🌿
filosofía
Tags
Els origens del pensament filosofic
Origen: Grècia VI aC. i es va expandir gràcies a l’Imperi Romà.
Grècia era una regió politeista (Molts Deus) → Mitologia
🧠 Mite: Expressen les preguntes existencials de la humanitat en forma de narracions.
Els mites formen part de la tradició, els pobles els hereten d’un passat remot i fundacional, normalment
indeterminat en la història. Són relats que expliquen, a través d’herois i déus, l’origen del món, de l’home,
del poble en qüestió, etc. i la seva raó de ser.
🧠 Logos: Explica la constitució de la realitat a través d’arguments racionals que busquen les causes
internes a l’origen de tot allò que “És” físic (physis). Es tracta d’una interpretació immanent.
Filosofia → amor a la saviesa. El pas del mite al logos
El Mito
Características del Mito:
Antes del surgimiento de la filosofía, las culturas griegas y muchas otras culturas del mundo se basaban en
explicaciones mitológicas para comprender el mundo y su origen. Los mitos eran narrativas tradicionales
que explicaban la creación, la naturaleza y los eventos importantes a través de dioses, héroes y fuerzas
sobrenaturales.
Función de los Mitos:
Los mitos servían como una especie de "cosmovisión" para las sociedades antiguas, proporcionando
respuestas a preguntas fundamentales sobre la vida, la muerte, la naturaleza, el orden social y el
comportamiento humano.
El Logos
Características del Logos:
Con el tiempo, a medida que la civilización griega avanzaba, surgió un cambio en la forma en que las
personas intentaban comprender y explicar la realidad. El "logos" se refiere a la razón, la lógica y la
filosofía 1
, argumentación basada en la observación y el razonamiento humano.
Filosofía Pre-Socrática:
Los primeros filósofos presocráticos, como Tales de Mileto, Anaximandro y Heráclito, buscaron
explicaciones racionales y naturales para el funcionamiento del universo en lugar de depender
exclusivamente de mitos. Buscaban principios o elementos fundamentales (como el agua, el aire o el fuego)
para comprender el mundo.
La Transición
Ruptura con el Mito:
El paso del mito al logos implica una ruptura con la autoridad de los mitos y una búsqueda de explicaciones
basadas en la razón y la observación. Los filósofos comenzaron a cuestionar y criticar las narrativas
mitológicas, buscando en su lugar una comprensión más fundamentada y coherente del mundo.
Énfasis en la Observación y la Razón:
Los filósofos presocráticos enfatizaban la importancia de la observación directa y la reflexión racional para
comprender la naturaleza y el cosmos. Esta transición marcó el comienzo de la filosofía occidental y sentó
las bases para el pensamiento científico y filosófico posteriores.
PRESOCRÀTICS
Abans de Sòcrates, tenen un interès en la natura; busquen el seu origen. Qüestionen les explicacions mítiques cap
a diversos problemes i cerquen explicacions més segures i lògiques.
Investiguen si darrere la pluralitat de canvis que observem a la natura hi ha una realitat bàsica que mai no canvia.
🧠 Arjé: Principi bàsic (fonament o començament)
🧠 Physis: Allò que governa i constitueix l’ordre del tot on vivim
L’escola de Milet
Tenien una percepció de la realitat monista, i la seva filosofia es basava en la cosmologia; deien que l’home
era un element més del cosmos.
🧠 Monisme: Filosofia que pensava que per sota el món observacional dels sentits, per sota el canviant
de les aparences naturals, es dona una realitat fixa i bàsica, un principi, una natura. Aquest principi
és l’arjé.
Tales
Arjé: Aigua
Allà on no hi ha aigua no hi ha vida
L’aigua és indeterminació, en el sentit que aparentment és capaç de transformar-se i prendre
qualsevol forma possible.
Importància: Va ser el primer intent d’explicar el canvi; necessitat d’alguna cosa immutable.
Anaxímenes
Arjé: Aire
Importància: Intent d’explicar el canvi; necessitat d’alguna cosa immutable. Explica els canvis
qualitatius (ejemplo: si se calienta agua y se convierte en vapor, el cambio es cualitativo porque las
propiedades del agua (líquido) y el vapor (gaseoso) son diferentes, pero ambos siguen siendo agua en
su esencia) a partir dels quantitatius (ejemplo: si cortas un trozo de madera en dos, la madera sigue
siendo madera en su naturaleza esencial, pero su cantidad se ha reducido).
Anaximandre
filosofía 2
, Arjé: Apeiron (alló indeterminat)
Importància: Intent d’abstraure de la realitat
Pitagòrics
Tenen una percepció de la realitat monista. Els pitagórics barregen la filosofia i la religió. La filosofia s’ha de
viure. Pitàgores.
Aquest crea una secta d’intelectuals, amb l’objectiu de purificar l’ànima. Deien que l’home es una ànima
tancada en un cos, i té la necessitat de catarsis. Ells cercaven l’estructura/forma del cosmos, no els elements
que el composen, la qual era matemàtica.
Arjé: El número.
Importancia: Palabra FILOSOFÍA. Primer intent de inmaterialitat.
El canvi
PARMÈNIDES
Deia que tot coneixement és del Ser, és a dir, que el coneixement no pot existir en el buit; sempre es relaciona
d'alguna manera amb la realitat o el ser, deriva de l’existència mateixa.
Els canvis visibles són una aparença que amaga una permanència més profunda.
Existeix la immutabilitat radical de la realitat → El canvi és només una aparença sensorial, la raó ens mena a
negar-los.
Si els sentits ens diuen una cosa i la raó una altra, cal que en refiem més de la raó.
Veritat inqüestionable: L’ésser és i el no-ésser no és
Com podria una cosa passar a ser-ne una altra, si no pot deixar de ser la que era? És a dir, perquè
canviés alguna cosa, allò que era abans de canviar deixaria d’existir, però el que és no pot deixar de ser
i el que no és no pot arribar a ser.
HERÀCLIT
Afirma que tot està en constant canvi, que la inestabilitat és llei de vida.
El perpetu fluir de totes les coses: Tot passa, tot s’escola.
EL FOC (Arjé)
La justícia és enfrontament; d’altre manera un element s’imposa a l’altre.
Pluralistes
La physis és un procés de canvis constants (Heràclit).
El que és no pot venir del que no és (Parmènides).
L’existent no ha sorgit d’un sol i únic principi, sinó de diferents elements primigenis/originals.
Els canvis que observem són combinacions dels elements primigenis i no pas transformacions d’aquests.
Empèdocles
Teoria de quatre principis irreductibles: foc, aire, terra, aigua → les coses naturals són combinacions en
proporció matemàtica d’aquests.
Regits per dues forces: l’Amor (uneix, atrau) i l’Odi (divideix)
Tenia una concepció cíclica del temps → Aquests cicles d'amor i odi continuen indefinidament, donant lloc
a la creació i destrucció constant de la realitat.
Demòcrit
La realitat està integrada per àtoms (infinits de petits objectes indivisibles, eterns i inalterables).
Primera explicació mecanicista del món.
Buit: espai entre àtom i àtom.
Hedonista (recerca del plaer)
Anaxàgores
filosofía 3
filosofía
Tags
Els origens del pensament filosofic
Origen: Grècia VI aC. i es va expandir gràcies a l’Imperi Romà.
Grècia era una regió politeista (Molts Deus) → Mitologia
🧠 Mite: Expressen les preguntes existencials de la humanitat en forma de narracions.
Els mites formen part de la tradició, els pobles els hereten d’un passat remot i fundacional, normalment
indeterminat en la història. Són relats que expliquen, a través d’herois i déus, l’origen del món, de l’home,
del poble en qüestió, etc. i la seva raó de ser.
🧠 Logos: Explica la constitució de la realitat a través d’arguments racionals que busquen les causes
internes a l’origen de tot allò que “És” físic (physis). Es tracta d’una interpretació immanent.
Filosofia → amor a la saviesa. El pas del mite al logos
El Mito
Características del Mito:
Antes del surgimiento de la filosofía, las culturas griegas y muchas otras culturas del mundo se basaban en
explicaciones mitológicas para comprender el mundo y su origen. Los mitos eran narrativas tradicionales
que explicaban la creación, la naturaleza y los eventos importantes a través de dioses, héroes y fuerzas
sobrenaturales.
Función de los Mitos:
Los mitos servían como una especie de "cosmovisión" para las sociedades antiguas, proporcionando
respuestas a preguntas fundamentales sobre la vida, la muerte, la naturaleza, el orden social y el
comportamiento humano.
El Logos
Características del Logos:
Con el tiempo, a medida que la civilización griega avanzaba, surgió un cambio en la forma en que las
personas intentaban comprender y explicar la realidad. El "logos" se refiere a la razón, la lógica y la
filosofía 1
, argumentación basada en la observación y el razonamiento humano.
Filosofía Pre-Socrática:
Los primeros filósofos presocráticos, como Tales de Mileto, Anaximandro y Heráclito, buscaron
explicaciones racionales y naturales para el funcionamiento del universo en lugar de depender
exclusivamente de mitos. Buscaban principios o elementos fundamentales (como el agua, el aire o el fuego)
para comprender el mundo.
La Transición
Ruptura con el Mito:
El paso del mito al logos implica una ruptura con la autoridad de los mitos y una búsqueda de explicaciones
basadas en la razón y la observación. Los filósofos comenzaron a cuestionar y criticar las narrativas
mitológicas, buscando en su lugar una comprensión más fundamentada y coherente del mundo.
Énfasis en la Observación y la Razón:
Los filósofos presocráticos enfatizaban la importancia de la observación directa y la reflexión racional para
comprender la naturaleza y el cosmos. Esta transición marcó el comienzo de la filosofía occidental y sentó
las bases para el pensamiento científico y filosófico posteriores.
PRESOCRÀTICS
Abans de Sòcrates, tenen un interès en la natura; busquen el seu origen. Qüestionen les explicacions mítiques cap
a diversos problemes i cerquen explicacions més segures i lògiques.
Investiguen si darrere la pluralitat de canvis que observem a la natura hi ha una realitat bàsica que mai no canvia.
🧠 Arjé: Principi bàsic (fonament o començament)
🧠 Physis: Allò que governa i constitueix l’ordre del tot on vivim
L’escola de Milet
Tenien una percepció de la realitat monista, i la seva filosofia es basava en la cosmologia; deien que l’home
era un element més del cosmos.
🧠 Monisme: Filosofia que pensava que per sota el món observacional dels sentits, per sota el canviant
de les aparences naturals, es dona una realitat fixa i bàsica, un principi, una natura. Aquest principi
és l’arjé.
Tales
Arjé: Aigua
Allà on no hi ha aigua no hi ha vida
L’aigua és indeterminació, en el sentit que aparentment és capaç de transformar-se i prendre
qualsevol forma possible.
Importància: Va ser el primer intent d’explicar el canvi; necessitat d’alguna cosa immutable.
Anaxímenes
Arjé: Aire
Importància: Intent d’explicar el canvi; necessitat d’alguna cosa immutable. Explica els canvis
qualitatius (ejemplo: si se calienta agua y se convierte en vapor, el cambio es cualitativo porque las
propiedades del agua (líquido) y el vapor (gaseoso) son diferentes, pero ambos siguen siendo agua en
su esencia) a partir dels quantitatius (ejemplo: si cortas un trozo de madera en dos, la madera sigue
siendo madera en su naturaleza esencial, pero su cantidad se ha reducido).
Anaximandre
filosofía 2
, Arjé: Apeiron (alló indeterminat)
Importància: Intent d’abstraure de la realitat
Pitagòrics
Tenen una percepció de la realitat monista. Els pitagórics barregen la filosofia i la religió. La filosofia s’ha de
viure. Pitàgores.
Aquest crea una secta d’intelectuals, amb l’objectiu de purificar l’ànima. Deien que l’home es una ànima
tancada en un cos, i té la necessitat de catarsis. Ells cercaven l’estructura/forma del cosmos, no els elements
que el composen, la qual era matemàtica.
Arjé: El número.
Importancia: Palabra FILOSOFÍA. Primer intent de inmaterialitat.
El canvi
PARMÈNIDES
Deia que tot coneixement és del Ser, és a dir, que el coneixement no pot existir en el buit; sempre es relaciona
d'alguna manera amb la realitat o el ser, deriva de l’existència mateixa.
Els canvis visibles són una aparença que amaga una permanència més profunda.
Existeix la immutabilitat radical de la realitat → El canvi és només una aparença sensorial, la raó ens mena a
negar-los.
Si els sentits ens diuen una cosa i la raó una altra, cal que en refiem més de la raó.
Veritat inqüestionable: L’ésser és i el no-ésser no és
Com podria una cosa passar a ser-ne una altra, si no pot deixar de ser la que era? És a dir, perquè
canviés alguna cosa, allò que era abans de canviar deixaria d’existir, però el que és no pot deixar de ser
i el que no és no pot arribar a ser.
HERÀCLIT
Afirma que tot està en constant canvi, que la inestabilitat és llei de vida.
El perpetu fluir de totes les coses: Tot passa, tot s’escola.
EL FOC (Arjé)
La justícia és enfrontament; d’altre manera un element s’imposa a l’altre.
Pluralistes
La physis és un procés de canvis constants (Heràclit).
El que és no pot venir del que no és (Parmènides).
L’existent no ha sorgit d’un sol i únic principi, sinó de diferents elements primigenis/originals.
Els canvis que observem són combinacions dels elements primigenis i no pas transformacions d’aquests.
Empèdocles
Teoria de quatre principis irreductibles: foc, aire, terra, aigua → les coses naturals són combinacions en
proporció matemàtica d’aquests.
Regits per dues forces: l’Amor (uneix, atrau) i l’Odi (divideix)
Tenia una concepció cíclica del temps → Aquests cicles d'amor i odi continuen indefinidament, donant lloc
a la creació i destrucció constant de la realitat.
Demòcrit
La realitat està integrada per àtoms (infinits de petits objectes indivisibles, eterns i inalterables).
Primera explicació mecanicista del món.
Buit: espai entre àtom i àtom.
Hedonista (recerca del plaer)
Anaxàgores
filosofía 3
