2na república Espanyola i la Catalunya autònoma (1931-1936)
Període constituent:
12 d'abril del 1931- eleccions municipals per Almirall Aznar que van acabar guanyant els
signants del pacte de San Sebastià (PSOE, catalanistes d'esquerres, republicans). El 14 d'abril
a la ciutat d'Eibar els regidors van sortir al balcó i van proclamar la República, seguit per
altres ciutats que ho van imitar. La gent sortia al carrer amb banderes...
El rei Alfons XIII decideix marcar d'Espanya.
Es forma un govern provisional on formen part els signants del Pacte de San Sebastià.
Prenen les següents mesures: amnistia pels presos polítics, llibertats polítiques i sindicats...
A Catalunya Lluis Companys va sortir a l’ajuntament i va proclamar la república. A Catalunya
el percentatge de les esquerres va ser més gran i el gran triomfador de les eleccions
municipals va ser Esquerra Republicana de Catalunya.
Poques hores després, Francesc Macià surt al balcó de la Generalitat i proclama la república
catalana dintre de la federació de repúbliques ibèriques.
Indirectament declara la república federal considerant Catalunya com un estat més.
El govern va enviar una comissió per parlar amb Francesc Macià i li diuen que aquesta
decisió de fer una república federal no està feta però com a compensació Catalunya tindrà
autonomia de manera immediata.
Convoquen unes eleccions generals (1931) per fer un govern real. Les eleccions les tornen a
guanyar els partits d’esquerres. Més del 70% del cens (homes) van votar. Com a cap de
govern es va convocar a Niceto Alcalá Zamora.
Aquest govern va elaborar una nova constitució.
La constitució del 31 (octubre)
És una constitució força avançada al seu temps i té un caràcter democràtic i progressista.
Permet que les regions que vulguin puguin accedir a una autonomia
Hi ha una igualtat de tot davant de la llei
Poder legislatiu estava en mans de les Corts amb una sola cambra (Congrés de Diputats)
Poder executiu estava en mans del president del govern, del consell de ministres i del
president de la república
President de la república (cap d’estat)
President del govern (cap del govern)
Poder judicial estava en mans de jutges independents del poder polític
Ampli ventall de drets pels ciutadans com la igualtat davant de la llei
Majoria d’edat als 23 anys
Es concedeix el sufragi a la dona
, L’estat espanyol és un estat laïc: no hi ha cap religió oficial i per això s’accepta el
matrimoni civil i el divorci.
Les dretes es van oposar en alguns articles
L’aprovació de la constitució va ser complicada i va provocar una crisi al govern
Niceto Alcalá Zamora passa a ser president de la república
Manuel Azaña passa a ser cap de govern
Principals partits durant la república
Partits d'esquerres:
Izquierda Republicana
- Creat l’any 1934
- Fruit de la unió de diversos partits d’esquerres com Acción Republicana
- El seu líder era Manuel Azaña
- Partit d’àmbit estatal
- El votaven sobretot classes mitjanes i populars i alguns intel·lectuals
PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol)
- Partit antic
- Fundador Pablo Iglesias
- Els seus vots sortien de les classes treballadores
- Tenia dos corrents de pensament:
1. Socialdemòcrata:
Encapçalat per Julián Besteiro i Indalecio Prieto
Eren partidaris de fer més forta la república
2. Revolucionari: Francisco largo Caballero
Govern provisional
El Bienni d'Esquerres/Reformista (1931-1933)
President del govern Manuel Azaña
Reformes de la 2ª república: --> Bienni d'esquerres
Reforma religiosa:
Un dels objectius era secularitzar Espanya (que no hi hagi cap religió oficial ni
predominant)
Llibertat de cultes, secularitzar els cementiris, s'aprova el divorci i el casament civil
Llei de congregacions: (1933) consisteix en posar límit al poder dels ordres religiosos
i prohibia als ordres religiosos que es dediquessin a l'ensenyament
o Aquest reforma religiosa no va tenir el consens suficient i això va provocar
enfrontaments (es van cremar esglésies, cremar sacerdots...) Enfrontaments de
l'església amb el govern
, o Cardenal Vidal i Barraguer que es va posicionar al costat de la república. Altres
feien campanyes en contra la república com per exemple Cardenal Segura que
va criticar la república i va ser expulsat
o S'hi va oposar tota l'església espanyola i la societat catòlica espanyola
Reforma de l'exèrcit:
Una de les excuses de la reforma és que Azaña volia fer un exèrcit més professional i
més democràtic. Per fer-ho s'havia de reduir el nombre d'oficials per ser molt alt.
Llei de retir de l'oficialitat: (1931) tots aquells oficials que no vulguin jurar fidelitat a
la república es podran retirar cobrant el mateix sou.
Alguns es van retirar, però d'altres es van quedar i van jurar la república perquè els hi
agradava ser militar.
Els militars anomenats els "Africanistes" es van tornar en contra, perquè sortien
perjudicats per la llei. Ells tenien les millors armes, vivien amb un sou molt alt i com que
havien de pagar els sous dels que es retiraven, no podrien fer servir els diners per
beneficiar-los a ells.
Reforma agrària:
És una de les reformes més esperades pels camperols
L'economia espanyola era bàsicament agrària i gairebé la meitat de la població activa
espanyola treballava al camp (9 milions de persones aproximadament)
La majoria treballaven en latifundis cap al sud
Mesures:
Un dels primers decrets del govern d'esquerres va ser la prohibició de posar fi als
contractes d'arrendament.
Es va col·locar la jornada laboral a 8h al camp
Es va establir un salari mínim al camp
Llei de reforma agrària (1932) consistia en obligar a que les terres que podien ser
conreades ho estiguessin.
Si tens les terres conreades i correctament, no hi havia cap problema
Si les terres estaven conreades de manera deficient o terres que podien ser regades i no
ho estaven, aquestes podien ser expropiades per l'estat a canvi d'una indemnització
Si les terres que podien ser conreades i no ho estaven, serien expropiades sense
indemnització
IRA (Institut de Reforma Agrària) ---- l'objectiu d'expropiar aquestes terres era
repartir-les entre els camperols.
Se li va posar en contra tots els propietaris agrícoles i van usar tots els seus recursos
perquè no es portés a terme aquesta reforma.
Període constituent:
12 d'abril del 1931- eleccions municipals per Almirall Aznar que van acabar guanyant els
signants del pacte de San Sebastià (PSOE, catalanistes d'esquerres, republicans). El 14 d'abril
a la ciutat d'Eibar els regidors van sortir al balcó i van proclamar la República, seguit per
altres ciutats que ho van imitar. La gent sortia al carrer amb banderes...
El rei Alfons XIII decideix marcar d'Espanya.
Es forma un govern provisional on formen part els signants del Pacte de San Sebastià.
Prenen les següents mesures: amnistia pels presos polítics, llibertats polítiques i sindicats...
A Catalunya Lluis Companys va sortir a l’ajuntament i va proclamar la república. A Catalunya
el percentatge de les esquerres va ser més gran i el gran triomfador de les eleccions
municipals va ser Esquerra Republicana de Catalunya.
Poques hores després, Francesc Macià surt al balcó de la Generalitat i proclama la república
catalana dintre de la federació de repúbliques ibèriques.
Indirectament declara la república federal considerant Catalunya com un estat més.
El govern va enviar una comissió per parlar amb Francesc Macià i li diuen que aquesta
decisió de fer una república federal no està feta però com a compensació Catalunya tindrà
autonomia de manera immediata.
Convoquen unes eleccions generals (1931) per fer un govern real. Les eleccions les tornen a
guanyar els partits d’esquerres. Més del 70% del cens (homes) van votar. Com a cap de
govern es va convocar a Niceto Alcalá Zamora.
Aquest govern va elaborar una nova constitució.
La constitució del 31 (octubre)
És una constitució força avançada al seu temps i té un caràcter democràtic i progressista.
Permet que les regions que vulguin puguin accedir a una autonomia
Hi ha una igualtat de tot davant de la llei
Poder legislatiu estava en mans de les Corts amb una sola cambra (Congrés de Diputats)
Poder executiu estava en mans del president del govern, del consell de ministres i del
president de la república
President de la república (cap d’estat)
President del govern (cap del govern)
Poder judicial estava en mans de jutges independents del poder polític
Ampli ventall de drets pels ciutadans com la igualtat davant de la llei
Majoria d’edat als 23 anys
Es concedeix el sufragi a la dona
, L’estat espanyol és un estat laïc: no hi ha cap religió oficial i per això s’accepta el
matrimoni civil i el divorci.
Les dretes es van oposar en alguns articles
L’aprovació de la constitució va ser complicada i va provocar una crisi al govern
Niceto Alcalá Zamora passa a ser president de la república
Manuel Azaña passa a ser cap de govern
Principals partits durant la república
Partits d'esquerres:
Izquierda Republicana
- Creat l’any 1934
- Fruit de la unió de diversos partits d’esquerres com Acción Republicana
- El seu líder era Manuel Azaña
- Partit d’àmbit estatal
- El votaven sobretot classes mitjanes i populars i alguns intel·lectuals
PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol)
- Partit antic
- Fundador Pablo Iglesias
- Els seus vots sortien de les classes treballadores
- Tenia dos corrents de pensament:
1. Socialdemòcrata:
Encapçalat per Julián Besteiro i Indalecio Prieto
Eren partidaris de fer més forta la república
2. Revolucionari: Francisco largo Caballero
Govern provisional
El Bienni d'Esquerres/Reformista (1931-1933)
President del govern Manuel Azaña
Reformes de la 2ª república: --> Bienni d'esquerres
Reforma religiosa:
Un dels objectius era secularitzar Espanya (que no hi hagi cap religió oficial ni
predominant)
Llibertat de cultes, secularitzar els cementiris, s'aprova el divorci i el casament civil
Llei de congregacions: (1933) consisteix en posar límit al poder dels ordres religiosos
i prohibia als ordres religiosos que es dediquessin a l'ensenyament
o Aquest reforma religiosa no va tenir el consens suficient i això va provocar
enfrontaments (es van cremar esglésies, cremar sacerdots...) Enfrontaments de
l'església amb el govern
, o Cardenal Vidal i Barraguer que es va posicionar al costat de la república. Altres
feien campanyes en contra la república com per exemple Cardenal Segura que
va criticar la república i va ser expulsat
o S'hi va oposar tota l'església espanyola i la societat catòlica espanyola
Reforma de l'exèrcit:
Una de les excuses de la reforma és que Azaña volia fer un exèrcit més professional i
més democràtic. Per fer-ho s'havia de reduir el nombre d'oficials per ser molt alt.
Llei de retir de l'oficialitat: (1931) tots aquells oficials que no vulguin jurar fidelitat a
la república es podran retirar cobrant el mateix sou.
Alguns es van retirar, però d'altres es van quedar i van jurar la república perquè els hi
agradava ser militar.
Els militars anomenats els "Africanistes" es van tornar en contra, perquè sortien
perjudicats per la llei. Ells tenien les millors armes, vivien amb un sou molt alt i com que
havien de pagar els sous dels que es retiraven, no podrien fer servir els diners per
beneficiar-los a ells.
Reforma agrària:
És una de les reformes més esperades pels camperols
L'economia espanyola era bàsicament agrària i gairebé la meitat de la població activa
espanyola treballava al camp (9 milions de persones aproximadament)
La majoria treballaven en latifundis cap al sud
Mesures:
Un dels primers decrets del govern d'esquerres va ser la prohibició de posar fi als
contractes d'arrendament.
Es va col·locar la jornada laboral a 8h al camp
Es va establir un salari mínim al camp
Llei de reforma agrària (1932) consistia en obligar a que les terres que podien ser
conreades ho estiguessin.
Si tens les terres conreades i correctament, no hi havia cap problema
Si les terres estaven conreades de manera deficient o terres que podien ser regades i no
ho estaven, aquestes podien ser expropiades per l'estat a canvi d'una indemnització
Si les terres que podien ser conreades i no ho estaven, serien expropiades sense
indemnització
IRA (Institut de Reforma Agrària) ---- l'objectiu d'expropiar aquestes terres era
repartir-les entre els camperols.
Se li va posar en contra tots els propietaris agrícoles i van usar tots els seus recursos
perquè no es portés a terme aquesta reforma.