou un artista català format en la tradició romàntica i acadèmica, que va assolir
gran fama internacional. Es pot considerar un pintor triomfador, encara que insatisfet, i molt
cotitzat, que morí sobtadament a l’edat de 36 anys.
Títol: La Vicaria
Autor: Marià Fortuny
Cronologia: 1867 - 1870
Estil: Realisme
Tècnica i suport: Oli sobre fusta
Localització: MNAC, Barcelona
Dimensions: 60cm x 94cm
Temàtica: Costumista
CONTEXT
El Realisme és una tendència artística europea que s'emmarca, aproximadament, a la segona
meitat del segle XIX i que aspira a reflectir la realitat quotidiana de manera objectiva.
La burgesia revolucionària, que va impulsar el moviment, es convertí en la classe social
dominadora, i va tendir cap a postulats més conservadors, imposant una nova visió de la vida
i de l'ésser humà.
El realisme sorgí després de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa del 1848. El
desencant pels fracassos revolucionaris feu que l'art abandonés els temes polítics i es
concentrés en temes socials.
Així mateix, el Realisme és un estil que reflecteix la realitat històrica i que no copia objectes
mitològics, religiosos o al·legòrics.
La seva fidelitat al detall el diferencia de la glorificació idealitzadora romàntica, i la
concentració en els trets essencials i típics dels caràcters, situacions i accions, el distingeix
del reflex de la realitat en sentit naturalista o fotogràfic.
Dit això, la mirada de l'autor es desplaça del que és pintoresc al que és quotidià, abandonant
l'evocació del passat, així doncs, aquests es neguen a idealitzar les imatges.
La meta del realisme no és la bellesa, sinó la veritat, i per tant, el coneixement de la realitat.
REFERÈNCIA A L’AUTOR
Marià Fortuny fou un artista català format en la tradició romàntica i acadèmica, que va assolir
gran fama internacional. Es pot considerar un pintor triomfador, encara que insatisfet, i molt
cotitzat, que morí sobtadament a l’edat de 36 anys.