TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA BIOLOGIA DEL COMPORTAMENT
Psicobiologia: la ciència que estudia les bases biològiques del comportament.
Es nodreix d’informació que prové de moltes ciències (és interdisciplinària).
Darwin: va fer la teoria de l’evolució. Va néixer el 12 de febrer i aquest dia es celebra el dia Darwin, a més, el dia 24
de novembre de 1859 es celebra la data de la publicació de la seva teoria. Aquesta publicació va ser un èxit, el dia de
la publicació es van esgotar els exemplars, que eren 1250.
Va tenir molt èxit entre els naturalistes (ex. Huxley), però no gaire entre els paleontòlegs (Owen). Quasi no parla dels
homes, només hi ha una frase que fa referència a aquests i parla sobre la psicologia (sobre l’evolució de les capacitats
cognitives humanes).
Poc després, al 1871 publica un segon llibre, on parla directament de l’evolució humana (parla de la selecció sexual).
Al 1872 publica un altre llibre on parla de la psicologia comparada. Va relacionar algunes expressions emocionals
humanes amb les animals i va defensar que eren molt antigues i que hi havia una expressió emocional bàsica.
Teoria de l’evolució i psicologia
• Continuïtat en les capacitats psicològiques: psicologia animal i comparada (la diferència entre les dos és
que la primera intenta investigar els processos cognitius d’alguns animals sense comparació i la segona
intenta esbrinar que hi ha de comú entre els processos cognitius entre alguns animals i els humans).
• Animals com a models per estudiar en ells bases fisiològiques de processos psicològics humans: psicologia
experimental (reflexologia de Sechenov i de Pavlov i conductisme de Watson i Skinner).
Conductisme i evolució:
Procés evolutiu: els conductistes creien que hi havia habilitats mentals bàsiques i innates.
• Processament sensorial més bàsic.
• Regles generals per l’aprenentatge i el raonament:
o Habituació.
o Condicionament clàssic i operant.
o Imitació.
o Principis bàsics del raonament probabilístic i lògica.
La teoria de l’evolució va tenir molt èxit en el camp de la sociologia.
• Herbert Spencer: “supervivència del més apte”.
• Galton: “Nature vs Nature”, estudis amb bessons, estadística correlacional, diferències individuals,
eugenèsia.
Eugenèsia (Galton): “ben nascut” o “bona reproducció”. Buscava millorar les races animals i la raça humana per
aconseguir una intel·ligència superior. S’esterilitzava a les persones que estaven malalties psicològicament,
físicament, que tenien un QI baix, que tenien ideologies diferents... (semblant a les idees dels nazis).
Teoria de l’evolució: disciplines relacionades amb la psicobiologia: etologia i psicologia comparativa. Aquestes dos
disciplines van evolucionar en paral·lel i en moltes ocasions confrontades, ja que estudiaven el mateix (el
comportament humà i animal) però de diferents formes.
Etologia o biologia del comportament: és
l’estudi naturalístic del comportament des
d’una perspectiva evolutiva. Konrad
Lorenz, Karl R. Von Frisch i Nikolaas
Tinbergen van fer aportacions diferents a
aquesta disciplina i els tres van guanyar
conjuntament un premi Nobel de Psicologia
o Medicina al 1973. Predominava més a
Europa.
Problema empíric: s’interessa pels
comportaments naturals que tenen
rellevància biològica per a la supervivència
dels individus que s’estan estudiant. Ex. els
estudis que posen els ratolins dins d’un
laberint són exemples d’aquests
,comportament naturals, ja que els ratolins viuen en una mena de túnels amb diferents camins que fan ells mateixos
i són semblants als laberints.
Problema teòric: mecanismes i desenvolupament (causes pròximes); funció i evolució (causes últimes).
Psicologia comparativa o comparada: és l’estudi comparatiu de la conducta animal i humana i parteix de la teoria de
l’evolució. Zing-Yang Kuo, Theodore Schneiria i Daniel Lerhman són persones destacades d’aquesta disciplina.
Predominava als EEUU.
Aproximació entre disciplines: a partir dels anys 50, s’inicia una procés d’aproximació entre ambdues disciplines, tot
i que encara mantenen algunes diferencies d’enfoc.
Actitud etològica: interès per l’estudi d’un ampli rang d’espècies i de comportaments.
TEMA 2: EVOLUCIONISME, PROVES DE L’EVOLUCIÓ
Evolucionisme: implica canvis i és el contrari a l’essencialisme (que no implica canvis, és estàtic). L’evolucionisme és
una teoria (o conjunt de teories) que proposa que:
• La història del planeta és una historia de canvi. L’atmosfera (els gasos de la Terra), la litosfera (allò sòlid de
la Terra), la hidrosfera (allò líquid de la Terra) i biosfera (els essers vius de la Terra) han canviat des de que
es va formar el planeta.
• Els canvis que defineixen la historia del planeta no han sigut causats per l’acció d’un agent sobrenatural,
sinó pels propis mecanismes o lleis de la natura.
S’oposa a l’essencialisme o fixisme: tota variació en els essers vius i en els objectes es poden classificar en categories
discontinues que difereixen entre si per la seva essència, la qual hauria restat constant (inalterada) des del seu origen
(el dia de la Creació).
L’essència és allò invariable i permanent que constitueix la naturalesa de les coses, més enllà de les petites variacions
accidentals.
Creacionisme:
El gràfic més extremista és el de l’esquerra (cada línia és una
espècie i totes van crear-se al mateix moment).
En el gràfic del catastrofisme, la primera versió fa referència a que
totes les espècies es van formar al mateix temps però algunes van
desaparèixer després d’una catàstrofe (ex. fòssils). La segons
versió fa referència al mateix, però desprès de la catàstrofe va
haver una segona creació.
Diferents versions del creacionisme:
• Totes les espècies van ser creades per un deu, al mateix temps, fa aprox. 10.000 anys. No han experimentat
canvis des de llavors.
• Totes les espècies van ser creades per un dissenyadors intel·ligent, no per un procés cec i materialista com
la selecció natural.
• Tots els éssers vius han tingut in origen independent.
• Les lleis de la natura expliquen l’existència dels essers vius, però aquestes han estat creades per un ser
superior.
Disseny intel·ligent: avui dia té més força que el creacionisme. Als EEUU, al 1987 es va fer una llei que prohibia que a
les classes s’expliqués l’evolucionisme, només es podia explicar si al mateix temps també s’explicava el creacionisme.
Defensa que hi ha mutacions aleatòries i que hi actua la selecció natural.
,El creacionisme actual defensa que Deu va crear a tots els homes iguals. També hi ha algunes persones que creuen
en l’evolucionisme, però consideren que Deu ha participat en aquesta evolució i poques persones defensen que Déu
no ha tingut res a veure amb l’evolució.
Gènesi de l’evolucionisme: per a moltes persones, és difícil acceptar l’evolucionisme perquè compara l’humà amb la
resta del animals (simis) i no considera a l’humà com un ésser superior a la resta d’essers vius.
L’evolucionisme no comença amb Darwin, al segle XVIII ja hi havia informació que parlava sobre ella.
1. Buffon va plantejar que les espècies havien estat creades en algun moment i que havien anat canviant,
evolucionant.
2. Hutton, que era geòleg, va plantejar que el planeta havia canviat i que els processos geològics naturals, com
els terratrèmols, eren els causants d’aquest canvi gradual (formació de continent, de muntanyes...).
3. Lamarck va proposar que les espècies havien canviat i va treure una llei natural que explicava com s’havia
produït aquest canvi.
4. Cuvier, un paleontòleg que havia treballat amb Lamarck, va proporcionar molta informació sobre especies
que havien existit i desaparegut. Ell era antievolucionista, no creia en aquesta idea.
5. Smith estudiava els estrats i va concloure que es trobaven els mateixos fòssils en els mateixos estrats de
diferents llocs, en seqüència.
6. Lyell, era geòleg, va aportar enciclopèdies i va defensar que les llei que actuaven actualment sobre el
planeta, eren els mateixos que havien tingut lloc molts anys abans. També va fer un càlcul de l’edat del
planeta i va considerar que la Terra era molt més antiga del que es pensava.
7. Darwin parla de l’evolució i de la selecció natural.
8. Wallace també parla de l’evolució i de la selecció natural.
Coneixement a principis del s. XIX:
• Edat de la Terra: centenars de milions d’anys.
• Existència d’essers vius diferents dels actuals en eres geològiques passades.
• No immutabilitat de les espècies: variacions dins de l’espècie.
• Els essers vius de diferents espècies presenten caràcters anatòmics i fisiològics semblants.
• Un mateix òrgan pot tenir funcions diferents en diferents espècies (homologia) i una mateixa funció podria
estar realitzada per diferents òrgans en diferents espècies (analogia).
Evolució biològica:
1. El viatge del Beagle.
2. Teories pre-darwinianes de l’evolució: Darwin vs. Lamarck.
3. Proves (evidències) de l’evolució dels essers vius.
CHARLES DARWIN (1809-1882): va proposar el mecanisme d’evolució per selecció natural, un mecanisme molt senzill
però que fins llavors nos s’havia plantejat.
Com es va generar aquesta idea en Darwin? Als 22 anys li va proposar al seu pare de deixar els estudis i recórrer el
món amb vaixell com a naturalista (el Beagle), capitanejat per Robert FitzRoy. La idea era recollir mostres de diferents
llocs del planeta. El pare de Darwin li va dir que d’acord i així va començar el viatge que va durar 5 anys, des del 1831
fins el 1836.
El viatge de Beagle (és el vaixell amb el que va fer l’expedició): va estudiar diferents espècies, entre elles els “pinzons”.
Es va adonar que el tipus d’aliment dels pinzons, havia fet desenvolupar el bec de diferents formes i característiques
degut a l’adaptació, creant així diferents espècies de pinzons.
Darwin va fer molt bé la feina d’identificar cadascuna de les mostres que anava recollint. Es va adonar de que en cada
illa, trobava una espècie diferent però que tenien coses en comú. Aquestes diferències entre les espècies d’una illa i
les d’altres el van portar a pensar que potser totes venien d’una espècie ancestral i que després, depenent dels
aliments de cada illa, el bec s’havia anat modificant adaptant-se a aquesta dieta. Per tant, considera que hi havia una
espècie ancestral que es trobaria en totes les illes i que només haurien anat sobrevivint aquells exemplars que
s’havien adaptat millor als aliments de la zona en qüestió modificant la forma del seu bec.
Semblances entre espècies actuals i extintes: a Argentina, va recollir espècies d’armadillo i fòssils de Gliptodonte i va
veure que s’assemblaven tot i ser una espècie actual i una extinta, però que també tenien diferències clares que
demostraven que eren espècies diferents. Va observar el mateix efecte amb el “perezoso” actual i el gegant. Així, va
arribar a la conclusió que era possible que les espècies s’haguessin transformat al llarg de les generacions.
Selecció artificial: quan Darwin va arribar a Anglaterra va estudiar coloms i les diferents races dels animals domèstics
i va pensar que la selecció era molt poderosa. Creu que si l’home va poder formar totes les varietats domèstiques en
pocs segles seleccionant als individus que es volia que es reproduïssin, la selecció natural hauria pogut fer molt més
en milions d’anys.
, Perquè al 1859 va publicar Darwin l’origen de les espècies? Va tardar més de 20 anys en publicar-lo. Va proposar a
Wallace fer estudis junts ja que aquest també tenia la mateixa idea que Darwin, però no tenia les seves proves.
Evolució per selecció natural: Darwin va arribar a aquesta idea per observacions:
1. Els essers vius tenen una taxa de reproducció molt gran (superfecunditat).
2. Les poblacions naturals generalment mantenen un tamany constant, és a dir, hi ha molta reproducció, però
també mortalitat (lluita per la supervivència), no sobreviuen tots els organismes que es generen.
3. Els recursos naturals són limitats.
Implicació 1: existeix una continua lluita per a la supervivència entre els individus d’una població.
4. Tots els organismes d’una població mostren variació, no són iguals els uns als altres.
5. La variació és heretable.
Implicació 2: entre els diferents organismes d’una població es dona una reproducció diferencial. Uns sobreviuen
i altres no i, per tant, uns deixen més descendents que altres (selecció natural).
Implicació 3: durant moltes generacions, la supervivència i reproducció diferencial generen noves adaptacions i
noves espècies (evolució).
L’origen de les espècies: Principis bàsics:
• Variació.
• Herència dels caràcters.
• Lluita per l’existència --; reproducció diferencial.
• Divergència de caràcters.
• Especiació i separació reproductiva.
Hipòtesis pre-darwinistes de l’evolucionisme: hipòtesis lamarckiana
Lamarck:
• Els essers vius actuals son fruit de la transformació d’altres anteriors (s’oposa al catastrofisme de Cuvier).
• Objectiu: arribar a la perfecció.
• Mecanismes de la transformació:
o Llei d’ús i desús (la funció crea l’òrgan).
o Herència de caràcters adquirits.
Les espècies de Lamarck continuen sent espècies essencialistes (tots els individus són en essència idèntics i
evolucionaran cap a formes més perfectes de forma idèntica. Ex. un conill podrà canviar, però continuarà sent un
conill).
Darwin vs Lamarck:
Lamarck diria que el coll de les girafes ha crescut perquè els animals estiraven el coll per arribar a les fulles més altes,
desenvolupant més aquesta part del cos (llei d’ús i desús). Així, els descendents també heretarien aquesta
característica més desenvolupada.
Darwin diria que hi ha girafes amb coll curt i altres amb coll llarg i creu que sobreviuen les que tenen el coll llarg
perquè arriben a aliments més alts (selecció natural) i per tant es reprodueixen més (perquè són més), ja que els de
coll curt no sobreviuen tant.
Evolució per selecció natural:
• Explica els canvis al llarg del temps: descendència amb modificació.
• Explica l’aparent propòsit dels caràcters: funció adaptativa.
• Uneix a totes les espècies en un gran arbre familiar: tots els essers vius estan emparentats incloent als
humans.
La teoria va tenir alguns punts en contra:
• No explica l’origen de la vida.
• No explicava l’origen de la variabilitat (la teoria sintètica de l’evolució sí que ho explica).
Psicobiologia: la ciència que estudia les bases biològiques del comportament.
Es nodreix d’informació que prové de moltes ciències (és interdisciplinària).
Darwin: va fer la teoria de l’evolució. Va néixer el 12 de febrer i aquest dia es celebra el dia Darwin, a més, el dia 24
de novembre de 1859 es celebra la data de la publicació de la seva teoria. Aquesta publicació va ser un èxit, el dia de
la publicació es van esgotar els exemplars, que eren 1250.
Va tenir molt èxit entre els naturalistes (ex. Huxley), però no gaire entre els paleontòlegs (Owen). Quasi no parla dels
homes, només hi ha una frase que fa referència a aquests i parla sobre la psicologia (sobre l’evolució de les capacitats
cognitives humanes).
Poc després, al 1871 publica un segon llibre, on parla directament de l’evolució humana (parla de la selecció sexual).
Al 1872 publica un altre llibre on parla de la psicologia comparada. Va relacionar algunes expressions emocionals
humanes amb les animals i va defensar que eren molt antigues i que hi havia una expressió emocional bàsica.
Teoria de l’evolució i psicologia
• Continuïtat en les capacitats psicològiques: psicologia animal i comparada (la diferència entre les dos és
que la primera intenta investigar els processos cognitius d’alguns animals sense comparació i la segona
intenta esbrinar que hi ha de comú entre els processos cognitius entre alguns animals i els humans).
• Animals com a models per estudiar en ells bases fisiològiques de processos psicològics humans: psicologia
experimental (reflexologia de Sechenov i de Pavlov i conductisme de Watson i Skinner).
Conductisme i evolució:
Procés evolutiu: els conductistes creien que hi havia habilitats mentals bàsiques i innates.
• Processament sensorial més bàsic.
• Regles generals per l’aprenentatge i el raonament:
o Habituació.
o Condicionament clàssic i operant.
o Imitació.
o Principis bàsics del raonament probabilístic i lògica.
La teoria de l’evolució va tenir molt èxit en el camp de la sociologia.
• Herbert Spencer: “supervivència del més apte”.
• Galton: “Nature vs Nature”, estudis amb bessons, estadística correlacional, diferències individuals,
eugenèsia.
Eugenèsia (Galton): “ben nascut” o “bona reproducció”. Buscava millorar les races animals i la raça humana per
aconseguir una intel·ligència superior. S’esterilitzava a les persones que estaven malalties psicològicament,
físicament, que tenien un QI baix, que tenien ideologies diferents... (semblant a les idees dels nazis).
Teoria de l’evolució: disciplines relacionades amb la psicobiologia: etologia i psicologia comparativa. Aquestes dos
disciplines van evolucionar en paral·lel i en moltes ocasions confrontades, ja que estudiaven el mateix (el
comportament humà i animal) però de diferents formes.
Etologia o biologia del comportament: és
l’estudi naturalístic del comportament des
d’una perspectiva evolutiva. Konrad
Lorenz, Karl R. Von Frisch i Nikolaas
Tinbergen van fer aportacions diferents a
aquesta disciplina i els tres van guanyar
conjuntament un premi Nobel de Psicologia
o Medicina al 1973. Predominava més a
Europa.
Problema empíric: s’interessa pels
comportaments naturals que tenen
rellevància biològica per a la supervivència
dels individus que s’estan estudiant. Ex. els
estudis que posen els ratolins dins d’un
laberint són exemples d’aquests
,comportament naturals, ja que els ratolins viuen en una mena de túnels amb diferents camins que fan ells mateixos
i són semblants als laberints.
Problema teòric: mecanismes i desenvolupament (causes pròximes); funció i evolució (causes últimes).
Psicologia comparativa o comparada: és l’estudi comparatiu de la conducta animal i humana i parteix de la teoria de
l’evolució. Zing-Yang Kuo, Theodore Schneiria i Daniel Lerhman són persones destacades d’aquesta disciplina.
Predominava als EEUU.
Aproximació entre disciplines: a partir dels anys 50, s’inicia una procés d’aproximació entre ambdues disciplines, tot
i que encara mantenen algunes diferencies d’enfoc.
Actitud etològica: interès per l’estudi d’un ampli rang d’espècies i de comportaments.
TEMA 2: EVOLUCIONISME, PROVES DE L’EVOLUCIÓ
Evolucionisme: implica canvis i és el contrari a l’essencialisme (que no implica canvis, és estàtic). L’evolucionisme és
una teoria (o conjunt de teories) que proposa que:
• La història del planeta és una historia de canvi. L’atmosfera (els gasos de la Terra), la litosfera (allò sòlid de
la Terra), la hidrosfera (allò líquid de la Terra) i biosfera (els essers vius de la Terra) han canviat des de que
es va formar el planeta.
• Els canvis que defineixen la historia del planeta no han sigut causats per l’acció d’un agent sobrenatural,
sinó pels propis mecanismes o lleis de la natura.
S’oposa a l’essencialisme o fixisme: tota variació en els essers vius i en els objectes es poden classificar en categories
discontinues que difereixen entre si per la seva essència, la qual hauria restat constant (inalterada) des del seu origen
(el dia de la Creació).
L’essència és allò invariable i permanent que constitueix la naturalesa de les coses, més enllà de les petites variacions
accidentals.
Creacionisme:
El gràfic més extremista és el de l’esquerra (cada línia és una
espècie i totes van crear-se al mateix moment).
En el gràfic del catastrofisme, la primera versió fa referència a que
totes les espècies es van formar al mateix temps però algunes van
desaparèixer després d’una catàstrofe (ex. fòssils). La segons
versió fa referència al mateix, però desprès de la catàstrofe va
haver una segona creació.
Diferents versions del creacionisme:
• Totes les espècies van ser creades per un deu, al mateix temps, fa aprox. 10.000 anys. No han experimentat
canvis des de llavors.
• Totes les espècies van ser creades per un dissenyadors intel·ligent, no per un procés cec i materialista com
la selecció natural.
• Tots els éssers vius han tingut in origen independent.
• Les lleis de la natura expliquen l’existència dels essers vius, però aquestes han estat creades per un ser
superior.
Disseny intel·ligent: avui dia té més força que el creacionisme. Als EEUU, al 1987 es va fer una llei que prohibia que a
les classes s’expliqués l’evolucionisme, només es podia explicar si al mateix temps també s’explicava el creacionisme.
Defensa que hi ha mutacions aleatòries i que hi actua la selecció natural.
,El creacionisme actual defensa que Deu va crear a tots els homes iguals. També hi ha algunes persones que creuen
en l’evolucionisme, però consideren que Deu ha participat en aquesta evolució i poques persones defensen que Déu
no ha tingut res a veure amb l’evolució.
Gènesi de l’evolucionisme: per a moltes persones, és difícil acceptar l’evolucionisme perquè compara l’humà amb la
resta del animals (simis) i no considera a l’humà com un ésser superior a la resta d’essers vius.
L’evolucionisme no comença amb Darwin, al segle XVIII ja hi havia informació que parlava sobre ella.
1. Buffon va plantejar que les espècies havien estat creades en algun moment i que havien anat canviant,
evolucionant.
2. Hutton, que era geòleg, va plantejar que el planeta havia canviat i que els processos geològics naturals, com
els terratrèmols, eren els causants d’aquest canvi gradual (formació de continent, de muntanyes...).
3. Lamarck va proposar que les espècies havien canviat i va treure una llei natural que explicava com s’havia
produït aquest canvi.
4. Cuvier, un paleontòleg que havia treballat amb Lamarck, va proporcionar molta informació sobre especies
que havien existit i desaparegut. Ell era antievolucionista, no creia en aquesta idea.
5. Smith estudiava els estrats i va concloure que es trobaven els mateixos fòssils en els mateixos estrats de
diferents llocs, en seqüència.
6. Lyell, era geòleg, va aportar enciclopèdies i va defensar que les llei que actuaven actualment sobre el
planeta, eren els mateixos que havien tingut lloc molts anys abans. També va fer un càlcul de l’edat del
planeta i va considerar que la Terra era molt més antiga del que es pensava.
7. Darwin parla de l’evolució i de la selecció natural.
8. Wallace també parla de l’evolució i de la selecció natural.
Coneixement a principis del s. XIX:
• Edat de la Terra: centenars de milions d’anys.
• Existència d’essers vius diferents dels actuals en eres geològiques passades.
• No immutabilitat de les espècies: variacions dins de l’espècie.
• Els essers vius de diferents espècies presenten caràcters anatòmics i fisiològics semblants.
• Un mateix òrgan pot tenir funcions diferents en diferents espècies (homologia) i una mateixa funció podria
estar realitzada per diferents òrgans en diferents espècies (analogia).
Evolució biològica:
1. El viatge del Beagle.
2. Teories pre-darwinianes de l’evolució: Darwin vs. Lamarck.
3. Proves (evidències) de l’evolució dels essers vius.
CHARLES DARWIN (1809-1882): va proposar el mecanisme d’evolució per selecció natural, un mecanisme molt senzill
però que fins llavors nos s’havia plantejat.
Com es va generar aquesta idea en Darwin? Als 22 anys li va proposar al seu pare de deixar els estudis i recórrer el
món amb vaixell com a naturalista (el Beagle), capitanejat per Robert FitzRoy. La idea era recollir mostres de diferents
llocs del planeta. El pare de Darwin li va dir que d’acord i així va començar el viatge que va durar 5 anys, des del 1831
fins el 1836.
El viatge de Beagle (és el vaixell amb el que va fer l’expedició): va estudiar diferents espècies, entre elles els “pinzons”.
Es va adonar que el tipus d’aliment dels pinzons, havia fet desenvolupar el bec de diferents formes i característiques
degut a l’adaptació, creant així diferents espècies de pinzons.
Darwin va fer molt bé la feina d’identificar cadascuna de les mostres que anava recollint. Es va adonar de que en cada
illa, trobava una espècie diferent però que tenien coses en comú. Aquestes diferències entre les espècies d’una illa i
les d’altres el van portar a pensar que potser totes venien d’una espècie ancestral i que després, depenent dels
aliments de cada illa, el bec s’havia anat modificant adaptant-se a aquesta dieta. Per tant, considera que hi havia una
espècie ancestral que es trobaria en totes les illes i que només haurien anat sobrevivint aquells exemplars que
s’havien adaptat millor als aliments de la zona en qüestió modificant la forma del seu bec.
Semblances entre espècies actuals i extintes: a Argentina, va recollir espècies d’armadillo i fòssils de Gliptodonte i va
veure que s’assemblaven tot i ser una espècie actual i una extinta, però que també tenien diferències clares que
demostraven que eren espècies diferents. Va observar el mateix efecte amb el “perezoso” actual i el gegant. Així, va
arribar a la conclusió que era possible que les espècies s’haguessin transformat al llarg de les generacions.
Selecció artificial: quan Darwin va arribar a Anglaterra va estudiar coloms i les diferents races dels animals domèstics
i va pensar que la selecció era molt poderosa. Creu que si l’home va poder formar totes les varietats domèstiques en
pocs segles seleccionant als individus que es volia que es reproduïssin, la selecció natural hauria pogut fer molt més
en milions d’anys.
, Perquè al 1859 va publicar Darwin l’origen de les espècies? Va tardar més de 20 anys en publicar-lo. Va proposar a
Wallace fer estudis junts ja que aquest també tenia la mateixa idea que Darwin, però no tenia les seves proves.
Evolució per selecció natural: Darwin va arribar a aquesta idea per observacions:
1. Els essers vius tenen una taxa de reproducció molt gran (superfecunditat).
2. Les poblacions naturals generalment mantenen un tamany constant, és a dir, hi ha molta reproducció, però
també mortalitat (lluita per la supervivència), no sobreviuen tots els organismes que es generen.
3. Els recursos naturals són limitats.
Implicació 1: existeix una continua lluita per a la supervivència entre els individus d’una població.
4. Tots els organismes d’una població mostren variació, no són iguals els uns als altres.
5. La variació és heretable.
Implicació 2: entre els diferents organismes d’una població es dona una reproducció diferencial. Uns sobreviuen
i altres no i, per tant, uns deixen més descendents que altres (selecció natural).
Implicació 3: durant moltes generacions, la supervivència i reproducció diferencial generen noves adaptacions i
noves espècies (evolució).
L’origen de les espècies: Principis bàsics:
• Variació.
• Herència dels caràcters.
• Lluita per l’existència --; reproducció diferencial.
• Divergència de caràcters.
• Especiació i separació reproductiva.
Hipòtesis pre-darwinistes de l’evolucionisme: hipòtesis lamarckiana
Lamarck:
• Els essers vius actuals son fruit de la transformació d’altres anteriors (s’oposa al catastrofisme de Cuvier).
• Objectiu: arribar a la perfecció.
• Mecanismes de la transformació:
o Llei d’ús i desús (la funció crea l’òrgan).
o Herència de caràcters adquirits.
Les espècies de Lamarck continuen sent espècies essencialistes (tots els individus són en essència idèntics i
evolucionaran cap a formes més perfectes de forma idèntica. Ex. un conill podrà canviar, però continuarà sent un
conill).
Darwin vs Lamarck:
Lamarck diria que el coll de les girafes ha crescut perquè els animals estiraven el coll per arribar a les fulles més altes,
desenvolupant més aquesta part del cos (llei d’ús i desús). Així, els descendents també heretarien aquesta
característica més desenvolupada.
Darwin diria que hi ha girafes amb coll curt i altres amb coll llarg i creu que sobreviuen les que tenen el coll llarg
perquè arriben a aliments més alts (selecció natural) i per tant es reprodueixen més (perquè són més), ja que els de
coll curt no sobreviuen tant.
Evolució per selecció natural:
• Explica els canvis al llarg del temps: descendència amb modificació.
• Explica l’aparent propòsit dels caràcters: funció adaptativa.
• Uneix a totes les espècies en un gran arbre familiar: tots els essers vius estan emparentats incloent als
humans.
La teoria va tenir alguns punts en contra:
• No explica l’origen de la vida.
• No explicava l’origen de la variabilitat (la teoria sintètica de l’evolució sí que ho explica).
