Dafne Insa Cechinel 4B
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
VIDA I OBRA D’ESTELLÉS
Vicent Andrés Estellés va ser un dels poetes més importants del segle XX. Va escriure
poemes que van ensenyar a estimar, desitjar, inventar i assumir la veu del poble que tant
apreciava.
Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot en una família pobra. Va
experimentar la dura etapa de la guerra i la postguerra a Espanya, la qual cosa li va portar
viure grans moments de fam i misèria. Segons els seus coneguts, malgrat ser algú que
patia molt per estar malalt, continuava tenint un gran sentit de l'humor i carisma. Va
estudiar periodisme a Madrid. És considerat un poeta culte i un home de cultura.
Arran de les seues experiències viscudes es caracteritzen diverses característiques
pròpies de la seua obra.
Tenia molt d'amor i afecte a la seua dona Isabel. Va escriure molts versos d'amor, els quals
va començar a crear quan tenia a penes nou anys. Considerava la vida com una cosa
sexual, que s'ha de viure i aprofitar.
Sentia una forta passió pel seu país, estimava el seu poble i la ciutat de València, d'ací
s'entén el Llibre de Meravelles, on va redactar sobre els carrers i cases de València.
Desgraciadament, va patir la mort de la seua filla quan a penes tenia tres mesos. Aquest
succés el va afectar fins al punt de començar a utilitzar la mort per a les seues poesies.
Els temes més recurrents eren l'amor, el sexe, la misèria, la fam, la guerra, la postguerra, la
terra i el poble. Podia explicar la bellesa oculta en els xicotets plaers de la vida, on el
simple fet de menjar un pimentó o les flors d'un balcó era digne de gaudir-se. Se centrava
molt en la vida quotidiana.
Els seus versos tenien paraules senzilles, eren clars i directes.
Finalment, va morir el 27 de març de 1993.
En conclusió, Estellés és considerat el pare de la poesia valenciana i un poeta de categoria
universal, on utilitzava l'escriptura de forma de fuita per a sentir-se lliure i ensenyar els
xicotets aspectes de la vida que s'han de sentir, gaudir i lamentar. Era tanta la seua
importància que per als seus familiars continua la seua presència.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
VIDA I OBRA D’ESTELLÉS
Vicent Andrés Estellés va ser un dels poetes més importants del segle XX. Va escriure
poemes que van ensenyar a estimar, desitjar, inventar i assumir la veu del poble que tant
apreciava.
Estellés va nàixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot en una família pobra. Va
experimentar la dura etapa de la guerra i la postguerra a Espanya, la qual cosa li va portar
viure grans moments de fam i misèria. Segons els seus coneguts, malgrat ser algú que
patia molt per estar malalt, continuava tenint un gran sentit de l'humor i carisma. Va
estudiar periodisme a Madrid. És considerat un poeta culte i un home de cultura.
Arran de les seues experiències viscudes es caracteritzen diverses característiques
pròpies de la seua obra.
Tenia molt d'amor i afecte a la seua dona Isabel. Va escriure molts versos d'amor, els quals
va començar a crear quan tenia a penes nou anys. Considerava la vida com una cosa
sexual, que s'ha de viure i aprofitar.
Sentia una forta passió pel seu país, estimava el seu poble i la ciutat de València, d'ací
s'entén el Llibre de Meravelles, on va redactar sobre els carrers i cases de València.
Desgraciadament, va patir la mort de la seua filla quan a penes tenia tres mesos. Aquest
succés el va afectar fins al punt de començar a utilitzar la mort per a les seues poesies.
Els temes més recurrents eren l'amor, el sexe, la misèria, la fam, la guerra, la postguerra, la
terra i el poble. Podia explicar la bellesa oculta en els xicotets plaers de la vida, on el
simple fet de menjar un pimentó o les flors d'un balcó era digne de gaudir-se. Se centrava
molt en la vida quotidiana.
Els seus versos tenien paraules senzilles, eren clars i directes.
Finalment, va morir el 27 de març de 1993.
En conclusió, Estellés és considerat el pare de la poesia valenciana i un poeta de categoria
universal, on utilitzava l'escriptura de forma de fuita per a sentir-se lliure i ensenyar els
xicotets aspectes de la vida que s'han de sentir, gaudir i lamentar. Era tanta la seua
importància que per als seus familiars continua la seua presència.