GUERRA CIVIL (1936-1939)
L'esclat de la guerra:
Alzamiento Nacional 17 juliol 1936, coronel Yagüe (cap legió) aixecar armes contra República a ciutat
de Melilla. Aquesta insurrecció es va estendre per tot el Marroc
Dia 18: Franco: Canàries, va cap la Península al front. Amb insurrecció van militars, carlins i
falangistes. Govern de la República va tardar en reaccionar davant d'aquests fets
Insurrecció: èxit a Canàries, Rif, punts d'Andalusia (Sevilla, Còrdova, Cadis i Granada), una part
des de Galícia fins les capitals Aragoneses, Eivissa i Mallorca.
No triomfa a l'Espanya industrial i urbana (BCN, Madrid, Sud, Astúries i País Basc.
President govern (Casares Quiroga) substituït per José Giral, dissol exèrcit República i repartir
armes a les milícies dels sindicats.
Feixistes creien que cop d'estat seria ràpid, fàcil i no resistència popular.
República pensà que tot controlar i que feixistes no suport. Tot això ràpid, va ser guerra 4 anys.
Fracàs de la insurrecció a Catalunya:
Dirigir cop a Cat: Goded. Suport civil escàs, lliga ppal partit conservador no suport insurrecció.
Goded i seus militars creien que majoria exèrcit i guàrdia civil del seu costat. Excés confiança va
ser negligència seva i no contava que generalitat reaccionés ràpid.
Govern generalitat dirigeix forces policials contra rebels i a Catalunya població civil mobilitzada
per partits i sindicats d'esquerra, i per tant van poder aturar la insurrecció.
Goded es va haver de rendir, capturat i empresonat.
Triomf popular posat d’exemple moral per la resistència espanyola contra els feixistes.
Companys agraeix a les milícies d'esquerra per haver aturat la insurrecció.
Consolidació dels dos bàndols:
Insurrectes (Nacionales):
Suport classes altes, sectors conservadors de la societat, monàrquics, catòlics, falangistes,
tradicionalistes (carlins) persones no volien reformes del bienni d'esquerres.
Contaven amb suport feixistes italians i dels nazis alemanys.
Es definien com a nacionals i com a ultracatòlics.
Volien conservar els seus privilegis.
Republicans (Rojos):
Suport classes populars, obrers, petita burgesia, camperols sense terra... Major part: afiliats a
partits d'esquerra, socialistes, comunistes, anarquistes.
Nomenats despectivament com a "rojos".
Intel·lectuals, artistes defensaven la legitimat de la República.
Volien destruir privilegis dels insurrectes.
El procés d'internacionalització de la guerra civil:
Esclat guerra: recó a nivell internacional.
Exterior: enfrontament entre forces democràtiques i revolucionaries, contra forces feixistes.
Opinió pública al costat republicà, partits obrers, progressistes i únic suport república: URSS.
Suport insurrectes: sectors catòlics Europa i Alemanya Hitler, Itàlia Mussolini, Portugal Salazar.
El vaticà es va pronunciar a favor de Franco.
França i Gran Bretanya: distant, ambigua, por a Hitler. Signen aliança: Comitè de no intervenció
agost 36, Londres: traïció República Espanyola i no comprar armament mentre Alemanya i Itàlia
ajudaven sense problema al bàndol feixista.
Ajuda exterior: Els insurrectes va rebre ajuda militar i econòmica d'Itàlia i Alemanya (avions, tancs...)
Alemanya: Legió Còndor (va usar Espanya com a camp de proves)
Itàlia: Corpo di Truppe Volontarie
Voluntaris portuguesos, irlandesos que solien ser feixistes o ultracatòlics
Largo Caballero: envia a la Unió Soviètica totes les restes d'or d'Espanya per comprar armament.
, GUERRA CIVIL (1936-1939)
Va ajudar a la República tàcticament
El partit comunista tindrà molta influència a la República després que la Unió Soviètica l'ajudi.
Brigades internacionals: moviment solidari antifeixista ajuda República: + 60.000 voluntaris.
Zona republicana:
Es va produir la revolució social
A les zones on la República va continuar es va produir un clima revolucionari
L'exèrcit tradicional es va desfer i els militars fidels de la República es van unir als voluntaris
L'estat republicà substituït x comitès revolucionaris de cada poble, ciutat i després a cada regió.
Catalunya:
President generalitat, Companys, 20 juliol convoca dirigents CNT i FAI agraint participació d'aturar cop
estat. Tots formen Comitè milícies antifeixistes envien tropes x alliberar capitals Aragoneses d feixistes.
Zona republicana: clima de repressió espontània contra sospitosos feixistes. Persecucions, requisar béns,
entrar presons a matar presos dretes (Primo Rivera: afusellat), assassinats, detencions il·legals, cremació
convents i esglésies gent fuig cap a zona franquista o estranger. Generalitat ajuda que gent marxés
Plànol econòmic a les zones republicanes:
Revolució social i col·lectivitzacions (comitè treballadors gestionen empreses i producció), es va
fer un decret de la indústria i del camp. Els amos estaven o fora del país o morts.
A vegades directament li comunicaven als empresaris
Catalunya:
Generalitat va donar cobertura legal a aquestes col·lectivitzacions
o Consell d'economia de Catalunya
o Un decret de les col·lectivitzacions que legalitzava aquest procés
Col·lectivitzacions d'indústria elevada i les agràries poc (minfunids)
Van funcionar i van mantenir l'activitat productiva a un nivell bo
Primer govern a les zones republicanes: Setembre 36 - maig 37: Francisco Largo Caballero
Finals estiu 36: partits decideixen moment tenir poder + gran i Largo Caballero forma a Madrid govern de
coalició: socialistes, republicans i comunistes. Mesos després incorporen anarquistes (Joan Peiró i
Frederica Montseny). Objectius:
Fer front als feixistes i organitzar millor la lluita contra ells
Largo Caballero: arribar a un pacte amb les forces burgeses i les obreres per guanyar la guerra
Eliminar les milícies i crear un exèrcit popular
S'aprova la llei de l'avortament al 1936
Catalunya:
Govern d'unitat/concentració (esquerres, republicans, comunistes i anarquistes): Josep Tarradelles.
Es va dissoldre el comitè de milícies antifeixistes per crear això, es tornen a crear els ajuntaments i
Catalunya va posar en marxa ràpidament un exèrcit popular de Catalunya eliminant les milícies.
- Els fets de maig del 37:
Pràcticament ha passat un any després de la guerra i els fracassos dins de la zona republicana no va
gaire bé, això posa de manifest que alguna cosa no s'està fent bé a nivell militar.
L'esclat de la guerra:
Alzamiento Nacional 17 juliol 1936, coronel Yagüe (cap legió) aixecar armes contra República a ciutat
de Melilla. Aquesta insurrecció es va estendre per tot el Marroc
Dia 18: Franco: Canàries, va cap la Península al front. Amb insurrecció van militars, carlins i
falangistes. Govern de la República va tardar en reaccionar davant d'aquests fets
Insurrecció: èxit a Canàries, Rif, punts d'Andalusia (Sevilla, Còrdova, Cadis i Granada), una part
des de Galícia fins les capitals Aragoneses, Eivissa i Mallorca.
No triomfa a l'Espanya industrial i urbana (BCN, Madrid, Sud, Astúries i País Basc.
President govern (Casares Quiroga) substituït per José Giral, dissol exèrcit República i repartir
armes a les milícies dels sindicats.
Feixistes creien que cop d'estat seria ràpid, fàcil i no resistència popular.
República pensà que tot controlar i que feixistes no suport. Tot això ràpid, va ser guerra 4 anys.
Fracàs de la insurrecció a Catalunya:
Dirigir cop a Cat: Goded. Suport civil escàs, lliga ppal partit conservador no suport insurrecció.
Goded i seus militars creien que majoria exèrcit i guàrdia civil del seu costat. Excés confiança va
ser negligència seva i no contava que generalitat reaccionés ràpid.
Govern generalitat dirigeix forces policials contra rebels i a Catalunya població civil mobilitzada
per partits i sindicats d'esquerra, i per tant van poder aturar la insurrecció.
Goded es va haver de rendir, capturat i empresonat.
Triomf popular posat d’exemple moral per la resistència espanyola contra els feixistes.
Companys agraeix a les milícies d'esquerra per haver aturat la insurrecció.
Consolidació dels dos bàndols:
Insurrectes (Nacionales):
Suport classes altes, sectors conservadors de la societat, monàrquics, catòlics, falangistes,
tradicionalistes (carlins) persones no volien reformes del bienni d'esquerres.
Contaven amb suport feixistes italians i dels nazis alemanys.
Es definien com a nacionals i com a ultracatòlics.
Volien conservar els seus privilegis.
Republicans (Rojos):
Suport classes populars, obrers, petita burgesia, camperols sense terra... Major part: afiliats a
partits d'esquerra, socialistes, comunistes, anarquistes.
Nomenats despectivament com a "rojos".
Intel·lectuals, artistes defensaven la legitimat de la República.
Volien destruir privilegis dels insurrectes.
El procés d'internacionalització de la guerra civil:
Esclat guerra: recó a nivell internacional.
Exterior: enfrontament entre forces democràtiques i revolucionaries, contra forces feixistes.
Opinió pública al costat republicà, partits obrers, progressistes i únic suport república: URSS.
Suport insurrectes: sectors catòlics Europa i Alemanya Hitler, Itàlia Mussolini, Portugal Salazar.
El vaticà es va pronunciar a favor de Franco.
França i Gran Bretanya: distant, ambigua, por a Hitler. Signen aliança: Comitè de no intervenció
agost 36, Londres: traïció República Espanyola i no comprar armament mentre Alemanya i Itàlia
ajudaven sense problema al bàndol feixista.
Ajuda exterior: Els insurrectes va rebre ajuda militar i econòmica d'Itàlia i Alemanya (avions, tancs...)
Alemanya: Legió Còndor (va usar Espanya com a camp de proves)
Itàlia: Corpo di Truppe Volontarie
Voluntaris portuguesos, irlandesos que solien ser feixistes o ultracatòlics
Largo Caballero: envia a la Unió Soviètica totes les restes d'or d'Espanya per comprar armament.
, GUERRA CIVIL (1936-1939)
Va ajudar a la República tàcticament
El partit comunista tindrà molta influència a la República després que la Unió Soviètica l'ajudi.
Brigades internacionals: moviment solidari antifeixista ajuda República: + 60.000 voluntaris.
Zona republicana:
Es va produir la revolució social
A les zones on la República va continuar es va produir un clima revolucionari
L'exèrcit tradicional es va desfer i els militars fidels de la República es van unir als voluntaris
L'estat republicà substituït x comitès revolucionaris de cada poble, ciutat i després a cada regió.
Catalunya:
President generalitat, Companys, 20 juliol convoca dirigents CNT i FAI agraint participació d'aturar cop
estat. Tots formen Comitè milícies antifeixistes envien tropes x alliberar capitals Aragoneses d feixistes.
Zona republicana: clima de repressió espontània contra sospitosos feixistes. Persecucions, requisar béns,
entrar presons a matar presos dretes (Primo Rivera: afusellat), assassinats, detencions il·legals, cremació
convents i esglésies gent fuig cap a zona franquista o estranger. Generalitat ajuda que gent marxés
Plànol econòmic a les zones republicanes:
Revolució social i col·lectivitzacions (comitè treballadors gestionen empreses i producció), es va
fer un decret de la indústria i del camp. Els amos estaven o fora del país o morts.
A vegades directament li comunicaven als empresaris
Catalunya:
Generalitat va donar cobertura legal a aquestes col·lectivitzacions
o Consell d'economia de Catalunya
o Un decret de les col·lectivitzacions que legalitzava aquest procés
Col·lectivitzacions d'indústria elevada i les agràries poc (minfunids)
Van funcionar i van mantenir l'activitat productiva a un nivell bo
Primer govern a les zones republicanes: Setembre 36 - maig 37: Francisco Largo Caballero
Finals estiu 36: partits decideixen moment tenir poder + gran i Largo Caballero forma a Madrid govern de
coalició: socialistes, republicans i comunistes. Mesos després incorporen anarquistes (Joan Peiró i
Frederica Montseny). Objectius:
Fer front als feixistes i organitzar millor la lluita contra ells
Largo Caballero: arribar a un pacte amb les forces burgeses i les obreres per guanyar la guerra
Eliminar les milícies i crear un exèrcit popular
S'aprova la llei de l'avortament al 1936
Catalunya:
Govern d'unitat/concentració (esquerres, republicans, comunistes i anarquistes): Josep Tarradelles.
Es va dissoldre el comitè de milícies antifeixistes per crear això, es tornen a crear els ajuntaments i
Catalunya va posar en marxa ràpidament un exèrcit popular de Catalunya eliminant les milícies.
- Els fets de maig del 37:
Pràcticament ha passat un any després de la guerra i els fracassos dins de la zona republicana no va
gaire bé, això posa de manifest que alguna cosa no s'està fent bé a nivell militar.
