Fisiología del sistema de endocri
Generalitats
El sistema endocrí regulen les funcions corporals, concretament regulen les senyals
químiques juntament amb el SN.
Aquest sistema regula la funció de tots els processos homeostatics del cos
(desenvolupament, creixement…).
COMUNICACIÓ HORMONAL
- Hormones neuroendocrines: hormones secretades per una neurona que pasen a
la sang (oxitocina, ADH…) i tenen un efecte a organs a distancia.
- Hormones endocrines: secretades per una glándula o cèl·lula especialitzada, que
actuen a llarga distància.
- Hormones autocrines: actuen a nivell local, sobre la mateixa cèl·lula.
- Hormones paracrines: actuen a nivell local, sobre cèl·lules veïnes.
- Citocines: produïdes per una cèl·lula NO endocrina, és a dir no està especialitzada
pero secreta hormones, la hormona pot anar a la sang o afectar a cèl·lules veïnes.
Les glàndules endocrines produeixen una hormona → va al torrent circulatori → arriba als
teixits diana → s’uneix al receptor determinat → genera una actuació que tindrá uns efectes
fisiologics (nivell cel·lular i molecular).
Tenim hormones que afectan sobre molts teixits diferents com la GH (hormona del
creixement), o hormones específiques de determinants teixits com la prolactina que
només afecta a la mama per l’alliberament de la llet.
TIPUS DE GLÀNDULES
Glándules exclusivament endocrines:
- Glándula pineal
- Hipófisis
- Troides
- Paratiroides
- Suprarenals.
Òrgans amb funció endocrina:
- Hipotalem
- Pancreas
- Gònades (ovaris i testicles)
- Placenta (De forma transitoria).
Òrgans que contribueixen en una funció endocrina a baix nivell:
1
, - Cor: actua amb el PNA
- Fetge: actua amb la IFG-1
- Estómac: gastrina i gralina (producció d'àcid clorhídric, i sensació de gana).
- Ronyó: EPO i la renina
- Intestí: secretina i CCK (efectes sobre òrgans associats al sistema digestiu)
- Adipocines: es produeixen en el teixit adipós.
Hi han algunes hormones que tenen un efecte sinèrgic, és a dir que actuen en el mateix
òrgan generant una mateixa actuació.
EFECTES FUNCIONALS DE LES PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES
Acabament amb RH (hormona alliberadora), per exemple TRH (hormona alliberadora de
la tiroides). Aquestes hormones alliberadores serveixen per estimular la hipofisis i que
aquesta secreta una hormona per estimular l'òrgan diana.
La SH (estimuladora hormonal), s’encarrega de estimular directamet una hormona en
l'òrgan diana que acabar alliberant la hormona funcional. Per exemple tenim la TSH
(hormona estimuladora de les hormonas tiroideas), que aquesta acabara estimulant la T3 i
T4.
2
, DIFERENTES HORMONES
- Hormones proteïnes o polipeptids: hipofisaria, pancreàtica, paratiroides…
- Esteroides: deriven del colesterol (molt hidrofobica, per tant les
seves hormones també, així que necessiten proteïnes
transportadores). Tenim les de l’escorça suprarenal, ovaris,
testicles, placenta…
- Hormones amíniques: derivades de la tirosina (aminoàcid), sintetitzades a la
medula suprarrenal (Adrenalina, noradrenalina…) i la tiroides.
NO existeixen hormones que siguin polisacarids o àcids nucleics.
L’estructura d’una hormona determinara:
- Síntesis i emmagatzematge: per exemple l’emmagatzematge de la insulina a la
espera del seu ús.
- Alliberació i transport: per exemple les hormones esteroides.
- Clase de receptor al que s’unirá i el mecanisme d’acció: les hormones
esteroïdals els i agraden els greixos, per tant podrán pasar per la membrana cèlular i
els seus receptors serán citoplasmátics.
3
Generalitats
El sistema endocrí regulen les funcions corporals, concretament regulen les senyals
químiques juntament amb el SN.
Aquest sistema regula la funció de tots els processos homeostatics del cos
(desenvolupament, creixement…).
COMUNICACIÓ HORMONAL
- Hormones neuroendocrines: hormones secretades per una neurona que pasen a
la sang (oxitocina, ADH…) i tenen un efecte a organs a distancia.
- Hormones endocrines: secretades per una glándula o cèl·lula especialitzada, que
actuen a llarga distància.
- Hormones autocrines: actuen a nivell local, sobre la mateixa cèl·lula.
- Hormones paracrines: actuen a nivell local, sobre cèl·lules veïnes.
- Citocines: produïdes per una cèl·lula NO endocrina, és a dir no està especialitzada
pero secreta hormones, la hormona pot anar a la sang o afectar a cèl·lules veïnes.
Les glàndules endocrines produeixen una hormona → va al torrent circulatori → arriba als
teixits diana → s’uneix al receptor determinat → genera una actuació que tindrá uns efectes
fisiologics (nivell cel·lular i molecular).
Tenim hormones que afectan sobre molts teixits diferents com la GH (hormona del
creixement), o hormones específiques de determinants teixits com la prolactina que
només afecta a la mama per l’alliberament de la llet.
TIPUS DE GLÀNDULES
Glándules exclusivament endocrines:
- Glándula pineal
- Hipófisis
- Troides
- Paratiroides
- Suprarenals.
Òrgans amb funció endocrina:
- Hipotalem
- Pancreas
- Gònades (ovaris i testicles)
- Placenta (De forma transitoria).
Òrgans que contribueixen en una funció endocrina a baix nivell:
1
, - Cor: actua amb el PNA
- Fetge: actua amb la IFG-1
- Estómac: gastrina i gralina (producció d'àcid clorhídric, i sensació de gana).
- Ronyó: EPO i la renina
- Intestí: secretina i CCK (efectes sobre òrgans associats al sistema digestiu)
- Adipocines: es produeixen en el teixit adipós.
Hi han algunes hormones que tenen un efecte sinèrgic, és a dir que actuen en el mateix
òrgan generant una mateixa actuació.
EFECTES FUNCIONALS DE LES PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES
Acabament amb RH (hormona alliberadora), per exemple TRH (hormona alliberadora de
la tiroides). Aquestes hormones alliberadores serveixen per estimular la hipofisis i que
aquesta secreta una hormona per estimular l'òrgan diana.
La SH (estimuladora hormonal), s’encarrega de estimular directamet una hormona en
l'òrgan diana que acabar alliberant la hormona funcional. Per exemple tenim la TSH
(hormona estimuladora de les hormonas tiroideas), que aquesta acabara estimulant la T3 i
T4.
2
, DIFERENTES HORMONES
- Hormones proteïnes o polipeptids: hipofisaria, pancreàtica, paratiroides…
- Esteroides: deriven del colesterol (molt hidrofobica, per tant les
seves hormones també, així que necessiten proteïnes
transportadores). Tenim les de l’escorça suprarenal, ovaris,
testicles, placenta…
- Hormones amíniques: derivades de la tirosina (aminoàcid), sintetitzades a la
medula suprarrenal (Adrenalina, noradrenalina…) i la tiroides.
NO existeixen hormones que siguin polisacarids o àcids nucleics.
L’estructura d’una hormona determinara:
- Síntesis i emmagatzematge: per exemple l’emmagatzematge de la insulina a la
espera del seu ús.
- Alliberació i transport: per exemple les hormones esteroides.
- Clase de receptor al que s’unirá i el mecanisme d’acció: les hormones
esteroïdals els i agraden els greixos, per tant podrán pasar per la membrana cèlular i
els seus receptors serán citoplasmátics.
3
