2. L’UTILITARISME I ELS SEUS PRECEDENTS: JEREMY BENTHAM (s. XIX)
En l’utilitarisme s’arrela el liberalisme polític i el capitalisme. És la barreja entre l’empirisme i
el liberalisme. Major grau de felicitat x al major grau de gent. El que és útil ens aporta plaer,
absència de dolor, satisfacció i felicitat.
LA INFLUÈNCIA DE JEREMY BENTHAM ppi d’utilitat com a ppi moral + hedonisme
La influència + directa és la del filòsof Jeremy Bentham (el pare de Mill era el seu secretari).
A ell es deu la formulació del PPI D’UTILITAT, segons el qual una acció és bona si afavoreix
l’increment de la felicitat, i dolenta si contribueix a la disminució d’aquesta.
Bentham té una posició hedonista, definint la felicitat = plaer / infelicitat = dolor. Així s’oposa
a posicions que defensaven el rebuig dels plaers materials i sensorials. Bentham defensa
sobretot el plaer individual, xo Mill el plaer general, conjunt.
Bentham tb defensa punts comuns entre el liberalisme i l’utilitarisme, i.e. la defensa de les
llibertats: personal, d’expressió, igualtat entre homes i dones, l’abolició de l’esclavitud…
Mill tb rep la influència dels socialistes utòpics fcesos, a través de la seva ⚭ Harriet Taylor, i
del pensador positivista A. Comte, amb qui coincideix en la necessitat d’estudiar els
fenòmens socials (condicions proletariat) i en la intenció de reformar la societat.
Així doncs, aquesta doble influència fa que Mill sigui un defensor de les llibertats individuals
i rebutgi les dures condicions socials en què vivia el proletariat durant la revolució Industrial.
Tot plegat permet caracteritzar l’utilitarisme com la concepció moral i el programa de reforma
economicosocial que culminen en l’anàlisi queda la llibertat personal en la relació entre
individu i societat. Aquesta anàlisi culmina en un tipus de societat -la societat liberal- que
d’aleshores ençà es manté com una referència en el camp de la teoria i pràctica política.
3. LA CONCEPCIÓ MORAL
Les influències de Bentham (tothom busca la felicitat, ètica a posteriori/felicitat =
plaer/benestar) i de la tradició empirista en Mill es fa evident en els següents 2 aspectes:
1) L’acceptació que tothom desitja la felicitat.
2) La identificació de la felicitat amb el plaer o benestar (=)
Mill, adopta com a propis el principi d’utilitat i l’equiparació de la felicitat amb el plaer.
En la seva obra l’Utilitarisme, Mill escriu:
“La doctrina q dona com a fonament de la moralitat la utilitat o el ppi del + gran benestar afirma que
les accions són bones o dolentes en la mesura que tendeixen a incrementar el benestar, o a produir
el contrari del benestar. Benestar = el plaer i l’absència de dolor; malestar = el dolor i la privació del
plaer”.
En l’utilitarisme s’arrela el liberalisme polític i el capitalisme. És la barreja entre l’empirisme i
el liberalisme. Major grau de felicitat x al major grau de gent. El que és útil ens aporta plaer,
absència de dolor, satisfacció i felicitat.
LA INFLUÈNCIA DE JEREMY BENTHAM ppi d’utilitat com a ppi moral + hedonisme
La influència + directa és la del filòsof Jeremy Bentham (el pare de Mill era el seu secretari).
A ell es deu la formulació del PPI D’UTILITAT, segons el qual una acció és bona si afavoreix
l’increment de la felicitat, i dolenta si contribueix a la disminució d’aquesta.
Bentham té una posició hedonista, definint la felicitat = plaer / infelicitat = dolor. Així s’oposa
a posicions que defensaven el rebuig dels plaers materials i sensorials. Bentham defensa
sobretot el plaer individual, xo Mill el plaer general, conjunt.
Bentham tb defensa punts comuns entre el liberalisme i l’utilitarisme, i.e. la defensa de les
llibertats: personal, d’expressió, igualtat entre homes i dones, l’abolició de l’esclavitud…
Mill tb rep la influència dels socialistes utòpics fcesos, a través de la seva ⚭ Harriet Taylor, i
del pensador positivista A. Comte, amb qui coincideix en la necessitat d’estudiar els
fenòmens socials (condicions proletariat) i en la intenció de reformar la societat.
Així doncs, aquesta doble influència fa que Mill sigui un defensor de les llibertats individuals
i rebutgi les dures condicions socials en què vivia el proletariat durant la revolució Industrial.
Tot plegat permet caracteritzar l’utilitarisme com la concepció moral i el programa de reforma
economicosocial que culminen en l’anàlisi queda la llibertat personal en la relació entre
individu i societat. Aquesta anàlisi culmina en un tipus de societat -la societat liberal- que
d’aleshores ençà es manté com una referència en el camp de la teoria i pràctica política.
3. LA CONCEPCIÓ MORAL
Les influències de Bentham (tothom busca la felicitat, ètica a posteriori/felicitat =
plaer/benestar) i de la tradició empirista en Mill es fa evident en els següents 2 aspectes:
1) L’acceptació que tothom desitja la felicitat.
2) La identificació de la felicitat amb el plaer o benestar (=)
Mill, adopta com a propis el principi d’utilitat i l’equiparació de la felicitat amb el plaer.
En la seva obra l’Utilitarisme, Mill escriu:
“La doctrina q dona com a fonament de la moralitat la utilitat o el ppi del + gran benestar afirma que
les accions són bones o dolentes en la mesura que tendeixen a incrementar el benestar, o a produir
el contrari del benestar. Benestar = el plaer i l’absència de dolor; malestar = el dolor i la privació del
plaer”.
