TEMA 3.
ESCRIPTURA I ESTATUTS DE LES SOCIETATS
¿L’escriptura de constitució i els estatuts són documents separats o integrats?
Durant molt de temps es diu que l’escriptura incorpora la voluntat dels socis de esdevindré societat. Aquestes
aportacions que fan els socis han de ser valorables econòmicament i a canvi reben accions (SA) o participacions (SL). La
suma del valor econòmic assignat a les aportacions té que ser igual a la xifra del capital social. El capital subscrit es el que et
comprometés a aportar, el capital que els socis subscriveixen i han d’aportar, normalment l’aporten en el moment de
constitució, sol coincidir amb el desemborsat. Però a l’anònima es pot desemborsar només ¼ part del valor nominal de les
accions subscrites. Els dividends passius són la part del capital no desemborsat.
En el cos de l’escriptura es posen aquestes qüestions, qui es el soci (persona física o jurídica) però els estatuts (integrats
dins de l’escriptura) son la norma que regula el funcionament de les societats. Es planteja una distinció dogmàtica que en
la pràctica no té molt sentit entre estatus i escriptura. L’escriptura de constitució reflexa el contracte de la societat, excepte
en les unipersonals perque el contracte necessita dos parts i estem davant d’un contracte unipersonal. Excepte aquest cas,
quan modifiquem el contracte de la societat, com tot contacte, requereix el consentiment de totes les parts contractants.
Per exemple, si fem modificar el regim d’aportacions, necessitem el consentiment de totes les parts. Els estatuts de la
societat de capital es pot modificar d’acord a les majories que estableixi la llei.
Durant molts anys a Espanya per no tenir empreses unipersonals, les empreses familiars son formades per el pare que
tenen 90% i els fills 10%. Hisenda està inspeccionant aquestes empresa i considera que amb el % del 90%, qui realment ha
de tributar no es la societat, sinó el soci per l’IRPF. La societat es una pantalla, amb el 90% es el propietari i no es pot veure
beneficiat per la societat. Això es molt important perque si la tributació aconseguim que l’acotin en el IS (25%) però si
l’acotem a la persona, ens trobarem amb una tributació del 54% + sanció del 100% del capital que no s’ha tributat.
Per exemple, fem una SL i comencem a fer activitat. Hisenda diu qui fa el servei, la persona o l’empresa. Perque si
contracte la persona, la tributació ha de ser per IRPF (54%) i si es la societats, el 25% del guany. Moltes persones utilitzen
l’empresa per evadir impostos i et fan tributar per IRPF amb sanció per simulació de negoci jurídic. Per no caure amb això
has de tenir un negoci amb gent contractada, i que prestin un servei.
Confusió entre denominacions socials i signes distintius:
Una cadena d’hamburgueses va tenir un problema per no distingir bé al registre mercantil i l’industrial. Si aquest nom està
inscrit o no com marca, domini, internet... de vegades com que no hi ha connexió entre els dos registres, podem tenir
problemes entre el titular de la marca i el titular de la denominació social. En la fundació de l’Empresa, hem de delimitar bé
l’objecte, activitats que donem cobertura i en el marc d’això, fer un estudi de quina és la situació respecte el nom de
marques i denominació social.
CONTINUGT ESTATUTS
Art 23 Llei de societat de capital:
En los estatutos, que han de regir el funcionamiento de las sociedades de capital, se hará constar:
a) La denominación de la sociedad.
b) El objeto social, determinando las actividades que lo integran.
c) El domicilio social.
d) El capital social, las participaciones o las acciones en que se divida, su valor nominal y su numeración correlativa. En el
caso de las sociedades de responsabilidad limitada en régimen de formación sucesiva, en tanto la cifra de capital sea inferior
al mínimo fijado en el artículo 4, los estatutos contendrán una expresa declaración de sujeción de la sociedad a dicho
régimen. Los Registradores Mercantiles harán constar, de oficio, esta circunstancia en las notas de despacho de cualquier
documento inscribible relativo a la sociedad, así como en las certificaciones que expidan.
, Si la sociedad fuera de responsabilidad limitada expresará el número de participaciones en que se divida el capital social, el
valor nominal de las mismas, su numeración correlativa y, si fueran desiguales, los derechos que cada una atribuya a los
socios y la cuantía o la extensión de estos.
Si la sociedad fuera anónima expresará las clases de acciones y las series, en caso de que existieran; la parte del valor
nominal pendiente de desembolso, así como la forma y el plazo máximo en que satisfacerlo; y si las acciones están
representadas por medio de títulos, o por medio de anotaciones en cuenta o mediante sistemas basados en tecnología de
registros distribuidos. En caso de que se representen por medio de títulos, deberá indicarse si son las acciones nominativas o
al portador y si se prevé la emisión de títulos múltiples.
e) El modo o modos de organizar la administración de la sociedad, el número de administradores o, al menos, el número
máximo y el mínimo, así como el plazo de duración del cargo y el sistema de retribución, si la tuvieren.
En las sociedades comanditarias por acciones se expresará, además, la identidad de los socios colectivos.
f) El modo de deliberar y adoptar sus acuerdos los órganos colegiados de la sociedad.
L’estatut pot contemplar diverses activitats, que no han de ser anàlogues, poden ser diferents. Depenent del sector
econòmic en el qual volem desenvolupar l’activitat, hem de conèixer quin és el tractament fiscal d’aquella activitat que
volem portar a terme. De vegades, també tenen un instrument de consulta més tècnic que són les resolucions de la
direcció general de tributs. Abans d’això hem de pensar que si ens dediquem a la promoció Inmobiliaria i ho posem als
estatuts, hem de veure quines conseqüències fiscals hi ha. Les administracions tributaries quan demanen aclaracions,
tenen molt a compte l’activitat que diem que estem fent en aquella societat. Hem de tenir en compte que depenen de
l’activitat que escollim, es donen unes conseqüències fiscals.
Per exemple, si comprem un local (actiu no corrent de l’empresa com immobilitzat) per fer l’activitat i en el CENAE (centre
d’activitats econòmiques) posem que edifiquem i promocionem apartaments en el litoral marítim. Aquests apartaments
que tenim a la venda, ja no formaran part de l’actiu no corrent, no son immobilitzat fixe, sinó que es un element que
constitueix la nostre activitat com actiu circulant, corrent. Si ho tens bé comptabilitzat té conseqüències davant d’Hisenda.
A hisenda li estem dient que ens dediquem a l’edificació i promoció. Hisenda ens farà demostra que estem fent amb això,
si no s’utilitza per l’activitat econòmica, et corregiran la tributació.
Quina estructura pot adoptar l’òrgan d’administració?
L’òrgan d’administració pot adoptar les següents formes:
- 1 Administrador únic
- Administradors solidaris
- Administradors mancomunats
- Consell d’administració: sempre ha d’estar format com a mínim per 3 membres.
- Si constituïm una SL, el consell d’administració ha d’estar format per un mínim de 3 membres i màxim
de 12.
- En la SA, quan hi ha més de 2 admin que actuen mancomunadament, conjuntament, tenen que
adoptar la forma de consell d’administració.
Si nosaltres diem que l’ estructures societària més problemàtica és la del 50/50 perque es pot paralitzar de facto l’activitat
de la societat. L’acord social no es pot adoptar. Si a més establim formules com pot ser la d’administradors solidaris o
també que en comptes d’administrador solidari, siguin mancomunats, també presenta problemes. L’administrador únic té
2 àmbits: gestió interna i representació.
En l’àmbit de representació, l’administrador únic representa a la societat davant de 3. Els administradors solidaris,
cadascun d’ells, tenen la plena capacitat per representar a la societat davant de 3 ( és una posició semblant a la que té un
apoderat general ja que pot actuar en el nostre nom en totes les activitats perque disposa del teu patrimoni). En moltes
societats, en comptes d’escollir que els administradors siguin solidaris, s’escull la forma d’administrador mancomunats. Per
representar a la societat han d’actuar conjuntament, permet un major control però com sempre hauran d’anar 2
administradors, en la pràctica es pot resoldre amb clàusules estatutàries perque es doni un poder d’actuació individual a
cadascun dels administradors mancomunats. Si hi ha plena confiança com societats familiars, es recomanable ser una
societat mancomunada.
Per exemple, Aquelles actuacions per sota de 100 mil euros, podrà actuar individualment cadascú dels administradors
mancomunats.
Si l’empresa neix amb voluntat de creixement, sempre es podrà adoptar la forma de consell d’administració, el qual té un
funcionament de majories i per tant, és més complexa la possibilitat de bloquejar la presa de decisions. Totes les societats
cotitzades han d’adoptar el consell d’administració. Per tant, davant del notari s’ha d’especificar la forma que es vol
adoptar (únic, solidiari, mancomunat o consell) i l’han d’acceptar, no pots obligar a ningú però degut al nivell tant elevat de
ESCRIPTURA I ESTATUTS DE LES SOCIETATS
¿L’escriptura de constitució i els estatuts són documents separats o integrats?
Durant molt de temps es diu que l’escriptura incorpora la voluntat dels socis de esdevindré societat. Aquestes
aportacions que fan els socis han de ser valorables econòmicament i a canvi reben accions (SA) o participacions (SL). La
suma del valor econòmic assignat a les aportacions té que ser igual a la xifra del capital social. El capital subscrit es el que et
comprometés a aportar, el capital que els socis subscriveixen i han d’aportar, normalment l’aporten en el moment de
constitució, sol coincidir amb el desemborsat. Però a l’anònima es pot desemborsar només ¼ part del valor nominal de les
accions subscrites. Els dividends passius són la part del capital no desemborsat.
En el cos de l’escriptura es posen aquestes qüestions, qui es el soci (persona física o jurídica) però els estatuts (integrats
dins de l’escriptura) son la norma que regula el funcionament de les societats. Es planteja una distinció dogmàtica que en
la pràctica no té molt sentit entre estatus i escriptura. L’escriptura de constitució reflexa el contracte de la societat, excepte
en les unipersonals perque el contracte necessita dos parts i estem davant d’un contracte unipersonal. Excepte aquest cas,
quan modifiquem el contracte de la societat, com tot contacte, requereix el consentiment de totes les parts contractants.
Per exemple, si fem modificar el regim d’aportacions, necessitem el consentiment de totes les parts. Els estatuts de la
societat de capital es pot modificar d’acord a les majories que estableixi la llei.
Durant molts anys a Espanya per no tenir empreses unipersonals, les empreses familiars son formades per el pare que
tenen 90% i els fills 10%. Hisenda està inspeccionant aquestes empresa i considera que amb el % del 90%, qui realment ha
de tributar no es la societat, sinó el soci per l’IRPF. La societat es una pantalla, amb el 90% es el propietari i no es pot veure
beneficiat per la societat. Això es molt important perque si la tributació aconseguim que l’acotin en el IS (25%) però si
l’acotem a la persona, ens trobarem amb una tributació del 54% + sanció del 100% del capital que no s’ha tributat.
Per exemple, fem una SL i comencem a fer activitat. Hisenda diu qui fa el servei, la persona o l’empresa. Perque si
contracte la persona, la tributació ha de ser per IRPF (54%) i si es la societats, el 25% del guany. Moltes persones utilitzen
l’empresa per evadir impostos i et fan tributar per IRPF amb sanció per simulació de negoci jurídic. Per no caure amb això
has de tenir un negoci amb gent contractada, i que prestin un servei.
Confusió entre denominacions socials i signes distintius:
Una cadena d’hamburgueses va tenir un problema per no distingir bé al registre mercantil i l’industrial. Si aquest nom està
inscrit o no com marca, domini, internet... de vegades com que no hi ha connexió entre els dos registres, podem tenir
problemes entre el titular de la marca i el titular de la denominació social. En la fundació de l’Empresa, hem de delimitar bé
l’objecte, activitats que donem cobertura i en el marc d’això, fer un estudi de quina és la situació respecte el nom de
marques i denominació social.
CONTINUGT ESTATUTS
Art 23 Llei de societat de capital:
En los estatutos, que han de regir el funcionamiento de las sociedades de capital, se hará constar:
a) La denominación de la sociedad.
b) El objeto social, determinando las actividades que lo integran.
c) El domicilio social.
d) El capital social, las participaciones o las acciones en que se divida, su valor nominal y su numeración correlativa. En el
caso de las sociedades de responsabilidad limitada en régimen de formación sucesiva, en tanto la cifra de capital sea inferior
al mínimo fijado en el artículo 4, los estatutos contendrán una expresa declaración de sujeción de la sociedad a dicho
régimen. Los Registradores Mercantiles harán constar, de oficio, esta circunstancia en las notas de despacho de cualquier
documento inscribible relativo a la sociedad, así como en las certificaciones que expidan.
, Si la sociedad fuera de responsabilidad limitada expresará el número de participaciones en que se divida el capital social, el
valor nominal de las mismas, su numeración correlativa y, si fueran desiguales, los derechos que cada una atribuya a los
socios y la cuantía o la extensión de estos.
Si la sociedad fuera anónima expresará las clases de acciones y las series, en caso de que existieran; la parte del valor
nominal pendiente de desembolso, así como la forma y el plazo máximo en que satisfacerlo; y si las acciones están
representadas por medio de títulos, o por medio de anotaciones en cuenta o mediante sistemas basados en tecnología de
registros distribuidos. En caso de que se representen por medio de títulos, deberá indicarse si son las acciones nominativas o
al portador y si se prevé la emisión de títulos múltiples.
e) El modo o modos de organizar la administración de la sociedad, el número de administradores o, al menos, el número
máximo y el mínimo, así como el plazo de duración del cargo y el sistema de retribución, si la tuvieren.
En las sociedades comanditarias por acciones se expresará, además, la identidad de los socios colectivos.
f) El modo de deliberar y adoptar sus acuerdos los órganos colegiados de la sociedad.
L’estatut pot contemplar diverses activitats, que no han de ser anàlogues, poden ser diferents. Depenent del sector
econòmic en el qual volem desenvolupar l’activitat, hem de conèixer quin és el tractament fiscal d’aquella activitat que
volem portar a terme. De vegades, també tenen un instrument de consulta més tècnic que són les resolucions de la
direcció general de tributs. Abans d’això hem de pensar que si ens dediquem a la promoció Inmobiliaria i ho posem als
estatuts, hem de veure quines conseqüències fiscals hi ha. Les administracions tributaries quan demanen aclaracions,
tenen molt a compte l’activitat que diem que estem fent en aquella societat. Hem de tenir en compte que depenen de
l’activitat que escollim, es donen unes conseqüències fiscals.
Per exemple, si comprem un local (actiu no corrent de l’empresa com immobilitzat) per fer l’activitat i en el CENAE (centre
d’activitats econòmiques) posem que edifiquem i promocionem apartaments en el litoral marítim. Aquests apartaments
que tenim a la venda, ja no formaran part de l’actiu no corrent, no son immobilitzat fixe, sinó que es un element que
constitueix la nostre activitat com actiu circulant, corrent. Si ho tens bé comptabilitzat té conseqüències davant d’Hisenda.
A hisenda li estem dient que ens dediquem a l’edificació i promoció. Hisenda ens farà demostra que estem fent amb això,
si no s’utilitza per l’activitat econòmica, et corregiran la tributació.
Quina estructura pot adoptar l’òrgan d’administració?
L’òrgan d’administració pot adoptar les següents formes:
- 1 Administrador únic
- Administradors solidaris
- Administradors mancomunats
- Consell d’administració: sempre ha d’estar format com a mínim per 3 membres.
- Si constituïm una SL, el consell d’administració ha d’estar format per un mínim de 3 membres i màxim
de 12.
- En la SA, quan hi ha més de 2 admin que actuen mancomunadament, conjuntament, tenen que
adoptar la forma de consell d’administració.
Si nosaltres diem que l’ estructures societària més problemàtica és la del 50/50 perque es pot paralitzar de facto l’activitat
de la societat. L’acord social no es pot adoptar. Si a més establim formules com pot ser la d’administradors solidaris o
també que en comptes d’administrador solidari, siguin mancomunats, també presenta problemes. L’administrador únic té
2 àmbits: gestió interna i representació.
En l’àmbit de representació, l’administrador únic representa a la societat davant de 3. Els administradors solidaris,
cadascun d’ells, tenen la plena capacitat per representar a la societat davant de 3 ( és una posició semblant a la que té un
apoderat general ja que pot actuar en el nostre nom en totes les activitats perque disposa del teu patrimoni). En moltes
societats, en comptes d’escollir que els administradors siguin solidaris, s’escull la forma d’administrador mancomunats. Per
representar a la societat han d’actuar conjuntament, permet un major control però com sempre hauran d’anar 2
administradors, en la pràctica es pot resoldre amb clàusules estatutàries perque es doni un poder d’actuació individual a
cadascun dels administradors mancomunats. Si hi ha plena confiança com societats familiars, es recomanable ser una
societat mancomunada.
Per exemple, Aquelles actuacions per sota de 100 mil euros, podrà actuar individualment cadascú dels administradors
mancomunats.
Si l’empresa neix amb voluntat de creixement, sempre es podrà adoptar la forma de consell d’administració, el qual té un
funcionament de majories i per tant, és més complexa la possibilitat de bloquejar la presa de decisions. Totes les societats
cotitzades han d’adoptar el consell d’administració. Per tant, davant del notari s’ha d’especificar la forma que es vol
adoptar (únic, solidiari, mancomunat o consell) i l’han d’acceptar, no pots obligar a ningú però degut al nivell tant elevat de
