1. PLATIHELMINTS
Formen part del clade dels bilaterals i triblastics. La bilateralitat va lligada a la cefalització. Són
protostomats, per tant el blastòpor origina la boca, la segmentació és espiral, el mesoderma es forma a
partir del mesentoblast i el celoma es forma per esquizocèlia (sinapomorfies dels protostomats). Es
classifiquen dins del grup dels lofotrocozous.
1.1.Característiques
Són polifilètics, són animals amb simetria bilateral triblàstics acelomats. Són animals allargats i aplanats
dorsoventralment. Presenten un digestiu complex incomplet ja que no tenen anus, en alguns grups
aquest digestiu pot faltar (pèrdua secundària). Apareixen òrgans excretors (protonefrids) a diferència
dels cnidaris.
1.2.Nivell d’organització corporal
Tenen mobilitat, cosa que implica una despesa energètica. Manquen de sistema circulatori ni òrgans
especialitzats en intercanvi de gasos. El fet de ser petits i aplanats els ajuda a superar aquestes
dificultats. La superfície del cos serveix per poder intercanviar els gasos, que implica que la superfície es
trobi altament hidratada. La majoria d’aquests animals són aquàtics i els pocs terrestres habiten en
ambient humits i foscos per evitar la dessecació.
1.3.Turbel·laris
Són els platihelmints de vida lliure i aquàtics. Són aplanats, ovalats i amples. Presenten una regió
anterior on apareixen uns òrgans sensorials, com les taques oculars o les aurícules (porten una sèrie
d’estructures quimioreceptores). La boca es troba a una regió ventral al mig del cos i a l’interior trobem
una faringe. La paret del cos s’organitza en epidermis, musculatura desenvolupada, gastroderma i
faringe. Normalment són ciliats, especialment a la part ventral ja que tenen funció locomotora.
- Epidermis: capa de cèl·lules epidèrmiques més
externa
- Musculatura: trobem 4 capes (de fora a dins):
circular, obliqua, longitudinal i dorsoventral
(quan es contrau l’animal s’aplana i ajuda a disminuir la distància de difusió)
- Parènquima: omple tot l’espai entre òrgans de l’animal. Està format per un teixit conjuntiu amb
nombrosos tipus cel·lulars. Les cèl·lules glandulars estan en contacte amb la musculatura i produeixen
mucus.
1
Formen part del clade dels bilaterals i triblastics. La bilateralitat va lligada a la cefalització. Són
protostomats, per tant el blastòpor origina la boca, la segmentació és espiral, el mesoderma es forma a
partir del mesentoblast i el celoma es forma per esquizocèlia (sinapomorfies dels protostomats). Es
classifiquen dins del grup dels lofotrocozous.
1.1.Característiques
Són polifilètics, són animals amb simetria bilateral triblàstics acelomats. Són animals allargats i aplanats
dorsoventralment. Presenten un digestiu complex incomplet ja que no tenen anus, en alguns grups
aquest digestiu pot faltar (pèrdua secundària). Apareixen òrgans excretors (protonefrids) a diferència
dels cnidaris.
1.2.Nivell d’organització corporal
Tenen mobilitat, cosa que implica una despesa energètica. Manquen de sistema circulatori ni òrgans
especialitzats en intercanvi de gasos. El fet de ser petits i aplanats els ajuda a superar aquestes
dificultats. La superfície del cos serveix per poder intercanviar els gasos, que implica que la superfície es
trobi altament hidratada. La majoria d’aquests animals són aquàtics i els pocs terrestres habiten en
ambient humits i foscos per evitar la dessecació.
1.3.Turbel·laris
Són els platihelmints de vida lliure i aquàtics. Són aplanats, ovalats i amples. Presenten una regió
anterior on apareixen uns òrgans sensorials, com les taques oculars o les aurícules (porten una sèrie
d’estructures quimioreceptores). La boca es troba a una regió ventral al mig del cos i a l’interior trobem
una faringe. La paret del cos s’organitza en epidermis, musculatura desenvolupada, gastroderma i
faringe. Normalment són ciliats, especialment a la part ventral ja que tenen funció locomotora.
- Epidermis: capa de cèl·lules epidèrmiques més
externa
- Musculatura: trobem 4 capes (de fora a dins):
circular, obliqua, longitudinal i dorsoventral
(quan es contrau l’animal s’aplana i ajuda a disminuir la distància de difusió)
- Parènquima: omple tot l’espai entre òrgans de l’animal. Està format per un teixit conjuntiu amb
nombrosos tipus cel·lulars. Les cèl·lules glandulars estan en contacte amb la musculatura i produeixen
mucus.
1