Tema 3: Risc del tipus financer

TEMA 3 RISC DEL TIPUS D’INTERÈS
1. RISC DEL TIPUS D’INTERÈS
Risc del tipus d’interès: Derivat de les fluctuacions en els tipus d’interès dels actius i passius que es tenen en cartera.
En general, tots els agents econòmics estan exposats d’una forma o altre al risc del tipus d’interès. Entitats financeres, empreses, inversors
institucionals i inversors individuals es troben (en major o menor grau) amenaçats per la possible variació del preu del diner. Ara bé, no els
influeix de la mateixa manera si el tipus d’interès es desplaça en una o altre direcció. Per exemple:
 Si demanem un préstec o crèdit, una pujada dels tipus d’interès serà perjudicial, perquè haurem de pagar un preu més alt per la quantitat
de diners.
 Si invertim en dipòsits i altres instruments de renda fixa, com bons o obligacions, una pujada dels tipus d’interès serà beneficiosa perquè ens
abonaran més interessos pel nostre diner.
Hi ha 3 instruments que ens permeten cobrir el risc del tipus d’interès:
 Swaps sobre tipus d’interès/Permuta financera/Interest Swap Rate (IRS).
 Forward Rate Agreement (FRA).
 Opcions sobre els tipus d’interès.
Aquests instruments es negocien en mercats OTC (Over the Counter = Mercat No organitzat).
Mercat ORGANITZAT Mercat OTC
 Existeix un reglament sobre el seu funcionament  S’utilitza un preu de referència que depèn de l’acord entre les
 Entrada i sortida dels participants parts
 Qualitat dels actius que es negocien  Mercats de recerca directa
 Formació de preus  No hi ha càmera de compensació (les contraparts són qui fan la
 Informació i comunicació liquidació)
 Existeix una càmera de compensació que liquida les diferències  Les garanties les decideixen les contraparts
diàriament i assegura els cobraments i pagaments  Els contractes estan fets a mida (s’aconsegueix la cobertura total
 Baix risc de contrapartida del risc)
 Els contractes són pestandarditzats (la cobertura del risc no és total)  Els preus no són públics ja que són un acord entre les parts
 Els preus són públics
- RISC + RISC
- FLEXIBILITAT + FLEXIBILITAT

2. SWAPS DEL TIPUS D’INTERÈS (IRS)
Swap: Contracte on les dues parts acorden intercanviar-se fluxos de caixa periòdics en concepte d’interessos derivats d’una operació
financera en la mateixa moneda, sobre un import principal teòric i durant un termini determinat.
L’objectiu és cobrir una operació en la que els tipus d’interès poden evolucionar desfavorablement. Un swap suposa un compromís entre dos
prestataris (un endeutat a un tipus d’interès fix i un altre a un tipus d’interès variable) d’intercanviar-se els pagaments d’interessos periòdics
calculat sobre el mateix nominal i el mateix termini de temps.
- Els swaps es negocien als mercats OTC. Una de les parts acostuma a ser una entitat financera.
- El swap és independent de l’operació principal, és a dir, cadascuna de les parts segueix sent responsable de l’operació d’endeutament inicial.
- El swap es liquida per diferències.
Podem distingir dos tipus de swap:
 Basis Swap (swap variable contra variable). S’intercanvien dos fluxos de pagament sobre tipus d’interès variables però definits sobre
referències diferents o bases diferents (exemple: Euríbor-Líbor).
 Coupon Swap (swap fix contra variable). S’intercanvia un flux de pagament sobre un tipus d’interès per un tipus variable.
o Un prestatari endeutat a tipus fix passarà a quedar endeutat a tipus variable i podrá aprofitar-se de possibles baixades dels tipus d’interès.
o Un prestatari endeutat a tipus variable passarà a quedar endeutat a tipus fix i quedarà cobert del risc de pujada dels tipus d’interès,
fixant el tipus d’endeutament per a la resta de la vida de l’operació.
Exemple: Dues empreses amb diferent nivell de rating poden accedir a un finançament amb les següents condicions en el tipus d’interès:
Tipus FIX Tipus VARIABLE
Empresa ABC 3% Euríbor + 0’5%
Empresa XYZ 4’50% Euríbor + 1%
 L’empresa ABC decideix endeutar-se a tipus fix i l’empresa XYZ s’endeuta a tipus variable.
 ABC i XYZ acorden un contracte de swap pel qual XYZ pagarà a ABC un tipus fix del 4%, i
ABC pagarà a XYZ un tipus variable d’Euríbor +1%.
Estudiar el cost de l’endeutament per a les empreses ABC i XYZ.
Empresa ABC Empresa XYZ
S’endeuta a tipus fix (3%) S’endeuta a tipus variable (Euríbor +1%)
 Paga 3% (al seu banc)  Paga Euríbor +1% (al seu banc)
 Paga Euríbor +1% a XYZ (pel swap)  Paga 4% a ABC (pel swap)
 Cobra 4% de XYZ (pel swap)  Cobra Euríbor +1% de ABC (pel swap)
RESULTAT = −𝟑% − (𝑬𝒖𝒓í𝒃𝒐𝒓 + 𝟏%) + 𝟒% = − 𝑬𝒖𝒓í𝒃𝒐𝒓 RESULTAT = − (𝑬𝒖𝒓í𝒃𝒐𝒓 + 𝟏%) − 𝟒% + (𝑬𝒖𝒓í𝒃𝒐𝒓 + 𝟏%) = − 𝟒%
ABC paga Euríbor (millora en 0’5% el que li ofereix el seu banc) XYZ paga un tipus d’interès fix del 4% (millora en 0’5% el que li ofereix el seu banc)

, Liquidació d’un SWAP
Els swaps es liquiden per diferències. Suposem que A i B pacten un swap:
𝐼 = 𝐼𝑛𝑡𝑒𝑟é𝑠 𝑞𝑢𝑒 𝑝𝑎𝑔𝑎 𝐴 𝑒𝑛 𝑒𝑙 𝑠𝑤𝑎𝑝
𝐼 = 𝐼𝑛𝑡𝑒𝑟é𝑠 𝑞𝑢𝑒 𝑝𝑎𝑔𝑎 𝐵 𝑒𝑛 𝑒𝑙 𝑠𝑤𝑎𝑝
Llavors:
 Si 𝐼 > 𝐼 → A paga la diferència 𝐼 - 𝐼  Si 𝐼 < 𝐼 → A paga la diferència 𝐼 - 𝐼  Si 𝐼 = 𝐼 → Liquidació = 0

Exemple: Dues empreses A i B pacten un IRS a 1 any per un import de 1.000.000€. Trimestre Euríbor (anual)
 L’empresa A serà pagadora a tipus fix 2’75%. Trimestre 1 2’75%
 L’empresa B serà pagadora a tipus variable (Euríbor trimestral) Trimestre 2 2’65%
Calcular les liquidacions (trimestrals) del swap en el següent escenari: Trimestre 3 2’70%
Trimestre 4 2’78%


o Trimestre 1: Euríbor = 2’75%
𝐼 = 2′75% (𝑓𝑖𝑥)
𝐼 = 2′75% (𝐸𝑢𝑟í𝑏𝑜𝑟)
𝐼 = 𝐼 → Liquidació = 0
o Trimestre 2: Euríbor = 2’65%
𝐼 = 2′75% (𝑓𝑖𝑥)
𝐼 = 2′65% (𝐸𝑢𝑟í𝑏𝑜𝑟)
𝐼 > 𝐼 → A paga a B la liquidació
1
𝐿𝑖𝑞𝑢𝑖𝑑𝑎𝑐𝑖ó = (2′76% − 2′65%) × 1.000.000 × = 250€ 𝑞𝑢𝑒 𝐴 𝑝𝑎𝑔𝑎 𝑎 𝐵
4
o Trimestre 3: Euríbor = 2’70%
𝐼 = 2′75% (𝑓𝑖𝑥)
𝐼 = 2′70% (𝐸𝑢𝑟í𝑏𝑜𝑟)
𝐼 > 𝐼 → A paga a B el resultat de la liquidació
1
𝐿𝑖𝑞𝑢𝑖𝑑𝑎𝑐𝑖ó = (2′75% − 2′70%) × 1.000.000 × = 125€ 𝑞𝑢𝑒 𝐴 𝑝𝑎𝑔𝑎 𝑎 𝐵
4
o Trimestre 4: Euríbor = 2’78%
𝐼 = 2′75% (𝑓𝑖𝑥)
𝐼 = 2′78% (𝐸𝑢𝑟í𝑏𝑜𝑟)
𝐼 < 𝐼 → B paga a A el resultat de la liquidació
1
𝐿𝑖𝑞𝑢𝑖𝑑𝑎𝑐𝑖ó = (2′78% − 2′75%) × 1.000.000 × = 75€ 𝑞𝑢𝑒 𝐵 𝑝𝑎𝑔𝑎 𝑎 𝐴
4
Exemple: Dues empreses necessiten endeutar-se per 5 milions d’euros durant 4 anys. Les condicions que obtenen de manera individual per
finançar-se són les següents:
Tipus FIX Tipus VARIABLE
Empresa ABC 8’5% Euríbor + 0’15%
Empresa XYZ 9’25% Euríbor + 0’4%
 L’empresa A decideix endeutar-se a tipus fix i l’empresa B decideix endeutar-se a tipus
variable.
 Al mateix temps A i Z acorden un contracte de swap pel qual A pagarà a B un tipus variable
d’Euríbor +0’15% i B pagarà a A un tipus fix del 8’75%.
Estudiar el cost de l’endeutament per a les empreses A i B.
Empresa A Empresa B
S’endeuta a tipus fix (8’50%) S’endeuta a tipus variable (Euríbor +0’4%)
 Paga 8’50% (al seu banc)  Paga Euríbor +0’4% (al seu banc)
 Paga Euríbor +0’15% a B (pel swap)  Paga 8’75% a A (pel swap)
 Cobra 8’75% de B (pel swap)  Cobra Euríbor +0’15% de A (pel swap)
RESULTAT = −8′5% − (𝐸𝑢𝑟í𝑏𝑜𝑟 + 0′15%) + 8′75% = RESULTAT = − (𝐸𝑢𝑟í𝑏𝑜𝑟 + 0′4%) − 8′75% + (𝐸𝑢𝑟í𝑏𝑜𝑟 + 0′15%) =
0′15% − 𝐸𝑢𝑟í𝑏𝑜𝑟 0′15% − 8′75% − 𝐸𝑢𝑟í𝑏𝑜𝑟 0′25%



3. FORWARD RATE AGREEMENT (FRA)
Forward Rate Agreement (FRA): Acord sobre tipus d’interès a futur. És un contracte mitjançant el qual dues parts acorden el tipus d’interès
que es pagarà, al cap d’un determinat temps, sobre un import teòric.
Mitjançant un FRA es fixa l’import dels interessos d’una inversió o d’un préstec/emprèstit, per un període futur determinat.
Un FRA es liquida per diferències. Les parts contractants no s’intercanvien el principal (nominal del contracte), sinó la
Liquidació
diferència d’interessos.
El FRA és un acord sobre un tipus d’interès futur que proporciona cobertura contra el risc de tipus d’interès a curt termini.
Cobertura  Comprant un FRA ens cobrim de possibles pujades dels tipus d’interès.
 Venent un FRA ens cobrim de possibles baixades dels tipus d’interès.