MAR GARCIA
Doc 01 Entrevista de Franco i Hitler en Hendaia.
FONT
Es tracta d’una font visual. Una fotografia en blanc i negre de l’entrevista de Franco i Hitler a
Hendaia, feta el 23 d’octubre de 1940, on apareixen els dos dictadors, Franco i Hitler,
donant-se la mà i on les seves cares expressen un sentiment d’alegria.
CONTEXTUALITZACIÓ
Després de la Guerra Civil, Francisco Franco, ja com a Cap de l'Estat, va decidir abandonar el
1940 la neutralitat que havia mantingut pel que fa al conflicte i va començar a no amagar les
seves simpaties pel bloc de l'Eix (compost per l'aliança entre Alemanya, Itàlia i Japó )
després de l'èxit de les tropes nazis en la seva invasió a França, al juny d'aquest mateix any.
Encara que aquesta postura va canviar, Espanya tenia reticències a enemistar-se amb
Anglaterra i els Estats Units per certa por a l'esdevenir de la guerra i per l'aprovisionament
que rebia. En aquest context, Adolf Hitler, Führer d'Alemanya, després de la invasió francesa
tenia com a objectiu debilitar la Gran Bretanya, i per a això veia com un pas estratègic el
control de la Mediterrània i la presa de Gibraltar, per la qual cosa, després de diverses
converses i viatges previs a terres germàniques per part del Ministre d'Exteriors i cunyat de
Franco, Ramón Serrano Suñer, es va concertar una cita entre el dictador espanyol i l'alemany
per negociar la intervenció i col·laboració d'Espanya en la guerra.
ANÀLISI
El 23 d'octubre de 1940, a l'estació de trens de Hendaia, va tenir lloc la trobada entre
Francisco Franco i Adolf Hitler, en el qual s'anava a decidir el futur del nostre país en la
Segona Guerra Mundial. El Canceller alemany era clar: Espanya havia d'entrar en la guerra
immediatament, integrant-se en l'Eix. En aquell moment, el Mediterrani era un enclavament
molt important per Hitler i per això poder controlar Gibraltar era imprescindible. A més, li
preocupava l'entrada d'Estats Units en la Guerra, per la qual cosa volia posicionar-se millor a
l'Atlàntic des de les Illes Canàries. Franco no anava a acceptar aquestes condicions,
sobretot després de la Guerra Civil, sense assegurar-se el abastiment de país i els territoris
francesos de el nord d'Àfrica. Amb ells i amb Gibraltar, es tindria el control comercial de
l'estret. Mai van arribar a acostar-les postures; a més, el començament de la campanya
contra l'URSS va acabar de refredar-ho, de manera que Espanya va poder mantenir de
manera oficial la seva neutralitat en la Segona Guerra Mundial.
, MAR GARCIA
Doc 04 Organigrama de l'Estat franquista, a partir de 1942
FONT
Es tracta d’un organigrama que mostra la formació de l’Estat franquista a partir de 1942.
L’organigrama ensenya l’organització d’aquest estat posicionat a Francisco Franco a dalt de
tot com a cap d’estat, seguit de els diferents poders que controlava.
CONTEXTUALITZACIÓ
Època de la dictadura franquista 1939, després de la guerra civil a partir de la declaració de
Francisco Franco al 1936. Una dictadura que va durar fins la seva mort l’any 1975.
ANÀLISI
L'estructura política respectava, aparentment, la divisió de poders, ja que hi havia un
executiu, un legislatiu i un poder judicial, però tots ells controlats directament pel cap de
l'Estat. A el front de el poder executiu es trobava el mateix Franco, com a cap d'Estat i de
Govern; ell nomenava i cessava als ministres i nomenava als governadors civils de les
províncies. El poder legislatiu, estava constituït per tres òrgans, amb atribucions merament
deliberatives: el Consell Nacional de el Moviment, Les Corts Espanyoles i el Consell del
Regne.
El Consell Nacional de el moviment era l'òrgan de control ideològic i polític de el règim,
format, en el seu origen, essencialment per membres de la Falange Espanyola
Tradicionalista i de les JONS, i presidit de forma vitalícia per Franco.
Les Corts Espanyoles, simulacre de Parlament democràtic, estaven constituïdes per
Procuradors, una part designats directament pel cabdill, una altra part elegits indirectament
com a representants de terç familiar, del terç del municipi i de el terç del sindicat, i una altra
part es completava amb membres nats en raó del seu càrrec.
Pel que fa als drets dels ciutadans, el règim va aprovar el Fur dels espanyols, declaració de
drets i llibertats aparentment democràtica, que es quedava en res a la pràctica. El dret a vot
estava totalment restringit l'elecció d'alguns regidors ia la participació en els referèndums
que el cabdill convocava, és el cas de la Llei de Successió i del la Llei Orgànica de l'Estat,
portats a terme sota un règim de manca absoluta de llibertats.
Tota aquesta estructura política es recolzava en dos pilars fonamentals: l'exèrcit, controlat
pel cabdill, sempre fidel a ell, i l'església catòlica que va dotar al règim de la seva base moral.
En definitiva, el franquisme es va organitzar amb una estructura orgànica de caràcter
vertical, sota el control del dictador, fonamentada en un principi bàsic de fidelitat a la seva
persona, que explica en gran part la seva llarga durada i la pràctica impossibilitat de
sobreviure a la seva mort .
, MAR GARCIA
Doc 06 Fuero de los Españoles
FONT
Font primaria de caràcter textual. Es tracta d’un document oficial i públic, de caràcter legal o
jurídic, que recull una selecció d'articles del "Fuero dels Espanyols". Aquesta llei va ser
elaborada per les Corts Espanyoles i aprovada per Franco en el seu palau del Pardo el 17 de
juliol de a 1945.
CONTEXTUALITZACIÓ
Entre el 17 de juliol dels anys 1942 i 1945, el règim de Franco va tractar d'aparentar un
allunyament dels postulats totalitaris dels seus antics aliats Hitler i Mussolini, que estaven ja
començant a perdre la II Guerra Mundial. Per això va crear unes institucions suposadament
similars a la dels països democràtics d'Europa i els EUA que estaven guanyant aquesta
guerra a Occident. Ens referim a les mateixes Corts, que pretenien ser similars als
parlaments democràtics, i el Fuero de los Españoles, que es presenta com una mena de
"declaració de drets i deures".
ANÀLISI
En el títol primer es reconeixen una sèrie de deures i drets dels espanyols, però amb una
sèrie de limitacions. A tall d'exemple aquest document ens esmenta dos articles: el dotze
reconeix la llibertat d'expressió, però sempre que es respectin els "principis fonamentals de
el règim", el que vol dir que es pot parlar de tot menys de política, el que significa que estava
prohibit parlar d'altres idees que no siguin les que tenen Franco i els seus governants. Una
cosa similar s'indica en l'article 16 quan es reconeix el dret de reunió i de lliure associació,
però amb dues condicions: que sigui per a fins lícits (el Govern decideix quins són lícits i
quins no ho són) i d'acord amb el que estableix les lleis. Cal assenyalar que les lleis només
permetien un sindicat i només a través d'aquests sindicats dels treballadors podien
associar-se o reunir-se, sent il·legals tots els restants i, per descomptat, existien moltes lleis
que prohibien les idees i les reunions tant de partits polítics, com de aquells als quals
s'acusava de ser maçons o comunistes i, per això, no podien gaudir d'aquest dret.
En el títol Segon es parla de “l’exercici i garantia dels drets", però aquest títol no respon al
que diu l'articulat, ja que en ells únicament es parla de prohibicions i suspensió dels drets .
Doc 01 Entrevista de Franco i Hitler en Hendaia.
FONT
Es tracta d’una font visual. Una fotografia en blanc i negre de l’entrevista de Franco i Hitler a
Hendaia, feta el 23 d’octubre de 1940, on apareixen els dos dictadors, Franco i Hitler,
donant-se la mà i on les seves cares expressen un sentiment d’alegria.
CONTEXTUALITZACIÓ
Després de la Guerra Civil, Francisco Franco, ja com a Cap de l'Estat, va decidir abandonar el
1940 la neutralitat que havia mantingut pel que fa al conflicte i va començar a no amagar les
seves simpaties pel bloc de l'Eix (compost per l'aliança entre Alemanya, Itàlia i Japó )
després de l'èxit de les tropes nazis en la seva invasió a França, al juny d'aquest mateix any.
Encara que aquesta postura va canviar, Espanya tenia reticències a enemistar-se amb
Anglaterra i els Estats Units per certa por a l'esdevenir de la guerra i per l'aprovisionament
que rebia. En aquest context, Adolf Hitler, Führer d'Alemanya, després de la invasió francesa
tenia com a objectiu debilitar la Gran Bretanya, i per a això veia com un pas estratègic el
control de la Mediterrània i la presa de Gibraltar, per la qual cosa, després de diverses
converses i viatges previs a terres germàniques per part del Ministre d'Exteriors i cunyat de
Franco, Ramón Serrano Suñer, es va concertar una cita entre el dictador espanyol i l'alemany
per negociar la intervenció i col·laboració d'Espanya en la guerra.
ANÀLISI
El 23 d'octubre de 1940, a l'estació de trens de Hendaia, va tenir lloc la trobada entre
Francisco Franco i Adolf Hitler, en el qual s'anava a decidir el futur del nostre país en la
Segona Guerra Mundial. El Canceller alemany era clar: Espanya havia d'entrar en la guerra
immediatament, integrant-se en l'Eix. En aquell moment, el Mediterrani era un enclavament
molt important per Hitler i per això poder controlar Gibraltar era imprescindible. A més, li
preocupava l'entrada d'Estats Units en la Guerra, per la qual cosa volia posicionar-se millor a
l'Atlàntic des de les Illes Canàries. Franco no anava a acceptar aquestes condicions,
sobretot després de la Guerra Civil, sense assegurar-se el abastiment de país i els territoris
francesos de el nord d'Àfrica. Amb ells i amb Gibraltar, es tindria el control comercial de
l'estret. Mai van arribar a acostar-les postures; a més, el començament de la campanya
contra l'URSS va acabar de refredar-ho, de manera que Espanya va poder mantenir de
manera oficial la seva neutralitat en la Segona Guerra Mundial.
, MAR GARCIA
Doc 04 Organigrama de l'Estat franquista, a partir de 1942
FONT
Es tracta d’un organigrama que mostra la formació de l’Estat franquista a partir de 1942.
L’organigrama ensenya l’organització d’aquest estat posicionat a Francisco Franco a dalt de
tot com a cap d’estat, seguit de els diferents poders que controlava.
CONTEXTUALITZACIÓ
Època de la dictadura franquista 1939, després de la guerra civil a partir de la declaració de
Francisco Franco al 1936. Una dictadura que va durar fins la seva mort l’any 1975.
ANÀLISI
L'estructura política respectava, aparentment, la divisió de poders, ja que hi havia un
executiu, un legislatiu i un poder judicial, però tots ells controlats directament pel cap de
l'Estat. A el front de el poder executiu es trobava el mateix Franco, com a cap d'Estat i de
Govern; ell nomenava i cessava als ministres i nomenava als governadors civils de les
províncies. El poder legislatiu, estava constituït per tres òrgans, amb atribucions merament
deliberatives: el Consell Nacional de el Moviment, Les Corts Espanyoles i el Consell del
Regne.
El Consell Nacional de el moviment era l'òrgan de control ideològic i polític de el règim,
format, en el seu origen, essencialment per membres de la Falange Espanyola
Tradicionalista i de les JONS, i presidit de forma vitalícia per Franco.
Les Corts Espanyoles, simulacre de Parlament democràtic, estaven constituïdes per
Procuradors, una part designats directament pel cabdill, una altra part elegits indirectament
com a representants de terç familiar, del terç del municipi i de el terç del sindicat, i una altra
part es completava amb membres nats en raó del seu càrrec.
Pel que fa als drets dels ciutadans, el règim va aprovar el Fur dels espanyols, declaració de
drets i llibertats aparentment democràtica, que es quedava en res a la pràctica. El dret a vot
estava totalment restringit l'elecció d'alguns regidors ia la participació en els referèndums
que el cabdill convocava, és el cas de la Llei de Successió i del la Llei Orgànica de l'Estat,
portats a terme sota un règim de manca absoluta de llibertats.
Tota aquesta estructura política es recolzava en dos pilars fonamentals: l'exèrcit, controlat
pel cabdill, sempre fidel a ell, i l'església catòlica que va dotar al règim de la seva base moral.
En definitiva, el franquisme es va organitzar amb una estructura orgànica de caràcter
vertical, sota el control del dictador, fonamentada en un principi bàsic de fidelitat a la seva
persona, que explica en gran part la seva llarga durada i la pràctica impossibilitat de
sobreviure a la seva mort .
, MAR GARCIA
Doc 06 Fuero de los Españoles
FONT
Font primaria de caràcter textual. Es tracta d’un document oficial i públic, de caràcter legal o
jurídic, que recull una selecció d'articles del "Fuero dels Espanyols". Aquesta llei va ser
elaborada per les Corts Espanyoles i aprovada per Franco en el seu palau del Pardo el 17 de
juliol de a 1945.
CONTEXTUALITZACIÓ
Entre el 17 de juliol dels anys 1942 i 1945, el règim de Franco va tractar d'aparentar un
allunyament dels postulats totalitaris dels seus antics aliats Hitler i Mussolini, que estaven ja
començant a perdre la II Guerra Mundial. Per això va crear unes institucions suposadament
similars a la dels països democràtics d'Europa i els EUA que estaven guanyant aquesta
guerra a Occident. Ens referim a les mateixes Corts, que pretenien ser similars als
parlaments democràtics, i el Fuero de los Españoles, que es presenta com una mena de
"declaració de drets i deures".
ANÀLISI
En el títol primer es reconeixen una sèrie de deures i drets dels espanyols, però amb una
sèrie de limitacions. A tall d'exemple aquest document ens esmenta dos articles: el dotze
reconeix la llibertat d'expressió, però sempre que es respectin els "principis fonamentals de
el règim", el que vol dir que es pot parlar de tot menys de política, el que significa que estava
prohibit parlar d'altres idees que no siguin les que tenen Franco i els seus governants. Una
cosa similar s'indica en l'article 16 quan es reconeix el dret de reunió i de lliure associació,
però amb dues condicions: que sigui per a fins lícits (el Govern decideix quins són lícits i
quins no ho són) i d'acord amb el que estableix les lleis. Cal assenyalar que les lleis només
permetien un sindicat i només a través d'aquests sindicats dels treballadors podien
associar-se o reunir-se, sent il·legals tots els restants i, per descomptat, existien moltes lleis
que prohibien les idees i les reunions tant de partits polítics, com de aquells als quals
s'acusava de ser maçons o comunistes i, per això, no podien gaudir d'aquest dret.
En el títol Segon es parla de “l’exercici i garantia dels drets", però aquest títol no respon al
que diu l'articulat, ja que en ells únicament es parla de prohibicions i suspensió dels drets .
