El rapte d'europa
Júpiter (Zeus), enamorat d’Europa, filla del rei Agènor, decideix conquistar-la
utilitzant l’engany. Júpiter, demana al seu fill Mercuri que l’ajudi en el seu pla, que
vagi a Sidó (Fenícia) i agafi el ramat reial i el porti cap a la platja, on la filla del rei
Agènor, Europa solia jugar amb altres donzelles. Jupiter es transforma en un toro
blanc d’una bellesa extraordinària, amb una aparença dòcil i amigable i es barreja
entre el ramat.
Un dia, Europa jugava amb les seves donzelles a la platja. En veure el toro, es va
sentir atreta per la seva aparença magnífica i tranquil·la. Tot i ser cautelosa al
principi, Europa es va apropar, li va posar flors a la boca i Júpiter li fa petons a les mans. El toro pren la confiança
d’Europa fins que ella s’asseu en el seu llom, i llavors el déu Júpiter comença a endinsar-se en l’aigua i s’emporta
presa a alta mar, portant-la amb ell cap a Creta. Europa, espantada, es va aferrar a les banyes del toro mentre veia
com la costa s’allunyava darrere seu, sense saber que era víctima d’un engany diví.
Aquest mite explica l’origen mític del nom d’Europa i simbolitza l’encreuament cultural entre Orient i Occident,
amb la seva unió amb Zeus a Creta marcant el començament de noves llegendes i dinasties. Metamorfosi toro
Cadme
Júpiter, a Creta es treu la disfressa de toro, llavors Agènor mana a Cadme (germà
d’Europa) que vagi a buscar-la, i l’amenaça de portar-lo a l’exili si no la troba. Com
Cadme no troba a la seva germana, fuig de la seva pàtria per evitar les amenaces del
seu pare. Cadme va a l’Oracle de Febos (Apol·lo) i aquest li diu que ha de seguir una
vaca que sortirà al seu pas i mai ha estat domesticada. Allà on s’aturi la vaca haurà de
fundar una ciutat i anomenar-la Beòcia.
Llavors, Cadme veu la vedella sense cap marca de treball i decideix seguir-la fins que la vaca s’atura i mugeix mirant
el cel. Vol fer un sacrifici en honor a Júpiter i mana als seus servidors a anar a buscar una font per tenir aigua pel
sacrifici.
Hi havia un bosc antic, on s’amagava la serp de Mart plena de verí, i en sentir el soroll dels recipients que portaven
per l’aigua la serp es desperta i mata els servents de Cadme. Cadme com veia que tardaven molt els seus
companys, va al bosc i veu els cadàvers i la serp, ala que li jura la mort. Va agafar una pedra i li va llençar a la serp,
però ni es va immutar. Després Cadme li llança una javelina i aconsegueix clavar-li un ferro a la gola i la mata.
Cadme, però sent una veu que li diu que en un futur es transformarà en serp com a càstig.
Pal·las li diu que llauri la terra i planti les dents de la serp a terra. D’aquestes dents, emergeixen guerrers armats
que comencen a lluitar entre ells i només en sobreviuen 5, i un d’ells Equíon posa pau i s’acaba d’aixecar la ciutat
de Tebes. Amb l’ajuda de Cadme, aquests guerrers van fundar la ciutat de Tebes. Tot i que Cadme es va casar amb
Harmonia i va tenir una gran descendència, el mite recorda que la felicitat mai és definitiva.
Les dents de la serp són transformades en guerrers en aquest mite, però posteriorment la metamorfosi de
Cadme es en serp.
, Acteó
Acteó, net de Cadme va dir els seus companys que per avui deixessin de fer les
seves tasques de caça, que continuessin l’endemà. Pels boscos, hi havia una font
d’aigua cristal·lina, on anava la deessa Diana envoltada de Nimfes quan es
cansava de caçar per a banyar els seus membres virginals. Les nimfes van ajudar
Diana a treure's la roba, les armes i tot el que portava a sobre fins a deixar-la nua
perquè es pogués banyar. Acteó passejava per allà i va veire Diana, llavors les
nimfes van anar corrents a fer un cercle per tapar-la tot i que Diana era més alta i
se la continuava veient. Diana li escup aigua a la cara d’Acteó i li transforma en cérvol. Confús i espantat per la seva
nova aparença, Acteó va intentar fugir, però va ser descobert pels seus propis gossos de cacera, que no el van
reconèixer. Els gossos el van perseguir sense pietat fins atrapar-lo. Tot i els intents d’Acteó de comunicar-se i fer-se
entendre, només podia gemegar com un animal. Els seus gossos el van atacar i el van esquarterar, complint així la
venjança de Diana.
El relat subratlla el poder de la deessa i com el destí d’Acteó es va veure marcat per un incident accidental, sense
cap culpa real per part seva. Metamorfosi cérvol.
Semele
Sèmele, filla del rei Cadme de Tebes, es converteix en l’amant del déu Júpiter,
cosa que provoca una profunda gelosia en Juno, l’esposa de Júpiter. Quan Juno
descobreix que Sèmele està embarassada, decideix venjar-se. Per dur a terme el
seu pla, es disfressa de vella (amb cabells blancs i arrugues) i es fa passar per
Bèroe, la dida (cuidadora de la infacina) de Sèmele. Parlant amb ella, la convenç
que exigeixi a Júpiter una prova del seu amor diví: que es mostri amb tot el seu
poder i aparença autèntica, tal com ho fa amb Juno.
Sèmele segueix el consell, demana aquest desig a Júpiter, i ell, lligat pel jurament que ha fet al riu Estix, no pot
refusar. Quan es presenta amb tot el seu esplendor diví, els llamps i els trons que l’acompanyen resulten massa per
al cos mortal de Sèmele, que mor cremada pel poder celestial. No obstant això, abans que això passi, Júpiter
aconsegueix salvar el seu fill Bacus (Dionís), que encara està en gestació. El déu cus el fetus a la seva cuixa per
completar el temps d’embaràs. Quan Bacus neix, és confiat a Ino, germana de Sèmele, i posteriorment a unes
nimfes de Nisa perquè l’amaguin i el criïn lluny de la fúria de Juno.
El mite mostra la gelosia i la crueltat de Juno, la passió de Júpiter, i les conseqüències devastadores del desig
desmesurat i la venjança. També serveix per explicar el naixement del déu Bacus. Bacus: de ser de mortal a déu.
Tiresias
Júpiter i Juno es preguntaven que qui tenia més plaer si els homes o les dones.
Júpiter deia que les dones senten un plaer més intents, i Juno deia el contrari. Van
demanar l’opinió al Savi Tirèsies que un dia al bosc va colpejar amb el bastó adues
serps que copulaven i que acte seguit les serps van transformar a Tirèsies en
Dona,i després de set anys va tornar el mateix Bosc i els hi va tornar a colpejar i va
tornar al sexe masculí. Tirèsies va donar la raó a júpiter i va dir que les dones
senten més plaer perquè ho havia pogut experimentar. Juno es va enfadar i va
deixar cec a Tirèsies i Júpiter per compensar-lo va donar li el poder de ser vident.
Metamorfosis: Tiresies en dona, despres en home, en cec i vident.
Narcís
Júpiter (Zeus), enamorat d’Europa, filla del rei Agènor, decideix conquistar-la
utilitzant l’engany. Júpiter, demana al seu fill Mercuri que l’ajudi en el seu pla, que
vagi a Sidó (Fenícia) i agafi el ramat reial i el porti cap a la platja, on la filla del rei
Agènor, Europa solia jugar amb altres donzelles. Jupiter es transforma en un toro
blanc d’una bellesa extraordinària, amb una aparença dòcil i amigable i es barreja
entre el ramat.
Un dia, Europa jugava amb les seves donzelles a la platja. En veure el toro, es va
sentir atreta per la seva aparença magnífica i tranquil·la. Tot i ser cautelosa al
principi, Europa es va apropar, li va posar flors a la boca i Júpiter li fa petons a les mans. El toro pren la confiança
d’Europa fins que ella s’asseu en el seu llom, i llavors el déu Júpiter comença a endinsar-se en l’aigua i s’emporta
presa a alta mar, portant-la amb ell cap a Creta. Europa, espantada, es va aferrar a les banyes del toro mentre veia
com la costa s’allunyava darrere seu, sense saber que era víctima d’un engany diví.
Aquest mite explica l’origen mític del nom d’Europa i simbolitza l’encreuament cultural entre Orient i Occident,
amb la seva unió amb Zeus a Creta marcant el començament de noves llegendes i dinasties. Metamorfosi toro
Cadme
Júpiter, a Creta es treu la disfressa de toro, llavors Agènor mana a Cadme (germà
d’Europa) que vagi a buscar-la, i l’amenaça de portar-lo a l’exili si no la troba. Com
Cadme no troba a la seva germana, fuig de la seva pàtria per evitar les amenaces del
seu pare. Cadme va a l’Oracle de Febos (Apol·lo) i aquest li diu que ha de seguir una
vaca que sortirà al seu pas i mai ha estat domesticada. Allà on s’aturi la vaca haurà de
fundar una ciutat i anomenar-la Beòcia.
Llavors, Cadme veu la vedella sense cap marca de treball i decideix seguir-la fins que la vaca s’atura i mugeix mirant
el cel. Vol fer un sacrifici en honor a Júpiter i mana als seus servidors a anar a buscar una font per tenir aigua pel
sacrifici.
Hi havia un bosc antic, on s’amagava la serp de Mart plena de verí, i en sentir el soroll dels recipients que portaven
per l’aigua la serp es desperta i mata els servents de Cadme. Cadme com veia que tardaven molt els seus
companys, va al bosc i veu els cadàvers i la serp, ala que li jura la mort. Va agafar una pedra i li va llençar a la serp,
però ni es va immutar. Després Cadme li llança una javelina i aconsegueix clavar-li un ferro a la gola i la mata.
Cadme, però sent una veu que li diu que en un futur es transformarà en serp com a càstig.
Pal·las li diu que llauri la terra i planti les dents de la serp a terra. D’aquestes dents, emergeixen guerrers armats
que comencen a lluitar entre ells i només en sobreviuen 5, i un d’ells Equíon posa pau i s’acaba d’aixecar la ciutat
de Tebes. Amb l’ajuda de Cadme, aquests guerrers van fundar la ciutat de Tebes. Tot i que Cadme es va casar amb
Harmonia i va tenir una gran descendència, el mite recorda que la felicitat mai és definitiva.
Les dents de la serp són transformades en guerrers en aquest mite, però posteriorment la metamorfosi de
Cadme es en serp.
, Acteó
Acteó, net de Cadme va dir els seus companys que per avui deixessin de fer les
seves tasques de caça, que continuessin l’endemà. Pels boscos, hi havia una font
d’aigua cristal·lina, on anava la deessa Diana envoltada de Nimfes quan es
cansava de caçar per a banyar els seus membres virginals. Les nimfes van ajudar
Diana a treure's la roba, les armes i tot el que portava a sobre fins a deixar-la nua
perquè es pogués banyar. Acteó passejava per allà i va veire Diana, llavors les
nimfes van anar corrents a fer un cercle per tapar-la tot i que Diana era més alta i
se la continuava veient. Diana li escup aigua a la cara d’Acteó i li transforma en cérvol. Confús i espantat per la seva
nova aparença, Acteó va intentar fugir, però va ser descobert pels seus propis gossos de cacera, que no el van
reconèixer. Els gossos el van perseguir sense pietat fins atrapar-lo. Tot i els intents d’Acteó de comunicar-se i fer-se
entendre, només podia gemegar com un animal. Els seus gossos el van atacar i el van esquarterar, complint així la
venjança de Diana.
El relat subratlla el poder de la deessa i com el destí d’Acteó es va veure marcat per un incident accidental, sense
cap culpa real per part seva. Metamorfosi cérvol.
Semele
Sèmele, filla del rei Cadme de Tebes, es converteix en l’amant del déu Júpiter,
cosa que provoca una profunda gelosia en Juno, l’esposa de Júpiter. Quan Juno
descobreix que Sèmele està embarassada, decideix venjar-se. Per dur a terme el
seu pla, es disfressa de vella (amb cabells blancs i arrugues) i es fa passar per
Bèroe, la dida (cuidadora de la infacina) de Sèmele. Parlant amb ella, la convenç
que exigeixi a Júpiter una prova del seu amor diví: que es mostri amb tot el seu
poder i aparença autèntica, tal com ho fa amb Juno.
Sèmele segueix el consell, demana aquest desig a Júpiter, i ell, lligat pel jurament que ha fet al riu Estix, no pot
refusar. Quan es presenta amb tot el seu esplendor diví, els llamps i els trons que l’acompanyen resulten massa per
al cos mortal de Sèmele, que mor cremada pel poder celestial. No obstant això, abans que això passi, Júpiter
aconsegueix salvar el seu fill Bacus (Dionís), que encara està en gestació. El déu cus el fetus a la seva cuixa per
completar el temps d’embaràs. Quan Bacus neix, és confiat a Ino, germana de Sèmele, i posteriorment a unes
nimfes de Nisa perquè l’amaguin i el criïn lluny de la fúria de Juno.
El mite mostra la gelosia i la crueltat de Juno, la passió de Júpiter, i les conseqüències devastadores del desig
desmesurat i la venjança. També serveix per explicar el naixement del déu Bacus. Bacus: de ser de mortal a déu.
Tiresias
Júpiter i Juno es preguntaven que qui tenia més plaer si els homes o les dones.
Júpiter deia que les dones senten un plaer més intents, i Juno deia el contrari. Van
demanar l’opinió al Savi Tirèsies que un dia al bosc va colpejar amb el bastó adues
serps que copulaven i que acte seguit les serps van transformar a Tirèsies en
Dona,i després de set anys va tornar el mateix Bosc i els hi va tornar a colpejar i va
tornar al sexe masculí. Tirèsies va donar la raó a júpiter i va dir que les dones
senten més plaer perquè ho havia pogut experimentar. Juno es va enfadar i va
deixar cec a Tirèsies i Júpiter per compensar-lo va donar li el poder de ser vident.
Metamorfosis: Tiresies en dona, despres en home, en cec i vident.
Narcís
