JÚLIA ALSINA FIGUERAS
anatomOfisiolOgia
SISTEMA RENAL
I URINARI
1r Infermeria
, TEMA 1. SISTEMA RENAL I URINARI
SISTEMA RENAL
1. EL SISTEMA EXCRETOR
1.1 INTRODUCCIÓ I FUNCIONS PRINCIPALS
El sistema excretor és el conjunt d’òrgans i glàndules encarregats de mantenir l’homeòstasi de
l’organisme, especialment pel que fa a l’equilibri químic intern i al balanç hidrosalí. La seva funció
principal consisteix a extreure de la sang els productes de rebuig derivats del metabolisme cel·lular i
eliminar-los a l’exterior, evitant així l’acumulació de substàncies perjudicials o innecessàries.
Entre aquestes substàncies de rebuig destaquen la urea, la creatinina, l’àcid úric, l’excés d’aigua i
sals minerals, així com el diòxid de carboni (CO₂).
Mecanismes homeostàtics
El sistema excretor participa en diversos mecanismes de regulació interna:
1. Manteniment de la pressió osmòtica: es duu a terme principalment a través dels ronyons,
que regulen la quantitat d’aigua i sals minerals presents a l’organisme.
2. Regulació de la temperatura corporal: es produeix mitjançant la sudoració i la regulació del
flux sanguini perifèric.
3. Regulació del pH sanguini: s’aconsegueix gràcies als sistemes tampó i a la capacitat renal
d’eliminar ions hidrogen (H⁺) o retenir bicarbonat (HCO₃⁻) segons les necessitats de
l’organisme. El pH sanguini es troba entre 7,35 i 7,45 (si hi ha variacions podem tenir
problemes d’alcalosi o acidosi)
4. Coordinació química mitjançant hormones: determinades substàncies, com la glucosa, són
regulades per hormones com la insulina i el glucagó, contribuint així al manteniment de
l’equilibri intern.
Quan es produeix una alteració en l’equilibri intern, aquests mecanismes activen processos
compensatoris amb la finalitat de restablir les condicions fisiològiques normals.
1
,1.2 ANATOMIA DEL SISTEMA EXCRETOR: ÒRGANS I GLÀNDULES QUE PARTICIPEN EN L’EXCRECIÓ
El sistema excretor està format per diversos òrgans i glàndules que participen en el procés
d’excreció, és a dir, en l’eliminació de substàncies de rebuig procedents del metabolisme i en el
manteniment de l’homeòstasi.
Òrgans i estructures principals
● Pulmons: mitjançant la respiració, eliminen el diòxid de carboni (CO₂), producte residual del
metabolisme cel·lular.
● Aparell digestiu (fetge): el fetge participa en la desintoxicació i en la transformació de
substàncies químiques derivades dels nutrients. A través de la femta, s’eliminen determinats
productes tòxics resultants d’aquestes transformacions.
● Glàndules sudorípares: mitjançant la suor, contribueixen a l’eliminació d’aigua, sals
minerals i petites quantitats de substàncies tòxiques, a més de participar en la regulació de
la temperatura corporal.
● Ronyons: a través de la formació d’orina, excreten components tòxics presents a la sang,
com la urea i la creatinina, i regulen la concentració de sals, ions i aigua, essent fonamentals
en el manteniment de l’equilibri hidrosalí i del pH sanguini.
1.3 PRINCIPALS PRODUCTES EXCRETATS A NIVELL RENAL
Urea: La urea és el principal producte de desfeta dels compostos nitrogenats. Es produeix al fetge
com a resultat de la degradació dels aminoàcids i s’elimina majoritàriament a través de l’orina.
Àcid úric: L’àcid úric és un producte de desfeta derivat del metabolisme de les purines, que formen
part dels àcids nucleics (ADN i ARN). Es produeix principalment al fetge i s’excreta en petites
quantitats pels ronyons mitjançant l’orina. Quan s’acumula en excés pot provocar hiperuricèmia i
malalties com la gota.
Aigua: L’aigua es genera en part durant la respiració cel·lular, procés que té lloc en totes les cèl·lules
de l’organisme. S’excreta principalment pels ronyons, però també a través de la femta, la suor i la
respiració pulmonar.
Creatinina: La creatinina és una substància produïda pel metabolisme muscular, concretament per
la degradació de la creatina. La seva eliminació renal és constant i s’utilitza com a indicador de la
funció renal.
2
, Electròlits: Els electròlits són substàncies minerals essencials que es troben en forma d’ions. Els
principals regulats i excretats pels ronyons són:
● Sodi (Na⁺)
● Potassi (K⁺)
● Fòsfor (principalment en forma de fosfats)
1.4 BALANÇ HÍDRIC
El sistema renal té un paper fonamental en el manteniment del balanç hídric, és a dir, en l’equilibri
entre les entrades i les sortides d’aigua del cos.
Entrades – Sortides = Balanç hídric
DISTRIBUCIÓ DE L'AIGUA CORPORAL
● En l’adult, aproximadament el 60% del pes corporal és aigua.
● En el nounat, arriba fins al 80% del pes corporal.
L’aigua corporal es distribueix en diferents compartiments:
Líquid intracel·lular (LIC)
Representa aproximadament el 33–40% del pes corporal, és el líquid situat dins de les cèl·lules i, és
el compartiment més gran.
Líquid extracel·lular (LEC)
És el líquid situat fora de les cèl·lules i es divideix en:
● Plasma o líquid intravascular → aproximadament 4% del pes corporal.
● Líquid intersticial → aproximadament 10% del pes corporal.
● Altres líquids específics:
○ Líquid del tracte gastrointestinal
○ Líquid cefalorraquidi
○ Líquid articular, pericàrdic i pleural
3
anatomOfisiolOgia
SISTEMA RENAL
I URINARI
1r Infermeria
, TEMA 1. SISTEMA RENAL I URINARI
SISTEMA RENAL
1. EL SISTEMA EXCRETOR
1.1 INTRODUCCIÓ I FUNCIONS PRINCIPALS
El sistema excretor és el conjunt d’òrgans i glàndules encarregats de mantenir l’homeòstasi de
l’organisme, especialment pel que fa a l’equilibri químic intern i al balanç hidrosalí. La seva funció
principal consisteix a extreure de la sang els productes de rebuig derivats del metabolisme cel·lular i
eliminar-los a l’exterior, evitant així l’acumulació de substàncies perjudicials o innecessàries.
Entre aquestes substàncies de rebuig destaquen la urea, la creatinina, l’àcid úric, l’excés d’aigua i
sals minerals, així com el diòxid de carboni (CO₂).
Mecanismes homeostàtics
El sistema excretor participa en diversos mecanismes de regulació interna:
1. Manteniment de la pressió osmòtica: es duu a terme principalment a través dels ronyons,
que regulen la quantitat d’aigua i sals minerals presents a l’organisme.
2. Regulació de la temperatura corporal: es produeix mitjançant la sudoració i la regulació del
flux sanguini perifèric.
3. Regulació del pH sanguini: s’aconsegueix gràcies als sistemes tampó i a la capacitat renal
d’eliminar ions hidrogen (H⁺) o retenir bicarbonat (HCO₃⁻) segons les necessitats de
l’organisme. El pH sanguini es troba entre 7,35 i 7,45 (si hi ha variacions podem tenir
problemes d’alcalosi o acidosi)
4. Coordinació química mitjançant hormones: determinades substàncies, com la glucosa, són
regulades per hormones com la insulina i el glucagó, contribuint així al manteniment de
l’equilibri intern.
Quan es produeix una alteració en l’equilibri intern, aquests mecanismes activen processos
compensatoris amb la finalitat de restablir les condicions fisiològiques normals.
1
,1.2 ANATOMIA DEL SISTEMA EXCRETOR: ÒRGANS I GLÀNDULES QUE PARTICIPEN EN L’EXCRECIÓ
El sistema excretor està format per diversos òrgans i glàndules que participen en el procés
d’excreció, és a dir, en l’eliminació de substàncies de rebuig procedents del metabolisme i en el
manteniment de l’homeòstasi.
Òrgans i estructures principals
● Pulmons: mitjançant la respiració, eliminen el diòxid de carboni (CO₂), producte residual del
metabolisme cel·lular.
● Aparell digestiu (fetge): el fetge participa en la desintoxicació i en la transformació de
substàncies químiques derivades dels nutrients. A través de la femta, s’eliminen determinats
productes tòxics resultants d’aquestes transformacions.
● Glàndules sudorípares: mitjançant la suor, contribueixen a l’eliminació d’aigua, sals
minerals i petites quantitats de substàncies tòxiques, a més de participar en la regulació de
la temperatura corporal.
● Ronyons: a través de la formació d’orina, excreten components tòxics presents a la sang,
com la urea i la creatinina, i regulen la concentració de sals, ions i aigua, essent fonamentals
en el manteniment de l’equilibri hidrosalí i del pH sanguini.
1.3 PRINCIPALS PRODUCTES EXCRETATS A NIVELL RENAL
Urea: La urea és el principal producte de desfeta dels compostos nitrogenats. Es produeix al fetge
com a resultat de la degradació dels aminoàcids i s’elimina majoritàriament a través de l’orina.
Àcid úric: L’àcid úric és un producte de desfeta derivat del metabolisme de les purines, que formen
part dels àcids nucleics (ADN i ARN). Es produeix principalment al fetge i s’excreta en petites
quantitats pels ronyons mitjançant l’orina. Quan s’acumula en excés pot provocar hiperuricèmia i
malalties com la gota.
Aigua: L’aigua es genera en part durant la respiració cel·lular, procés que té lloc en totes les cèl·lules
de l’organisme. S’excreta principalment pels ronyons, però també a través de la femta, la suor i la
respiració pulmonar.
Creatinina: La creatinina és una substància produïda pel metabolisme muscular, concretament per
la degradació de la creatina. La seva eliminació renal és constant i s’utilitza com a indicador de la
funció renal.
2
, Electròlits: Els electròlits són substàncies minerals essencials que es troben en forma d’ions. Els
principals regulats i excretats pels ronyons són:
● Sodi (Na⁺)
● Potassi (K⁺)
● Fòsfor (principalment en forma de fosfats)
1.4 BALANÇ HÍDRIC
El sistema renal té un paper fonamental en el manteniment del balanç hídric, és a dir, en l’equilibri
entre les entrades i les sortides d’aigua del cos.
Entrades – Sortides = Balanç hídric
DISTRIBUCIÓ DE L'AIGUA CORPORAL
● En l’adult, aproximadament el 60% del pes corporal és aigua.
● En el nounat, arriba fins al 80% del pes corporal.
L’aigua corporal es distribueix en diferents compartiments:
Líquid intracel·lular (LIC)
Representa aproximadament el 33–40% del pes corporal, és el líquid situat dins de les cèl·lules i, és
el compartiment més gran.
Líquid extracel·lular (LEC)
És el líquid situat fora de les cèl·lules i es divideix en:
● Plasma o líquid intravascular → aproximadament 4% del pes corporal.
● Líquid intersticial → aproximadament 10% del pes corporal.
● Altres líquids específics:
○ Líquid del tracte gastrointestinal
○ Líquid cefalorraquidi
○ Líquid articular, pericàrdic i pleural
3
