Sistema cardiovascular
El sistema cardiovascular es compon de:
- Cor (bomba muscular)
- Sang (líquid impulsat per el cor)
- Vasos (per on viatja la sang)
Aquest sistema s’encarrega de distribuir la sang per tot l’organisme, i en ella es transporta
tot el que prové de fora de l’organisme, i es dirigeix cap a les cèl·lules (nutrients, O2),
però també les coses que van a fora de l’organisme (CO2, calor, i residus), i finalement les
substàncies fabricades dins de l’organisme a altres parts del cos (hormones, anticossos,
glucosa treta pel fetge…).
Funció homeostàtica molt important.
TRANSPORT DE LA SANG
La sang es mou per convecció, és a dir d’altes
pressions a baixes pressions, a diferència dels soluts
que es mouen per difusió va de altes concentracions a
baixes concentracions.
Al llarg del sistema la pressió anirà disminuint, partint de
l'artèria aorta (pressió més alta), i la pressió més baixa
correspon al final de la vena cava.
CIRCUITS CARDIOVASCULAR
- Arteries: tots els vasos que surten del cor.
- Venes: tots els vasos que entren del cor.
Circulació sistèmica o major: funció de la sang és cedir l’oxigen, i agafar el CO2.
- Coronaria
- Bronquial
- Esplénica (sistema digestiu)
- Hepática
- Renal
- …
Circulació pulmonar o menor: funció de la sang és agafar oxigen, i deixar anar el CO2.
1
,SISTEMA PORTA
El sistema porta és compón de 2 llits capil·lars units entre ells a través d’una artèria (de
forma habitual trobem un llit capilar amb una arteriola en un extrem i una vènula en l’altre).
La funció principal que té és realitzar una difusió o recaptació molt gran de
substàncies.
- Sistema porta hepàtic
- Sistema porta renal
- Sistema porta hipofisari
GRADIENT DE PRESSIÓ
Flux/ caudal és un volum que es mou per una unitat de temps (L/min). La sang es mou
per una diferència de pressions, que és el que permet realitzar un flux unidireccional, i no
depèn del nombre de presións, sino del gradient que es tingui, és a dir si en un extrem tenim
100 i en l’altre 40, hi haurà un moviment →, però si tenim 20 i 15 el flux seguira movent-se
en la mateixa direcció →. Això és va repartint en tot el sistema cardiovascular de forma
ordenada, per permetre una circulació continua y unidireccional de la sang.
El flux és directament proporciónal a la diferències de pressions.
La pressió dels vasos és disminueix degut a una resistència que es troba en les parets dels
vasos, per tant quanta més resistència tenim, menys flux hi haurà.
Llei de Poiseuille: la resistència depèn de:
- Longitud del vas (↑longitud = ↑resistència); directament proporcional a la
resistència.
- Diámetre (↑diámetre = ↓resistència) = inversament proporcional a la resistència.
- Vasoconstricció: ↓diámetre = ↑resistència = ↓flux
- Vasodilatació: ↑diámetre = ↓resistència = ↑flux
Petits canvis de les artèries o venes, poden haver canvis molt significatius.
- Densitat (↑densitat = ↑resistència); directament proporcional a la resistència
2
, Velocitat de flux és igual al flux/ area per la que passa, és a dir si l'àrea per la què passa
és molt més gran, la velocitat de flux disminueix, en canvi, per una area disminuida el flux
anirà molt més ràpida. En l’aorta, tot i ser molt més gran que els capil·lars, té un flux més
ràpid, ja que de capil·lars hi han molts i acaben formant una àrea més gran que la aorta.
Velocitat de la sang 5L/min.
EL COR: CÀMERAS I VÁLVULES
Les vàlvules s’obren per un canvi de pressions, i tant l’aurícula com el ventricle esquerre
tenen parets molt més gruixudes ja que han de enviar sang a tot l’organisme a través de
l'artèria aorta.
Sístole: contracció cardíaca, és a dir les parets del cor s’apropen, es produeix la ejecció de
sang de les càmeres.
Diàstole: relaxació cardíaca, es produeix l’ompliment de la càmera.
MUSCULATURA ESTRIADA E INVOLUNTARIA CARDÍACA
Activitat electrica del cor que dona una despolarització i acaba causant una contracció
mecànica.
Control Classificació anatòmica Clasificació histológica
Voluntari: depèn del SN Esquelètic Estriat: molt ben
organitzada amb presència
Involuntari: control intrínsec Cardíac de sarcòmers.
(propi), extrínsec del SN
autónom i per una Visceral Llis: desordenada.
modulació hormonal.
3
El sistema cardiovascular es compon de:
- Cor (bomba muscular)
- Sang (líquid impulsat per el cor)
- Vasos (per on viatja la sang)
Aquest sistema s’encarrega de distribuir la sang per tot l’organisme, i en ella es transporta
tot el que prové de fora de l’organisme, i es dirigeix cap a les cèl·lules (nutrients, O2),
però també les coses que van a fora de l’organisme (CO2, calor, i residus), i finalement les
substàncies fabricades dins de l’organisme a altres parts del cos (hormones, anticossos,
glucosa treta pel fetge…).
Funció homeostàtica molt important.
TRANSPORT DE LA SANG
La sang es mou per convecció, és a dir d’altes
pressions a baixes pressions, a diferència dels soluts
que es mouen per difusió va de altes concentracions a
baixes concentracions.
Al llarg del sistema la pressió anirà disminuint, partint de
l'artèria aorta (pressió més alta), i la pressió més baixa
correspon al final de la vena cava.
CIRCUITS CARDIOVASCULAR
- Arteries: tots els vasos que surten del cor.
- Venes: tots els vasos que entren del cor.
Circulació sistèmica o major: funció de la sang és cedir l’oxigen, i agafar el CO2.
- Coronaria
- Bronquial
- Esplénica (sistema digestiu)
- Hepática
- Renal
- …
Circulació pulmonar o menor: funció de la sang és agafar oxigen, i deixar anar el CO2.
1
,SISTEMA PORTA
El sistema porta és compón de 2 llits capil·lars units entre ells a través d’una artèria (de
forma habitual trobem un llit capilar amb una arteriola en un extrem i una vènula en l’altre).
La funció principal que té és realitzar una difusió o recaptació molt gran de
substàncies.
- Sistema porta hepàtic
- Sistema porta renal
- Sistema porta hipofisari
GRADIENT DE PRESSIÓ
Flux/ caudal és un volum que es mou per una unitat de temps (L/min). La sang es mou
per una diferència de pressions, que és el que permet realitzar un flux unidireccional, i no
depèn del nombre de presións, sino del gradient que es tingui, és a dir si en un extrem tenim
100 i en l’altre 40, hi haurà un moviment →, però si tenim 20 i 15 el flux seguira movent-se
en la mateixa direcció →. Això és va repartint en tot el sistema cardiovascular de forma
ordenada, per permetre una circulació continua y unidireccional de la sang.
El flux és directament proporciónal a la diferències de pressions.
La pressió dels vasos és disminueix degut a una resistència que es troba en les parets dels
vasos, per tant quanta més resistència tenim, menys flux hi haurà.
Llei de Poiseuille: la resistència depèn de:
- Longitud del vas (↑longitud = ↑resistència); directament proporcional a la
resistència.
- Diámetre (↑diámetre = ↓resistència) = inversament proporcional a la resistència.
- Vasoconstricció: ↓diámetre = ↑resistència = ↓flux
- Vasodilatació: ↑diámetre = ↓resistència = ↑flux
Petits canvis de les artèries o venes, poden haver canvis molt significatius.
- Densitat (↑densitat = ↑resistència); directament proporcional a la resistència
2
, Velocitat de flux és igual al flux/ area per la que passa, és a dir si l'àrea per la què passa
és molt més gran, la velocitat de flux disminueix, en canvi, per una area disminuida el flux
anirà molt més ràpida. En l’aorta, tot i ser molt més gran que els capil·lars, té un flux més
ràpid, ja que de capil·lars hi han molts i acaben formant una àrea més gran que la aorta.
Velocitat de la sang 5L/min.
EL COR: CÀMERAS I VÁLVULES
Les vàlvules s’obren per un canvi de pressions, i tant l’aurícula com el ventricle esquerre
tenen parets molt més gruixudes ja que han de enviar sang a tot l’organisme a través de
l'artèria aorta.
Sístole: contracció cardíaca, és a dir les parets del cor s’apropen, es produeix la ejecció de
sang de les càmeres.
Diàstole: relaxació cardíaca, es produeix l’ompliment de la càmera.
MUSCULATURA ESTRIADA E INVOLUNTARIA CARDÍACA
Activitat electrica del cor que dona una despolarització i acaba causant una contracció
mecànica.
Control Classificació anatòmica Clasificació histológica
Voluntari: depèn del SN Esquelètic Estriat: molt ben
organitzada amb presència
Involuntari: control intrínsec Cardíac de sarcòmers.
(propi), extrínsec del SN
autónom i per una Visceral Llis: desordenada.
modulació hormonal.
3
