TEMA 8. ÒRGANS SOCIALS
Les societats de capital (SA i SL) es basen en 2 órgans:
1. Junta general: òrgan deliberant, és l’encarregat d’expressar la voluntat de la societat.
a. Es una reunió de socis degudament convocada per tal de decidir per majoria uns determinats
assumptes que estan a l’ordre del dia. Si hi ha la majoria que marquen els estatus, l’acord
adoptat vincula a tots els socis.
b. Només poden tractar d’assumptes compresos a l’ordre del dia (formulat per l’òrgan
d’administració)
Excepció: el cessament dels administradors (amb majories), ja que el mateix
administrador no pot reclamar el seu propi cese. També poden adoptar l’acció
social de responsabilitat contra els administradors, malgrat que no estigui a l’ordre
del dia.
c. Les convocatòries poden incloure precs i preguntes dirigides als administradors, però no es
obligatori que estiguin a la convocatòria.
d. Qui té la funció de dirigir el debat és el president de la junta, en casos problemàtics és qui la
dirigeix.
També hi ha junta general en empreses unipersonals, 1 soci (el soci assumeix les
funciones de president i secretari de la junta, totes les funcions).
SL: junta general de socis
SA: junta general d’accionistes
2. Òrgans d’administració: òrgan executiu, qui gestiona i representa la societat davant de tercers. Les juntes
han de ser convocades per l’organ d’administració. Els administradors poden conformar 4 formes:
a. Consell d’administració
b. Administradors únics
c. Administradors mancomunats
d. Administradors solidaris
Art 159 i ss LSC. Junta general
1. Los socios, reunidos en junta general, decidirán por la mayoría legal o estatutariamente establecida, en los
asuntos propios de la competencia de la junta.
2. Todos los socios, incluso los disidentes y los que no hayan participado en la reunión, quedan sometidos a los
acuerdos de la junta general.
En l’esquema bàsic veiem que hi ha una prevalença de la Junta general respecte l’òrgan d’administració, pel fet de
que els administradors son nomenats per la junta general però en l’actualitat hem de distingir entre societat
cotitzades i no cotitzades:
- Quan parlem de societats cotitzades hi ha una gran diferencia entre propietaris de la societat i gestors de
la societat, es a dir, els accionistes son els propietaris i qui gestiona son els administradors . Es distingeix
entre propietaris (accionistes) i administradors, ja que en les societats cotitzades qui té el poder és
l’òrgan d’administrador, ja que gestionen el patrimoni de milers de persones. Les societats cotitzades
obligatòriament han de tenir un reglament que regula el funcionament de la Junta.
Es planteja el problema de govern corporatiu; de com els propietaris poden controlar la tasca i poder que tenen
els administradors, (que a la praxis són qui decideixen en la societat) . Si l’administrador fa una operació arriscada,
qui perd o guanya son els propietaris de l’empresa. Assumeixen les conseqüències negatives i positives de la gestió
dels administradors. El propietari és un accionista inversor, volen la rentabilitat econòmica, no lis importa com
funciona els òrgans de govern.
Això ha suposat que en dret de societats, tinguem en el cas dels òrgans, un règim diferenciar, segons si la societat
es no cotitzada (SA o SL) o cotitzada (SA) perque el paper del soci és diferent, té un interès diferent.
, Pregunta d’examen: distribució de competència entre òrgan d’administració i junta general, haurem de
mencionar article 160 i 161.
Art 160 LEC: enumera les competències de la Junta general. Durant molt de temps no s’ha definit, però actualment
s’enumeren les competències per tal de distingir les competències de la Junta general de les de l’òrgan
d’administració.
Junta general: Òrgan deliberant que forma la voluntat de la societat
Òrgan d’administració: Òrgan de gestió i representació de la societat davant de tercers.
Es competencia de la junta general deliberar y acordar sobre los siguientes asuntos:
a) La aprobación de las cuentas anuales, la aplicación del resultado y la aprobación de la gestión social.
b) El nombramiento y separación de los administradores, de los liquidadores y, en su caso, de los auditores de cuentas, así
como el ejercicio de la acción social de responsabilidad contra cualquiera de ellos.
c) La modificación de los estatutos sociales.
d) El aumento y la reducción del CS.
e) La supresión o limitación del derecho de suscripción preferente y de asunción preferente.
f) La adquisición, la enajenación o la aportación a otra sociedad de activos esenciales. Se presume el carácter esencial del
activo cuando el importe de la operación supere el veinticinco por ciento del valor de los activos que figuren en el último
balance aprobado.
Si es un actiu essencial de la societat, no hi ha prou amb l’autorització de l’òrgan d’administració, es
necessària la autorització de la junta general.
Si el preu fixat per una operació es superior al 25% del total del valor d’actius de la societat, es presumeix
que és un element essencial de la societat i per això, s’aparta de la regla general on no és suficient
l’actuació de l’administrador, és competència de la Junta General. El criteri d’element essencial és en
termes quantitatius i, a vegades criticada per la doctrina perque hi ha elements que tot i no superar el
25%, continua sent essencial, com una patent.
g) La transformación, la fusión, la escisión o la cesión global de activo y pasivo.
h) La disolución de la sociedad.
i) La aprobación del balance final de liquidación.
j) Cualesquiera otros asuntos que determinen la ley o los estatutos.
Article 161. Intervenció de la Junta General en assumptes de gestió
Salvo disposición contraria de los estatutos, la junta general de las sociedades de capital podrá impartir instrucciones
al órgano de administración o someter a su autorización la adopción por dicho órgano de decisiones o acuerdos
sobre determinados asuntos de gestión, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 234.
Té caràcter dispositiu, es a dir, si els estatuts no diuen res, la junta general (de la SA o SL) pot donar instruccions al
òrgan d’administració dient com ha de realitzar actuacions o bé, autoritzar l’adopció de determinats acords. Es a dir,
la junta general es pot reservar un doble dret:
1. Donar instruccions sobre com ha de realitzar una actuació
2. Que requereixi per realitzar una gestió, l’autorització preceptiva de la Junta general.
Es un precepte restringible perque limita les competències de l’òrgan d’administració, sota el seu règim és lliure
d’actuar però autoritza que la junta general doni instruccions al òrgan d’administració i a més, es pot reservar la
facultat d’autoritzar els actes d’administració. Malgrat que els administradors segueixin les instruccions de la Junta
general, no vol dir que l’òrgan d’administració ho pugi fer com a motiu per excusar o protegir la seva
responsabilitat, es a dir, encara que segueixi les instruccions del ajunta general no fa que s’eximeixi de
responsabilitat.
L’òrgan d’administració ha d’actuar diligentment i amb coneixement degut. És important perque l’òrgan
d’administració normalment, a posteriori de l’actuació, sotmet l’actuació feta a l’autorització de la junta
dient, on li autoritzaven. El legislador diu que tot i que es tingui el vist bo de la junta, no eximeix la seva
responsabilitat.
Qui designa als administradors és la junta i a la praxis qui dirigeix la societat son els accionistes
majoritaris.
Les societats de capital (SA i SL) es basen en 2 órgans:
1. Junta general: òrgan deliberant, és l’encarregat d’expressar la voluntat de la societat.
a. Es una reunió de socis degudament convocada per tal de decidir per majoria uns determinats
assumptes que estan a l’ordre del dia. Si hi ha la majoria que marquen els estatus, l’acord
adoptat vincula a tots els socis.
b. Només poden tractar d’assumptes compresos a l’ordre del dia (formulat per l’òrgan
d’administració)
Excepció: el cessament dels administradors (amb majories), ja que el mateix
administrador no pot reclamar el seu propi cese. També poden adoptar l’acció
social de responsabilitat contra els administradors, malgrat que no estigui a l’ordre
del dia.
c. Les convocatòries poden incloure precs i preguntes dirigides als administradors, però no es
obligatori que estiguin a la convocatòria.
d. Qui té la funció de dirigir el debat és el president de la junta, en casos problemàtics és qui la
dirigeix.
També hi ha junta general en empreses unipersonals, 1 soci (el soci assumeix les
funciones de president i secretari de la junta, totes les funcions).
SL: junta general de socis
SA: junta general d’accionistes
2. Òrgans d’administració: òrgan executiu, qui gestiona i representa la societat davant de tercers. Les juntes
han de ser convocades per l’organ d’administració. Els administradors poden conformar 4 formes:
a. Consell d’administració
b. Administradors únics
c. Administradors mancomunats
d. Administradors solidaris
Art 159 i ss LSC. Junta general
1. Los socios, reunidos en junta general, decidirán por la mayoría legal o estatutariamente establecida, en los
asuntos propios de la competencia de la junta.
2. Todos los socios, incluso los disidentes y los que no hayan participado en la reunión, quedan sometidos a los
acuerdos de la junta general.
En l’esquema bàsic veiem que hi ha una prevalença de la Junta general respecte l’òrgan d’administració, pel fet de
que els administradors son nomenats per la junta general però en l’actualitat hem de distingir entre societat
cotitzades i no cotitzades:
- Quan parlem de societats cotitzades hi ha una gran diferencia entre propietaris de la societat i gestors de
la societat, es a dir, els accionistes son els propietaris i qui gestiona son els administradors . Es distingeix
entre propietaris (accionistes) i administradors, ja que en les societats cotitzades qui té el poder és
l’òrgan d’administrador, ja que gestionen el patrimoni de milers de persones. Les societats cotitzades
obligatòriament han de tenir un reglament que regula el funcionament de la Junta.
Es planteja el problema de govern corporatiu; de com els propietaris poden controlar la tasca i poder que tenen
els administradors, (que a la praxis són qui decideixen en la societat) . Si l’administrador fa una operació arriscada,
qui perd o guanya son els propietaris de l’empresa. Assumeixen les conseqüències negatives i positives de la gestió
dels administradors. El propietari és un accionista inversor, volen la rentabilitat econòmica, no lis importa com
funciona els òrgans de govern.
Això ha suposat que en dret de societats, tinguem en el cas dels òrgans, un règim diferenciar, segons si la societat
es no cotitzada (SA o SL) o cotitzada (SA) perque el paper del soci és diferent, té un interès diferent.
, Pregunta d’examen: distribució de competència entre òrgan d’administració i junta general, haurem de
mencionar article 160 i 161.
Art 160 LEC: enumera les competències de la Junta general. Durant molt de temps no s’ha definit, però actualment
s’enumeren les competències per tal de distingir les competències de la Junta general de les de l’òrgan
d’administració.
Junta general: Òrgan deliberant que forma la voluntat de la societat
Òrgan d’administració: Òrgan de gestió i representació de la societat davant de tercers.
Es competencia de la junta general deliberar y acordar sobre los siguientes asuntos:
a) La aprobación de las cuentas anuales, la aplicación del resultado y la aprobación de la gestión social.
b) El nombramiento y separación de los administradores, de los liquidadores y, en su caso, de los auditores de cuentas, así
como el ejercicio de la acción social de responsabilidad contra cualquiera de ellos.
c) La modificación de los estatutos sociales.
d) El aumento y la reducción del CS.
e) La supresión o limitación del derecho de suscripción preferente y de asunción preferente.
f) La adquisición, la enajenación o la aportación a otra sociedad de activos esenciales. Se presume el carácter esencial del
activo cuando el importe de la operación supere el veinticinco por ciento del valor de los activos que figuren en el último
balance aprobado.
Si es un actiu essencial de la societat, no hi ha prou amb l’autorització de l’òrgan d’administració, es
necessària la autorització de la junta general.
Si el preu fixat per una operació es superior al 25% del total del valor d’actius de la societat, es presumeix
que és un element essencial de la societat i per això, s’aparta de la regla general on no és suficient
l’actuació de l’administrador, és competència de la Junta General. El criteri d’element essencial és en
termes quantitatius i, a vegades criticada per la doctrina perque hi ha elements que tot i no superar el
25%, continua sent essencial, com una patent.
g) La transformación, la fusión, la escisión o la cesión global de activo y pasivo.
h) La disolución de la sociedad.
i) La aprobación del balance final de liquidación.
j) Cualesquiera otros asuntos que determinen la ley o los estatutos.
Article 161. Intervenció de la Junta General en assumptes de gestió
Salvo disposición contraria de los estatutos, la junta general de las sociedades de capital podrá impartir instrucciones
al órgano de administración o someter a su autorización la adopción por dicho órgano de decisiones o acuerdos
sobre determinados asuntos de gestión, sin perjuicio de lo establecido en el artículo 234.
Té caràcter dispositiu, es a dir, si els estatuts no diuen res, la junta general (de la SA o SL) pot donar instruccions al
òrgan d’administració dient com ha de realitzar actuacions o bé, autoritzar l’adopció de determinats acords. Es a dir,
la junta general es pot reservar un doble dret:
1. Donar instruccions sobre com ha de realitzar una actuació
2. Que requereixi per realitzar una gestió, l’autorització preceptiva de la Junta general.
Es un precepte restringible perque limita les competències de l’òrgan d’administració, sota el seu règim és lliure
d’actuar però autoritza que la junta general doni instruccions al òrgan d’administració i a més, es pot reservar la
facultat d’autoritzar els actes d’administració. Malgrat que els administradors segueixin les instruccions de la Junta
general, no vol dir que l’òrgan d’administració ho pugi fer com a motiu per excusar o protegir la seva
responsabilitat, es a dir, encara que segueixi les instruccions del ajunta general no fa que s’eximeixi de
responsabilitat.
L’òrgan d’administració ha d’actuar diligentment i amb coneixement degut. És important perque l’òrgan
d’administració normalment, a posteriori de l’actuació, sotmet l’actuació feta a l’autorització de la junta
dient, on li autoritzaven. El legislador diu que tot i que es tingui el vist bo de la junta, no eximeix la seva
responsabilitat.
Qui designa als administradors és la junta i a la praxis qui dirigeix la societat son els accionistes
majoritaris.
