, NP 17-9-19
BLOC I: NEUROPSICOLOGIA
- DESENVOLUPAMENT I ESTAT ACTUAL -
TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA NEUROPSICOLOGIA
1. DEFINICIÓ DE NEUROPSICOLOGIA
- Disciplina/ciència en la que l’objecte d’estudi és la relació entre cervell (funcionament cerebral) i
conducta (processos psicològics).
· Posa especial émfasi a quan hi ha una alteració d’aquest funcionament cerebral, intentant observar
el seu efecte en la conducta.
- Quan parlem de conducta, dins l’àmbit de la psicobiologia, no només fem referència al
comportament de l’individu, sino que és molt més ample. Per tant, ¿Qué inclou aquesta
conducta? (Andrewes, 2001).
Les funcions cognitives
· La cognició, fent referència a les funcions cognitives superiors bàsques són:
(atenció, memòria, percepció, llenguatge i les executives). - hbh
· El comportament, aquella conducta més observable.
· L’emoció.
- La relació entre els components és dinàmica, és a dir, modificable. Per tant, una afectació cerebral
pot tenir efectes sobre la meva conducta, però un canvi de conducta pot acabar tenint un efecte
sobre el subtrat neural. Per tant, es tracta d’una relació recíproca/interactiva.
- La neuropsicologia pren una perspectiva biològica, intentant explicar la conducta a partir de
l’explicació i comprensió del substrat neural.
1
, NP 17-9-19
· De fet, cada cop més hi ha una bessant de la neuropsicologia (subdisciplina recent) que s’anomena
neuropsicoanàlisi, que intenta complementar la perspectiva biològica, no centrant-se tant en el
substrat neural.
Situació de la neuropsicologia:
- La neuropsicologia es sitúa entre dues disciplines:
· Les ciencies cognitives, que es divideixen en:
· Psicologia cognitiva: Busca l’estudi del processament de la informació.
· Psicologia experimental: Creació i disseny d’experiments per poder quantificar o mesurar
la conducta.
· Ciències biomèdiques:
· Neurologia: Estudi del SN central i
Àrees primàries: Sensacions
perifèric (la neuropsicologia es centra en el
Àrees secundàries: Significat a les
diencèfal i hemisferis).
sensacions (percepció)
· Un neuròleg es centrarà en l’estudi
Àrees terciàries: Integracions multimodals
de les àrees primàries i els reflexos
motors.
· La neurologia de la conducta és una subdisciplina més recent que comença a
centrarse més en les àrees secundàries i terciàries.
- La neuropsicologia engloba altres disciplines: psiquiatria, bioquímica, fisiologia, farmacolocia i
ciencies comupationals o biotecnologia.
Diferència recerca i clínica:
- Recerca: Objectiu més teòric, desenvolupar models epxlicatius de desenvolupament cerebral. Es
centra en l’estudi de lessions principalment.
- Clínica: Aplicació del coneixement científic als problemes dels pacients. Branca més recent i
actual.
2. ESTAT ACTUAL: SORTIDES PROFESIONALS
- Quan s’ha anat consolidant com a disciplina?
· Als 1980 es va crear la divisió 40 dins l’APA (actualment hi ha al voltant de 50), que fou la
Neuropsicologia Clínica. Encara no era reconeguda com a ciència, fou el primer pas.
· El reconeixement com a disciplica data de 1996.
2
, NP 17-9-19
· Es va definir d’aquesta manera: Subcamp de la psicologia que aplica els coneixements
científic sobre les relacions entre Cervell i conducta. Les eines principals es l’aplicació de
test neuropsicològics (eina fonamental, encara que no única). Es valora, diagnostica, tracta i
rehabilita als pacients.
Formació i acreditació a EEUU:
- Per a formarte com a neuropsicòleg a EEUU es necessita ser doctor, tenir experiència en l’àmbit
clínic (psicologia en general, no cal que sigui especificament en neuropsicologia), s’ha de tenir
especialització en neuropsicologia (base teòrica i dos anys d’experiencia. Amb supervisió d’un
neuropsicòleg clínic especialitzat).
Formació i acreditació a Catalunya:
- Any 2016 es regula a España, però a Catalunya l’any 2008 es crea una acreditació d’expertesa en
Neuropsicologia Clínica.
· Acreditació d’expertesa en Neuropsicologia Clínica:
· Especialització postgrau (mínim 32 crédits específics)
· Pràctiques supervisades (mínim 2400 hores)
- L’any 2013 creació de la secció de neuropsicologia del COPC.
- Per a que algú siqui reconegut com a neuropsicòleg:
· Criteris generals:
· Licenciatura o grau en psicologia.
· Habilitació com a Psicòleg sanitari.
· Estar col·legiat a un Col·legi Oficial de Psicòlegs.
· Criteris específics:
· Formació: 500h de formació teòrica postgraduada
· Experiència professional: Pràctica profesional supervisada, durada de 4 anys (4000 hores).
Poblacions amb les que treballa el neuropsicòleg clínic:
I. Adulta:
- Ens podem trobar amb persones que han patit alteracions neurològiques:
· Ictus, tumors, malalties infeccioses i inflamatòries, trastorns degeneratius, TCE, malalties
desmielinitzants, demències…
- Alteracions psiquiàtriques: Moltes malalties psiquiàtriques tenen sintomatologia neurològica. Ex.
Persones deprimides pateixen depressió del funcionament cognitiu.
3
BLOC I: NEUROPSICOLOGIA
- DESENVOLUPAMENT I ESTAT ACTUAL -
TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA NEUROPSICOLOGIA
1. DEFINICIÓ DE NEUROPSICOLOGIA
- Disciplina/ciència en la que l’objecte d’estudi és la relació entre cervell (funcionament cerebral) i
conducta (processos psicològics).
· Posa especial émfasi a quan hi ha una alteració d’aquest funcionament cerebral, intentant observar
el seu efecte en la conducta.
- Quan parlem de conducta, dins l’àmbit de la psicobiologia, no només fem referència al
comportament de l’individu, sino que és molt més ample. Per tant, ¿Qué inclou aquesta
conducta? (Andrewes, 2001).
Les funcions cognitives
· La cognició, fent referència a les funcions cognitives superiors bàsques són:
(atenció, memòria, percepció, llenguatge i les executives). - hbh
· El comportament, aquella conducta més observable.
· L’emoció.
- La relació entre els components és dinàmica, és a dir, modificable. Per tant, una afectació cerebral
pot tenir efectes sobre la meva conducta, però un canvi de conducta pot acabar tenint un efecte
sobre el subtrat neural. Per tant, es tracta d’una relació recíproca/interactiva.
- La neuropsicologia pren una perspectiva biològica, intentant explicar la conducta a partir de
l’explicació i comprensió del substrat neural.
1
, NP 17-9-19
· De fet, cada cop més hi ha una bessant de la neuropsicologia (subdisciplina recent) que s’anomena
neuropsicoanàlisi, que intenta complementar la perspectiva biològica, no centrant-se tant en el
substrat neural.
Situació de la neuropsicologia:
- La neuropsicologia es sitúa entre dues disciplines:
· Les ciencies cognitives, que es divideixen en:
· Psicologia cognitiva: Busca l’estudi del processament de la informació.
· Psicologia experimental: Creació i disseny d’experiments per poder quantificar o mesurar
la conducta.
· Ciències biomèdiques:
· Neurologia: Estudi del SN central i
Àrees primàries: Sensacions
perifèric (la neuropsicologia es centra en el
Àrees secundàries: Significat a les
diencèfal i hemisferis).
sensacions (percepció)
· Un neuròleg es centrarà en l’estudi
Àrees terciàries: Integracions multimodals
de les àrees primàries i els reflexos
motors.
· La neurologia de la conducta és una subdisciplina més recent que comença a
centrarse més en les àrees secundàries i terciàries.
- La neuropsicologia engloba altres disciplines: psiquiatria, bioquímica, fisiologia, farmacolocia i
ciencies comupationals o biotecnologia.
Diferència recerca i clínica:
- Recerca: Objectiu més teòric, desenvolupar models epxlicatius de desenvolupament cerebral. Es
centra en l’estudi de lessions principalment.
- Clínica: Aplicació del coneixement científic als problemes dels pacients. Branca més recent i
actual.
2. ESTAT ACTUAL: SORTIDES PROFESIONALS
- Quan s’ha anat consolidant com a disciplina?
· Als 1980 es va crear la divisió 40 dins l’APA (actualment hi ha al voltant de 50), que fou la
Neuropsicologia Clínica. Encara no era reconeguda com a ciència, fou el primer pas.
· El reconeixement com a disciplica data de 1996.
2
, NP 17-9-19
· Es va definir d’aquesta manera: Subcamp de la psicologia que aplica els coneixements
científic sobre les relacions entre Cervell i conducta. Les eines principals es l’aplicació de
test neuropsicològics (eina fonamental, encara que no única). Es valora, diagnostica, tracta i
rehabilita als pacients.
Formació i acreditació a EEUU:
- Per a formarte com a neuropsicòleg a EEUU es necessita ser doctor, tenir experiència en l’àmbit
clínic (psicologia en general, no cal que sigui especificament en neuropsicologia), s’ha de tenir
especialització en neuropsicologia (base teòrica i dos anys d’experiencia. Amb supervisió d’un
neuropsicòleg clínic especialitzat).
Formació i acreditació a Catalunya:
- Any 2016 es regula a España, però a Catalunya l’any 2008 es crea una acreditació d’expertesa en
Neuropsicologia Clínica.
· Acreditació d’expertesa en Neuropsicologia Clínica:
· Especialització postgrau (mínim 32 crédits específics)
· Pràctiques supervisades (mínim 2400 hores)
- L’any 2013 creació de la secció de neuropsicologia del COPC.
- Per a que algú siqui reconegut com a neuropsicòleg:
· Criteris generals:
· Licenciatura o grau en psicologia.
· Habilitació com a Psicòleg sanitari.
· Estar col·legiat a un Col·legi Oficial de Psicòlegs.
· Criteris específics:
· Formació: 500h de formació teòrica postgraduada
· Experiència professional: Pràctica profesional supervisada, durada de 4 anys (4000 hores).
Poblacions amb les que treballa el neuropsicòleg clínic:
I. Adulta:
- Ens podem trobar amb persones que han patit alteracions neurològiques:
· Ictus, tumors, malalties infeccioses i inflamatòries, trastorns degeneratius, TCE, malalties
desmielinitzants, demències…
- Alteracions psiquiàtriques: Moltes malalties psiquiàtriques tenen sintomatologia neurològica. Ex.
Persones deprimides pateixen depressió del funcionament cognitiu.
3
