TEMA 6: Fisiologia del sistema renal

Sistema renal
La funcionalitat renal és molt adaptable, és a dir fins que no arribem a perdre el 75% de la
seva funcionalitat, no es mostra deficiencia renal en l’organisme.
Comporta el 0.4% del pes corporal i suposa un 21% del gast cardiac.

Funcions del sistema renal:

-​ Excreció de substàncies: a través de la filtració es duu a terme l'eliminació de
substàncies de rebuig i formació de la orina.

-​ Manteniment de l’equilibri electrolític: regula equilibri de Na+ i K+.

-​ Manteniment de l’equilibri hídric i de la volemia (regulació del LEC).

-​ Manteniment de la osmolaritat del LEC/ plasma que ha de ser de 300 mOsm/L

-​ Regulació del pH amb relació al sistema respiratori.

-​ Regulació de la volemia per la secreció de la renina i pressió arterial

-​ Producció d’hormones i enzims

-​ Glucogenesis


Patología

Dèficit equilibri hídric, volemia i osmolalitat → edema cerebral

Dèficit en l’equilibri de K+ → hipercalemia → incrementa la possibilitat d’un infart.

Dèficit en l’equilibri àcid- base → acidosis

ANATOMÍA


Dels ronyons es poden diferenciar les següents parts (Extern a intern):
-​ Capsula (part més externa)
-​ Córtex
-​ Médula renal: formada per estructures en forma de pirámides, que desemboquen en
els falces menors.
-​ Falces menors
-​ Falces majors
-​ Pelvis renal
-​ Uretra


1

,El ronyó es compon d’una entrada de sang per l'artèria renal, que es ramifica en petites
arterioles que envoltaran la nefrona, Entra la arteria renal que es ramifica per arterioles que
envolten a les nefrones. D’aquesta arteriola ascendeix una vénula que es convertirá en la
vena renal. i surt la vena renal, que procedeix de la transformació de l’arteriola en la
nefrona.


NEFRONA

La nefrona es la unitat funcional de ronyó i tenim un milió aproximadament per cada ronyó.
Es un element tubular que es compon per una sola capa cel·lular.

Tenim present dos tipus de nefrones, que es diferencien per la regió que abarquen:

-​ Nefrona cortical: la majoria de nefrona es situa en el córtex, incluida la nansa de
henle.
-​ Nefrona yuxtaglomerular: la majoria de la nefrona es situa en la médula.

Parts del túbul de la nefrona:

1.​ Càpsula de Bowman
2.​ Túbul proximal
3.​ Túbul distal
4.​ Nansa de henle > segment gruixut
ascendent de la nansa de henle.
5.​ Túbul colector cortical
6.​ Túbul colector medular
7.​ Conducte colector.




2

, Vascularització de la nefrona:

Inicia la arteriola aferent que s’introdueix en el glomèrul i surt per la arteriola eferent.
Envoltant la nefróna, trobem els capil·lars peritubulars, i els vasos rectes que envolten la
nansa de henle (només presents en la nefrona yuxtaglomerular).
El sistema renal es basa en un sistema porta, que es compon de dos llits capil·lars units
per una arteriola.




FILTRACIÓ RENAL


La filtració té lloc a la médula renal i al córtex. Aquesta es dona per l’entrada d’aigua i de
soluts a la nefrona a partir dels capil·lars, i una reabsorció o secreció de soluts depenent de
les necessitats, fins que finalment amb les substàncies residuals obtenim la orina.
Aproximadament es filtren uns 180L x dia.

1.​ Filtració: moviment del líquid del corpuscle fins a l’inici de la nefrona, te lloc al
glomèrul.
2.​ Reabsorció: els soluts poden mobilitzar-se cap als capil·lars.
3.​ Secreció: els soluts dels capil·lars accedeixen a la nefrona, hi ho fan per una altra
via que no es la filtració inicial.
4.​ Finalment tenim la excreció = orina.




En el tub proximal es produeix la reabsorció masiva i no regulada (60% del Na+).


3