Represa cultural a Catalunya:
Fets del Palau de la Música (1960).
“Volem Bisbes Catalans”
Crisi de la dictadura
Política:
1973: Luís Carrero Blanco President Govern. Tecnòcrates, reformistes, famílies
règim d’acord en ell. Assassinat: 20 desembre 1973, atemptat d’ETA a Madrid.
Enfrontaments entre immobilistes i oberturistes (reformistes) més evidents.
Immobilistes: no canvis ni reformes. Oberturistes: més reformes i canvis.
Immobilistes anaven guanyant posicions, imposen les seves tesis.
Dins immobilistes hi havia el grup més dur: Búnquer: polítics més immobilistes:
militars, gent de Falange, recalcitrants, els més intransigents.
Gener 1974: Carlos Arias Navarro President Govern. Pretenia unir immobilistes i
oberturistes. Programa polític conegut com “Espíritu del 12 de Febrero” (dia que va
dir el seu discurs). Discurs on vols canvi, oberturista. Pluralisme polític:
Volia fer llei que permetés escollir a la gent als seus alcaldes i augmentar poder
dels procuradors. A més d’una llei de reforma sindical i una d’associacions
polítiques.
Per immobilistes era un perill.
Immobilistes imposen les seves tesis.
Franco a punt de morir.
Anys 70: augmenta la conflictivitat, protestes obreres i d’estudiants, vagues...
1971: Creada Assemblea de Catalunya.: agrupava totes les forces d’oposició
catalanes: partits, sindicats, associacions de veïns, culturals... Lema: “Llibertat,
Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Objectius:
o Amnistia per tots els presos polítics
o Que tornin les llibertats democràtiques
o Restabliment de l’estatut de 1932
o Coordinació d’acció amb la resta de pobles de l’Estat Espanyol.
1974: iniciativa del partit comunista d’Espanya PCE: es crea Junta Democràtica
d’Espanya. Dins: partit comunista, comissions obreres, partits d’esquerra, i també
hi havia personalitats de la dreta.
1975: Iniciativa del PSOE: Plataforma de Convergència Democràtica.
1976: s’ajunten: “La Platajunta”
1974: Cada cop més atemptats de l’ETA, com el GRAPO i del FRAP.
, GRAPO (Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre, caire anarquista)
i FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriota, marxista Leninista) : grups
anarquistes d’ultra esquerra.
Estat augmenta repressió
Franco executa l’any 1974 a Salvador Puig Antich.
Estat d’excepció va continuar fins al final de la dictadura.
La mort del dictador:
1974-1975: avança el seu estat a pitjor. No podia exercir com a cap de l’estat.
La malaltia es va agreujar amb el conflicte del Sàhara.
En el Sàhara Occidental es van descobrir jaciments de fosfats. Tothom volia aquell
territori, però l’any 1973 va sorgir allà un grup anomenat “Frente Polisario”, lluitava
per la independència de colònia. Volia organitzar un referèndum per auto
terminació.
El rei de Marroc Hassan II, aprofitant la situació d’Espanya i l’estat de Franco
decideix organitzar la Marxa Verda: una invasió “pacífica” de Sàhara occidental.
Va ser una invasió del Sàhara per part del Marroc i Espanya ha de marxar.
Espanya abandona als saharawis
14 desembre: signen acords de Madrid, Sàhara quedava repartit entre Mauritània i
el Marroc.
Avui en dia el Front Polisario i la ONU reivindica la celebració d’un referèndum
Franco va morir el 20 de novembre de 1975 amb la convicció de que ho havia
deixat tot ben lligat.
Transició, democràcia i autonomia.
Transició: 1975- 1978: període polític en el qual es van desmuntant les estructures de
l’estat franquista i s’imposen estructures de l’estat democràtic. Franco quan està mort, 3
alternatives polítiques:
Immobilisme: defensen que tot ha e continuar igual, no canvis.
Reformisme: gent dedins el règim de Franco que creu que s’han de fer alguns
canvis “Tímida democratització”
Rupturisme: aquells que consideren que s’ha de trencar amb la dictadura i
construir nou sistema democràtic (forces d’oposició).
22 novembre 1975: dos dies després de la mort de Franco, Joan Carles: rei
d’Espanya (Llei de Successió) amb el nom de Joan Carles I.
Rei considera que Carlos Arias Navarro ha de seguir al poder. Va formar govern
amb reformistes com Fraga.
Fets del Palau de la Música (1960).
“Volem Bisbes Catalans”
Crisi de la dictadura
Política:
1973: Luís Carrero Blanco President Govern. Tecnòcrates, reformistes, famílies
règim d’acord en ell. Assassinat: 20 desembre 1973, atemptat d’ETA a Madrid.
Enfrontaments entre immobilistes i oberturistes (reformistes) més evidents.
Immobilistes: no canvis ni reformes. Oberturistes: més reformes i canvis.
Immobilistes anaven guanyant posicions, imposen les seves tesis.
Dins immobilistes hi havia el grup més dur: Búnquer: polítics més immobilistes:
militars, gent de Falange, recalcitrants, els més intransigents.
Gener 1974: Carlos Arias Navarro President Govern. Pretenia unir immobilistes i
oberturistes. Programa polític conegut com “Espíritu del 12 de Febrero” (dia que va
dir el seu discurs). Discurs on vols canvi, oberturista. Pluralisme polític:
Volia fer llei que permetés escollir a la gent als seus alcaldes i augmentar poder
dels procuradors. A més d’una llei de reforma sindical i una d’associacions
polítiques.
Per immobilistes era un perill.
Immobilistes imposen les seves tesis.
Franco a punt de morir.
Anys 70: augmenta la conflictivitat, protestes obreres i d’estudiants, vagues...
1971: Creada Assemblea de Catalunya.: agrupava totes les forces d’oposició
catalanes: partits, sindicats, associacions de veïns, culturals... Lema: “Llibertat,
Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Objectius:
o Amnistia per tots els presos polítics
o Que tornin les llibertats democràtiques
o Restabliment de l’estatut de 1932
o Coordinació d’acció amb la resta de pobles de l’Estat Espanyol.
1974: iniciativa del partit comunista d’Espanya PCE: es crea Junta Democràtica
d’Espanya. Dins: partit comunista, comissions obreres, partits d’esquerra, i també
hi havia personalitats de la dreta.
1975: Iniciativa del PSOE: Plataforma de Convergència Democràtica.
1976: s’ajunten: “La Platajunta”
1974: Cada cop més atemptats de l’ETA, com el GRAPO i del FRAP.
, GRAPO (Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre, caire anarquista)
i FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriota, marxista Leninista) : grups
anarquistes d’ultra esquerra.
Estat augmenta repressió
Franco executa l’any 1974 a Salvador Puig Antich.
Estat d’excepció va continuar fins al final de la dictadura.
La mort del dictador:
1974-1975: avança el seu estat a pitjor. No podia exercir com a cap de l’estat.
La malaltia es va agreujar amb el conflicte del Sàhara.
En el Sàhara Occidental es van descobrir jaciments de fosfats. Tothom volia aquell
territori, però l’any 1973 va sorgir allà un grup anomenat “Frente Polisario”, lluitava
per la independència de colònia. Volia organitzar un referèndum per auto
terminació.
El rei de Marroc Hassan II, aprofitant la situació d’Espanya i l’estat de Franco
decideix organitzar la Marxa Verda: una invasió “pacífica” de Sàhara occidental.
Va ser una invasió del Sàhara per part del Marroc i Espanya ha de marxar.
Espanya abandona als saharawis
14 desembre: signen acords de Madrid, Sàhara quedava repartit entre Mauritània i
el Marroc.
Avui en dia el Front Polisario i la ONU reivindica la celebració d’un referèndum
Franco va morir el 20 de novembre de 1975 amb la convicció de que ho havia
deixat tot ben lligat.
Transició, democràcia i autonomia.
Transició: 1975- 1978: període polític en el qual es van desmuntant les estructures de
l’estat franquista i s’imposen estructures de l’estat democràtic. Franco quan està mort, 3
alternatives polítiques:
Immobilisme: defensen que tot ha e continuar igual, no canvis.
Reformisme: gent dedins el règim de Franco que creu que s’han de fer alguns
canvis “Tímida democratització”
Rupturisme: aquells que consideren que s’ha de trencar amb la dictadura i
construir nou sistema democràtic (forces d’oposició).
22 novembre 1975: dos dies després de la mort de Franco, Joan Carles: rei
d’Espanya (Llei de Successió) amb el nom de Joan Carles I.
Rei considera que Carlos Arias Navarro ha de seguir al poder. Va formar govern
amb reformistes com Fraga.
