Drets Constitucionals i Drets fonamentals
TEMA 1. EL RÈGIM CONSTITUCIONAL DELS DRETS
1.1. Evolució històrica i conceptual: l’aparició de diversos tipus de drets.
A) Constitucionalisme lliberal.
En el primer lloc (punt de sortida) on es reconeixen els drets per escrit, és a Anglaterra, al segle
XVII.
1628el principi de legalitat penal només poden aplicar una pena criminal si prèviament ha
estat establert en una llei.
1679 la llei de l’habeas corpus si ets detingut, els teus familiars han de saber on esta el teu
cos, per a saber on estàs i si ets torturat.
1689 petita declaració de drets, on es reconeix el dret de petició i de participació en les
eleccions parlamentàries.
El segon lloc on es reconeixen els drets, és a EUA, al segle XVIII.
1776 Declaració de Virginia-Bill of Rights llistat de drets plantejats per a l’home blanc i
propietari.
Reclamen el dret a la vida, la llibertat d’expressió religiosa, el dret de propietat, entre d’altres.
(NOMÉS ÉS UNA DECLARACIÓ, NO UNA NORMA)
1787 Constitució del Estats Units.
1791 S’implanten 10 esmenes a la Constitució dels Estats Units, Bill of Rights, on ja comporten
eficàcia jurídica.
1803 Cas CS Marbury contra Madison del jutge Marshall, sentència on la Constitució es reconeix
com a norma no en una declaració.
Marshall “Si una llei o una actuació d’un poder públic va en contra d’aquesta constitució,
aquesta serà nul·la i expulsada de l’ordenament”
Per últim lloc on es reconeixen els drets, és a França, a finals del segle XVIII.
1789 Revolució Francesa on es fa una declaració de drets de l’home i el ciutadà (només homes).
Els drets són delimitats per la Llei, només són declaracions, no s’apliquen.
1791 Aprovació de la Constitució, en la qual s’aprova el sufragi censatari i els drets de la
declaració de 1789. No te efectes jurídics, només és una declaració.
B) Constitucionalisme democràtic.
Es ubicat entre el segle XVIII i XIX.
Es solapa amb el Constitucionalisme d’entreguerres (C), on es reconeixen els drets polítics, com en
són el sufragi universal, l’associació política, dret de llibertat d’expressió, de manifestació o de
reunió, entre d’altres. Apareixen els partits de masses i els sindicats.
1
TEMA 1. EL RÈGIM CONSTITUCIONAL DELS DRETS
1.1. Evolució històrica i conceptual: l’aparició de diversos tipus de drets.
A) Constitucionalisme lliberal.
En el primer lloc (punt de sortida) on es reconeixen els drets per escrit, és a Anglaterra, al segle
XVII.
1628el principi de legalitat penal només poden aplicar una pena criminal si prèviament ha
estat establert en una llei.
1679 la llei de l’habeas corpus si ets detingut, els teus familiars han de saber on esta el teu
cos, per a saber on estàs i si ets torturat.
1689 petita declaració de drets, on es reconeix el dret de petició i de participació en les
eleccions parlamentàries.
El segon lloc on es reconeixen els drets, és a EUA, al segle XVIII.
1776 Declaració de Virginia-Bill of Rights llistat de drets plantejats per a l’home blanc i
propietari.
Reclamen el dret a la vida, la llibertat d’expressió religiosa, el dret de propietat, entre d’altres.
(NOMÉS ÉS UNA DECLARACIÓ, NO UNA NORMA)
1787 Constitució del Estats Units.
1791 S’implanten 10 esmenes a la Constitució dels Estats Units, Bill of Rights, on ja comporten
eficàcia jurídica.
1803 Cas CS Marbury contra Madison del jutge Marshall, sentència on la Constitució es reconeix
com a norma no en una declaració.
Marshall “Si una llei o una actuació d’un poder públic va en contra d’aquesta constitució,
aquesta serà nul·la i expulsada de l’ordenament”
Per últim lloc on es reconeixen els drets, és a França, a finals del segle XVIII.
1789 Revolució Francesa on es fa una declaració de drets de l’home i el ciutadà (només homes).
Els drets són delimitats per la Llei, només són declaracions, no s’apliquen.
1791 Aprovació de la Constitució, en la qual s’aprova el sufragi censatari i els drets de la
declaració de 1789. No te efectes jurídics, només és una declaració.
B) Constitucionalisme democràtic.
Es ubicat entre el segle XVIII i XIX.
Es solapa amb el Constitucionalisme d’entreguerres (C), on es reconeixen els drets polítics, com en
són el sufragi universal, l’associació política, dret de llibertat d’expressió, de manifestació o de
reunió, entre d’altres. Apareixen els partits de masses i els sindicats.
1
