EDUCACIÓ LITERÀRIA Català
Índex:
Tòpics literaris
Figures retòriques
Mètrica
Gèneres i composicions literàries
Gèneres lírics
Gèneres narratius
Gèneres dramàtics
Referències mitològiques
Autors i obres
Segle XIX
Renaixença
Segle XX
Modernisme
Noucentisme
Avantguardisme i literatura de preguerra
Postguerra i realisme històric
Transició democràtica i segona meitat del segle XX
,Tòpics literaris
amor post mortem l'amor que perdura més enllà de la mort, com una mostra d'eternitat i fidelitat absoluta
aurea mediocritas elogi de la vida senzilla i equilibrada, lluny dels excessos i la riquesa
lloança de la vida retirada al camp, en oposició a la vida urbana, que es veu com una font
beatus ille
d'intranquil·litat
invitació a gaudir del moment present, ja que el futur és incert i el temps passa
carpe diem
ràpidament
contemptus mundi menyspreu pel món terrenal, considerat efímer i enganyós davant l'eternitat espiritual
descriptio pullae descripció idealitzada de la bellesa d'una dona, sovint seguint patrons fixos
representació de la dona com un àngel, un ésser perfecte i diví que guia l'home cap a la
donna angelicata
redempció espiritual
la vida es veu com un viatge, on l'home és un caminant que recorre un camí ple de proves
homo viator
i aprenentatges
imago mortis representació visual o literària de la mort, sovint amb imatges macabres
locus amoenus descripció d'un paisatge ideal, tranquil i bell, sovint vinculat a l'amor
memento mori recordatori constant de la mortalitat i la inevitabilitat de la mort
omnia mors aequat la mort iguala tothom, independentment de la seva posició social
quotidie morimur cada dia morim una mica, simbolitzant el pas inexorable del temps
vita somnium el somni com a realitat paral·lela, font de revelacions o enganys
tempus fugit el temps s'escapa veloçment, i cal aprofitar-lo
theatrum mundi el món com un teatre on cadascú interpreta un paper
ubi sunt reflexió sobre on són les figures o elements del passat, sovint amb nostàlgia
vanitas vanitatum tot és vanitat i res d'aquest món té valor perdurable
venatus amoris l'amor vist com una cacera, on la persona estimada és la presa
vita flumen la vida com un riu que flueix cap a la mort inevitable
, Figures retòriques
fonètiques:
repetició d'un mateix so o grup de sons en paraules properes
al·literació
"Ses seus sospirs semblen serps" (la repetició de la sibilant 's')
repetició d'una o diverses paraules a l'inici de frases o versos consecutius
anàfora
"Per tu ploro, per tu canto, per tu visc."
contraposició de dues idees o paraules de significat oposat
antítesi
"Eres el dia i la nit de la meva vida."
interpel·lació directa a una persona o objecte, real o imaginari.
apòstrofe
"Oh terra estimada, torna'm la pau!"
supressió de conjuncions per donar més dinamisme o rapidesa a l'expressió.
asíndeton
"Vine, veu, venç."
relació entre dos elements mitjançant un nexe comparatiu (com, tal, semblant a).
comparació
"Els teus ulls brillen com estrelles."
desplaçament d'una part de la frase o vers a la línia següent, trencant l'estructura sintàctica
encavallament esperada.
"La llum del matí encén els teus ulls."
successió d'elements relacionats que s'acumulen
enumeració
"Veu, parla, sent, plora."
adjectiu que destaca una qualitat inherent del substantiu
epítet
"La blanca neu."
substitució d'una expressió dura o incòmoda per una de més suau
eufemisme
"Ha passat a millor vida" (en lloc de "ha mort")
exageració evident d'una realitat per intensificar el missatge
hipèrbole
"Et vaig esperar una eternitat."
expressió que diu el contrari del que es vol fer entendre
ironia
"Quina bona sort que tinc!" (després d'una desgràcia)
identificació d'un element amb un altre per la seva semblança implícita
metàfora
"Els ulls, dues perles negres."
substitució d'un terme per un altre amb el qual té una relació de proximitat
metonímia
"Va beure un got" (en lloc de "va beure aigua")
imitació de sons naturals mitjançant el llenguatge
onomatopeia
"El tic-tac del rellotge."
Índex:
Tòpics literaris
Figures retòriques
Mètrica
Gèneres i composicions literàries
Gèneres lírics
Gèneres narratius
Gèneres dramàtics
Referències mitològiques
Autors i obres
Segle XIX
Renaixença
Segle XX
Modernisme
Noucentisme
Avantguardisme i literatura de preguerra
Postguerra i realisme històric
Transició democràtica i segona meitat del segle XX
,Tòpics literaris
amor post mortem l'amor que perdura més enllà de la mort, com una mostra d'eternitat i fidelitat absoluta
aurea mediocritas elogi de la vida senzilla i equilibrada, lluny dels excessos i la riquesa
lloança de la vida retirada al camp, en oposició a la vida urbana, que es veu com una font
beatus ille
d'intranquil·litat
invitació a gaudir del moment present, ja que el futur és incert i el temps passa
carpe diem
ràpidament
contemptus mundi menyspreu pel món terrenal, considerat efímer i enganyós davant l'eternitat espiritual
descriptio pullae descripció idealitzada de la bellesa d'una dona, sovint seguint patrons fixos
representació de la dona com un àngel, un ésser perfecte i diví que guia l'home cap a la
donna angelicata
redempció espiritual
la vida es veu com un viatge, on l'home és un caminant que recorre un camí ple de proves
homo viator
i aprenentatges
imago mortis representació visual o literària de la mort, sovint amb imatges macabres
locus amoenus descripció d'un paisatge ideal, tranquil i bell, sovint vinculat a l'amor
memento mori recordatori constant de la mortalitat i la inevitabilitat de la mort
omnia mors aequat la mort iguala tothom, independentment de la seva posició social
quotidie morimur cada dia morim una mica, simbolitzant el pas inexorable del temps
vita somnium el somni com a realitat paral·lela, font de revelacions o enganys
tempus fugit el temps s'escapa veloçment, i cal aprofitar-lo
theatrum mundi el món com un teatre on cadascú interpreta un paper
ubi sunt reflexió sobre on són les figures o elements del passat, sovint amb nostàlgia
vanitas vanitatum tot és vanitat i res d'aquest món té valor perdurable
venatus amoris l'amor vist com una cacera, on la persona estimada és la presa
vita flumen la vida com un riu que flueix cap a la mort inevitable
, Figures retòriques
fonètiques:
repetició d'un mateix so o grup de sons en paraules properes
al·literació
"Ses seus sospirs semblen serps" (la repetició de la sibilant 's')
repetició d'una o diverses paraules a l'inici de frases o versos consecutius
anàfora
"Per tu ploro, per tu canto, per tu visc."
contraposició de dues idees o paraules de significat oposat
antítesi
"Eres el dia i la nit de la meva vida."
interpel·lació directa a una persona o objecte, real o imaginari.
apòstrofe
"Oh terra estimada, torna'm la pau!"
supressió de conjuncions per donar més dinamisme o rapidesa a l'expressió.
asíndeton
"Vine, veu, venç."
relació entre dos elements mitjançant un nexe comparatiu (com, tal, semblant a).
comparació
"Els teus ulls brillen com estrelles."
desplaçament d'una part de la frase o vers a la línia següent, trencant l'estructura sintàctica
encavallament esperada.
"La llum del matí encén els teus ulls."
successió d'elements relacionats que s'acumulen
enumeració
"Veu, parla, sent, plora."
adjectiu que destaca una qualitat inherent del substantiu
epítet
"La blanca neu."
substitució d'una expressió dura o incòmoda per una de més suau
eufemisme
"Ha passat a millor vida" (en lloc de "ha mort")
exageració evident d'una realitat per intensificar el missatge
hipèrbole
"Et vaig esperar una eternitat."
expressió que diu el contrari del que es vol fer entendre
ironia
"Quina bona sort que tinc!" (després d'una desgràcia)
identificació d'un element amb un altre per la seva semblança implícita
metàfora
"Els ulls, dues perles negres."
substitució d'un terme per un altre amb el qual té una relació de proximitat
metonímia
"Va beure un got" (en lloc de "va beure aigua")
imitació de sons naturals mitjançant el llenguatge
onomatopeia
"El tic-tac del rellotge."
