QUÍMICA
Preparació de dissolucions a partir d’altres dissolucions en el laboratori
Casos més freqüents:
- El solut és un sòlid i el dissolvent és un líquid
1) Fer els càlculs pertinents per saber quina massa de solut es necessita
2) Es mesura la massa en una balança (vidre de rellotge)
3) Es posa la massa mesurada en un vas de precipitats amb una mica de dissolvent, es
barreja i es posa en el matràs aforat. Aquesta operació es fa 2 o més vegades.
El matràs aforat (exacte) escollit ha de tenir el volum de la disolución que es vol preparar o
bé un volum superior.
4) S’acaba d’omplir el matràs aforat amb el dissolvent i les últimes gotes es posen amb
comptagotes o amb pipeta pasteur per evitar pasarnos d’enràs.
- El solut és un líquid i el dissolvent també (normalment passa quan el solut sigui un àcid)
1) Fer els càlculs pertinents per saber quin volum de solut s’ha d’agafar
2) Es mesura el solut (el volum):
2.1) Si el volum és inferior a 20ml→ pipeta
2.2) si el volum és major a 20ml→ proveta
3) Es tria un matràs aforat en funció del volum que es vol preparar de dissolucio i si no hi ha
cap matras del volum desitjat s’agafa un de volum superior
4) S'introdueix aprox. la meitat de dissolvent dins del matràs aforat. A continuació, s’introdueix
el solut molt poc a poc mentres es barreja.
5) S’acaba d’omplir el matràs aforat amb el dissolvent i el final s’omple amb comptagotes o
pipetes pasteur per enrasar.
PER EVITAR ESQUITXAMENTS
Si el solut és un àcid concentrat per evitar que salpiqui s’agafa un matràs aforat i molt poc a poc
introduïm l'àcid, on hi ha l’aigua. NO ES POT FER DEL REVÉS
Dispersions col·loïdals
SUSPENSiÓ: Tenim una certa quantitat de pólvores fines, i les depositem en aigua i agitem la
barreja energèticament; primer veurem que les pólvores formen una mescla heterogènia amb
l'aigua i després es dipositen al fons. Pot durar més o menys temps depenent de la mida de les
partícules, com més grans més ràpid es dipositen
SOLUCiÓ: Dissolem clorur de sodi en aigua i els ions de sodi i clor on romanen en solució en la
dissolució sense precipitar
DISPERSiONS COL·LOÏDALS: Situació intermitja
dissolució col·loide suspensió
mida <1nm 1-100 nm > 100 mm
estabilitat si parcial no
, Dispersions col·loïdals
→ Les partícules disperses no són realment solubles, pero son prou petites per travessar qualsevol
filtre i per no sedimentar o fer-ho lentament. Hi ha dos tipus:
- Fase dispersa: Formada per agregats constituïts per moltes molecules juntes (micelles). ex
solut d'una dissolució
- Medi dispersant: Ex: dissolvent d'una dissolució
→ Les partícules son colpejades constantment per les molècules del medi dispersant. Això fa que si
són prou petites sedimentin al adquirir un moviment de xoc continu: moviment brownià
→ Una manera de distingir una dispersió d'una solució és mirar si tenen l'Efecte Tyndall: si fem
passar un feix de llum a través d'una solució autentica, no es ve la llum quan 1a travessa pera al
col•Ioide Ia llum es difon.
TIPUS INFORMACIÓ FASE MEDI
Aerosol Utilitzades per aplicar insecticides, sòlid/líquid gas
cosmetics, medicaments…
Gel Consistencia salida perquè les líquid sòlid
partícules son fibres allargades i
entrecreuades, que formen una malla
tridimensional amb buits interiors que
contenen el liquid
Sol Aparença de líquid viscosa líquid sòlid
Escuma Aparença esponjosa, en el gas es crea gas líquid
aquesta textura
Emulsió L'estabilitat de la dispersió es fa gràcies l´quid líquid
als embuisionants, són
substàncies que permeten mantenir
tots el líquids barrejats de
forma estable.
Reaccions químiques
Canvi físic i canvi químic
Canvi físic: canvi on la composició de la materia es mante invariable [H20 (1) + H20 (s)]
Canvi químic: canvi de la composició de la matèria, es manté variable
[C6H1206 + 02(g) -CO2(g) = H2,0 (l)] S’han reorganitzat!
En un canvi químic les substàncies que inicialment reaccionen es diuen reactius i les substàncies
que s'obtenen es diuen productes. Reactius → Producte
Preparació de dissolucions a partir d’altres dissolucions en el laboratori
Casos més freqüents:
- El solut és un sòlid i el dissolvent és un líquid
1) Fer els càlculs pertinents per saber quina massa de solut es necessita
2) Es mesura la massa en una balança (vidre de rellotge)
3) Es posa la massa mesurada en un vas de precipitats amb una mica de dissolvent, es
barreja i es posa en el matràs aforat. Aquesta operació es fa 2 o més vegades.
El matràs aforat (exacte) escollit ha de tenir el volum de la disolución que es vol preparar o
bé un volum superior.
4) S’acaba d’omplir el matràs aforat amb el dissolvent i les últimes gotes es posen amb
comptagotes o amb pipeta pasteur per evitar pasarnos d’enràs.
- El solut és un líquid i el dissolvent també (normalment passa quan el solut sigui un àcid)
1) Fer els càlculs pertinents per saber quin volum de solut s’ha d’agafar
2) Es mesura el solut (el volum):
2.1) Si el volum és inferior a 20ml→ pipeta
2.2) si el volum és major a 20ml→ proveta
3) Es tria un matràs aforat en funció del volum que es vol preparar de dissolucio i si no hi ha
cap matras del volum desitjat s’agafa un de volum superior
4) S'introdueix aprox. la meitat de dissolvent dins del matràs aforat. A continuació, s’introdueix
el solut molt poc a poc mentres es barreja.
5) S’acaba d’omplir el matràs aforat amb el dissolvent i el final s’omple amb comptagotes o
pipetes pasteur per enrasar.
PER EVITAR ESQUITXAMENTS
Si el solut és un àcid concentrat per evitar que salpiqui s’agafa un matràs aforat i molt poc a poc
introduïm l'àcid, on hi ha l’aigua. NO ES POT FER DEL REVÉS
Dispersions col·loïdals
SUSPENSiÓ: Tenim una certa quantitat de pólvores fines, i les depositem en aigua i agitem la
barreja energèticament; primer veurem que les pólvores formen una mescla heterogènia amb
l'aigua i després es dipositen al fons. Pot durar més o menys temps depenent de la mida de les
partícules, com més grans més ràpid es dipositen
SOLUCiÓ: Dissolem clorur de sodi en aigua i els ions de sodi i clor on romanen en solució en la
dissolució sense precipitar
DISPERSiONS COL·LOÏDALS: Situació intermitja
dissolució col·loide suspensió
mida <1nm 1-100 nm > 100 mm
estabilitat si parcial no
, Dispersions col·loïdals
→ Les partícules disperses no són realment solubles, pero son prou petites per travessar qualsevol
filtre i per no sedimentar o fer-ho lentament. Hi ha dos tipus:
- Fase dispersa: Formada per agregats constituïts per moltes molecules juntes (micelles). ex
solut d'una dissolució
- Medi dispersant: Ex: dissolvent d'una dissolució
→ Les partícules son colpejades constantment per les molècules del medi dispersant. Això fa que si
són prou petites sedimentin al adquirir un moviment de xoc continu: moviment brownià
→ Una manera de distingir una dispersió d'una solució és mirar si tenen l'Efecte Tyndall: si fem
passar un feix de llum a través d'una solució autentica, no es ve la llum quan 1a travessa pera al
col•Ioide Ia llum es difon.
TIPUS INFORMACIÓ FASE MEDI
Aerosol Utilitzades per aplicar insecticides, sòlid/líquid gas
cosmetics, medicaments…
Gel Consistencia salida perquè les líquid sòlid
partícules son fibres allargades i
entrecreuades, que formen una malla
tridimensional amb buits interiors que
contenen el liquid
Sol Aparença de líquid viscosa líquid sòlid
Escuma Aparença esponjosa, en el gas es crea gas líquid
aquesta textura
Emulsió L'estabilitat de la dispersió es fa gràcies l´quid líquid
als embuisionants, són
substàncies que permeten mantenir
tots el líquids barrejats de
forma estable.
Reaccions químiques
Canvi físic i canvi químic
Canvi físic: canvi on la composició de la materia es mante invariable [H20 (1) + H20 (s)]
Canvi químic: canvi de la composició de la matèria, es manté variable
[C6H1206 + 02(g) -CO2(g) = H2,0 (l)] S’han reorganitzat!
En un canvi químic les substàncies que inicialment reaccionen es diuen reactius i les substàncies
que s'obtenen es diuen productes. Reactius → Producte