28/9/21
Conceptes bàsics
Tema 1
Els conceptes de norma, normatiu, gramaticalitat,
agramaticalitat, variació lingüística i llengua catalana
• Llengua: sistema compost per signes que s’utilitza principalment per poder
comunicar-nos. Per a que la llengua funcioni cal que hagi comunicació.
• Comunicació: és un anàlisi (representació) de la situació i del receptor. Per a que
hagi comunicació cal que es faci aquest anàlisi. La comunicació no té lloc fins que
el receptor agafa el missatge i el comprèn.
Habilitat o competència comunicativa
Def.: saber comportar-se adequadament en una situació comunicativa concreta.
comunicació
components
fets de parla sòcioculturals
competència
comunicativa
• Els components socioculturals són diferents.
• Gràcies als components comunicatius ens podem comportar en una situació
comunicativa de manera eficaç.
• Ets competent comunicativament si el missatge s’ha rebut i s’ha comprès.
, Llengua i cultura
• Llengua: eina bàsica de socialització, de construcció d’identitats personals i
socials.
• Comunitat de parla: grups en els quals ens agrupem les persones. Els membres
d’una comparteixen normes d’ús verbal i comunicatiu (jutjat, església, bar, etc.)
• Important: no tothom té accés als mateixos usos.
Variació lingüística
• S’ha de canviar el discurs depenent de la situació.
• Important: ADEQUACIÓ.
• Varietat dialectal
• Varietat funcional
, • molt formals: planificació del text és molt alta, temàtica especialitzada i relació
entre els interlocutors distant (conferència o un acte solemne).
• formals: text planificat, relació entre els interlocutors no propera, relativament poc
marcat des del punt de vista dialectal. Registres neutres.
• informals: grau de planificació baix (relació propera entre els interlocutors)
(conversa familiar o un missatge a un amic). Marcats des del punt de vista dialectal.
• parla espontània (o ús espontani): situacions comunicatives relacionades amb
usos orals en registres informals.
Norma
• S’han de fer més visibles els aspectes relacionats amb l’ús formal mitjançant la
presentació de la norma des dels registres formals.
• Les marques normatives bàsiques s’han reduït a tres: no és acceptable, s’evita i
és preferible.
• Gramàtica descriptiva: analitza l’estructura d’una llengua i classifica les unitats
partint, normalment, d’un corpus oral o escrit. Contrasta amb la gramàtica
normativa i la gramàtica predictiva.
• Gramàtica normativa: estableix una sèrie de regles per a delimitar els usos
correctes d’una llengua tot seguint, sobretot, els models escrits i les varietats dels
grups socioculturalment dominants. Contrasta amb la gramàtica descriptiva i la
gramàtica predictiva.
• Gramàtica descriptiva i prescriptiva alhora: valora els usos en funció de les
restriccions que aquests usos tenen en el discurs real dels parlants i de la seva
valoració social.
• És IMPORTANT fer un CANVI: deixar enrere allò correcte/incorrecte, per passar a
allò normatiu/no normatiu.
Marques normatives i descriptives
Marques normatives: s’ha de fer d’aquesta manera sí o sí.
Marques descriptives: només descriuen.
• Registres: formals, informals (parla espontània), molt formals.
• Marques normatives:
No (és) acceptable: opció que s’exclou perquè es considera no adequada en els
registres formals, sovint perquè és fruit de la influència forana.
S’evita: opció que no s’usa en els registres formals i, doncs, en queda exclosa,
d’acord amb la tradició normativa.
Conceptes bàsics
Tema 1
Els conceptes de norma, normatiu, gramaticalitat,
agramaticalitat, variació lingüística i llengua catalana
• Llengua: sistema compost per signes que s’utilitza principalment per poder
comunicar-nos. Per a que la llengua funcioni cal que hagi comunicació.
• Comunicació: és un anàlisi (representació) de la situació i del receptor. Per a que
hagi comunicació cal que es faci aquest anàlisi. La comunicació no té lloc fins que
el receptor agafa el missatge i el comprèn.
Habilitat o competència comunicativa
Def.: saber comportar-se adequadament en una situació comunicativa concreta.
comunicació
components
fets de parla sòcioculturals
competència
comunicativa
• Els components socioculturals són diferents.
• Gràcies als components comunicatius ens podem comportar en una situació
comunicativa de manera eficaç.
• Ets competent comunicativament si el missatge s’ha rebut i s’ha comprès.
, Llengua i cultura
• Llengua: eina bàsica de socialització, de construcció d’identitats personals i
socials.
• Comunitat de parla: grups en els quals ens agrupem les persones. Els membres
d’una comparteixen normes d’ús verbal i comunicatiu (jutjat, església, bar, etc.)
• Important: no tothom té accés als mateixos usos.
Variació lingüística
• S’ha de canviar el discurs depenent de la situació.
• Important: ADEQUACIÓ.
• Varietat dialectal
• Varietat funcional
, • molt formals: planificació del text és molt alta, temàtica especialitzada i relació
entre els interlocutors distant (conferència o un acte solemne).
• formals: text planificat, relació entre els interlocutors no propera, relativament poc
marcat des del punt de vista dialectal. Registres neutres.
• informals: grau de planificació baix (relació propera entre els interlocutors)
(conversa familiar o un missatge a un amic). Marcats des del punt de vista dialectal.
• parla espontània (o ús espontani): situacions comunicatives relacionades amb
usos orals en registres informals.
Norma
• S’han de fer més visibles els aspectes relacionats amb l’ús formal mitjançant la
presentació de la norma des dels registres formals.
• Les marques normatives bàsiques s’han reduït a tres: no és acceptable, s’evita i
és preferible.
• Gramàtica descriptiva: analitza l’estructura d’una llengua i classifica les unitats
partint, normalment, d’un corpus oral o escrit. Contrasta amb la gramàtica
normativa i la gramàtica predictiva.
• Gramàtica normativa: estableix una sèrie de regles per a delimitar els usos
correctes d’una llengua tot seguint, sobretot, els models escrits i les varietats dels
grups socioculturalment dominants. Contrasta amb la gramàtica descriptiva i la
gramàtica predictiva.
• Gramàtica descriptiva i prescriptiva alhora: valora els usos en funció de les
restriccions que aquests usos tenen en el discurs real dels parlants i de la seva
valoració social.
• És IMPORTANT fer un CANVI: deixar enrere allò correcte/incorrecte, per passar a
allò normatiu/no normatiu.
Marques normatives i descriptives
Marques normatives: s’ha de fer d’aquesta manera sí o sí.
Marques descriptives: només descriuen.
• Registres: formals, informals (parla espontània), molt formals.
• Marques normatives:
No (és) acceptable: opció que s’exclou perquè es considera no adequada en els
registres formals, sovint perquè és fruit de la influència forana.
S’evita: opció que no s’usa en els registres formals i, doncs, en queda exclosa,
d’acord amb la tradició normativa.