TITVS LIVIVS
Naixement: Pàdua (59 aC / 64 aC).
Estudis: Filosofia i retòrica.
Mort: Pàdua (17 dC).
· Va viatjar a Roma, va estar al cercle íntim d’August. Va ser professor de Claudi.
· No l’interessava la política.
· AB URBE CONDITA.
Obra en prosa que redactava la història de Roma des dels antecedents i la
fundació de la ciutat, fins la mort de Drus; malgrat que es creu que volia acabar amb la
de August (va morir abans).
Va estar 40 anys escrivint aquesta obra, que constava de 142 llibres però a l’actualitat
ens han arribar de l’1 al 10 i del 20 al 45.
Estaba dividida en grups de 10 llibres; els primers parlen de la fundació de la ciutat fins la
guerra amb Pirrus; del 20 al 45 es parla de la 2ª Guerra Púnica fins la submissió de
Macedònia.
L’obra era tan extensa que resultava impossible la circulació entre els estudiosos, aquest
fet ha pogut causar la seva pèrdua. Per remediar això van crear-se resums de cada
llibre; gràcies a ells coneixem el contingut de la resta de llibres. L’original era tan extens
que no cabia a la biblioteca.
Anàlisi de l’obra:
1. Exaltació a Roma. Tit Livi pretén glorificar el passat de Roma. Està orgullós de la
seva nació i segueix el programa d’August. Mostra que està d’acord amb aquest
programa, tal i com ho van fer Horaci (Odes), Properci (Elegies) i Virgili (Eneida). És
de la mateixa ciutat que Virgili ambdós comparteixen entusiasme pel poder de
Roma. Les seves obres són les més importants en quant a la exaltació de Roma.
August l’anomenava Pompeianus.
2. Concepció moralista de la història. Pensa que la seva història és un mirall, un
conjunt d’exemples i models per imitar els bons i evitar els dolents.
3. Fonts i mètode. Utilitzava fonts antigues per redactar els seus llibres. Escrivia una
primera versió i després l’anava completant i corregint amb les opinions d’altres
autors. Es diu que donava la raó als testimonis més antics i nombrosos, malgrat que
en certes ocasions les seves percepcions semblin falses. La falta de visió crítica no
Naixement: Pàdua (59 aC / 64 aC).
Estudis: Filosofia i retòrica.
Mort: Pàdua (17 dC).
· Va viatjar a Roma, va estar al cercle íntim d’August. Va ser professor de Claudi.
· No l’interessava la política.
· AB URBE CONDITA.
Obra en prosa que redactava la història de Roma des dels antecedents i la
fundació de la ciutat, fins la mort de Drus; malgrat que es creu que volia acabar amb la
de August (va morir abans).
Va estar 40 anys escrivint aquesta obra, que constava de 142 llibres però a l’actualitat
ens han arribar de l’1 al 10 i del 20 al 45.
Estaba dividida en grups de 10 llibres; els primers parlen de la fundació de la ciutat fins la
guerra amb Pirrus; del 20 al 45 es parla de la 2ª Guerra Púnica fins la submissió de
Macedònia.
L’obra era tan extensa que resultava impossible la circulació entre els estudiosos, aquest
fet ha pogut causar la seva pèrdua. Per remediar això van crear-se resums de cada
llibre; gràcies a ells coneixem el contingut de la resta de llibres. L’original era tan extens
que no cabia a la biblioteca.
Anàlisi de l’obra:
1. Exaltació a Roma. Tit Livi pretén glorificar el passat de Roma. Està orgullós de la
seva nació i segueix el programa d’August. Mostra que està d’acord amb aquest
programa, tal i com ho van fer Horaci (Odes), Properci (Elegies) i Virgili (Eneida). És
de la mateixa ciutat que Virgili ambdós comparteixen entusiasme pel poder de
Roma. Les seves obres són les més importants en quant a la exaltació de Roma.
August l’anomenava Pompeianus.
2. Concepció moralista de la història. Pensa que la seva història és un mirall, un
conjunt d’exemples i models per imitar els bons i evitar els dolents.
3. Fonts i mètode. Utilitzava fonts antigues per redactar els seus llibres. Escrivia una
primera versió i després l’anava completant i corregint amb les opinions d’altres
autors. Es diu que donava la raó als testimonis més antics i nombrosos, malgrat que
en certes ocasions les seves percepcions semblin falses. La falta de visió crítica no
